Sunday, March 09, 2014
CULTURA, TREBALL I RESPECTE - art. Regió 7
CULTURA,TREBALL I RESPECTE
Gairebé sempre he treballat al costat d’un
elevat percentatge de dones, i puc dir que ha estat una sort i un privilegi
compartir sensibilitats i punts de vista molt diferents del que hagués estat un
entorn dominat per homes. No tinc cap dubte de que el futur s’escriurà amb nom
de dona, i el present, és el pas previ per assolir aquest objectiu. Aquest
article coincideix en el dia internacional de la dona i no podia deixar-lo
passar sense fer alguns comentaris adients.
No comprenc ni puc acceptar com encara a dia
d’avui, consentim discriminacions estúpides i injustes com sous diferents en
funcions del sexe del treballador/a, per fer la mateixa feina. Ja no dic en
terres llunyanes, sinó aquí mateix. Es increïble constatar la vulneració d’un
principi tant elemental com aquest, en molts àmbits i ocupacions. Igualment
increïble és la difícil promoció de la dona en molts sectors professionals. Per
a molts sembla lògic arribar a un cert nivell, però d’aquí cap amunt, la pujada
es converteix en una escalada impossible. I tot i les constants crítiques a la
“classe política” que de classe no en té res, perquè és oberta a tothom, és
precisament la més favorable als mèrits de les persones , independentment del
sexe. Ho podem veure arreu del país com dones estan governant en els més alts
nivells de les institucions, de manera que no sempre l’activitat política té
components negatius.
Amb tot, cal fer una autèntica revolució a
nivell mundial. Aquí tenim molt camí per córrer i fan falta encara discriminacions
positives per acabar d’arrodonir els grans avenços realitzats en els darrers
trenta anys, però on podem veure drames insostenibles és en dotzenes de països
arreu del món. Des de fa molts anys tinc clar que les ONG’s han de fer
pedagogia i dedicar el màxim de recursos a tots els països necessitats, però
sobretot impulsant projectes que tinguin la dona com a protagonista de les
seves actuacions. De fet, està més que comprovat que els projectes dirigits per
dones, ni que sigui en el racó més allunyat del món, tenen més possibilitats de
reeixir que els portats per homes. I promocionar la dona en aquests països
suposa garantia d’èxit pel projecte, però sobretot impuls a la igualtat de
gènere. Una dona amb feina, amb ingressos propis, és una dona molt més lliure
que una que depengui de tot i per tot d’un home o una família, en concret.
I una dona amb educació, amb accés a la
cultura, és una dona que deixarà de ser sotmesa a unes “tradicions” negatives
per ella. No és estranya la por que demostren multitud de societats, i països ,
on la dona té prohibit anar a l’escola. Es terrible veure la batalla que es
lliure en països com l’Afganistà, Paquistà, i molts altres, perquè les nenes
puguin anar a l’escola. Els mandamasos tenen clar que la cultura, el treball i
el respecte a les dones , els suposa la fi dels seus privilegis. Aquí és on cal
actuar, i facilitar recursos a les entitats dedicades a trencar aquesta
dinàmica. I concedir microcrèdits perquè aquestes dones puguin tenir el seu
propi taller, generar ingressos i ser amos del seu propi destí.
Quan anem al cinema i contemplem el tractament
que rebien els esclaus en els EUA,(recomano la guardonada “dotze anys
d’esclavitud”) considerats tant aviat
com animals o coses, ens sublevem, però no pensem en que situacions similars es
viuen avui en molts països, en qüestió de les dones. Vivim, doncs, en un món
amb diferències abismals, no solament a nivell econòmic, sinó humà. En un dia
com avui, Dia de la Dona, pensem en els canvis que podem fer al nostre entorn més
immediat, però també en el que podem generar des d’aquí cap els països més
llunyans. Ajudes materials, tècniques i humanes poden impulsar accions
espectaculars en poc temps. Simplement donem a les dones oprimides accés a
l’educació i a la cultura, facilitem mitjans per crear llocs de treball i
tinguem el respecte merescut perquè puguin actuar i decidir per elles mateixes.
I això val per aquí i per allà, i iniciatives com la de tornar enrere en
matèria d’avortament, va en direcció contrària a considerar la dona en tota
plenitud.