Friday, March 31, 2017
INTERDEPENDÈNCIA - art. Regió 7
INTERDEPENDÈNCIA.
En un dia com avui,
en que es reuneix el Comitè Federal del PSOE, per iniciar el procés de
Primàries i convocar el proper Congrés, és un bon moment per parlar
d’interdependències. En aquestes mateixes pàgines i en moltes altres, son legió
els qui han pontificat sobre les relacions PSC – PSOE, titllant-les de
supeditació, subordinació, dependència, i un llarg etcètera d’adjectius, en
contraposició al que consideren el bo i millor: no dependre de ningú. No tenir
interdependències, com a via, per fer el que es vulgui, en qualsevol lloc i
moment.
Què bonic seria, si això fos possible ¡ Ja no ho és, i ara,
menys que mai. Podíem parlar de independència real, cent o cent cinquanta anys,
enrere, però en un món global com en el que vivim, això ha passat a la
història. Tots estem immersos en relacions de dependència territorial,
econòmica, cultural, social...de manera que quan més bona sintonia i relació
tinguem, millor anirem.
En el tema que ens ocupa, el del socialisme, sempre hem
tingut clar que per canviar les polítiques locals, s’han de canviar les
globals. El principi de “pensa localment, però actua globalment” és del tot
indispensable, com podem veure ,en tot lloc i moment. Quan penso en la meva
tasca d’alcalde, ben poca cosa hauríem pogut fer, sense tenir al costat a la Diputació de Barcelona,
a la Generalitat ,
a l’Estat, i a la UE. Es a
dir, la nostra interdependència, entre administracions, ha permès resoldre la
majoria de necessitats, en matèria d’infraestructures, equipaments i serveis, i
per tant, millorar les condicions de vida dels conciutadans.
Si això és cert per un municipi, el mateix passa per un
país, o per un estat, i el mateix, per un partit polític. Els socialistes
catalans, varem apostar per agrupar totes les confluències del socialisme en un
sol partit, l’any 78, quan nasqué el PSC . I varem decidir encaixar la nostra
realitat, dintre d’una realitat més gran, a nivell d’estat, amb el PSOE. I tots
plegats, entràrem en la realitat global de la Internacional
Socialista , on s’hi agrupen tots els partits socialistes i
socialdemòcrates del món.
Es fàcil de comprendre com la interdependència permet
avançar més i millor, a nivell global i local. I les idees d’uns , poden servir
a d’altres, per millorar les condicions dels ciutadans als quals servim. Ara
mateix, després d’una llarga crisi, hi ha l’esperança dipositada en Martin
Schulz, a Alemanya perquè pugui esdevenir el nou Canceller i mostrar nous
camins al socialisme ,per superar la crisis en la que estem.
En resum, ser interdependent, té grans avantatges i pocs
inconvenients. Es lògic tenir desavinences, però la majoria es poden resoldre,
com així s’ha fet en els prop de quaranta anys de vida , en comú. Es inevitable
passar per crisis, com la darrera tinguda, però s’ha superat, i ha servit per
evitar-ne de similars, de cara el futur. En qualsevol cas, la unió fa la força,
i a partir de demà entrem en la campanya de les Primàries. Una campanya oberta,
transparent, i en la qual tothom podrà veure quins son els projectes i
objectius dels tres candidats .
Per alguna cosa serà que totes les mirades estan en aquest
procés d’elecció, en el qual els militants del PSC, hi participarem en peu
d’igualtat amb els del PSOE. Es una mostra clara dels beneficis de la
interdependència. Després ho tornarem a veure amb la ponència política i les
propostes de programa, a nivell territorial, social i econòmic. Aquesta llarga
col·laboració i participació ha donat multitud de fruits positius, a nivell
nacional i estatal. Qui no ho vulgui reconèixer, ja és una altra cosa.
BORREDÀ - LLOC IDEAL PER AL TURISME FAMILIAR- art. revista Tasta
BORREDÀ, LLOC IDEAL PER AL TURISME FAMILIAR.
Conscients de la
importància de facilitar les visites als punts més interessants del terme
municipal, dintre de pocs dies hi haurà nova senyalització per anar al PONT DE
SANT JOAN, i CAMÍ DELS GRAUS. Aquest és un pont del segle XIX, molt
important per poder travessar la Riera Margansol, i anar cap al terme municipal
de La Quar. De fet, permet seguir el GR -4, que comunica multitud de municipis
del nostre país, i porta cap a França.
Aquest pont, es
trobava molt malmès pel pas del temps, i fa just un any es va acabar la
restauració, gràcies a una subvenció de la Diputació de Barcelona. La
restauració va permetre netejar de vegetació les parets laterals, i recuperar
la barana de pedra de la paret sud, i posar pals i xarxa metàl·lica a la paret
nord. Igualment es varen resoldre els problemes de canalització de les aigües
pluvials, i finalment netejar tot l’entorn immediat. En aquests moments, el
pont ofereix una imatge esplèndida, en un indret poc conegut, però realment
magnífic del pre Pirineus.
Un tram més amunt,
ja pel Camí dels Graus, trobareu una caseta, batejada amb el nom de Pare Coll,
perquè la llegenda parla de l’aparició del dimoni al Pare Coll quan venia a
predicar a Borredà. No va caure en la temptació i continuà camí fins arribar al
poble. En record seu, les Germanes Dominiques li varen dedicar una placa, i
varen fer construir aquesta petita caseta de fusta, molt adequada per dies de
pluja o per buscar l’ombra en dies de sol. Aquesta caseta es trobava ja molt
deteriorada, i fa pocs mesos, l’ajuntament la va renovar integralment. I de
camí cap a La Quar, trobareu la font del llop. Des d’aquí tindreu una vista
fantàstica del nucli urbà de Borredà i de tota la vall del Margansol.
WI – FI , ZONA
ESCOLES, PISCINES I AMFITEATRE CÍVIC.
Borredà és un poble
ideal per al turisme familiar, i això vol dir espais oberts, una gran zona
esportiva amb multitud de jocs per a grans i petits, i a partir de maig, accés
a wi-fi gratuït, en un ampli espai al voltant de les escoles.
Dintre de pocs
dies, es durà a terme la instal·lació per tal de poder oferir aquest servei en
un ampli espai que comprèn les piscines, l’escola, i la zona de l’amfiteatre
cívic, situat al costat i al darrere de l’edifici. D’aquesta manera, tothom qui
vingui al poble podrà gaudir de la zona esportiva, si vol, o seure en els
graons de l’amfiteatre o en els bancs de la font de l’escola, i tenir accés al
servei de wi-fi.
I qui vingui al
poble, aprofiti per anar a visitar l’església romànica de Rotgers, una joia
arquitectònica, totalment restaurada, amb una reproducció del frontal romànic,
explicant el martiri de Sant Sadurní. Sant al qual es va dedicar l’església.
L’original es troba al Museu Episcopal de Vic. Benvinguts, i segur que
tornareu.
Thursday, March 30, 2017
CLASSES D'ESPANYOL, ALS REFUGIATS DE BERGA - art. Blogesfera socialista
CLASSES D’ESPANYOL, ALS REFUGIATS DE BERGA.
Des de fa unes
setmanes , exerceixo de professor d’espanyol, dels refugiats , establerts a
Berga. Com a voluntari en actiu de Creu Roja, m’ho varen demanar, i era lògic
acceptar una feina com aquesta. De fet, havia donat classes de català a la seu
de Creu Roja, quatre anys enrere, durant dos cursos, destinats a immigrants de
diversos països. Però, ara recupero una
vella professió que vaig exercir durant 7 anys, a Berna ( Suïssa). I ironies
del destí, en el meu quart any de professor de la xarxa d’acadèmies d’idiomes,
INLINGUA ( unes 200 , escampades per tot el món) vaig assolir el càrrec de cap
del departament d’espanyol i em varen encarregar la redacció de 3 llibres
d’ensenyament de l’espanyol per a estrangers: Primer Libro, Segundo Libro, y
Practique su español.
Doncs bé, ara, he
recuperat els meus llibres de 40 anys enrere, i estic ensenyant l’idioma, amb
el meu propi llibre. Davant meu, tots els dilluns, agafo el Primer Libro, i em
poso a donar classes tal com les donava en aquells ja llunyans anys, a la
capital de Suïssa. Tinc l’avantatge que a mesura que vaig ensenyant, vaig
recordant les lliçons, els exemples, les maneres de practicar l’idioma, com
perquè l’aprenguin amb el mínim esforç possible. Interessant feina, per un
encomiable destí, com és el de facilitar l’accés a l’idioma per part dels qui
han vingut de llunyans països, a la recerca de pau i tranquil·litat.
He criticat en
moltes ocasions, la poca importància que es dona a l’aprenentatge d’idiomes,
aquí en el nostre país. Tot és rellevant, però el domini de 3 o 4 idiomes,
hauria de formar part de la nostra cultura elemental. A Catalunya tenim la sort
de ser bilingües, i això permet fàcilment introduir l’anglès com a tercera
llengua, i pensar en una quarta a final dels estudis, a la
universitat o a formació professional. A Suïssa és habitual que tothom domini 3
o 4 llengües, i si allà és possible, també ho hauria de ser aquí.
En qualsevol cas,
em satisfà poder ser útil com a voluntari de Creu Roja, i fer-ho en un àmbit
molt entranyable per a mi, com és el d’ensenyar una llengua. Es magnífic veure
el progrés en el domini d’una llengua tant diferent per ells, com és
l’espanyol, i comprovar com se’n van sortint en la seva vida diària. El mètode
que faig servir és l’anomena’t “directe” o per immersió, consistent en parlar
en espanyol des del primer moment, i anar del conegut al desconegut, poc a poc.
De fet, s’aprèn l’idioma de manera semblant de com ho fan els infants.
Escolten, imiten i repeteixen el que han sentit, fins que ho entenen i ho fan
servir per altres casos. Sumant, sumant, van aprenent vocabulari, frases i
conjugacions, d’una manera planera i ben estructurada. Al cap de poc temps son
capaços d’expressar-se en els temes més essencials.
I aquest és
l’objectiu. Aconseguir es defensin en el nostre idioma, en aquest cas, en
castellà per a poder trencar les barreres que imposen els idiomes. I tenir la base
de la llengua permet buscar feina, i integrar-se on ells decideixin anar a
viure, tot i que l’ideal és poder tornar a casa. Aquest és el gran somni de
tothom qui ha hagut de marxar, per obligació i no per decisió pròpia. De
moment, però, els voluntaris que participem com professors, o en altres àmbits,
el que oferim és facilitar l’encaix i integració temporal. El futur dirà quan
durarà aquesta temporalitat.
Wednesday, March 29, 2017
BORREDÀ - PRESENTACIÓ COOPERATIVA BORREDART
PRESENTACIÓ COOPERATIVA – BORREDART .
Avui, dimecres dia 29 de març de 2017, la
Cooperativa Borredart, ha vingut a la Casa Consistorial a presentar-se, i a
presentar activitat i productes, per a coneixement del Consistori.
Els 20 socis que conformen la Cooperativa, han
estat rebuts per l’Alcalde, Joan Roma, i la Tinent d’alcalde, i responsable
d’Ensenyament, Concepció Barniol. I com ja és costum la reunió s’ha fet a la
Sala de Plens.
