Friday, March 31, 2017

 

INTERDEPENDÈNCIA - art. Regió 7


INTERDEPENDÈNCIA.
En  un dia com avui, en que es reuneix el Comitè Federal del PSOE, per iniciar el procés de Primàries i convocar el proper Congrés, és un bon moment per parlar d’interdependències. En aquestes mateixes pàgines i en moltes altres, son legió els qui han pontificat sobre les relacions PSC – PSOE, titllant-les de supeditació, subordinació, dependència, i un llarg etcètera d’adjectius, en contraposició al que consideren el bo i millor: no dependre de ningú. No tenir interdependències, com a via, per fer el que es vulgui, en qualsevol lloc i moment.
Què bonic seria, si això fos possible ¡ Ja no ho és, i ara, menys que mai. Podíem parlar de independència real, cent o cent cinquanta anys, enrere, però en un món global com en el que vivim, això ha passat a la història. Tots estem immersos en relacions de dependència territorial, econòmica, cultural, social...de manera que quan més bona sintonia i relació tinguem, millor anirem.
En el tema que ens ocupa, el del socialisme, sempre hem tingut clar que per canviar les polítiques locals, s’han de canviar les globals. El principi de “pensa localment, però actua globalment” és del tot indispensable, com podem veure ,en tot lloc i moment. Quan penso en la meva tasca d’alcalde, ben poca cosa hauríem pogut fer, sense tenir al costat a la Diputació de Barcelona, a la Generalitat, a l’Estat, i a la UE. Es a dir, la nostra interdependència, entre administracions, ha permès resoldre la majoria de necessitats, en matèria d’infraestructures, equipaments i serveis, i per tant, millorar les condicions de vida dels conciutadans.
Si això és cert per un municipi, el mateix passa per un país, o per un estat, i el mateix, per un partit polític. Els socialistes catalans, varem apostar per agrupar totes les confluències del socialisme en un sol partit, l’any 78, quan nasqué el PSC . I varem decidir encaixar la nostra realitat, dintre d’una realitat més gran, a nivell d’estat, amb el PSOE. I tots plegats, entràrem en la realitat global de la Internacional Socialista, on s’hi agrupen tots els partits socialistes i socialdemòcrates del món.
Es fàcil de comprendre com la interdependència permet avançar més i millor, a nivell global i local. I les idees d’uns , poden servir a d’altres, per millorar les condicions dels ciutadans als quals servim. Ara mateix, després d’una llarga crisi, hi ha l’esperança dipositada en Martin Schulz, a Alemanya perquè pugui esdevenir el nou Canceller i mostrar nous camins al socialisme ,per superar la crisis en la que estem.
En resum, ser interdependent, té grans avantatges i pocs inconvenients. Es lògic tenir desavinences, però la majoria es poden resoldre, com així s’ha fet en els prop de quaranta anys de vida , en comú. Es inevitable passar per crisis, com la darrera tinguda, però s’ha superat, i ha servit per evitar-ne de similars, de cara el futur. En qualsevol cas, la unió fa la força, i a partir de demà entrem en la campanya de les Primàries. Una campanya oberta, transparent, i en la qual tothom podrà veure quins son els projectes i objectius dels tres candidats .

Per alguna cosa serà que totes les mirades estan en aquest procés d’elecció, en el qual els militants del PSC, hi participarem en peu d’igualtat amb els del PSOE. Es una mostra clara dels beneficis de la interdependència. Després ho tornarem a veure amb la ponència política i les propostes de programa, a nivell territorial, social i econòmic. Aquesta llarga col·laboració i participació ha donat multitud de fruits positius, a nivell nacional i estatal. Qui no ho vulgui reconèixer, ja és una altra cosa. 





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?