Monday, March 24, 2014
EXPLOTACIONS FORESTALS - art. Regió 7
EXPLOTACIONS FORESTALS
A la vista de diverses noticies aparegudes en
els mitjans de comunicació i molt especialment en aquestes mateixes pàgines de
Regió 7, he volgut conèixer de primera mà alguns dels problemes d’un sector
especialment important per tot el país, però molt especialment per un gran
nombre de municipis, en els quals les explotacions forestals son una de les
principals fonts de riquesa i ocupació. Aquest és el cas de Borredà, municipi
del qual sóc alcalde. I res millor que anar a veure sobre el terreny noves
maneres d’explotar el bosc, i parlar amb propietaris i tractants de fusta per
veure cap on van les coses.
D’entrada he de dir que l’autorització de la
Generalitat per recuperar antics camps, prats i horts ocupats pel bosc, és una
bona iniciativa. De fet, feia molts anys que era una de les reivindicacions de
propietaris i empreses forestals, i ha tardat massa a ser acceptada, però el
resultat és l’adequat. Aquesta setmana he anat a comprovar sobre el terreny, la
feina feta, en un parell d’explotacions i la valoració és clarament positiva.
Per a molts els podrà sorprendre que tallar bosc, arran, i retornar el paisatge
a com era cinquanta o cent anys enrere, els podrà semblar estrany, però el cert
és que Catalunya ha guanyat en bosc i ha perdut en prats i camps, i ha
convertit immenses zones del país, en masses boscoses continues que esdevenen
una bomba de rellotgeria, en cas d’incendis.
De fet, la política forestal del nostre país
ha estat sotmesa, com altres sectors a opinions variants i variables, sense
voluntat de continuïtat durant un llarg període de temps. A diferència d’altres
sectors, quan parlem de boscos, hem de parlar de decisions que haurien de durar
una o dues generacions. Planificar i programar a vint, trenta o quaranta anys
vista, sinó tot esdevé precari, fugisser, objecte de canvis que només fan que
precaritzar el sector. I si un bosc no és rendible, no és cuidat ni planificat,
cosa que passa ara mateix, i passava ja anys enrere, i comporta un abandonament
“ de facto”, o un ús molt per sota de les seves possibilitats.
Es el que passa amb tot l’àmbit de l’ús de la
biomassa. Anem d’una banda a l’altra, i ara mateix, l’entusiasme per aquest ús
de productes forestals per cremar, no està degudament planificat ni programat,
i comporta decisions errònies que suposaran greus prejudicis en un futur
proper. Es lògic aprofitar tot el producte del bosc, però triant i destriant un
producte de l’altre. Si trinxem tot un bosc, per destinar-lo a “estella” o
convertir-lo en “pèl·let” immediatament considerarem llastimós aquesta decisió.
No és igual cremar bona fusta que pot tenir usos nobles, útils i duradors, que
cremar branques, arbustos o troncs petits i torts. El boom de la biomassa, ha
de ser moderat i reconduït per evitar mals usos, no sigui que dintre de molts
pocs anys ens donem compte d’una decisió errònia i obligui a rectificar quan ja
sigui massa tard.
I és que ens falta planificació i visió a
llarg termini. O copiar erròniament del que fan altres països, més ponderats i
prudents en matèria de política forestal. Sorprèn veure com indústries
forestals es queixen per falta de material adequat quan tenim un dels
territoris més densament poblats de boscos. Toca fer canvis, i fer-los en la
bona direcció però després d’un consens dintre del món forestal. I aquest acord
és possible si la Generalitat s’ho proposa, deixant fora supòsits
preestablerts. No pot ser que tant aviat s’ajudi d’una manera, com al cap de
tres o quatre anys, es modifiqui, i es canviï per altres maneres d’explotar el
bosc. El creixement d’un bosc és lent, igual de lent ha de ser la introducció
de canvis en el sector. Pocs canvis, però molt ben estudiats i consensuats, per
evitar trastocar el sector, no sigui que dintre de molt poc temps l’encariment
o escassetat del producte compliqui la vida de les instal·lacions de biomassa,
i hagi posat en perill el sector industrial. Tot és equilibri i en matèria de
bosc, encara més.
Joan Roma i Cunill, alcalde de Borredà