Monday, March 03, 2014
CAÇADORS, DEPREDADORS "NATURALS"- art. La Rella
CAÇADORS, DEPREDADORS “NATURALS”.
Acabada la
temporada de caça, ha tornat a ser actualitat aquesta activitat per la decisió
del govern central de modificar l’actual normativa sobre accidents de tràfic,
causats per espècies cinegètiques. La
intenció és no responsabilitzar les societats de caçadors dels accidents a les
carreteres, provocats pels animals salvatges, i en conseqüència considerar que
aquests accidents no poden ser imputats a cap societat en concret, sinó a la
casuística de la fauna que viu en el territori, en plena llibertat.
Es una proposta
raonable per quan la majoria d’accidents no tenen res a veure amb cap societat
de caçadors, en concret, sinó fruit de tenir animals voltant per tot arreu. Fa
ben poques setmanes, vaig topar de nit amb un porc senglar, a peu de carretera
de Berga, i no era ni dia ni hora de caça. Els desperfectes en el vehicle varen
anar a costa meva, en aquest cas de l’assegurança privada. Amb tot, sembla ser
que s’estudia si s’eximeixen les societats de caçadors de tota responsabilitat
o només fora de la temporada de caça . En poc temps sabrem com queda aquest
tema, decisiu de cara el cost de les assegurances dels caçadors.
El que també
preocupa és el descens notable de caçadors en actiu. Dic preocupa, als qui més
directament vivim en zones rurals i sabem que un excés de fauna salvatge és
perjudicial per l’equilibri del territori. La manca de depredadors naturals,
provoca el creixement desmesurat de les poblacions d’animals, siguin porcs
senglars, cérvols, cabirols, isards, etc, i sinó son caçats, els danys en
cultius son enormes, com també en les pastures que detreuen als animals
domèstics. Per la gent de ciutat, no sembla greu matar els porcs senglars
perquè no tenen gaire bona premsa, però tenen una visió negativa pel que fa la
caça d’espècies “més apreciades i cinematogràfiques”. La caça d’aquestes
espècies, comporta una visió negativa de l’activitat, i fa que alguns possibles
interessats, abandonin la idea.
La realitat és
que hi ha molts pocs joves dintre les societats de caçadors i aquestes corren
el perill de desaparèixer. Ja és habitual agrupar dues o tres societats per
anar a caçar , i ben aviat les distàncies per anar a caçar s’aniran ampliant,
fins extrems inimaginables. Per alguns pot semblar una bona noticia, però tots
els excessos son dolents, i si una bona gestió dels boscos vol dir tallar
contínuament, amb seny, però sense parar, el mateix podem dir de la caça. Ho
hem vist moltes vegades que quan les poblacions d’una determinada espècie ha
crescut excessivament, només una epidèmia facilita el retorn a la normalitat.
Els caçadors actuen com depredadors “naturals” reduint les poblacions a nivells
sostenibles, per la pròpia espècie i pel territori on estan ubicats, i permeten
conviure amb altres animals domèstics, sense provocar danys irreparables.
La modificació de
la llei de caça ha estat reivindicada durant anys i anys. Ara hem de veure que
es faci amb bon coneixement de causa. Ho
sabrem ben aviat.
Joan Roma i
Cunill, Alcalde de Borredà
# posted by joanroma @ 7:09 AM 
