Tuesday, March 28, 2017
PSOE, RECORDANT EL PASSAT, PERÒ MIRANT AL FUTUR- art. Nació digital Solsona
PSOE – RECORDANT
EL PASSAT, PERÒ MIRANT AL FUTUR.
No entenc els incomprensibles errors d’estratègia, comunicació i acció dels
partidaris de Susana Díaz, i el posicionament d’ella mateixa, davant el gran
repte de les Primàries del PSOE. Mai hagués imaginat unes imatges, com les
vistes el passat diumenge, en l’acte de presentació a Madrid, totalment
contràries al que esperem del proper Secretari General.
Segur que tots els socialistes som conscients de l’autèntica revolució que
vàrem impulsar l’any 82, modernitzant Espanya, fent-la entrar a la UE,
promovent polítiques d’igualtat, i llibertat, però el passat, passat està, i es
dona per amortitzat, sobretot per part de les joves generacions que veuen
aquells anys amb una enorme llunyania, i fredor. I situació similar produeix
Rodríguez Zapatero, amb un final de mandat, prou controvertit com perquè hagin
de passar uns quants anys més per fer-ne una valoració més positiva. Ara per
ara, el record de la majoria de ciutadans ,no és bo.
Per tant, recordem el passat, però no vulguem serveixi com carta de
presentació i exemple del que volem fer, en el futur. La gent té escassa
memòria, i veu els problemes d’avui dia, i vol solucions als seus problemes, no
parlant-li del passat, sinó proposant projectes de futur immediat. L’acte de
Susana Díaz del diumenge passat és la contraposició dels actes de Pedro
Sánchez, en els quals parla de futur, i molt poc del passat. Per això, aixeca
ànims i passions a favor, i per això, existeix aquesta dualitat en el partit-
Sánchez – Díaz. Ho sento per Patxi López, però quan s’ha de triar entre dos, no
pot haver-hi un tercer en discòrdia, per molt valuós, valent i preparat que
sigui.
Ens juguem molt els socialistes en aquestes Primàries, i de moment, els
moviments de la Gestora no ajuden en absolut ,a tenir un joc net. Des del
principi, han estat massa decantats cap als plantejaments favorables a Susana
Díaz, i això ho veu tothom, de dintre i de fora del partit, i això motiva
encara més la mobilització de la militància, de manera que estem assistint a
una batalla desigual entre els quadres del partit i els militants de base. I
hem de recordar que tant val el meu vot, com el de Felipe González, Alfonso
Guerra , Garcia Page o Lambán. Es més, declaracions absolutament desencertades
de José Bono o García Page, respecte les eleccions perdudes de Pedro Sánchez,
van encaminades a encrespar els ànims dels afiliats per quan les victòries i
les derrotes son patrimoni de tots. No del qui va al davant, només. I si creuen
que teníem el partit prou ben armat com per guanyar les darreres eleccions ,és
que desconeixen la realitat, i estan en el passat.
En resum, les imatges, el protocol, els discursos de l’acte de Susana Díaz,
m’han portat al passat. El seu propi discurs de presentació que esperava fos, el
de les propostes innovadores, engrescadors, trencadores amb la vella política,
no ho va ser. Fou un discurs ple de tòpics, de repeticions de frases , mil
vegades escoltades, sense l’ànima necessària per fer-les creïbles i animadores.
Tenir fans al darrere, no vol dir, tenir el poble planer al costat. Per tant,
no m’ha convençut gens el pas endavant que ha fet, i tinc més clar, ara que
abans, que el partit necessita una persona engrescadora i propera a les noves
generacions. Un home que pensi en el futur, i deixi el passat per al record.
Aposto clarament per Pedro Sánchez.