En el transcurs de la reunió tots els membres
han donat compte de les gestions fetes per constituir-se com Cooperativa, i a
presentar els productes d’aquest any.
Els productes que varen acordar en assemblea i
mitjançant una enquesta als familiars, i gent del poble, son els següents:
Petúnies , per poder guarnir balcons i finestres
del poble.
Llums de sal.
Aguanta- mòbils de gomaeva
Penja – claus de Lego
Ambientadors d’armaris i calaixos.
Feta la presentació dels productes, l’alcalde
i tinent d’alcalde, han demanat concrecions i aclariments sobre alguns dels
productes i les han felicitat per la bona tria dels materials acordats, al
mateix temps que han fet ja un primer encàrrec, a nivell d’ajuntament i a
nivell particular, de manera que ja hi ha hagut un primer intercanvi comercial,
d’una certa rellevància.
Finalment, l’alcalde els ha encoratjat a tirar
endavant aquesta Cooperativa, però també a pensar en un futur, amb els estudis
ja acabats, com per poder crear alguna iniciativa empresarial que els permeti
treballar, guanyar-se la vida, i continuar vivint en el poble.
Borredà, 29 de març de 2017.
L’Alcalde, Joan Roma i Cunill
Tuesday, March 28, 2017
PSOE, RECORDANT EL PASSAT, PERÒ MIRANT AL FUTUR- art. Nació digital Solsona
PSOE – RECORDANT
EL PASSAT, PERÒ MIRANT AL FUTUR.
No entenc els incomprensibles errors d’estratègia, comunicació i acció dels
partidaris de Susana Díaz, i el posicionament d’ella mateixa, davant el gran
repte de les Primàries del PSOE. Mai hagués imaginat unes imatges, com les
vistes el passat diumenge, en l’acte de presentació a Madrid, totalment
contràries al que esperem del proper Secretari General.
Segur que tots els socialistes som conscients de l’autèntica revolució que
vàrem impulsar l’any 82, modernitzant Espanya, fent-la entrar a la UE,
promovent polítiques d’igualtat, i llibertat, però el passat, passat està, i es
dona per amortitzat, sobretot per part de les joves generacions que veuen
aquells anys amb una enorme llunyania, i fredor. I situació similar produeix
Rodríguez Zapatero, amb un final de mandat, prou controvertit com perquè hagin
de passar uns quants anys més per fer-ne una valoració més positiva. Ara per
ara, el record de la majoria de ciutadans ,no és bo.
Per tant, recordem el passat, però no vulguem serveixi com carta de
presentació i exemple del que volem fer, en el futur. La gent té escassa
memòria, i veu els problemes d’avui dia, i vol solucions als seus problemes, no
parlant-li del passat, sinó proposant projectes de futur immediat. L’acte de
Susana Díaz del diumenge passat és la contraposició dels actes de Pedro
Sánchez, en els quals parla de futur, i molt poc del passat. Per això, aixeca
ànims i passions a favor, i per això, existeix aquesta dualitat en el partit-
Sánchez – Díaz. Ho sento per Patxi López, però quan s’ha de triar entre dos, no
pot haver-hi un tercer en discòrdia, per molt valuós, valent i preparat que
sigui.
Ens juguem molt els socialistes en aquestes Primàries, i de moment, els
moviments de la Gestora no ajuden en absolut ,a tenir un joc net. Des del
principi, han estat massa decantats cap als plantejaments favorables a Susana
Díaz, i això ho veu tothom, de dintre i de fora del partit, i això motiva
encara més la mobilització de la militància, de manera que estem assistint a
una batalla desigual entre els quadres del partit i els militants de base. I
hem de recordar que tant val el meu vot, com el de Felipe González, Alfonso
Guerra , Garcia Page o Lambán. Es més, declaracions absolutament desencertades
de José Bono o García Page, respecte les eleccions perdudes de Pedro Sánchez,
van encaminades a encrespar els ànims dels afiliats per quan les victòries i
les derrotes son patrimoni de tots. No del qui va al davant, només. I si creuen
que teníem el partit prou ben armat com per guanyar les darreres eleccions ,és
que desconeixen la realitat, i estan en el passat.
En resum, les imatges, el protocol, els discursos de l’acte de Susana Díaz,
m’han portat al passat. El seu propi discurs de presentació que esperava fos, el
de les propostes innovadores, engrescadors, trencadores amb la vella política,
no ho va ser. Fou un discurs ple de tòpics, de repeticions de frases , mil
vegades escoltades, sense l’ànima necessària per fer-les creïbles i animadores.
Tenir fans al darrere, no vol dir, tenir el poble planer al costat. Per tant,
no m’ha convençut gens el pas endavant que ha fet, i tinc més clar, ara que
abans, que el partit necessita una persona engrescadora i propera a les noves
generacions. Un home que pensi en el futur, i deixi el passat per al record.
Aposto clarament per Pedro Sánchez.
Saturday, March 25, 2017
ADÉU A ETA - art. Regió 7
ADÉU A ETA.
Passen els anys, però els records perduren, i
quan has tingut amics i coneguts, molt propers, constantment amenaçats de mort,
mai s’oblida. Els números son freds, i el temps no perdona, però resumir en
poques ratlles, cinquanta anys de terror, amb vuit-centes vint-i-nou víctimes,
per alguns pot semblar molt llunyà o poc mortífer, però la realitat fou
terriblement dura per a tots els amenaçats. De fet, tots ho érem, si bé, alguns
molt més que d’altres, com vàrem poder comprovar en l’assassinat del company
Ernest Lluch.
Aquests dies en que tornem a parlar de la
banda terrorista, degut a l’anunci de que pensen deixar les armes, el proper
sis d’abril, em venen al cap reunions fetes amb diputats, regidors i alcaldes
del País Basc, en les quals ens explicaven la vida que havien de portar, per
culpa d’ETA. Vides trencades per atemptats a familiars, amics o coneguts
propers. Vides de clausura per no poder fer un mínim d’activitats fora de casa,
perquè no hi havia seguretat ni era factible, portar nens petits, acompanyats
sempre d’escoltes armats.
Revisió de cotxe, diverses vegades al dia,
canvis d’itineraris constants, canvi de vivenda i de municipi, per no donar
pistes massa temps, carregar la família a uns centenars de metres de casa, per
trencar rutines, no seure mai d’esquena a la porta d’un bar o restaurant, no
explicar ni a la pròpia família més propera, lloc de vacances, o viatges de
treball...i així un incomptable nombre de prevencions, per evitar ser un blanc
fàcil, per algun dels terroristes.
També recordo quan la banda s’apropà a
Catalunya i cometé alguns atemptats. Fou el moment ja no de pensar només en
Euskadi, sinó també en que els teníem aquí mateix, i qualsevol de nosaltres
podia ser un dels seus objectius. Els diputats d’aquells anys varem seguir
cursos d’autoprotecció, ens vàrem acostumar a mirar sota els cotxes, a evitar
determinades rutes i trencar determinades rutines, fórem vigilats per Mossos
d’Esquadra, Guàrdia Civil o Policia Nacional, en funció d’on vivia cadascú,...i
així sentirem l’ai al cor que durant tants i tants anys, havien sentit moltes
persones en el País Basc.
Costa d’imaginar una vida constantment
amenaçada, pel simple fet, de que una gent decideixi convertir-te en el seu
enemic, i fer-te objectiu de les seves accions criminals. Com hem pogut
constatar amb el pas dels anys, no hi havia arguments, ni fil conductor, ni
estratègia concreta, havien decidit crear un estat de terror, imaginant que
així acabarien amb l’estat de dret, i assolirien la pàtria imaginada. Deliris que
han costat 829 morts, centenars de ferits i milers i milers de persones
afectades per tanta i tanta destrucció. A totes elles hem d’afegir-hi altres
milers de persones fugides cap altres indrets, a la recerca, d’una major
seguretat, o per evitar l’asfíxia que produïa ser del col·lectiu més amenaçat,
com ho foren els nostres companys i companyes, entre altres sectors de la població.
I tot plegat per a res. Llàgrimes i dolor,
però cap victòria, cap guany , cap guerra guanyada. Ara diuen que pleguen, que
donaran les armes que els queden, i volen girar pàgina. Els demòcrates hem
guanyat, a costa de molt sofriment, però no s’han sortit amb la seva. Aquesta
és la nostra victòria. Al darrere queden milers de vides destrossades per
sempre, amb la única satisfacció que algunes han vist aquest final, a canvi de
res. El que sí ens pertoca als qui l’hem patida, de més o menys a prop, és no
deixar que alguns la vulguin reescriure com una lluita armada, motivada per
objectius justificables. En absolut.
Així és com ha de quedar per a la història nacional d’Euskadi i col·lectiva de
tots nosaltres.
Friday, March 24, 2017
SALÓ DE L'ENSENYAMENT I L'EXÈRCIT - blogesfera socialista
SALÓ DE
L’ENSENYAMENT I L’EXÈRCIT.
Curiós el nostre país, en que venerem un dels nostres Presidents, per la
seva bonhomia i popularitat, tot i haver estat tinent coronel de l’exèrcit
espanyol, com fou Francesc Macià, i ens dediquem ara a protestar per la
presència d’una representació de l’exèrcit en el Saló de l’Ensenyament de
Barcelona, amb un clar rebuig de l’alcaldessa de Barcelona i altres
representants institucionals, com si l’exèrcit no formés part de les
institucions del país.
Bé, tot sigui dit, quantes més protestes, o mini protestes s’organitzen,
més publicitat i més consultes es fan a l’estand militar. Resulta penós que en
aquest cúmul de despropòsits s’hi apunti l’alcaldessa de Barcelona, al costat
d’altres càrrecs institucionals, com si volgués aconseguir vots, a costa de
malmetre les relacions entre institucions, clarament útils i necessàries en
qualsevol estat democràtic del món.
Agradi o no , l’existència de l’exèrcit és fonamental per garantir la
seguretat col·lectiva no solament dels espanyols, sinó del conjunt de la UE, i
per molt que alguns vulguin obviar aquesta realitat, és impensable un estat
sense exèrcit, com una ciutat, sense policia, o un país sense presons. El món
ideal , feliç i sense violència ,no existeix, i viure de somnis no ajuda a
tirar endavant cap societat.
Tornant al Saló de l’Ensenyament, pel que hem pogut saber en la darrera
edició l’estand militar va atendre prop de 8.000 peticions d’informació i l’any
passat prop de 1.700 catalans /es, varen demanar ingressar-hi. Es una sortida
professional com qualsevol altre, i les possibilitats de progressar son tant o
més grans que en la majoria d’empreses civils.
Aquí alguns volen lligar el passat, amb el present quan res s’assembla. Si
una institució ha sofert un canvi radical ha estat l’àmbit militar, que ha
deixat de ser, un element de control i amenaça interna, per passar a ser un
element de col·laboració i participació en la seguretat europea, i en molts
altres conflictes internacionals. S’ha guanyat un profund respecte en tots els
països on ha intervingut en missions de pau i seguretat. I no oblidem el gran
paper que juga la UME ( unitat militar d’emergències) en qualsevol territori de
l’estat, sotmès a les inclemències del mal temps, incendis o altres desastres.
