Thursday, March 02, 2017
DE BANCA CATALANA, AL PALAU DE LA MÚSICA CATALANA - art. Blogesfera socialista
DE BANCA CATALANA,
AL PALAU DE LA MÚSICA CATALANA.
La història s’escriu
cada dia, i cada dia hi ha elements per comprendre, valorar i reflexionar sobre
fetes històrics que es varen vendre, el seu dia, d’una determinada manera, i
que res tenien a veure amb la realitat.
Qui no recorda, els
moments viscuts, en motiu de l’encausament de Jordi Pujol, pel cas Banca
Catalana ? Qui no recorda els abrandats discursos de Pujol, proclamant la maniobra
indigna de l’Estat espanyol ? Qui no recorda l’acusació contra els socialistes
per haver posat en dubte la seva honorabilitat ? I qui no recorda la persecució
, dintre de la seu del Parlament de Catalunya, d’exaltats personatges , a la
recerca de Raimon Obiols, que va haver de marxar de pressa i corrents, en cotxe
per no ser agredit ?
I qui no recorda,
els discursos sobre moralitat pública i privada de Jordi Pujol, des del
faristol de l’hemicicle del Parlament de Catalunya ? Ho vaig viure i partir, en
viu i en directe, sobretot en motiu de cada debat de l’estat de la nació, en el
mes de setembre o octubre, en que apareixia com el gran defensor de la pàtria,
i ens acusava de mals catalans, més dedicats a entorpir la seva tasca
modernitzadora del país, que no pas a construir i donar impuls a l’acció de
govern.
El temps, els fets,
posen a cadascú en el seu lloc. Des d’aquells llunyans temps ha plogut molt,
però ens va fer molt de mal als socialistes, en primer lloc, però també a la
societat catalana i espanyola, en segon lloc ,quan la realitat s’ha imposat. Com
a Diputat tenia coneixement de molts dels fets que ara van apareixent, tot i
que no en teníem proves documentades, d’aquí la ràbia que produïa rebre lliçons
de moralitat, quan sabíem les contradiccions de la seva vida, i la de la seva
família, amb derivacions clares cap a Convergència.
Es més, en aquests
moments han aparegut moltes més derivacions de les que sabíem o ens podíem
imaginar, fins el punt de quedar bocabadats de l’immens silenci i quietud que
ha imperat en tot el país, fins els dies recents. I com sol passar, fets
anecdòtics, com una parella indignada, un soci maltractat, o un negoci malmenat
han fet saltar pels aires, trenta anys de corrupteles i males pràctiques,
posant al descobert tot un entramat immens de negocis personals, emparats en
els més alts càrrecs institucionals del país.
Però, avui estem a
les portes de nous descobriments, tant o més espectaculars. La família Millet
per una banda, i la Montull per l’altra, s’han sentit abandonats, maltractats i
acusats pels nous dirigents convergents, de manera que el pacte de silenci i
discreció del passat, es converteix en paper moll, i es consideren deslligats
de qualsevol acord. Els dirigents
actuals del PDECAT, han cregut que canviant de nom, de seu, i d’algunes cares
del capdavant, podien fer oblidar el passat. L’han esborrat i han renegat d’ell,
però el passat sempre torna i més quan se l’ha volgut enterrar sense fer els
funerals pertinents.
Estic convençut que
tindrem revelacions sorprenents de tota una etapa de la nostra vida
institucional, fins el punt d’haver de reescriure-la ,a partir de la sentència
d’aquest cas. Les portes i finestres que havien estat tancades durant anys, s’han
obert, per fer entrar aire fresc a tots els racons. Ja era hora, perquè la ciutadania
contempli en quines mans hem tingut el nostre govern i el nostre país. I que
tothom assumeixi la responsabilitat que li pertoqui. S’ha acabat el temps de la
impunitat.
# posted by joan roma cunill @ 2:21 AM 
