Friday, March 31, 2017
INTERDEPENDÈNCIA - art. Regió 7
INTERDEPENDÈNCIA.
En un dia com avui,
en que es reuneix el Comitè Federal del PSOE, per iniciar el procés de
Primàries i convocar el proper Congrés, és un bon moment per parlar
d’interdependències. En aquestes mateixes pàgines i en moltes altres, son legió
els qui han pontificat sobre les relacions PSC – PSOE, titllant-les de
supeditació, subordinació, dependència, i un llarg etcètera d’adjectius, en
contraposició al que consideren el bo i millor: no dependre de ningú. No tenir
interdependències, com a via, per fer el que es vulgui, en qualsevol lloc i
moment.
Què bonic seria, si això fos possible ¡ Ja no ho és, i ara,
menys que mai. Podíem parlar de independència real, cent o cent cinquanta anys,
enrere, però en un món global com en el que vivim, això ha passat a la
història. Tots estem immersos en relacions de dependència territorial,
econòmica, cultural, social...de manera que quan més bona sintonia i relació
tinguem, millor anirem.
En el tema que ens ocupa, el del socialisme, sempre hem
tingut clar que per canviar les polítiques locals, s’han de canviar les
globals. El principi de “pensa localment, però actua globalment” és del tot
indispensable, com podem veure ,en tot lloc i moment. Quan penso en la meva
tasca d’alcalde, ben poca cosa hauríem pogut fer, sense tenir al costat a la Diputació de Barcelona,
a la Generalitat ,
a l’Estat, i a la UE. Es a
dir, la nostra interdependència, entre administracions, ha permès resoldre la
majoria de necessitats, en matèria d’infraestructures, equipaments i serveis, i
per tant, millorar les condicions de vida dels conciutadans.
Si això és cert per un municipi, el mateix passa per un
país, o per un estat, i el mateix, per un partit polític. Els socialistes
catalans, varem apostar per agrupar totes les confluències del socialisme en un
sol partit, l’any 78, quan nasqué el PSC . I varem decidir encaixar la nostra
realitat, dintre d’una realitat més gran, a nivell d’estat, amb el PSOE. I tots
plegats, entràrem en la realitat global de la Internacional
Socialista , on s’hi agrupen tots els partits socialistes i
socialdemòcrates del món.
Es fàcil de comprendre com la interdependència permet
avançar més i millor, a nivell global i local. I les idees d’uns , poden servir
a d’altres, per millorar les condicions dels ciutadans als quals servim. Ara
mateix, després d’una llarga crisi, hi ha l’esperança dipositada en Martin
Schulz, a Alemanya perquè pugui esdevenir el nou Canceller i mostrar nous
camins al socialisme ,per superar la crisis en la que estem.
En resum, ser interdependent, té grans avantatges i pocs
inconvenients. Es lògic tenir desavinences, però la majoria es poden resoldre,
com així s’ha fet en els prop de quaranta anys de vida , en comú. Es inevitable
passar per crisis, com la darrera tinguda, però s’ha superat, i ha servit per
evitar-ne de similars, de cara el futur. En qualsevol cas, la unió fa la força,
i a partir de demà entrem en la campanya de les Primàries. Una campanya oberta,
transparent, i en la qual tothom podrà veure quins son els projectes i
objectius dels tres candidats .
Per alguna cosa serà que totes les mirades estan en aquest
procés d’elecció, en el qual els militants del PSC, hi participarem en peu
d’igualtat amb els del PSOE. Es una mostra clara dels beneficis de la
interdependència. Després ho tornarem a veure amb la ponència política i les
propostes de programa, a nivell territorial, social i econòmic. Aquesta llarga
col·laboració i participació ha donat multitud de fruits positius, a nivell
nacional i estatal. Qui no ho vulgui reconèixer, ja és una altra cosa.