En fi, quan un govern i uns partits perden el nord, busquen enemics on
sigui per tal de poder descarregar les seves frustracions, o buscar simpaties
en col·lectius que no tenen altre destí que lluitar contra l’ordre establert.
Hem de participar en canviar i millorar el món, però és impossible fer-ho sense
afrontar la realitat.
Deixem que l’exèrcit continuï mostrant la seva realitat i informi
degudament a tots els qui hi estiguin interessats. Qui cregui en un exèrcit
format per personal poc format és que viu en un altre món. A dia d’avui, la
formació és la principal eina de qualsevol membre de l’exèrcit, i milers de
joves poden trobar-hi les oportunitats de treball , formació i vida que no trobaran
en altres sectors. Perquè posar-hi impediments ? Perquè obviar la realitat ?
Qui no vulgui que no hi vagi, però tenen tot el dret a ser-hi .
Thursday, March 23, 2017
VERGONYOSA SESSIÓ PARLAMENTÀRIA - art. blogesfera socialista
VERGONYOSA SESSIÓ
PARLAMENTÀRIA.
He pogut seguir, en directe, diversos aspectes del debat de pressupostos
que en tots els Parlaments, és un dels més rellevants de l’any. El resum breu i
concís d’aquest debat, és que ha estat el més vergonyós de tots els tinguts,
des de la recuperació de les institucions catalanes, l’any 80. I ho puc dir en coneixement de causa per quan
vaig formar part de la Cambra Catalana durant 4 legislatures.
Mai, mai, havia contemplat un menyspreu tant gran vers els portaveus dels
grups parlamentaris a la oposició. Mai havia vist una presidenta del Parlament
tant partidista, sectària i poc preparada com per estar sempre pendent de les
indicacions del vice president Lluis Corominas ( PDCAT) i Anna Simó ( ERC). Mai havia vist tant mala interpretació del
Reglament del Parlament, ni denegar, parar l’activitat parlamentària per
facilitar una reunió de la Mesa del Parlament, i/o dels Portaveus dels Grups
Parlamentaris.
Doncs bé, aquesta va ser la posició inamovible de la presidenta del
Parlament, que ja venia preparada per dir que no a tot el que vingués dels
grups a la oposició, oblidant clarament que ella és la presidenta de TOTS ELS
PARLAMENTARIS, i no només d’una part. I vegem la gravetat del resultat del
debat pressupostari, amb un parell d’exemples.
Cal saber que abans de l’inici de la sessió parlamentària, el Secretari
General del Parlament, màxim funcionari de la institució, juntament amb el
Lletrat Major, igualment màxim funcionari a nivell jurídic, havien emès un
dictamen sobre la necessitat de treure del debat, la partida destinada a la
celebració del Referèndum d’autodeterminació, per quan no fer-ho, suposaria
desobeir la providència del Tribunal Constitucional. La Presidenta, com excusa,
va dir que la sessió ja havia començat i per tant aquest dictamen havia arribat
tard ¡¡¡ Increïble, però cert. I quan els Portaveus dels Grups a la oposició i
membres de la Mesa( pertanyents a aquests partits) varen reclamar reunió per
exigir treure aquest punt del debat, la presidenta va dir que no tocava. I
punto.
Per tant, hi havia ordres concretes, de continuar i tancar el debat i les
votacions al preu que fos, encara que signifiqués trencar les regles del
Parlament i forçar la democràcia parlamentària. Però, per acabar-ho d’adobar,
es varen posar a votació dues esmenes contradictòries, respecte la partida del
Referèndum. Una de la CUP que proposa fer-lo unilateralment, peti qui peti,
sense cap supeditació a la Constitució. I una altra de CSUP que proposa destinar
la partida al Referèndum, només si és pactat i acordat amb el govern central.
Increïble, posar a votació dues esmenes contradictòries. Tampoc la presidenta
li va donar cap importància al fet. Quan s’ha perdut el nord, no ve d’una més o
menys.
Si algú ho dubtava, hem entrat en un joc tant gran de despropòsits que ni
ells mateixos saben com sortir-ne. Es una fugida endavant, en la qual el
Conseller Romeva pot titllar de “falangistes” als qui es manifesten contra
aquest tipus de procés, el president Puigdemont pot demanar una sala del Senat per
anar a explicar el Referèndum i quan li proposen fer-ho davant de tots els
presidents de les CCAA, agafa por i diu que no; l’ex Conseller Homs, actual
Diputat al Congrés, diu que continuarà de diputat encara que l’hagin condemnat,
pensant que el deixaran entrar com si res hagués passat, quan li retirin l’acta
de diputat, cosa que passarà dintre de pocs dies, o el Consell Executiu permet
iniciar la seva reunió setmanal convidant als 3 condemnats, previ pas a
enviar-los a recórrer el món mundial, explicant les seves penes...i tot, per
intentar tapar les judicis per greus casos de corrupció de Convergència, dels
quals cap d’ells té temps per explicar ni contradir.
I mentrestant, podem veure les cares exultants dels diputats de la CUP, amb
fotos de grup, a la sala de Passos Perduts del Parlament, conscients de que
estan portant les regnes del govern i del propi Parlament. Gaudeixen del
privilegi de fer el que els dona la gana, concedint en dosis petites, el just
perquè el govern pugui sobreviure. Ningú pot fer previsions sobre els propers
dies. Ja no dic setmanes, perquè tant bon punt es publiqui l’acta de la sessió
d’aquesta setmana, els acords seran portats davant del Tribunal Constitucional,
i tornarem a veure una nova suspensió d’actes del Parlament i molt
probablement, la majoria de la Mesa del Parlament tindrà una nova denúncia per
incompliment de les resolucions de l’alt tribunal. Mala situació, mal resultat,
de la més vergonyosa sessió parlamentària, a Catalunya.
Wednesday, March 22, 2017
LA C-16, DE NOU COL.LAPSADA - art. El Setmanari del Berguedà
LA C-16, DE NOU COL.LAPSADA.
Tornen a ser habituals els col·lapses a l’Eix del Llobregat
( C-16 o E-9) , entre Berga i Bagà, els caps de setmana, malgrat el gran
desplegament i fortes despeses en posar cons, en diferents punts del recorregut
per evitar els colls d’ampolla. Una petita millora en la situació econòmica, motiva
aquest increment de desplaçaments que s’havia reduït en els darrers anys.
I els col·lapses produeixen reaccions perilloses per part de
conductors que volen saltar-se’ls de la manera que sigui, com podem veure, cada
setmana. Es molt freqüent veure com uns quants centenars ,surten a Cal Rosal
per fer un recorregut, de pressa i corrents, cap a dintre Berga, anar en
direcció a l’hospital, i d’allà cap a l’antiga carretera de Cercs, i així
avançar uns quants quilòmetres als que fan cua. A l’hora d’entrar, nous
conflictes es poden veure entre els que pugen amuntegats, i aquests espavilats
que han corregut per no fer cua.
No tardarem a veure algun accident greu, en aquesta cursa
per no quedar atrapats en els col·lapses, i fer servir un tram d’antiga
carretera que es va deteriorant a marxes forçades, sense tenir el manteniment
degut, precisament perquè ha deixat de ser una via oficial. Però bé, no volia
parlar d’aquest tema en concret, sinó de la necessitat d’executar el projecte
que se’ns va presentar als alcaldes de la comarca, tres anys enrere, per part
de l’aleshores Conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Santi Vila.
Tres anys, és temps més que suficient per haver redactat el
projecte executiu i per haver pogut fer la tramitació pertinent, com a pas
previ per a la seva exposició pública, aprovació i adjudicació. No ha estat
així, i ningú té clar quins seran els terminis per veure realitzada aquesta
obra, esdevinguda urgent, a la vista de l’increment de trànsit dels darrers
mesos. L’acord a que vàrem arribar els alcaldes, amb la Conselleria, fou
d’acceptar, ni que fos sense cap entusiasme, el sistema New Jersey, per
abaratir el cost del desdoblament.
Pels qui no hagin seguit el tema, aquest sistema consisteix
en modificar el tram de la carretera, de manera que es pugui convertir en doble
via de pujada els divendres, i de baixada els diumenges. Es a dir, canviar la
mitjana, de manera que els tres carrils funcionin de manera variable, en funció
del volum de trànsit cap amunt o cap avall. Es evident que el millor hagués
estat desdoblar tota la via de dalt a baix, com sempre se’ns havia promès, però
la crisi financera general, i la de la Generalitat, en particular, han tallat
els recursos per poder pagar l’elevat cost que tindria.
D’aquí la solució proposada. Però el que no veiem, és
l’inici de les obres. Mentrestant constatem els costos setmanals, en posar i
treure cons, que no eviten els grans col·lapses, amb les pèrdues conseqüents
que comporten per tots els municipis d’una banda i l’altra del Túnel del Cadí.
La gent marxa abans d’hora per evitar les cues, i arriba a altes hores de la
nit, després d’un viatge esgotador. En resum. Estaria bé que el govern de la
Generalitat exposés clarament quines son les previsions exactes per resoldre la
fluïdesa del trànsit a la C-16, que recordo és la E-9 de la UE. Una via de
primera categoria que de moment funciona com una de tercera.
Tuesday, March 21, 2017
EL PROCÉS - GADGET - art. Nació Digital Solsona
EL PROCÉS – GADGET.
Pels més joves, recordo que a finals dels anys 80, la televisió va passar
una sèrie de dibuixos animats, sota el nom de INSPECTOR GADGET, produïda de
manera conjunta per França, Canadà, EUA i Japó. Fou una sèrie de gran èxit, en
la qual un Inspector, força especial i mediocre, feia servir un gran nombre d’artefactes
( gadgets), per resoldre els problemes de tota mena que es trobava en la seva
lluita contra la organització M.A.D ( Malvats, Astuts i Diabòlics).
Aquesta sèrie m’ha vingut a la memòria a la vista dels artefactes que els
promotors del PROCÉS SOBIRANISTA, fan servir per intentar aconseguir la
independència del país, malgrat que la majoria de catalans , han votat
reiteradament a partits que no la impulsen ni la defensen. Es igual, ells
creuen tenir la raó, i el recolzament de la immensa majoria de la ciutadania. I
amb aquesta premissa, tiren endavant un gran nombre d’accions ,sense cap mena
de guió ni de plantejament mínimament seriós.
Hem vist vulneració de lleis estatals, lleis autonòmiques, contradiccions
entre els propis impulsors que tant aviat reclamaven un referèndum d’autodeterminació,
com deien que ja no calia, que anaven per una DUI ( declaració unilateral d’independència)...
o que en 18 mesos Catalunya seria independent, continuant en la UE, o no. Ara,
hem tornat enrere i la qüestió essencial , irrenunciable, és fer un referèndum
d’autodeterminació , sense pregunta acordada, ni percentatge mínim de
participació, ni percentatge mínim de vots a favor...perquè sigui considerat
vàlid. L’opció que sortís no, ja ni la
contemplen. Per ells és impensable.
Així, doncs, a cada obstacle, el PROCÉS – GADGET, treu un nou artefacte per
continuar, i en aquests moments, el nou gadget és enviar els tres condemnats
pel 9N, a fer les Europes. Anar pel món a explicar quan de dolent és el govern
central, i els seus tribunals, que emeten sentències per desobeir les
resolucions del Tribunal Constitucional. Un TC que és bo quan els hi dona la
raó, i és molt dolent quan els hi treu.
