Friday, March 24, 2017
SALÓ DE L'ENSENYAMENT I L'EXÈRCIT - blogesfera socialista
SALÓ DE
L’ENSENYAMENT I L’EXÈRCIT.
Curiós el nostre país, en que venerem un dels nostres Presidents, per la
seva bonhomia i popularitat, tot i haver estat tinent coronel de l’exèrcit
espanyol, com fou Francesc Macià, i ens dediquem ara a protestar per la
presència d’una representació de l’exèrcit en el Saló de l’Ensenyament de
Barcelona, amb un clar rebuig de l’alcaldessa de Barcelona i altres
representants institucionals, com si l’exèrcit no formés part de les
institucions del país.
Bé, tot sigui dit, quantes més protestes, o mini protestes s’organitzen,
més publicitat i més consultes es fan a l’estand militar. Resulta penós que en
aquest cúmul de despropòsits s’hi apunti l’alcaldessa de Barcelona, al costat
d’altres càrrecs institucionals, com si volgués aconseguir vots, a costa de
malmetre les relacions entre institucions, clarament útils i necessàries en
qualsevol estat democràtic del món.
Agradi o no , l’existència de l’exèrcit és fonamental per garantir la
seguretat col·lectiva no solament dels espanyols, sinó del conjunt de la UE, i
per molt que alguns vulguin obviar aquesta realitat, és impensable un estat
sense exèrcit, com una ciutat, sense policia, o un país sense presons. El món
ideal , feliç i sense violència ,no existeix, i viure de somnis no ajuda a
tirar endavant cap societat.
Tornant al Saló de l’Ensenyament, pel que hem pogut saber en la darrera
edició l’estand militar va atendre prop de 8.000 peticions d’informació i l’any
passat prop de 1.700 catalans /es, varen demanar ingressar-hi. Es una sortida
professional com qualsevol altre, i les possibilitats de progressar son tant o
més grans que en la majoria d’empreses civils.
Aquí alguns volen lligar el passat, amb el present quan res s’assembla. Si
una institució ha sofert un canvi radical ha estat l’àmbit militar, que ha
deixat de ser, un element de control i amenaça interna, per passar a ser un
element de col·laboració i participació en la seguretat europea, i en molts
altres conflictes internacionals. S’ha guanyat un profund respecte en tots els
països on ha intervingut en missions de pau i seguretat. I no oblidem el gran
paper que juga la UME ( unitat militar d’emergències) en qualsevol territori de
l’estat, sotmès a les inclemències del mal temps, incendis o altres desastres.
En fi, quan un govern i uns partits perden el nord, busquen enemics on
sigui per tal de poder descarregar les seves frustracions, o buscar simpaties
en col·lectius que no tenen altre destí que lluitar contra l’ordre establert.
Hem de participar en canviar i millorar el món, però és impossible fer-ho sense
afrontar la realitat.
Deixem que l’exèrcit continuï mostrant la seva realitat i informi
degudament a tots els qui hi estiguin interessats. Qui cregui en un exèrcit
format per personal poc format és que viu en un altre món. A dia d’avui, la
formació és la principal eina de qualsevol membre de l’exèrcit, i milers de
joves poden trobar-hi les oportunitats de treball , formació i vida que no trobaran
en altres sectors. Perquè posar-hi impediments ? Perquè obviar la realitat ?
Qui no vulgui que no hi vagi, però tenen tot el dret a ser-hi .
# posted by joan roma cunill @ 5:08 AM 
