Friday, July 29, 2016
ELS ANYS PERDUTS - art.Regió 7
ELS ANYS PERDUTS.
Com gran afeccionat a la història, em demano
quin qualificatiu posaran els historiadors a l’actual moment polític català. Al
llarg de la història sempre s’intenta batejar un determinat període amb algun
sobrenom que ajudi a comprendre uns anys determinats en que varen passar fets
remarcables, excepcionals, en positiu o negatiu. Així parlem del “bienni
negre”, de la “gran depressió”, del “període entre guerres”, etc. En el cas
català proposo humilment, el qualificatiu de “els anys perduts” als darrers
cinc o sis anys, afegint-hi ja l’any vinent, en que alguns dirigents
independentistes hauran d’arribar a la conclusió que es troben en un carreró
sense sortida i cal retornar a la realitat.
Per molt indignats que estiguem la majoria de
catalans pel maltractament a que ens ha sotmès el PP, per molt que algunes
institucions no hagin funcionat amb la agilitat, respecte i justícia que
caldria, per molt que alguns altres partits d’àmbit estatal no hagin tingut
prou sensibilitat envers temes tant delicats i emocionals com son la nostra
llengua, cultura, ensenyament i millor finançament...el cop de porta, i el
trencament de les regles de joc democràtiques ,és una via impossible, en un
estat de dret.
I no parlo de l’estat de dret, com a sinònim
d’Espanya, sinó com a fonament perquè la democràcia sigui un bé intangible i
intocable en les relacions entre ciutadans i d’aquests amb les institucions en
les quals estan immersos.
Creure que l’actual Parlament de Catalunya
està capacitat per incomplir les lleis vigents, és portar-lo a la seva
destrucció, com principal institució del país, i derivar-lo cap una situació
irrellevant. I no parlo ja de les lleis estatals, sinó les pròpies del nostre
país. He estat Diputat al Parlament durant quatre legislatures i és inimaginable
que l’actual composició del Parlament cregui que pot destruir el que tant va
costar d’aixecar. La nostra Llei Fonamental és l’Estatut d’Autonomia, per
descomptat, sotmès a la major autoritat de la Constitució espanyola,
però una i l’altre son vigents i d’obligat compliment per a tots, sinó volem
trencar amb la legalitat i per tant amb la pròpia democràcia.
I l’Estatut de Catalunya no contempla, ni
permet, emprendre aventures fora dels seus preceptes. L’actual composició del
Parlament, l’ha portat a un funcionament caòtic, barreja de grups anti –
sistema, amb altres que juguen amb la legalitat a conveniència de cada lloc i
moment concret. Creuen que poden estirar la “seva legalitat” com si fos un
xiclet i pensar que tot s’hi val a l’hora de dir que la “trenquen” per una
justificació patriòtica. Aquests “falsos patriotismes” porten al desastre a tot
arreu on es volen implantar, i en el nostre passat ja en tenim uns quans
exemples molt coneguts.
Qui cregui que pot jugar contra un Estat, que
li agradi o no, és la dotzena potència mundial, i la quarta de la UE , és que no toca de peus a
terra ni coneix la realitat mundial. Qui pensi en possibles “ajudes externes”
en un moment de crisis mundial, i molt especialment en l’àmbit europeu
significa no ser conscient de que ningú, cap país, recolzarà cap acció ni
actuació fora de la legalitat, oimés quan no hi ha cap majoria que avali un
procés de desconnexió.
Portem cinc anys de vida fora de la realitat,
amb les institucions catalanes en crisis permanent, amb un Govern que no
s’ocupa de governar, sinó de sobreviure a constants inestabilitats internes i
externes, i amb un Parlament en situació caòtica, que no legisla ni representa
el conjunt de la ciutadania catalana. La única via torna a ser la seva
dissolució i convocatòria de noves eleccions. I així serà tant bon punt CDC –
PDC hagi guanyat una mica de temps per recomposar les seves forces. El que dic,
estem plenament, en el període de “els anys perduts”. Convé tancar-lo
ràpidament.
EN RECORD DE M. PILAR COMELLAS - MARPIL
A MARIA PILAR COMELLAS – MÀRPIL- EN EL RECORD.