I res millor per fer oblidar les greus acusacions de corrupció que
intentar-la tapar amb un altre “gadget” com son les declaracions solemnes, o la
invitació a assistir a un Consell de Govern, i tot seguit agafar l’avió i anar
a fer trobades amb els catalans de l’exterior, confiant en que això els permeti
sortir als mitjans de comunicació i aquests no tinguin temps per tractar el finançament
de CiU durant 40 anys.
El inspector Gadget tenia múltiples artefactes, i de fet el procés també n’ha
tret unes quantes dotzenes. Qui no recorda les manifestacions, les recollides
de signatures, les enquestes, els actes d’acompanyament als acusats, les
comissions en el Parlament ( sense la meitat de l’hemicicle), l’elaboració de
lleis contràries a l’Estatut d’Autonomia, altres, contràries a la
Constitució...i així unes quantes desenes més.
Però bé, també aquella popular sèrie va passar a la història. Tot té un
principi i un final, i alguns artefactes / gadgets son ja massa vistos, massa
repetits, i cansen. Es el que passa ara al Procés. Ja cansa, tanta èpica banal,
tants moviments per no anar enlloc, tants guions destrossats, tantes promeses
no complides. Ara diuen que faran el referèndum sí o sí, però no tenen res a
punt. I saben, ells més que ningú que el Referèndum no tindrà lloc. Els
artefactes / gadgets ja no donen per a més. Se’ls hi ha vist el llautó, i la
gent vol realitats, no deliris.
Friday, March 17, 2017
DINER POC BENEFICIÓS - art. Regió 7
DINER POC BENEFICIÓS.
A diferència de la gestió de les CCAA i del propi Estat, els
ajuntaments han ajustat la despesa i han aconseguit resultats realment positius
en els darrers anys, malgrat la dura crisis que afecta tot el país.
Però, aquesta bona gestió, topa amb decisions realment
injustes i paradoxals per part del govern central, com és la de no poder
destinar el superàvit a noves inversions. La prioritat, esdevinguda exigència,
és reduir l’endeutament a tota costa, encara que sigui baix. El motiu, és
enviar missatges a Brussel·les, en el sentit de que l’endeutament públic,
general a tot Espanya, està contingut, i millora any rere any.
Es a dir, els bons resultats de gran part dels ajuntaments,
serveix per rebaixar l’endeutament general, però els castiga a no poder
revertir els superàvits a fer inversions. Injust i realment negatiu per a
tothom.
Cal saber que a dia d’avui, en el conjunt d’Espanya, hi ha
cinc-mil milions d’euros, procedents dels superàvits municipals, i que si no es
modifica la normativa, aniran a reduir crèdits, en comptes de posar-los en
circulació i poder fer obres, amb el que significaria de creació de llocs de
treball i millora d’equipaments, infraestructures i serveis, en milers de
pobles i ciutats.
Malament quan es fan normatives i lleis de caràcter general,
sense un coneixement detallat del que passa en el territori. Rebaixar
endeutament és adequat en aquells ajuntaments que el tenien elevat, o fins i
tot exagerat, però no, per aquells en que la gestió ha estat austera i rigorosa.
Com passa sovint, paguen justos per pecadors, i no es premia
la bona gestió, en absolut. Es tracta igual a qui ha estat vetllant per
aconseguir superàvits amb l’esperança de poder-los revertir en equipaments i
serveis per als ciutadans i en canvi es troben obligats a tancar crèdits que
poden perfectament assumir.
Davant aquesta il·lògica posició del govern central, els
alcaldes hem anat reclamant un canvi de posició per modificar la normativa i
aconseguir posar en circulació aquests cinc- mil milions d’ara, però que es van
incrementant cada any que passa. Ho aconseguirem ? Confiem en que sí, però ha
d’haver un clam ciutadà per fer-ho possible, i que tots els partits presents en
el Congrés de Diputats, sumin esforços i exigeixin els canvis pertinents al PP.
Tampoc és fàcil entendre aquest entestament del PP per
mantenir una exigència, raonable, anys enrere per alguns ajuntaments,
perillosament endeutats, però no per a la resta, i encara menys per tots
aquells que des de fa molts anys han estat model de bona gestió.
En un moment de crisis com la que patim, res millor que fer
circular el diner disponible, i la xifra de la que parlem ja es deixaria notar
de manera considerable en el conjunt del país. D’aquí que figuri en el títol
d’aquest escrit “diner poc beneficiós” perquè va directa a les arques dels
bancs, en comptes d’anar a mobilitzar l’economia del país. Estrany govern
central, quan posa traves a l’autonomia municipal i frena inversions
necessàries, per la millor del poble o ciutat, i pel conjunt. En fi, governar
des d’un despatx, porta a prendre decisions poc encertades com aquesta. I en
tenim moltes més que ja aniré exposant en futures edicions.
Thursday, March 16, 2017
TRENCAMENT DE REGLES EN EL PARLAMENT- art. Blogesfera socialista
TRENCAMENT DE
REGLES EN EL PARLAMENT.
El Parlament de Catalunya, continua donant mostres de trencament de les
regles de funcionament, en una espiral d’impossible predicció final. Mai, en
els seus 37 anys de vida parlamentària , recuperada, s’havien produït tants i
tant greus esdeveniments , com en aquests darrers anys, i molt especialment en
l’actual legislatura , presidida per Carme Forcadell.
De fet, la composició de la
Mesa del Parlament, ja feia preveure l’actual crisis de
funcionament. La presidència de Carme Forcadell és totalment sectària, sotmesa
a la voluntat del grup parlamentari de Junts pel sí, i no representa a la
totalitat de la Cambra
catalana. Es presidenta d’una part del Parlament, no de la totalitat.
Increïble, però cert.
En pocs mesos, hem vist vulnerar els fons i les formes del Reglament del
Parlament, en temes molt greus. I ara mateix, se n’està cometent un altre, que
supera tots els anteriors, com és la d’haver decidit modificar el Reglament, en
un tema d’una extraordinària gravetat com és que un sol grup parlamentari pugui
imposar la modificació de l’ordre del dia d’un Ple, i posar a debat i votació,
una proposta com pugui ser l’aprovació de la Llei de Transitorietat.
Tal com preveu el propi Reglament, per poder ser modificat, s’ha de
constituir una Ponència conjunta. Es a dir, una Ponència en la que hi siguin
presents els 6 grups parlamentaris, presents a la Cambra. Doncs bé, 4 dels 6
grups han decidit no participar en una Ponència que pretén escapçar, retallar i
deixar sense temps ni debat, lleis que es puguin presentar en el Parlament.
Repeteixo, Junts x sí, ajudats per la CUP , pretenen crear un mecanisme per evitar el
parlamentarisme en el Parlament. Veure per creure. Una iniciativa impensable en
qualsevol Parlament , de qualsevol país democràtic. Aquests dos grups volen
amputar l’activitat controladora, de debat, reflexió i modificació de les
propostes o projectes de llei. Ve a ser una mena de cop d’estat, dintre del
propi Parlament, per anul·lar els mecanismes que contempla el reglament,
precisament per evitar l’arbitrarietat o la imposició de formules poc
democràtiques.
El procés sobiranista, està tant perdut, tant desesperat que necessita
improvisar i buscar vies per imposar acords, en contra de la majoria de
ciutadans de Catalunya. Perquè no oblidem que l’independentisme no va
aconseguir ni tant sols el 50% dels vots. Es va quedar en un 47,8 %, i tant sí
com no, vol decidir com si disposés d’una àmplia majoria.
Els grups parlamentaris de C’s i el PP, ja han anunciat recurs davant del
Tribunal Constitucional per vulneració de drets dels diputats, el PSC ha exigit
complir les normes del propi Parlament, a l’igual que CSQP.
Però, la desesperació de Junts x sí, davant el negre panorama de futur, els
porta a una nova fugida endavant, amenaçant en imposar sancions als diputats
dels 4 grups parlamentaris, sinó assisteixen a les sessions de la Comissió. Més
gasolina al foc. No s’adonen que mai la raó la pot tenir qui trenca les regles
de joc i imposa regles que no tenen cobertura legal.
En resum, el Parlament ha pres una deriva totalment anàrquica, fora de la
legalitat, incomplint el paper de representació de tot el poble català. Qui
governa el Parlament, la Mesa ,
ha perdut el nord, amb una presidenta que mai hagués hagut d’ostentar aquest
càrrec, i amb una composició que deixa uns membres, desemparats ( PSC i C’s).
Si algú creu que amb maniobres i actuacions com aquestes pot trobar
connivències i comprensions en altres països, és que no sap de què va el
parlamentarisme democràtic.
Wednesday, March 15, 2017
EL GRAN REPTE DEL PSOE - art. Nació Digital Solsona
EL GRAN REPTE DEL PSOE- NOVES FORMES, NOUS PROJECTES, NOUS
LIDERATGES.
Alguns dirigents del PSOE no han entès res. Viuen del
passat, pensen en passat, sense entendre que les noves formes, els nous
projectes, els nous lideratges, han vingut per quedar-se . Ho dic ,en el moment
en que es confirma la presentació de Susana Díaz, a les Primàries del PSOE. Em
sembla bé, però crec que és un error, per ella, pel partit i per Andalusia.
Perquè ?
Doncs, perquè arriba amb uns certs aires de pacificadora,
coneixedora del partit, amb un àurea de governant, guanyadora d’eleccions,
recolzada per les grans patums històriques i actuals...i creu que amb aquestes
armes no pot perdre la batalla de les Primàries. Greu error, immens error
perquè les té perdudes. Estem cansats de messianismes, perdonavides, i
salvadors del partit i del país, en base als mateixos ingredients de sempre.
Ara, més que mai, necessitem un lideratge fort, però
trencador amb el passat. No hem de renegar d’ell, en absolut, perquè el
socialisme ha estat el gran protagonista dels principals avenços socials , en
aquests 40 anys de democràcia, però les formes vistes i viscudes en els darrers
anys, exigeixen canvis molt profunds, en la manera d’actuar en política. No
volem discursos, ni documents prefabricats, sinó actuacions valentes i molt
innovadores, per no dir trencadores en les maneres de fer i actuar.
Per a mi, Susana Díaz representa la continuïtat, en els fons
i les formes, del socialisme. En canvi, Pedro Sánchez representa el trencament
amb aquestes formes, i una clara innovació en la manera de fer i actuar. I
sento un profund respecte per Patxi López, segurament el més preparat dels
tres, però sense l’atractiu popular ni el poder de lideratge , intern i extern,
que ha de tenir qui s’ha de convertir en l’alternativa a Mariano Rajoy i al PP.
Sóc conscient del guirigall en que ens fiquem tots plegats,
perquè les Primàries son un bon invent, però les carrega el diable. En
Primàries elegim el futur Secretari General, però , tot seguit s’ha de fer el
Congrés, i qui ha guanyat les Primàries ha de poder guanyar el Congrés, sinó el
futur serà molt conflictiu. Es impensable un nou Secretari General, que tingui
el Comitè Federal en contra, o hagi d’aplicar una Ponència política que no
comparteixi, oimés quan aquesta ponència ha estat coordinada per un acèrrim
adversari , com Madina.
