Thursday, March 30, 2017
CLASSES D'ESPANYOL, ALS REFUGIATS DE BERGA - art. Blogesfera socialista
CLASSES D’ESPANYOL, ALS REFUGIATS DE BERGA.
Des de fa unes
setmanes , exerceixo de professor d’espanyol, dels refugiats , establerts a
Berga. Com a voluntari en actiu de Creu Roja, m’ho varen demanar, i era lògic
acceptar una feina com aquesta. De fet, havia donat classes de català a la seu
de Creu Roja, quatre anys enrere, durant dos cursos, destinats a immigrants de
diversos països. Però, ara recupero una
vella professió que vaig exercir durant 7 anys, a Berna ( Suïssa). I ironies
del destí, en el meu quart any de professor de la xarxa d’acadèmies d’idiomes,
INLINGUA ( unes 200 , escampades per tot el món) vaig assolir el càrrec de cap
del departament d’espanyol i em varen encarregar la redacció de 3 llibres
d’ensenyament de l’espanyol per a estrangers: Primer Libro, Segundo Libro, y
Practique su español.
Doncs bé, ara, he
recuperat els meus llibres de 40 anys enrere, i estic ensenyant l’idioma, amb
el meu propi llibre. Davant meu, tots els dilluns, agafo el Primer Libro, i em
poso a donar classes tal com les donava en aquells ja llunyans anys, a la
capital de Suïssa. Tinc l’avantatge que a mesura que vaig ensenyant, vaig
recordant les lliçons, els exemples, les maneres de practicar l’idioma, com
perquè l’aprenguin amb el mínim esforç possible. Interessant feina, per un
encomiable destí, com és el de facilitar l’accés a l’idioma per part dels qui
han vingut de llunyans països, a la recerca de pau i tranquil·litat.
He criticat en
moltes ocasions, la poca importància que es dona a l’aprenentatge d’idiomes,
aquí en el nostre país. Tot és rellevant, però el domini de 3 o 4 idiomes,
hauria de formar part de la nostra cultura elemental. A Catalunya tenim la sort
de ser bilingües, i això permet fàcilment introduir l’anglès com a tercera
llengua, i pensar en una quarta a final dels estudis, a la
universitat o a formació professional. A Suïssa és habitual que tothom domini 3
o 4 llengües, i si allà és possible, també ho hauria de ser aquí.
En qualsevol cas,
em satisfà poder ser útil com a voluntari de Creu Roja, i fer-ho en un àmbit
molt entranyable per a mi, com és el d’ensenyar una llengua. Es magnífic veure
el progrés en el domini d’una llengua tant diferent per ells, com és
l’espanyol, i comprovar com se’n van sortint en la seva vida diària. El mètode
que faig servir és l’anomena’t “directe” o per immersió, consistent en parlar
en espanyol des del primer moment, i anar del conegut al desconegut, poc a poc.
De fet, s’aprèn l’idioma de manera semblant de com ho fan els infants.
Escolten, imiten i repeteixen el que han sentit, fins que ho entenen i ho fan
servir per altres casos. Sumant, sumant, van aprenent vocabulari, frases i
conjugacions, d’una manera planera i ben estructurada. Al cap de poc temps son
capaços d’expressar-se en els temes més essencials.
I aquest és
l’objectiu. Aconseguir es defensin en el nostre idioma, en aquest cas, en
castellà per a poder trencar les barreres que imposen els idiomes. I tenir la base
de la llengua permet buscar feina, i integrar-se on ells decideixin anar a
viure, tot i que l’ideal és poder tornar a casa. Aquest és el gran somni de
tothom qui ha hagut de marxar, per obligació i no per decisió pròpia. De
moment, però, els voluntaris que participem com professors, o en altres àmbits,
el que oferim és facilitar l’encaix i integració temporal. El futur dirà quan
durarà aquesta temporalitat.