Avui, divendres dia 28 de juliol, a la matinada ha mort Ma. Pilar Comellas,
coneguda per tots nosaltres com Màrpil, de Cal Rosal ( Olvan). Tenia només 52
anys i tota una vida dedicada a la tasca d’administrativa de l’ajuntament d’Olvan.
I en tant que administrativa d’aquest ajuntament, havia vingut a treballar prop
de 12 anys al de Borredà, acompanyant al Secretari – Interventor Ramon Maria
Canudas que ho era també d’Olvan i La Quar.
Pels qui la varem conèixer i la vàrem tractar, era l’exemple ideal de
funcionària municipal. Una persona afable, preparada, puntual, eficient, i
entregada en cos i ànima a la feina que se li encarregava. Durant molts anys va
formar tàndem amb el Secretari – Interventor Ramon Maria Canudas, i ells dos
portaven tots els temes d’Olvan i La Quar. Quan va morir el secretari que
portava Borredà, Jaume Anglada, el varem anar a buscar com a solució
provisional, i la provisionalitat va durar prop de 20 anys.
Durant els anys de treball a Borredà, com després, varem mantenir una bona
amistat. Amb ella era fàcil parlar una mica de tot, de la feina, sí, però també
dels viatges que feia, de les estades en balnearis, de la família...tenia un
tracte exquisit amb tothom, i d’aquí també el dol que avui senten la Leonor
Escuer i la Montserrat Cabana, anterior secretària i actual, que la varen conèixer
i tractar.
Dol molt perdre una persona com la Màrpil, a una edat en la que és
especialment injust morir. Ha mort per infart, durant la nit. Una mort dolça ,
però no per això menys dolorosa i injusta.
En nom propi i del Consistori que presideixo donaré demà, en el funeral a
Cal Rosal, el condol als pares, germà i demés família. La trobarem a faltar,
però sempre la tindrem en el record, com una persona d’una eficiència, rigor i
esperit de servei, excepcionals.
Que descansi en Pau. Borredà,
28 de juliol de 2016
L’Alcalde – President, Joan Roma i Cunill
LEGISLAR SENSE PENSAR EN EL COMPLIMENT- art. blogesfera socialista
LEGISLAR SENSE PENSAR EN EL COMPLIMENT.
Com persona
directament afectada per una de les lleis del Parlament, animo a reflexionar
sobre com s’han de fer les lleis i com s’han de poder complir i fer complir.
Fa un parell de
dies vaig llegir un extens informe sobre l’abandonament d’animals domèstics (
gats i gossos) a la ciutat de Barcelona i àrea metropolitana. El resum és que
dels animals trobats, o abandonats, només un 25% portaven el xip “obligatori”.
Com a ponent
d’aquesta llei del Parlament, ja vaig avisar del seu possible incompliment per
massa exigent, massa fora de la realitat del nostre país, però com que alguns
volien fer una llei innovadora i exemplar a nivell espanyol i europeu, no vaig
tenir cap altre remei que seguir el fil del grup redactor.
Era l’únic alcalde,
entre els ponents, i això suposa tenir una visió radicalment diferent a la dels
altres components de la Comissió redactora. Qui no coneix bé la gent i el
territori no és capaç de reconèixer les dificultats i complexitats de fer una
llei complicada com aquesta. El resultat el tenim cada any en forma de xifres
brutalment elevades. Més de 70.000 abandonaments a Catalunya i més de 300.000 a
tot Espanya. Estem parlant només de gats i gossos, els dos únics animals
domèstics que contempla la llei de protecció dels animals. Si hi suméssim molts
altres animals domèstics, les xifres augmentarien fins extrems inimaginables.
Què fer, en les
actuals circumstàncies ? Doncs, d’entrada modificar la llei per fer-la més
“complible”. I ho sento molt, però s’hauria de retornar a un dels articles de
la llei anterior que permetia el sacrifici dels animals recollits si en el
termini de 30 dies ningú els venia a recollir. El fet d’haver posat una
clàusula per la qual no es pot sacrificar un animal sinó és per informe del
veterinari per estar greument malalt, ha suposat un amuntegament d’animals en
totes les instal·lacions municipals o de protectores, fins esdevenir
incomplidors de la pròpia llei pel que fa el compliment de la llei de benestar
animal en quan a espai disponible per cada animal.