Porto setmanes donant voltes sobre el tema, com m’imagino
heu fet els qui em llegiu, però he decidit votar amb el cor, i deixar al
cervell les tasques de buscar la millor solució, de cara el futur. Pedro
Sánchez representa una nova manera de fer i estar en política, té al seu costat
un ideòleg com Félix Tezanos, experts polítics com Odón
Elorza, Pep Borrell, i molts altres que ja en el passat , eren trencadors amb
determinades formes del socialisme. Sincerament ,crec és el millor per tornar a
sintonitzar amb la gent, i aconseguir donar fiabilitat al nostre projecte.
Després hi ha el tema de la comprensió del fet català. I
fixeu-vos, l’he deixat per ara, perquè considero prioritari tenir clar , el
projecte socialista global, per a tot Espanya, dintre de la UE, però si el
problema català marca l’agenda d’Espanya, és lògic, tenir al capdavant del PSOE
algú que el conegui, l’entengui i tingui una sortida adient. I comparant la
visió de Susana Díaz, amb la de Pedro Sánchez, és infinitament millor, la de
Pedro. Nomes aconseguirem trencar la dinàmica independentista si s’ofereix a
Catalunya un pacte d’Estat, ple de contingut. Això vol dir el reconeixement com
a nació, i Pedro ho ha fet, i el que comporta a nivell de garantir la llengua,
cultura i educació, catalanes i una modificació del sistema de finançament, en
el qual s’estableixi la ordinalitat. Acordat tot, es proposi la modificació de
la Constitució, amb la incorporació d’altres canvis necessaris, i finalment
votació en referèndum del nou text.
Aquesta seria la via per aconseguir resoldre el problema
català, i desencallar un conflicte que perjudica enormement totes les parts.
Però, tornant al socialisme, com ideologia, un lideratge fort aquí, permetria
obrir línia directa amb el SPD alemany i convertir l’eix PSOE – SPD, en el
mirall per a la resta de partits socialistes i socialdemòcrates mundials.
Finalitzo. Ja sé que per a molts, l’enfrontament Susana –
Pedro, comportarà friccions i ferides, difícils de guarir, però ja no podem
contemporitzar més, i buscar sortides pactades o de circumstàncies. Si ella
creu que el poder ve de dalt, nosaltres creiem que ve de baix, i ja estem
cansats d’escoltar barons, càrrecs de partit o institucionals, volent
alliçonar-nos del que és convenient. Ara volem votar el que creiem necessari, i
no obeïm cap altre mandat que el del cor. Per això crec en la necessitat
d’impulsar la candidatura de Pedro Sánchez, en les Primàries i fer tot el
possible perquè en el Congrés disposi de majoria suficient per completar la
renovació del partit. Entre tots ho podem aconseguir.
APROVAT EN JUNTA DE GOVERN LOCAL - EL PROJECTE REFORMAT DE L'EDAR DE BORREDÀ
LA JUNTA DE GOVERN LOCAL , APROVA EL PROJECTE
REFORMAT DE L’EDAR – BORREDÀ
En data d’avui, dimecres dia 15 de març a les
9 del matí, s’ha reunit la Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Borredà, en
sessió extraordinària, per estudiar, debatre i votar l’informe del tècnic
municipal, sobre el PROJECTE REFORMAT DE L’EDAR DE BORREDÀ.
Per unanimitat, s’ha aprovat el projecte
reformat presentat per l’ACA, en la sessió de constitució de la Comissió de
Seguiment de l’EDAR, el passat dimecres dia 8 de març d’enguany.
I perquè consti signa el present escrit a
Borredà el dia 15 de març de 2017.
L’Alcalde – President, Joan Roma i Cunill
Nota: La secretària de l’Ajuntament redactarà
i tramitarà el certificat oficial d’aquesta sessió extraordinària de la JGL ,
al llarg del dia d’avui.
Tuesday, March 14, 2017
OPORTUNES SENTÈNCIES, ENMIG DE LA GRAN CORRUPCIÓ DE CIU - art. Nació Digital Solsona
OPORTUNES SENTÈNCIES, ENMIG DE LA GRAN CORRUPCIÓ DE CIU.
Ho he dit en anteriors ocasions que considero un error haver
judicialitzat la consulta / procés participatiu del 9 N, però el greu error
d’aquell procés fou no haver-lo confiat a l’ANC, en comptes de jugar al joc
dels despropòsits , per part del govern de la Generalitat, simplement per
l’estratègia d’apuntar-se un èxit de mobilització, i demostrar amb fets, la
reconversió de CiU a l’independentisme, i no deixar aquesta carta només a ERC.
Aquell afany de protagonismes d’Artur Mas, va comportar una reacció similar del
govern del PP. Acció – reacció, en això estem des de fa 5 anys.
Però, el passat, passat està i si un moment era oportú per
tenir sentència, era aquest. En plena celebració del Judici per l’espoli del
Palau de la Música, en el qual ha quedat clar un dels canals de finançament de
CiU. Res millor per desviar l’atenció del personal que recórrer a la persecució
i al victimisme, fins arribar al martiri, con tal no s’hagin de donar
explicacions sobre els anys de profunda i generalitzada corrupció, a favor de
CiU.
I és que cau sobre CiU tot el que havia esquivat durant prop
de 40 anys. Ara, tenim proves clares i contundents de la corrupció, procedents
del judici del Palau, però també de la llarga, intensa i extensa instrucció del
jutjat d’el Vendrell, que va donant noves pistes i exemples de quan àmplia era
la via de finançament irregular de CiU, i finalment, en una altra mostra del
destí, estem en ple inicia del judici pel cas Pretòria, en el qual hi ha dos
dels principals protagonistes de la política catalana durant 20 anys, com és
Lluís Prenafeta, antic Secretari General de la Presidència de la Generalitat, i
Macià Alavedra, antic Conseller d’Economia i Finances.
Pels qui heu arribat en aquest món, uns anys més tard, us
informo de que Prenafeta era l’home fort del govern de la Generalitat, durant
una quinzena d’anys. No es feia res, no es decidia res, sense la seva
autorització. La mà dreta de Pujol, i en molts casos, també l’esquerra. I Macià
Alavedra, per raons del càrrec no deixava de ser el tercer en els governs
Pujol. Doncs, bé, tots dos seuen en el banc dels acusats, en una nova mostra de
la immensa xarxa de corrupció durant el pujolisme, amb derivacions cap els anys
més recents. Es cert que també en aquest cas hi tenim dos ex militants
socialistes, com son Bartomeu Muñoz, ex alcalde de Santa Coloma de Gramenet i
Luis Garcia, ex diputat al Parlament, i membre de la Mesa, als quals espero i
desitjo, els caigui tot el pes de la justícia.
En resum, tots els qui teníem càrrecs polítics sabíem dels
tripijocs de CiU, i l’ús generalitzat del poder de la Generalitat per finançar
el partit i beneficiar el seu entorn, però no hi havia documentació probatòria.
Han hagut de passar molts anys per saber-ho i provar-ho. Ara tenim la
satisfacció de poder demostrar el cinisme, la deshonestedat , la crítica falsa,
a la que érem sotmesos els socialistes, acusats de traïdors a la pàtria, per
mals catalans, per criticar les accions de CiU, i per posar en qüestió moltes
de les decisions que es prenien.
La justícia arriba tard, però almenys els qui ens assentàvem
en els escons del Parlament, i érem constantment menyspreats i criticats, veiem
20 o 30 anys més tard, que teníem raó. La tristesa és que molts ja no ho han
pogut veure, però encara recordo el moment en que Pasqual Maragall es va
aixecar de l’escó i es va encarar a Artur Mas, dient “vostès el que tenen és un
problema, que es diu 3%”. Silenci sepulcral, uns segons de desconcert, i una
resposta – amenaça d’Artur Mas, teatralment ofès, exigint retirar les paraules
sota resposta de boicot al nou Estatut. Aquest és l’Artur Mas que surt
messiànicament a criticar la sentència del TSJC, i que vol continuar en
política.
Per a ell, aquestes sentències, i la que ben aviat tindrem
de Francesc Homs, els hi venen com aigua de maig, per mobilitzar la gent i
intentar esborrar la immensa corrupció en que va estar CiU. Parlem de tota una
família presidencial, de tot un partit, de tot un govern al servei de la
maquinària electoral, fent ús de diner corrupte, deixant la resta de partits en
inferioritat de condicions. Ara tothom pot recordar les immenses campanyes
electorals, ara tots sabem que les estàvem pagant entre tots els catalans, via
finançament il·legal. Que ningú s’estranyi de l’allargament de la campanya
contra les sentències, perquè necessiten tapar els efectes dels judicis en
curs. Una tàctica més que coneguda, al llarg de la història. Tapa les males
noticies amb altres ,revestides de victimisme. Estiguem atents a no fer el joc
a un personatge que el que hauria de fer és assumir responsabilitats i donar
explicacions en seu parlamentària.
Monday, March 13, 2017
REFLEXIONS DES DE BERGA - art. Blogesfera socialista
REFLEXIONS DES DE BERGA.
El local del PSC està just a 100 m , de La General , un local de
música, únic a Berga, després de diversos projectes fracassats ,d’altres locals
alternatius. Els veïns de l’entorn fa anys tenen molèsties i podem veure
pancartes, reclamant silenci per a poder dormir, sobretot quan la gent surt, a
altes hores de la matinada.
Fins ara, el problema era aquest, però una brutal agressió
contra una parella de nois, ha portat Berga a la primera pàgina de tots els
mitjans de comunicació. Fets com aquests, ens pensàvem només eren possibles en
ciutats llunyanes, i mai haguéssim imaginat veure-les aquí.
Per desgràcia, també aquí hi ha persones intolerants,
incapaces d’acceptar i respectar l’estimació, entre persones. No cal afegir més
explicacions, perquè la tolerància i el respecte, no necessita més descripcions
ni justificacions.
Estem lluny de viure i conviure amb la tolerància i el
respecte als altres. No passa dia, no passa setmana, en que no tinguem imatges
brutals de persones atacades i maltractades, per raó de la vida personal que
han elegit.
Sempre ha de sortir aquell insensat que es creu defensor
dels costums històrics, i ho ha de demostrar amb la violència, incapaç de
raonar amb la intel·ligència. En fets com aquests no s’hi valen les mitges
tintes, i la reacció ha de ser exemplar i exemplificant, per evitar
repeticions, aquí o en altres indrets.
Es dur veure el resultat de les agressions. De fet veiem les
físiques, però més dures son les psicològiques. Si ens parem a pensar, quina garantia
té aquesta parella o qualsevol altra, a Berga o en altres pobles i ciutats que
no trobaran altres agressors, disposats a actuar davant qualsevol mostra
d’estimació, com és la d’un simple petó.
La brutalitat està renyida amb la intel·ligència, la tolerància
i el respecte, i per això no podem deixar que guanyi. Han fet bé els agredits
en presentar denúncia i exigir obrir les investigacions oportunes per
aconseguir el càstig que correspongui.
Però, sobretot ha de servir per tornar a posar sobre la
taula, la situació actual del respecte i protecció a tots els col·lectius,
afectats per casos com els que hem viscut a Berga. S’ha de fer tot el possible
per eradicar situacions com la patida, i castigar durament als autors.
