Joan Roma

PARLAMENT DESCONEGUT.

Pels qui hem estat diputats al Parlament de Catalunya, no el reconeixem en absolut, com aquella Cambra Parlamentària, en la que el respecte, diàleg, civilitzada controvèrsia, i absoluta fidelitat a les lleis vigents, era “norma de la casa”, al contrari del que veiem , dia sí ,dia també, en l’actualitat.

Era impensable, i ho és en tots els parlaments del món, el canvi de normes de funcionament sense l’imprescindible acord d’una majoria reforçada, dels dos terços. A més de fer-ho amb total transparència i fidelitat als principis parlamentaris, com és propiciar el debat, en comptes de reduir-lo a la mínima expressió, com pretenen els components del grup parlamentari de Junts x Sí.

En els darrers cinc anys el deteriorament de la vida parlamentària ha arribat a extrems inimaginables, a Catalunya, però també en altres democràcies mundials. Si algú creu que el procés independentista pot trobar aliats o recolzaments, en altres països, va ben errat, a la vista del que està passant en el nostre Parlament.

Uns pocs exemples serviran de mostra, començant pel darrer dels despropòsits, com és la modificació del Reglament, per escurçar terminis, reduir debats, imposar tràmits i fer votacions a marxa lleugera. Tot el contrari del que ha de ser un Parlament i del que requereix, en temps i forma, per poder legislar degudament.

Ja fou increïble, la constitució d’una Ponència conjunta, per elaborar les lleis de desconnexió, amb la participació de només tres, dels sis grups parlamentaris presents a l’hemicicle. Es tant greu aquest precedent que trenca tot el vist en matèria de nyaps institucionals. Si es diu “conjunta”, vol dir de “tots”, i no de la meitat. Per entendre’ns és com parlar “d’aigua seca”, o “moviment estàtic”.

Però, posats a fer,mirem molts altres despropòsits, com presentar un pressupost amb el dictamen contrari del Consell de Garanties, l’equivalent al Tribunal Constitucional de Catalunya. Si no s’atenen els advertiments del Consell, millor dissoldre’l i estalviar maldecaps, o treball en va.

I el mateix podem dir dels dictàmens dels Lletrats del Parlament. Pels no entesos en la matèria, cal dir que a l’igual que els alcaldes tenim en els nostres secretaris, els assessors en matèria jurídica, per avisar-nos de possibles errors o incompliments de la legalitat, els diputats tenen en els Lletrats els seus assessors jurídics, obligats a informar i dictaminar sobre la legalitat o no d’una determinada proposta, abans de ser votada.

Doncs bé, tant la Presidenta del Parlament, com alguns altres membres de la Mesa, han fet cas omís d’ informes dels Lletrats, i han tirat pel dret, temes que no s’ajusten al Reglament o a la legalitat vigent, sigui catalana o espanyola. Que ningú s’estranyi si posteriorment han estat portats davant dels tribunals. Tots hem de complir i fer complir la legalitat vigent. Principi elemental d’un estat de dret.

Però, no n’hi havia prou amb els exemples descrits que n’hi ha afegit un altre, encara més enrevessat i increïble com és la redacció d’una Llei, dita de Transitorietat, sense ser ni presentada ni discutida en seu parlamentària, a l’espera de que els redactors ho considerin oportú. Mentrestant queda tancada a pany i forrellat, per evitar qualsevol indiscreció. Estem parlant d’una llei del Parlament. I parlem d’amagar-la als representants del poble català. Efectivament aquest Parlament és desconegut. Després d’exercir el càrrec durant quatre legislatures, veig que les “normes de la casa”, han desaparegut i s’ha creat una nova realitat, absolutament inversa a la d’un Parlament tradicional.