Tuesday, March 25, 2014
TRES GRANS POLÍTICS - PASSAT I PRESENT
TRES GRANS POLÍTICS – PASSAT I PRESENT.
En pocs dies hem perdut a dos grans polítics,
de procedència molt diversa, però que han deixat una petjada perenne en els
seus llocs respectius.
Adolfo Suárez té un
lloc ja a la història d’Espanya, amb llums i ombres com tots els polítics i
homes d’estat, però fonamental per entendre la Transició. Sense ell tot hagués
estat diferent, i el resultat final ha estat prou satisfactori com per poder-li
agrair els serveis prestats. No és de rebut els grans elogis de molts que en el
seu temps el varen trair i el varen despreciar, però és en la mort quan les
virtuts s’enalteixen i s’esborren els errors. Som un país de grans funerals,
però de retrets i traïcions, en vida. El president Suárez en podia haver
explicat a centenars sinó hagués estat per una malaltia que li va anar
esborrant la memòria i el sentit de la vida.
Repassant imatges i
escrits, podem recordar aquells anys de la Transició i comprovar l’enorme canvi
del país en només 40 anys. Un instant en la història, un pas de gegant en la
vida de tot un poble. Ara les imatges ens donen una sensació de llunyania, quan
tenim ben a prop els fets. I podem estar orgullosos del trajecte recorregut. Es
fàcil dir ara el que es podia haver fet de diferent. Costa molt poc de jutjar
el passat, amb visió de present. No és just ni equitatiu, sempre s’han de tenir
present els factors presents a l’hora de prendre decisions i les que es varen
prendre en aquells moments varen molt complicades i valentes. No podem
reescriure el passat i menys lligar-lo al present com fan alguns que posen
l’actual situació catalana amb el president Rajoy, comparant-lo en el que faria
Adolfo Suárez. Aquests disquisicions només porten a la melancolia. El cert és
que va actuar com home d’estat en els anys que li va tocar liderar la Transició
i nosaltres en som el resultat. I no li carreguem les culpes dels nostres
errors.
Iñaki Azkuna,
alcalde de Bilbao des de l’any 1999, també ens ha deixat, després d’arrossegar
amb coratge una malaltia , al llarg dels darrers 10 anys. Ha estat al peu del
canó fins pocs dies abans de la seva mort.
En aquest cas, per tots els qui som alcaldes, considerem que amb ell ha
mort una mica de la nostra ànima col·lectiva. Afiliat al PNV, ha estat un
alcalde entranyable, model d’entrega , serietat i honestedat per tota una
generació. I prova de la gran
importància per una ciutat que sigui liderada per una persona o una altra. Res
seria igual si aquests anys Bilbao hagués estat presidit per una persona menys
preocupada per la recuperació de la ciutat vella, o per atreure inversions
estrangeres i apostar per la qualitat de vida, i l’atracció cultural i
turística.
Milers i milers de
persones han plorat la seva mort, senyal de la gran estimació que se li tenia
en vida. No ha estat un funeral artificial, sinó mostra sincera de l’amor del
seu poble. Han perdut el líder de tants anys, el que ha transformat la ciutat
sense perdre personalitat. El que ha estat conseqüent amb totes les decisions
que ha pres. El que podien veure i trobar en qualsevol moment del dia en el seu
despatx o voltant per la ciutat. Aquest és el model d’alcalde que tots volem
tenir com a referent, sigui del partit que sigui.
I després de dos
grans personatges desapareguts, vull proposar un altre model a tenir present i
copiar en tot el que sigui possible. L’actual president de l’Uruguay, José
Mujica, amb 78 anys va arribar a la presidència l’any 2010 i suposa una entrada
d’aire fresc a la política mundial pel que té d’exemple de com una persona pot
viure amb un gran càrrec, amb la modèstia de sempre. Es descendent de bascos, emigrats a l’Uruguay
i amb un passat realment mogut i excepcional, fins arribar a ser Ministre d’Agricultura,
durant els anteriors 3 anys fins que les eleccions generals el varen portar a
la presidència.
Recomano llegir la
seva biografia i sobretot el seu model de vida, en tant que president. Viu en
una ben modesta vivenda, sense cap mena de gran protocol ni estridència.
Humilitat, modèstia, sentit de país, i dedicació als sectors més necessitats.
Tot un model , en una regió molt complicada com és l’Amèrica del Sud. Però de
fet, tot un model per tots els mandataris del món. Un home excepcional, al qual
li desitgem llarga vida per mostrar una altra manera de portar els designis
d’un estat.
# posted by joanroma @ 7:57 AM 