ELS COSTOS DEL CAOS TERRITORIAL - art. El 9 Nou
ELS COSTOS DEL
CAOS TERRITORIAL.
El passat 20/2/17, exposava en aquestes pàgines d’El 9 Nou, el caos
territorial que suposa tenir permanentment oberta la porta a la creació de
noves comarques, i noves vegueries / regions, en un petit país com el nostre, amb
un brutal deute ( 74.500 milions d’euros) que fa del tot insostenible aquest
desgavell organitzatiu. Recordava que varem passar de les 38 comarques
“històriques” proposades pel geògraf Pau Vila, en temps de la República , a les 41 del
govern Pujol; a les 42 d’ara ( amb el Moianès), a les possibles 43 ( si el
Lluçanès esdevé comarca), a les 44 ( si l’Alta Segarra ho demana, per haver
quedat en terra de ningú, per culpa de la creació de la vuitena vegueria)....i
a d’altres que ben aviat, també ho demanaran ,a la vista de com van les coses.
També vaig fer esment de la toca tardana divisió d’un petit país com el
nostre, en vegueries o regions. Tenim / teníem 4 províncies, i com que tot el
que ve de Madrid s’ha de qüestionar i modificar, es va considerar la necessitat
d’organitzar-nos diferent i mirar-nos en els temps de la República , quan tot era
diferent i res s’assemblava a la situació actual. Alguns defensàvem quedar
quiets, altres, només separar l’àrea metropolitana de Barcelona, de la resta de
la província i per tant, conformar 5 vegueries/ regions, però com que aquí
tothom vol ser capital d’alguna cosa, de 5, varem passar a 6, i finalment a 7. Però,
no. Tampoc n’hi havia prou, i fa poques setmanes va néixer la número 8, amb les
comarques del Penedès i un tros de l’Anoia. Algú creu que el mapa està tancat i
barrat ? Segur que no, i ho dic en aquestes pàgines , conscient de que algú pot
tornar a reprendre la batalla per la número 9 ( Osona – Ripollès – Garrotxa),
perquè no ?
En fi, el que pretenc en aquestes ratlles és exposar l’enorme cost que té
pel país i les seves finances, aquesta caòtica organització territorial. Cada
comarca necessita un mínim de 600.000 euros per sobreviure. I si té més
habitants se li concedeix un plus, en proporció, de manera que , ras i curt,
podem dir que a cada comarca li hem de donar un milió d’euros, de promig. Un
milió per 42 comarques, fa 42 milions a l’any, multiplicat per 30 anys( des que
varen ser implantades), suposa 1.200 milions d’euros. L’equivalent al cost
d’una de les grans infraestructures de país ( Eix Transversal, Línia 9 de
Metro, Trens regionals, etc,etc). En aquest cost, caldria afegir-hi altres
costos addicionals per despeses , en forma d’ajuts, convenis, protocols,etc que
augmentarien considerablement el cost real i final.
Però, anem cap a les vegueries /regions. El cost de cadascuna es fa , de
moment, impossible de detallar per quan estan encara “en construcció”. Es a
dir, malgrat els anys transcorreguts, des de la seva aprovació, no estan
consolidades ni conformades com han o haurien de ser, de manera que la
improvisació és la norma. I ara mateix que n’ha nascut una de nova, remourà,
les velles, en un moviment continu molt poc pràctic i eficient. Però, entre
personal polític ( cada Conselleria té el deu Delegat i Delegació), personal
administratiu, edificis, vehicles, etc, podem pressuposar un cost no inferior
als 3 milions anuals. Si multipliquem 8 vegueries per 3 milions, sortiran 24
milions a l’any, com a mínim. Un altre import ,digne de finançar infraestructures
i serveis de més gran utilitat.
Vegem, però, si aquests organismes aporten, realment major operativitat i
eficàcia a l’acció de govern. Els consells comarcals varen néixer com mini –
parlaments, amb 19 consellers, els petits, i els mitjans i grans, uns quants
més. Qui nomena els consellers son els partits, i no els ajuntaments, de manera
que podem trobar 2,3,4 consellers d’un mateix poble, i cap conseller, del
municipi veí. Això crea disfuncions i fa que acords del CC, siguin enviats a la
paperera si un ajuntament no els accepta. Va imperar també la tant criticada
via madrilenya, del “cafè per a tots”, de manera que la disfuncionalitat és
pecat de naixement.
En el cas de les vegueries, el funcionament és molt variat i dispers, i
inestable per raó de no estar consolidat . En aquest cas, hi ha un llarg i no
resolt debat entre la descentralització i la desconcentració del poder de la Generalitat. Es
a dir, és fàcil descentralitzar, consistent només en canviar un organisme, d’un
lloc a un altre, mantenint, però totes les seves atribucions i poder. I una
altra cosa és desconcentrar el poder cap als nous organismes, que vol dir
perdre poder “central”. Quedi clar, tot i que critiquem tant el poder
centralista de Madrid; la
Generalitat és igual de centralista, i només trasllada cap
als consells comarcals i cap a les vegueries, tot allò que menys li atreu. Per
entendre’ns, li traspassa “les maries”, les matèries menys rellevants: beques
menjador, transport escolar, gestió de residus, etc, però no, els temes rellevants
i fonamentals. D’aquí que els alcaldes, sempre que podem, saltem directament a
Barcelona, per evitar tràmits burocràtics i passos intermedis que no aporten
solució i només serveixen per entretenir, i perdre esforços i temps.
Reconec que era partidari de la ordenació territorial, en comarques i
regions, trenta anys enrere, però no a dia d’avui. Tampoc ho sóc de com s’ha
fet ara, perquè en comptes de consells comarcals, hauríem de tenir
mancomunitats de municipis per gestionar recursos i serveis municipals. No per
conformar mini parlaments, altament polítics, i poc eficients. En quan a les
vegueries o regions, han arribat massa tard, i de mala manera. Es més, si algú
té la mala ocurrència de convertir-les en diputacions, totes les comarques de
l’interior de Catalunya perdrem enormes recursos econòmics. I aquí tant hi fico
Osona, com el Berguedà i la resta de comarques de l’interior de la província de
Barcelona. Cosa diferent és el Ripollès que depèn de Girona, i ja rep molt poc.
Però, l’avantatge de pertànyer a una gran Diputació com la de Barcelona, suposa
rebre el doble o triple del que rebríem d’una possible diputació / vegueria de la Catalunya Central.
En resum, un petit país com el nostre, no necessita tantes administracions,
organismes, ni institucions. Un país s’ha de gestionar com una empresa per ser
pràctic i eficient, i ara no ho som, en absolut. I les coses s’han de fer quan
toca i no, anys després. Abans tardava 3 hores en baixar a Barcelona i ara hi
baixo en una hora i quart. Abans no teníem noves tecnologies, i ara les tenim.
Un govern que no tingui en compte el moment en que es troba, és un govern,
incapaç de gestionar com cal. En això, estem.
Friday, March 10, 2017
PARLAMENT DESCONEGUT - art. Regió 7
PARLAMENT DESCONEGUT.
Pels qui hem estat diputats al Parlament de Catalunya, no el
reconeixem en absolut, com aquella Cambra Parlamentària, en la que el respecte,
diàleg, civilitzada controvèrsia, i absoluta fidelitat a les lleis vigents, era
“norma de la casa”, al contrari del que veiem , dia sí ,dia també, en
l’actualitat.
Era impensable, i ho és en tots els parlaments del món, el
canvi de normes de funcionament sense l’imprescindible acord d’una majoria
reforçada, dels dos terços. A més de fer-ho amb total transparència i fidelitat
als principis parlamentaris, com és propiciar el debat, en comptes de reduir-lo
a la mínima expressió, com pretenen els components del grup parlamentari de
Junts x Sí.
En els darrers cinc anys el deteriorament de la vida parlamentària
ha arribat a extrems inimaginables, a Catalunya, però també en altres
democràcies mundials. Si algú creu que el procés independentista pot trobar
aliats o recolzaments, en altres països, va ben errat, a la vista del que està
passant en el nostre Parlament.
Uns pocs exemples serviran de mostra, començant pel darrer
dels despropòsits, com és la modificació del Reglament, per escurçar terminis,
reduir debats, imposar tràmits i fer votacions a marxa lleugera. Tot el
contrari del que ha de ser un Parlament i del que requereix, en temps i forma,
per poder legislar degudament.
Ja fou increïble, la constitució d’una Ponència conjunta,
per elaborar les lleis de desconnexió, amb la participació de només tres, dels
sis grups parlamentaris presents a l’hemicicle. Es tant greu aquest precedent
que trenca tot el vist en matèria de nyaps institucionals. Si es diu
“conjunta”, vol dir de “tots”, i no de la meitat. Per entendre’ns és com parlar
“d’aigua seca”, o “moviment estàtic”.
Però, posats a fer,mirem molts altres despropòsits, com presentar
un pressupost amb el dictamen contrari del Consell de Garanties, l’equivalent
al Tribunal Constitucional de Catalunya. Si no s’atenen els advertiments del
Consell, millor dissoldre’l i estalviar maldecaps, o treball en va.
I el mateix podem dir dels dictàmens dels Lletrats del
Parlament. Pels no entesos en la matèria, cal dir que a l’igual que els
alcaldes tenim en els nostres secretaris, els assessors en matèria jurídica,
per avisar-nos de possibles errors o incompliments de la legalitat, els
diputats tenen en els Lletrats els seus assessors jurídics, obligats a informar
i dictaminar sobre la legalitat o no d’una determinada proposta, abans de ser
votada.
Doncs bé, tant la Presidenta del Parlament, com alguns altres membres
de la Mesa , han
fet cas omís d’ informes dels Lletrats, i han tirat pel dret, temes que no
s’ajusten al Reglament o a la legalitat vigent, sigui catalana o espanyola. Que
ningú s’estranyi si posteriorment han estat portats davant dels tribunals. Tots
hem de complir i fer complir la legalitat vigent. Principi elemental d’un estat
de dret.
Però, no n’hi havia prou amb els exemples descrits que n’hi
ha afegit un altre, encara més enrevessat i increïble com és la redacció d’una
Llei, dita de Transitorietat, sense ser ni presentada ni discutida en seu
parlamentària, a l’espera de que els redactors ho considerin oportú.
Mentrestant queda tancada a pany i forrellat, per evitar qualsevol indiscreció.
Estem parlant d’una llei del Parlament. I parlem d’amagar-la als representants
del poble català. Efectivament aquest Parlament és desconegut. Després
d’exercir el càrrec durant quatre legislatures, veig que les “normes de la
casa”, han desaparegut i s’ha creat una nova realitat, absolutament inversa a
la d’un Parlament tradicional.
SOLIDARITAT - art. blogesfera socialista
SOLIDARITAT
Aquesta setmana he tingut a les mans un informe sobre l’evolució de les
ajudes rebudes per diferents entitats dedicades a la lluita medi ambiental, per
una banda, i les que han rebut entitats lligades a la solidaritat, en els més
diversos àmbits i territoris, per l’altra. Algunes de les primeres, estan
abocades al tancament, per culpa d’un descens brutal de les aportacions
públiques, i una reducció de les privades, que les han portat a un final
inevitable. Al darrere deixen un important llegat a nivell de conscienciació i
protecció d’espais, autènticament, en perill. Confiem en una prompta
recuperació perquè tenir entitats vigilants, és fonamental per evitar danys
irreparables.
