Joan Roma

DINER POC BENEFICIÓS.

A diferència de la gestió de les CCAA i del propi Estat, els ajuntaments han ajustat la despesa i han aconseguit resultats realment positius en els darrers anys, malgrat la dura crisis que afecta tot el país.

Però, aquesta bona gestió, topa amb decisions realment injustes i paradoxals per part del govern central, com és la de no poder destinar el superàvit a noves inversions. La prioritat, esdevinguda exigència, és reduir l’endeutament a tota costa, encara que sigui baix. El motiu, és enviar missatges a Brussel·les, en el sentit de que l’endeutament públic, general a tot Espanya, està contingut, i millora any rere any.

Es a dir, els bons resultats de gran part dels ajuntaments, serveix per rebaixar l’endeutament general, però els castiga a no poder revertir els superàvits a fer inversions. Injust i realment negatiu per a tothom.

Cal saber que a dia d’avui, en el conjunt d’Espanya, hi ha cinc-mil milions d’euros, procedents dels superàvits municipals, i que si no es modifica la normativa, aniran a reduir crèdits, en comptes de posar-los en circulació i poder fer obres, amb el que significaria de creació de llocs de treball i millora d’equipaments, infraestructures i serveis, en milers de pobles i ciutats.

Malament quan es fan normatives i lleis de caràcter general, sense un coneixement detallat del que passa en el territori. Rebaixar endeutament és adequat en aquells ajuntaments que el tenien elevat, o fins i tot exagerat, però no, per aquells en que la gestió ha estat austera i rigorosa.

Com passa sovint, paguen justos per pecadors, i no es premia la bona gestió, en absolut. Es tracta igual a qui ha estat vetllant per aconseguir superàvits amb l’esperança de poder-los revertir en equipaments i serveis per als ciutadans i en canvi es troben obligats a tancar crèdits que poden perfectament assumir.

Davant aquesta il·lògica posició del govern central, els alcaldes hem anat reclamant un canvi de posició per modificar la normativa i aconseguir posar en circulació aquests cinc- mil milions d’ara, però que es van incrementant cada any que passa. Ho aconseguirem ? Confiem en que sí, però ha d’haver un clam ciutadà per fer-ho possible, i que tots els partits presents en el Congrés de Diputats, sumin esforços i exigeixin els canvis pertinents al PP.

Tampoc és fàcil entendre aquest entestament del PP per mantenir una exigència, raonable, anys enrere per alguns ajuntaments, perillosament endeutats, però no per a la resta, i encara menys per tots aquells que des de fa molts anys han estat model de bona gestió.

En un moment de crisis com la que patim, res millor que fer circular el diner disponible, i la xifra de la que parlem ja es deixaria notar de manera considerable en el conjunt del país. D’aquí que figuri en el títol d’aquest escrit “diner poc beneficiós” perquè va directa a les arques dels bancs, en comptes d’anar a mobilitzar l’economia del país. Estrany govern central, quan posa traves a l’autonomia municipal i frena inversions necessàries, per la millor del poble o ciutat, i pel conjunt. En fi, governar des d’un despatx, porta a prendre decisions poc encertades com aquesta. I en tenim moltes més que ja aniré exposant en futures edicions.