Saturday, March 01, 2014
SANA ENVEJA - art. Regió 7
SANA ENVEJA
Enmig de tota
mena de tribulacions, improvisacions i batalles, més mediàtiques que altra
cosa, el govern català i els seus socis, busquen models en altres indrets, fins
arribar a Ucraïna. El pitjor dels exemples que es podrien buscar, com en altres
moments s’ha fet amb Kosovo, i anteriorment en les repúbliques Bàltiques, i més
lluny encara amb Suècia, etc. Quan hi ha tantes contradiccions i
desconeixements de la realitat, vol dir que no es té res clar. I sovint, no cal
anar tant lluny per trobar un model que funciona i tenim ben a prop. Em refereixo al model Basc. El conec
relativament bé, per interès personal de fa molts anys, però també per visites
periòdiques, algunes d’elles organitzades per la Diputació de Barcelona per
estudiar “in situ” algunes de les seves experiències i accions de govern.
I en aquesta
mania de voler mirar lluny de casa, el govern català faria bé d’estudiar i
copiar moltes de les estructures i maneres d’actuar d’aquesta comunitat
autònoma. El primer que se’m dirà és que tenen un sistema de finançament
especial, i molt favorable, conegut pel cupo basc. Les Diputacions forals ( que
no el govern) recapten els impostos, i després pacten amb el govern central el
pagament de les despeses considerades “generals”, d’Estat. Efectivament, el
sistema els hi ha estat molt favorable, més en els darrers vint anys que no
abans. Però en una acció de govern no tot son els diners, hi ha altres factors
fonamentals per aconseguir una bona gestió. I he de dir que la gestió del
govern basc ha estat sensiblement millor que la del govern català, i això ha
estat fonamental a l’hora d’arribar a cotes d’endeutament mai vistes.
Cal recordar
també que un sistema similar al basc es va estudiar a l’inici de l’etapa
democràtica i va ser rebutjat pels representants de CiU , com a vell i
antiquat. Tinguem-ho present quan totes les culpes es posen sempre en Madrid, o
en altres. Però, com deia, tenir més diner és fonamental pel funcionament d’un
país i les seves institucions, però sinó va estretament lligat a una gestió
austera i eficient, no serveix de res. Simplement pot servir per fer més
bestieses.
El govern basc es
composa de només vuit conselleries. Les Diputacions forals tenen una gran força
i activitat, i els ajuntaments disposen d’uns recursos i unes condicions
excepcionalment millors que els nostres. D’entrada, doncs, el repartiment de
papers és clar i ben adaptat a les necessitats del país. Qui més a prop està
dels problemes, més recursos té per resoldre’ls. Un principi elemental del
federalisme, i el bon govern, i només cal visitar pobles i ciutats per donar-se
compte del principi d’austeritat que no vol dir estalviar en temes essencials.
En absolut, precisament els serveis bàsics tenen total prioritat i estan
pensats per cobrir totes les necessitats de la població.
I no s’han ficat
en cap batalla que no podessin guanyar. El principi de reclamació dels drets
històrics, o de millora de l’actual autogovern ha passat per etapes
complicades, quan en un moment determinat es volia encaminar cap un sistema gairebé
confederal, va ser el propi Lendakari Ibarretxe el que va anar a defensar-lo a
les Corts Generals. No com aquí que hi enviem els diputats. I fou derrotat, i
va acceptar el resultat, i se’n va anar a casa, i la vida va continuar. I podem
veure la serietat i el rigor en els plantejaments bascos, enviant a Madrid
persones preparades, negociadores i amb les idees clares. No s’han embrancat en
cap aventura vers “terres ignotes”. Tenen clars els objectius, i tenen clara la
gestió. Res a veure amb el que tenim a Catalunya.
Produeix una sana
enveja aquest funcionament, i hauria de fer reconsiderar les maneres i
actuacions dels nostres dirigents catalans. El País Basc té un encaix a
Espanya, i no el posen en qüestió. Dir que tot depèn del finançament, seria injust,
i en tot cas contradictori amb l’acció del govern Mas, puix que si fos així, el
que hauria de fer és batallar per un canvi de model de finançament i blindar
els trets fonamentals del país: la llengua, cultura i sistema educatiu.
Objectius que poden ser assumits i plasmats en una reforma constitucional.
Precisament el camí que fa temps ha proposat el PSC. Aquesta és la via més
racional i possible, sense trencar els vincles ni la història entre els pobles,
i la comunitat europea.
# posted by joanroma @ 12:50 AM 