Pel que fa les entitats dedicades a la solidaritat ,en les múltiples
vessants de la vida, hi ha diferències notables, en funció dels àmbits
d’actuació i els territoris on actuen, però, en general, malgrat la intensa i
extensa crisis que patim, s’ha de reconèixer l’enorme esforç dels ciutadans en
participar i aportar ajuda econòmica o material, per aconseguir resultats
tangibles.
Aprofito aquest espai setmanal, per recomanar, a tots els que puguin ,
fer-se socis col·laboradors d’alguna de les entitats, ONG’s que millor puguin
defensar la seva sensibilitat, per tal de garantir la bona feina que fan. Totes
valoren molt les campanyes esporàdiques o sovintejades que es duen a terme en
la majoria de pobles i ciutats, però també reconeixen que tenir ingressos
garantits, els permeten planificar millor les seves campanyes i actuacions.
Es lògic. Si saben el mínim d’aportacions que tindran cada any, poden
programar les accions a dur a terme, en un àmbit i lloc concret. Després podran
ampliar-les o fer-ne de noves si els hi arriben aportacions extres, però per
ser el màxim d’efectius, la planificació és fonamental.
I en matèria de solidaritat, cal tenir amplis horitzons, perquè veiem les
necessitats d’aquí i les de fora, i s’ha de poder actuar en els dos àmbits. Es
el que fan les grans organitzacions internacionals, però també moltes de més
modestes, però molt ben organitzades, com per treure el suc de les aportacions
que reben i els contactes que tenen sobre el terreny. Res millor que actuar i
interactuar des d’aquí amb elements d’allà.
Periòdicament assisteixo a reunions i puc assegurar l’enorme esforç de
voluntariat , amb un rigor i eficàcia, excepcionals. Tothom és conscient
d’aprofitar el màxim els recursos, i no es vol perdre temps ni diner, en passos
intermedis. També totes aquestes organitzacions
estan auditades externament, per garantir el destí de les ajudes, de manera que
no hi hagi cap dubte sobre les aportacions que reben. La crisis ha colpejat
durament a la majoria de persones, però, aquesta duresa ha portat a ser més
sensibles a les necessitats dels altres.
El resultat el tenim a la vista en gairebé tots els esdeveniments
culturals, esportius i de lleure, en els quals sol haver-hi un espai per a la
solidaritat. Aquest és un gest del qual ens hem de sentir legítimament
orgullosos, i hauríem de mantenir durant molts i molts anys. No solament pels
de casa sinó per qualsevol indret del món, que al cap i a la fi, és la casa de
tots.
nsi-language:
CA'>RETORNEN LES CLASSES DE L'ESBART INFANTIL.- BORREDÀ
RETORNEN LES
CLASSES DE L’ESBART INFANTIL – BORREDÀ.
Quatre anys enrere, l’Ajuntament va decidir intentar recuperar l’Esbart de
Borredà, que havia tingut durant prop de 30 anys, a principis dels anys 70,80 i
90. Era lògic començar pels més petits, i es va buscar un monitor / monitora a
l’Esbart Manresà de Dansaires, el qual va donar totes les facilitats ,per
fer-ho realitat.
Demà, dissabte dia 11 de març, reprendran les classes de dansa per l’Esbart
infantil, després del parèntesis hivernal. La idea és que puguin tenir una
primera actuació a Manresa, a finals d’abril, de manera conjunta amb l’Esbart
Manresà, i posteriorment puguin oferir una actuació a la sortida de Missa
Major, de la Festa
de la Patrona
de Borredà, la Mare
de Déu de la Popa ,
el dia 15 d’agost, també amb la participació de l’Esbart Manresà. Es una bona
manera de celebrar la Festa Major
de la Parròquia ,
tal com era tradició, durant molts i molts anys.
A data d’avui hi ha 9 nens i nenes inscrits, però recordem que tots els
nens i nenes, del poble o que venen de segona residència, es poden apuntar i
assistir a les classes. La inscripció és totalment gratuïta, i les despeses van
a càrrec del pressupost municipal, a l’igual que passa amb les classes de
teatre. Les edats poden fluctuar entre els 3 i els 12 anys, aproximadament. Qui
vulgui participar es pot dirigir a la tinent d’alcalde, Concepció Barniol, la
qual els indicarà el dia i hora dels assajos, que es fan en el Centre Cívic de la
Gent Gran , pel matí.
L’únic que demanem als nens i nenes, i als pares, és constància i serietat
a l’hora d’assistir als assajos. Es molt important poder-hi ser tots, a l’hora
d’assajar i també a l’hora de participar en les trobades. Animem, doncs, a
incrementar amb uns quants més components a l’Esbart infantil, i aconseguir
preservar una de les tradicions del nostre poble, interrompuda durant uns anys.
Ja en fa quatre que podem veure els progressos dels més petits, i gaudir de
l’expertesa dels manresans.
Borredà, 10 de març de 2017.
L’Alcalde, Joan Roma i Cunill
INSTAL.LADA CUINA EN EL CENTRE CÍVIC - BORREDÀ
INSTAL·LADA UNA
CUINA EN EL CENTRE CÍVIC DE LA GENT GRAN –
BORREDÀ.
La petició feta l’any passat, per part de l’Associació de la
Gent Gran de Borredà de poder disposar
d’una petita cuina en un espai del Centre Cívic, s’ha fet realitat, i a partir
de la setmana vinent estarà ja operativa.
Rebuda la petició es va estudiar el millor lloc per ubicar-la i al final es
va decidir posar-la en el magatzem de material, situat al costat de l’aula
número 2, la que sempre està lliure de mobiliari per poder-hi fer diferents
activitats.
En aquesta aula s’hi fan exposicions, xerrades, tallers de ioga,
gimnàstica, tallers de teatre i de dansa, entre altres.
La necessitat d’una petita cuina es deu a poder-hi fer tallers de cuina, o
per poder-la fer servir quan la Gent Gran ,
organitza algun esdeveniment, acompanyat d’un berenar o piscolabis. De fet,
serà pràctic disposar d’aquest servei per a totes les activitats que
requereixen manipulació d’aliments, i per això hi haurà una nevera, i
lògicament una cuina amb forn, a més de les indispensables piques per rentar
vaixella, i un escalfador d’aigua, a més d’uns quants armaris.
El cost ha estat de prop de 4.300 euros, i ha anat a càrrec del pressupost
municipal. Aquesta era una vella reivindicació de l’Associació de la
Gent Gran que finalment s’ha pogut fer
realitat. A partir de la setmana vinent, estarà totalment operativa.
En quan al material que hi havia en aquest magatzem, s’ha traslladat a
l’altre magatzem de la aula número 1.
Aquest nou servei, completa els que hem anat instal·lant ( el darrer havia
estat la pantalla i projector), de manera que ara el Centre Cívic disposa de
tots els elements per poder-hi fer múltiples activitats, sense necessitat
d’haver de demanar material o equips exteriors.
Borredà, 10 de març de 2017.
L’Alcalde, Joan Roma i Cunill
Thursday, March 09, 2017
TERCERA FASE CANVI ENLLUMENAT - BORREDÀ
TERCERA FASE – CANVI LLUM
TRADICIONAL PER LEDS- BORREDÀ
La setmana passada es va
dur a terme la tercera fase de canvi de llum tradicional per leds, gràcies a un
ajut de la Diputació de Barcelona per un import de 3.000 euros. El cost d’aquesta tercera fase fou de
3.400 euros, i ha suposat el canvi de 13 punts de llum, situats a la Plaça
Major i part ,carrer de la Font.
Aquest any hem fet una
nova petició a la Diputació per poder dur a terme una quarta fase que permetria
canviar els llums del carrer Manresa i adjacents. D’aquesta manera tindríem ja
substituïts tots els punts de llum del nucli urbà, excepte els dels carrers que
tenen braç de llum i no farola.
Precisament en aquests
moments s’estan provant unes bombetes de LED, de 50 i 70 W, per comprovar quina
aniria millor. En funció de la llum que donin, es decidirà per una o altra,
tenint present que l’estalvi seria important, per quan totes les instal·lades
actualment tenen una potència de 125 W. I no solament gasten menys, sinó que
també son més barates de compra, de manera que l’estalvi és doble.
La previsió és canviar
els punts de llum amb braç metàl·lic, que ara tenen bombetes tradicionals, per
altres de LED, d’aquí a l’estiu. L’import del canvi anirà a càrrec del
pressupost municipal, i els treballs els portarà a terme la brigada municipal.
En quan al benefici
general pel poble, és en diferents àmbits. La substitució de la llum
tradicional per leds, suposa estalvi d’energia i també estalvi econòmic. També
millora la visibilitat nocturna del cel per quan totes les noves faroles
compleixen els requisits derivats de la normativa contra la contaminació
lumínica. I finalment han suposat un descens de la potència contractada cosa
que obligava les instal·lacions, a anar al límit de la seva capacitat.
Acabats tots els canvis
de faroles del poble, s’iniciarà una darrera fase consistent en canviar els
focus de les instal·lacions esportives i d’altres equipaments com és
l’aparcament municipal. En aquests casos, els focus actuals, seran substituïts
per altres de led, previ estudi de quins poden ser els més idonis. La previsió,
doncs, és tenir tot el poble amb LED, a finals de 2018.
Borredà, 9 de març de
2017.
L’Alcalde – President,
Joan Roma i Cunill
Wednesday, March 08, 2017
CONSTITUCIÓ COMISSIÓ SEGUIMENT EDAR BORREDÀ I PRIMERA REUNIÓ .
CONSTITUCIÓ
COMISSIÓ SEGUIMENT EDAR DE BORREDÀ I PRIMERA REUNIÓ .
Avui, dimecres dia
9 de març de 2017, ha tingut lloc a les 10.45, la sessió de constitució de la
Comissió de Seguiment de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals ( EDAR) de
Borredà, amb la presència de tots els seus membres: els 7 Regidors del Consistori
( equip de govern i grup de la CUP), i els 3 representants dels signants (
Ignasi Canal, Oscar Camprubí, Conxita Vila). La Comissió està presidida per l’alcalde
de Borredà, assistits tots, per la secretària accidental, i el tècnic
municipal.
A les 11 s’ha donat
la paraula al representant de l’ACA, Sr. Guillem Peñuelas, acompanyat de dos
tècnics de l’empresa OMS-SACEDE, redactors del projecte modificat de l’EDAR. Entre els tres s’ha anat detallant les
característiques del projecte reformat, constatant tot els assistents que s’havien
recollit les peticions expressades en la darrera de les reunions tingudes, i la
assemblea del passat mes d’octubre.
S’ha donat una
còpia resumida del projecte per tal que cada grup el pugui estudiar, i si convé
presentar-hi al·legacions o esmenes, dintre dels propers dies. Igualment, s’ha
donat un calendari dels terminis de tramitació, inici i finalització de les
obres, en funció de les al·legacions o canvis que s’hi presentin.
Informo de que a
partir d’avui, qui vulgui consultar, en format paper, el projecte resumit que
ens ha donat l’ACA, pot venir a l’ajuntament a consultar-lo. Recordo els
horaris d’atenció al públic: dilluns i dimecres de 16 a 19 hores i els
divendres de 10 a 13 hores.
