Joan Roma

EL FUTUR PORTA NOM DE DONA.

A punt de celebrar el dia Internacional de la Dona Treballadora, el dimecres 8 de març, ho vull fer amb la vista posada en l’entrada en una nova era, en la qual les dones tindran un paper preponderant, en compensació a tota una història, plena d’incomprensió, absurditats, desconfiances i , sobretot menysteniment, per no dir, despreci.

Estem assistint, a una lenta, però inexorable revolució femenina, consistent en ocupar tots aquells espais, tradicionalment reservats als homes, en els quals les dones estan demostrant major interès, habilitat, eficàcia i constància. Virtuts clarament femenines que suposen un trasbalsament de les tradicions i costums, viscudes fins ara.

Ocupen i ocuparan llocs de rellevància, no per quotes, sinó per mèrits propis. I consti que en un primer moment, i en determinats espais, el sistema de quotes facilita l’entrada de les dones, per esdevenir pioneres, i obrir el camí cap a noves generacions que ja trobaran la feina feta.

Queda molt de camí per fer, però si mirem enrere, els passos donats han estat gegantins, en el nostre espai de la UE. Des d’aquí hem d’ajudar a d’altres regions del món en que la seva situació és similar a la nostra, cent o dos-cents anys ,enrere. Ens pertoca a tots fer-ho viable i possible, i res millor que incentivar les nombroses ONG’s que treballen en països del tercer i quart món. Aconseguir facilitar l’entrada a la cultura i al món del treball de les nenes, farà possible la transformació del país, cap a paràmetres similars al nostre ,d’aquí unes desenes d’anys.

Tornant aquí, sempre busco a les notícies, informacions que donin peu a creure que realment estem avançant pel bon camí. I he de dir que cada dia en trobo. Estudis i treballs , protagonitzats per nenes, noies o dones, son habituals en tots els àmbits de la vida escolar, acadèmica o d’investigació. I el mateix podem trobar en altres àmbits com els artístics, en tots els seus espais.

I les dones han entrat ja, per mèrits propis, en àmbits molt innovadors, com a nivell d’enginyeries de tota mena, arquitectura, indústria, noves tecnologies, etc, de manera que en ben poc temps, hi haurà joves generacions de dones que substituiran els homes en treballs que els hi semblaven reservats. S’han trencat les fronteres per raó de sexe, i això ja ha arribat per quedar-se per sempre més.

Queden, però, els grans drames de la violència de gènere, que s’han d’atendre amb una molt major rapidesa i eficàcia, començant per proporcionar espais de protecció reals i contundents, acompanyats de lloc de treball, i sortides professionals a les que la pateixen. Aquest és el repte pendent. Aquest és el drama quotidià que vivim constantment en múltiples racons del país i del planeta, i que s’ha de posar com una de les prioritats de tots els governants, però també de tots els ciutadans a nivell individual i col·lectiu. Queda molt, molt per fer.