Tuesday, March 28, 2017

 

PSOE, RECORDANT EL PASSAT, PERÒ MIRANT AL FUTUR- art. Nació digital Solsona


PSOE – RECORDANT EL PASSAT, PERÒ MIRANT AL FUTUR.
No entenc els incomprensibles errors d’estratègia, comunicació i acció dels partidaris de Susana Díaz, i el posicionament d’ella mateixa, davant el gran repte de les Primàries del PSOE. Mai hagués imaginat unes imatges, com les vistes el passat diumenge, en l’acte de presentació a Madrid, totalment contràries al que esperem del proper Secretari General.
Segur que tots els socialistes som conscients de l’autèntica revolució que vàrem impulsar l’any 82, modernitzant Espanya, fent-la entrar a la UE, promovent polítiques d’igualtat, i llibertat, però el passat, passat està, i es dona per amortitzat, sobretot per part de les joves generacions que veuen aquells anys amb una enorme llunyania, i fredor. I situació similar produeix Rodríguez Zapatero, amb un final de mandat, prou controvertit com perquè hagin de passar uns quants anys més per fer-ne una valoració més positiva. Ara per ara, el record de la majoria de ciutadans ,no és bo.
Per tant, recordem el passat, però no vulguem serveixi com carta de presentació i exemple del que volem fer, en el futur. La gent té escassa memòria, i veu els problemes d’avui dia, i vol solucions als seus problemes, no parlant-li del passat, sinó proposant projectes de futur immediat. L’acte de Susana Díaz del diumenge passat és la contraposició dels actes de Pedro Sánchez, en els quals parla de futur, i molt poc del passat. Per això, aixeca ànims i passions a favor, i per això, existeix aquesta dualitat en el partit- Sánchez – Díaz. Ho sento per Patxi López, però quan s’ha de triar entre dos, no pot haver-hi un tercer en discòrdia, per molt valuós, valent i preparat que sigui.
Ens juguem molt els socialistes en aquestes Primàries, i de moment, els moviments de la Gestora no ajuden en absolut ,a tenir un joc net. Des del principi, han estat massa decantats cap als plantejaments favorables a Susana Díaz, i això ho veu tothom, de dintre i de fora del partit, i això motiva encara més la mobilització de la militància, de manera que estem assistint a una batalla desigual entre els quadres del partit i els militants de base. I hem de recordar que tant val el meu vot, com el de Felipe González, Alfonso Guerra , Garcia Page o Lambán. Es més, declaracions absolutament desencertades de José Bono o García Page, respecte les eleccions perdudes de Pedro Sánchez, van encaminades a encrespar els ànims dels afiliats per quan les victòries i les derrotes son patrimoni de tots. No del qui va al davant, només. I si creuen que teníem el partit prou ben armat com per guanyar les darreres eleccions ,és que desconeixen la realitat, i estan en el passat.

En resum, les imatges, el protocol, els discursos de l’acte de Susana Díaz, m’han portat al passat. El seu propi discurs de presentació que esperava fos, el de les propostes innovadores, engrescadors, trencadores amb la vella política, no ho va ser. Fou un discurs ple de tòpics, de repeticions de frases , mil vegades escoltades, sense l’ànima necessària per fer-les creïbles i animadores. Tenir fans al darrere, no vol dir, tenir el poble planer al costat. Per tant, no m’ha convençut gens el pas endavant que ha fet, i tinc més clar, ara que abans, que el partit necessita una persona engrescadora i propera a les noves generacions. Un home que pensi en el futur, i deixi el passat per al record. Aposto clarament per Pedro Sánchez. 





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?