Joan Roma

EL GRAN REPTE DEL PSOE- NOVES FORMES, NOUS PROJECTES, NOUS LIDERATGES.

Alguns dirigents del PSOE no han entès res. Viuen del passat, pensen en passat, sense entendre que les noves formes, els nous projectes, els nous lideratges, han vingut per quedar-se . Ho dic ,en el moment en que es confirma la presentació de Susana Díaz, a les Primàries del PSOE. Em sembla bé, però crec que és un error, per ella, pel partit i per Andalusia. Perquè ?

Doncs, perquè arriba amb uns certs aires de pacificadora, coneixedora del partit, amb un àurea de governant, guanyadora d’eleccions, recolzada per les grans patums històriques i actuals...i creu que amb aquestes armes no pot perdre la batalla de les Primàries. Greu error, immens error perquè les té perdudes. Estem cansats de messianismes, perdonavides, i salvadors del partit i del país, en base als mateixos ingredients de sempre.

Ara, més que mai, necessitem un lideratge fort, però trencador amb el passat. No hem de renegar d’ell, en absolut, perquè el socialisme ha estat el gran protagonista dels principals avenços socials , en aquests 40 anys de democràcia, però les formes vistes i viscudes en els darrers anys, exigeixen canvis molt profunds, en la manera d’actuar en política. No volem discursos, ni documents prefabricats, sinó actuacions valentes i molt innovadores, per no dir trencadores en les maneres de fer i actuar.

Per a mi, Susana Díaz representa la continuïtat, en els fons i les formes, del socialisme. En canvi, Pedro Sánchez representa el trencament amb aquestes formes, i una clara innovació en la manera de fer i actuar. I sento un profund respecte per Patxi López, segurament el més preparat dels tres, però sense l’atractiu popular ni el poder de lideratge , intern i extern, que ha de tenir qui s’ha de convertir en l’alternativa a Mariano Rajoy i al PP.

Sóc conscient del guirigall en que ens fiquem tots plegats, perquè les Primàries son un bon invent, però les carrega el diable. En Primàries elegim el futur Secretari General, però , tot seguit s’ha de fer el Congrés, i qui ha guanyat les Primàries ha de poder guanyar el Congrés, sinó el futur serà molt conflictiu. Es impensable un nou Secretari General, que tingui el Comitè Federal en contra, o hagi d’aplicar una Ponència política que no comparteixi, oimés quan aquesta ponència ha estat coordinada per un acèrrim adversari , com Madina.

Porto setmanes donant voltes sobre el tema, com m’imagino heu fet els qui em llegiu, però he decidit votar amb el cor, i deixar al cervell les tasques de buscar la millor solució, de cara el futur. Pedro Sánchez representa una nova manera de fer i estar en política, té al seu costat un ideòleg com Félix Tezanos, experts polítics com Odón Elorza, Pep Borrell, i molts altres que ja en el passat , eren trencadors amb determinades formes del socialisme. Sincerament ,crec és el millor per tornar a sintonitzar amb la gent, i aconseguir donar fiabilitat al nostre projecte.

Després hi ha el tema de la comprensió del fet català. I fixeu-vos, l’he deixat per ara, perquè considero prioritari tenir clar , el projecte socialista global, per a tot Espanya, dintre de la UE, però si el problema català marca l’agenda d’Espanya, és lògic, tenir al capdavant del PSOE algú que el conegui, l’entengui i tingui una sortida adient. I comparant la visió de Susana Díaz, amb la de Pedro Sánchez, és infinitament millor, la de Pedro. Nomes aconseguirem trencar la dinàmica independentista si s’ofereix a Catalunya un pacte d’Estat, ple de contingut. Això vol dir el reconeixement com a nació, i Pedro ho ha fet, i el que comporta a nivell de garantir la llengua, cultura i educació, catalanes i una modificació del sistema de finançament, en el qual s’estableixi la ordinalitat. Acordat tot, es proposi la modificació de la Constitució, amb la incorporació d’altres canvis necessaris, i finalment votació en referèndum del nou text.

Aquesta seria la via per aconseguir resoldre el problema català, i desencallar un conflicte que perjudica enormement totes les parts. Però, tornant al socialisme, com ideologia, un lideratge fort aquí, permetria obrir línia directa amb el SPD alemany i convertir l’eix PSOE – SPD, en el mirall per a la resta de partits socialistes i socialdemòcrates mundials.

Finalitzo. Ja sé que per a molts, l’enfrontament Susana – Pedro, comportarà friccions i ferides, difícils de guarir, però ja no podem contemporitzar més, i buscar sortides pactades o de circumstàncies. Si ella creu que el poder ve de dalt, nosaltres creiem que ve de baix, i ja estem cansats d’escoltar barons, càrrecs de partit o institucionals, volent alliçonar-nos del que és convenient. Ara volem votar el que creiem necessari, i no obeïm cap altre mandat que el del cor. Per això crec en la necessitat d’impulsar la candidatura de Pedro Sánchez, en les Primàries i fer tot el possible perquè en el Congrés disposi de majoria suficient per completar la renovació del partit. Entre tots ho podem aconseguir.