Igualment tothom
qui hi estigui interessat, el podrà consultar a la web municipal: borreda.net ,
a partir de demà, dijous dia 10 de març. També informem de que el projecte
executiu, quan inicii la seva tramitació, es podrà consultar en la mateixa web
municipal. La previsió és tenir-lo dintre d’un mes aproximadament.
I perquè consti
signa el present escrit a Borredà el dia 9 de març de 2017.
L’Alcalde-
President, Joan Roma i Cunill
Monday, March 06, 2017
EL FUTUR PORTA NOM DE DONA - art. Nació Digital Solsona
EL FUTUR PORTA NOM DE DONA.
A punt de celebrar el dia Internacional de la Dona Treballadora , el dimecres
8 de març, ho vull fer amb la vista posada en l’entrada en una nova era, en la
qual les dones tindran un paper preponderant, en compensació a tota una
història, plena d’incomprensió, absurditats, desconfiances i , sobretot
menysteniment, per no dir, despreci.
Estem assistint, a una lenta, però inexorable revolució
femenina, consistent en ocupar tots aquells espais, tradicionalment reservats
als homes, en els quals les dones estan demostrant major interès, habilitat,
eficàcia i constància. Virtuts clarament femenines que suposen un trasbalsament
de les tradicions i costums, viscudes fins ara.
Ocupen i ocuparan llocs de rellevància, no per quotes, sinó
per mèrits propis. I consti que en un primer moment, i en determinats espais,
el sistema de quotes facilita l’entrada de les dones, per esdevenir pioneres, i
obrir el camí cap a noves generacions que ja trobaran la feina feta.
Queda molt de camí per fer, però si mirem enrere, els passos
donats han estat gegantins, en el nostre espai de la
UE. Des d’aquí hem d’ajudar a d’altres
regions del món en que la seva situació és similar a la nostra, cent o
dos-cents anys ,enrere. Ens pertoca a tots fer-ho viable i possible, i res
millor que incentivar les nombroses ONG’s que treballen en països del tercer i
quart món. Aconseguir facilitar l’entrada a la cultura i al món del treball de
les nenes, farà possible la transformació del país, cap a paràmetres similars
al nostre ,d’aquí unes desenes d’anys.
Tornant aquí, sempre busco a les notícies, informacions que
donin peu a creure que realment estem avançant pel bon camí. I he de dir que
cada dia en trobo. Estudis i treballs , protagonitzats per nenes, noies o
dones, son habituals en tots els àmbits de la vida escolar, acadèmica o
d’investigació. I el mateix podem trobar en altres àmbits com els artístics, en
tots els seus espais.
I les dones han entrat ja, per mèrits propis, en àmbits molt
innovadors, com a nivell d’enginyeries de tota mena, arquitectura, indústria,
noves tecnologies, etc, de manera que en ben poc temps, hi haurà joves
generacions de dones que substituiran els homes en treballs que els hi
semblaven reservats. S’han trencat les fronteres per raó de sexe, i això ja ha
arribat per quedar-se per sempre més.
Queden, però, els grans drames de la violència de gènere,
que s’han d’atendre amb una molt major rapidesa i eficàcia, començant per
proporcionar espais de protecció reals i contundents, acompanyats de lloc de
treball, i sortides professionals a les que la pateixen. Aquest és el repte
pendent. Aquest és el drama quotidià que vivim constantment en múltiples racons
del país i del planeta, i que s’ha de posar com una de les prioritats de tots
els governants, però també de tots els ciutadans a nivell individual i
col·lectiu. Queda molt, molt per fer.
Friday, March 03, 2017
EQUIDISTÀNCIA - art. Regió 7
EQUIDISTÀNCIA.
No és fàcil ser objectiu
,ni situar-se a una prudent distància dels esdeveniments que sacsegen la vida
política catalana i espanyola, des de fa uns anys. Per alguns, els que compten
son els cinc darrers, per altres, els últims deu, i per alguns altres, els
darrers tres-cents. Sigui com sigui, la
vida institucional ha quedat paralitzada, a l’espera que la vida política,
arribi a un lloc estable, cosa que ningú sap què vol dir, ni quan serà.
Anem de judici en judici,
i de moments èpics, a moments esperpèntics, segons el lloc, el moment, i la
visió dels qui en parlen o els segueixen. Dona la impressió que el país viu en
una doble dimensió, la d’aquells convençuts d’estar en un moment històric,
únic, preludi del naixement d’un nou Estat, i la d’aquells que van fent la vida
quotidiana de sempre, i s’ho miren amb ulls escèptics, cansats de tanta
xerrameca, sense resultats pràctics, per enlloc.
Els estralls han estat
enormes en tots els partits, i en bona part de la societat catalana, per quan
ha posat de manifest tensions, mai imaginades ni mai posades ,sobre la taula.
La dinàmica Catalunya – Espanya sempre s’havia resolt, amb crítiques,
desenganys, reclamacions, i exigències que , amb més o menys bona fortuna ,
trobaven una sortida raonable...fins un nou episodi, per aquest cantó o per
aquell. Però, el trencament no s’havia imaginat ni s’havia plantejat, excepte
per algun petit grupuscle ,sense importància.
Però, quan es dona el
tomb, i alguns creuen arribat el moment històric, es fabrica un relat
imaginari, ple de suposicions i efectes en cascada que denoten un total
desconeixement de la realitat europea i mundial, a banda de la pròpia realitat
nacional, estretament entrelligada per raó dels fluxos migratoris del darrer
segle. Es a dir, els precursors i els promotors del procés independentista,
converteixen els seus somnis en suposades realitats, tangibles. Surten de la
realitat, per passar cap al deliri d’imaginar assolibles uns objectius que no
ho son.
Es evident que aquests
somnis, han trobat una gran massa propiciatòria, per raó de la incomprensible
passivitat del govern central, i el seu principal cap visible, en la persona de
Mariano Rajoy. Amb un mínim de flexibilitat i comprensió, tot el relat
independentista podia haver acabat naufragant en ben poc temps, però la
paràlisis , per una banda, i els despropòsits per l’altra, han abonat les tesis
de voler marxar, ni que sigui sense saber, ni quan, ni com.
Aquesta dinàmica d’acció
– reacció, ens ha portat on estem ara, amb una ciutadania molt cansada i
esgotada de tanta inutilitat, i amb un sector, petit però molt actiu, de gent
altament mobilitzada que dona la sensació de representar tot el poble, quan
només en representa una petita part. Ara bé, tenir al seu costat els mitjans de
comunicació públics de la Generalitat, i alguns altres de privats, donen
aquesta sensació de més amplitud i representativitat. Però, la realitat és la
que és, i ho veiem amb les febles mobilitzacions dels
darrers dies.
En temps de conflictes i
controvèrsies, és fonamental l’existència de termes mitjos . De gent,
equidistant que busca comprendre uns, per negociar amb altres, i aconseguir un
resultat raonable per les dues parts. Aquesta és la feina de Miquel Iceta, i
amb ell la dels socialistes catalans. Molt criticats en el passat, i molt maltractats,
comencen aparèixer com la via indispensable per trobar una sortida viable i
raonable a tants despropòsits . No és viable la independència, no és acceptable
l’immobilisme, toca , doncs, arribar a una solució raonable, i en això estem.
Quan els dos contendents vegin la impossibilitat d’assolir els seus objectius,
arribaran a la conclusió que cal buscar un punt intermedi. Serà el moment
d’aplicar l’equidistància. En pocs mesos ho comprovarem.
Thursday, March 02, 2017
DE BANCA CATALANA, AL PALAU DE LA MÚSICA CATALANA - art. Blogesfera socialista
DE BANCA CATALANA,
AL PALAU DE LA MÚSICA CATALANA.
La història s’escriu
cada dia, i cada dia hi ha elements per comprendre, valorar i reflexionar sobre
fetes històrics que es varen vendre, el seu dia, d’una determinada manera, i
que res tenien a veure amb la realitat.
Qui no recorda, els
moments viscuts, en motiu de l’encausament de Jordi Pujol, pel cas Banca
Catalana ? Qui no recorda els abrandats discursos de Pujol, proclamant la maniobra
indigna de l’Estat espanyol ? Qui no recorda l’acusació contra els socialistes
per haver posat en dubte la seva honorabilitat ? I qui no recorda la persecució
, dintre de la seu del Parlament de Catalunya, d’exaltats personatges , a la
recerca de Raimon Obiols, que va haver de marxar de pressa i corrents, en cotxe
per no ser agredit ?
I qui no recorda,
els discursos sobre moralitat pública i privada de Jordi Pujol, des del
faristol de l’hemicicle del Parlament de Catalunya ? Ho vaig viure i partir, en
viu i en directe, sobretot en motiu de cada debat de l’estat de la nació, en el
mes de setembre o octubre, en que apareixia com el gran defensor de la pàtria,
i ens acusava de mals catalans, més dedicats a entorpir la seva tasca
modernitzadora del país, que no pas a construir i donar impuls a l’acció de
govern.
El temps, els fets,
posen a cadascú en el seu lloc. Des d’aquells llunyans temps ha plogut molt,
però ens va fer molt de mal als socialistes, en primer lloc, però també a la
societat catalana i espanyola, en segon lloc ,quan la realitat s’ha imposat. Com
a Diputat tenia coneixement de molts dels fets que ara van apareixent, tot i
que no en teníem proves documentades, d’aquí la ràbia que produïa rebre lliçons
de moralitat, quan sabíem les contradiccions de la seva vida, i la de la seva
família, amb derivacions clares cap a Convergència.
Es més, en aquests
moments han aparegut moltes més derivacions de les que sabíem o ens podíem
imaginar, fins el punt de quedar bocabadats de l’immens silenci i quietud que
ha imperat en tot el país, fins els dies recents. I com sol passar, fets
anecdòtics, com una parella indignada, un soci maltractat, o un negoci malmenat
han fet saltar pels aires, trenta anys de corrupteles i males pràctiques,
posant al descobert tot un entramat immens de negocis personals, emparats en
els més alts càrrecs institucionals del país.
Però, avui estem a
les portes de nous descobriments, tant o més espectaculars. La família Millet
per una banda, i la Montull per l’altra, s’han sentit abandonats, maltractats i
acusats pels nous dirigents convergents, de manera que el pacte de silenci i
discreció del passat, es converteix en paper moll, i es consideren deslligats
de qualsevol acord. Els dirigents
actuals del PDECAT, han cregut que canviant de nom, de seu, i d’algunes cares
del capdavant, podien fer oblidar el passat. L’han esborrat i han renegat d’ell,
però el passat sempre torna i més quan se l’ha volgut enterrar sense fer els
funerals pertinents.
Estic convençut que
tindrem revelacions sorprenents de tota una etapa de la nostra vida
institucional, fins el punt d’haver de reescriure-la ,a partir de la sentència
d’aquest cas. Les portes i finestres que havien estat tancades durant anys, s’han
obert, per fer entrar aire fresc a tots els racons. Ja era hora, perquè la ciutadania
contempli en quines mans hem tingut el nostre govern i el nostre país. I que
tothom assumeixi la responsabilitat que li pertoqui. S’ha acabat el temps de la
impunitat.