Una altra mesura
hauria de ser facilitar la col·locació de xip, a tots els propietaris que
tinguin uns ingressos mínims, de forma gratuïta. Es la única manera de garantir
que el portin, i tot seguit, fer una campanya per posar el xip i donar d’alta
l’animal al registre de tots els ajuntaments. No vulguem anar més lluny de
moment. No hi ha res pitjor que tenir lleis incomplibles, per una causa o
altra, i ara la llei de protecció dels animals , és una dels que té un
compliment dels més baixos de tots els lleis que s’han aprovat en el Parlament
de Catalunya.
Thursday, July 28, 2016
ESCALADA CAP ENLLOC - art. blogesfera socialista
ESCALADA CAP ENLLOC.
Pobre Parlament i
pobre democràcia. Qui t’ha vist i qui et veu quan t’utilitza per mostres de
“valentia” que son pura inconsciència i demostració que molts no han entès què
és un “estat de dret” que res té a veure amb l’Estat espanyol, ni amb les
ferides que ens hagi pogut causar un PP desenfrenat i incomplidor del respecte a
les normes que ha de regir, un estat de dret. Però contestar amb la mateixa
moneda, és símptoma de feblesa i de fugida endavant cap enlloc.
Les imatges, les
paraules i sobretot els fets, quedaran ja per sempre més en els llibres
d’història del nostre país i de la comunitat internacional. Si algú pensava
trobar un mínim de comprensió o simpatia, fronteres enllà, avui l’únic que hi
trobarà serà incomprensió, indignació i rebuig a unes maneres de fer, mai
vistes en un país democràtic. Cap país europeu podria admetre a les seves files
un nou estat en el qual no es respectessin les normes legals imperants, ja no
en l’Estat on està immers, sinó a les pròpies del país.
Ahir, el Parlament
no solament va vulnerar les resolucions del Tribunal Constitucional, sinó els
preceptes continguts en el vigent Estatut d’Autonomia de Catalunya. I el pitjor
de tot, és que diuen haver-ho fet per un acte de sobirania emanat del propi
Estatut i del Parlament. Totalment fals, com podem rebatre tots els qui hem
estat Diputats de la Cambra Catalana i tots els juristes del país, com ho varen
demostrar en els seus dictàmens els Lletrats de la casa.
Però és que a més,
les votacions d’ahir , no serveixen per a res. Es a dir, no tindran cap
vigència, no tindran cap derivació concreta i real sobre el present i futur del
país. I els grups parlamentaris ho saben. Perquè, doncs, aquesta escenificació
i aquesta suposada “valentia” per actuar en contra dels preceptes del Tribunal
Constitucional ? Doncs, perquè han de fer alguna cosa per no perdre la mínima
credibilitat que els hi queda en els més fervorosos defensors de la
independència, quan veuen que tot es va pansint i van passant els mesos sense
que passi realment res d’important.
Es pur teatre, però
jugant amb foc. Alguns creuen que les paraules, paraules son i no tenen més
rellevància. No és cert, perquè el Parlament ha de parlar tenint com
frontispici el límit que posa l’Estatut de Catalunya i la Constitució
espanyola. Es el que varem jurar o prometre per acceptar el càrrec. I qui no
estigui disposat a complir-ho, té la opció de marxar. Ningú està obligat a
continuar en un càrrec institucional sinó està d’acord amb les lleis que el
regulen. Tant senzill com això.
Però ara, estem en
un altre escenari, en aquest ambient d’acció – reacció. Al PP li va de
meravella la situació del Parlament perquè podrà demostrar que no li tremola el
pols, i empren accions contundents contra la desobediència i el trencament de
les regles democràtiques per part de Junts x Sí, i la CUP. Aquí ens podem
trobar amb propostes excessivament contundents, que enrareixin encara més la
situació i portin a una crispació insostenible. Es el que pretenen les dues
parts, i ens trobem nosaltres entre mig.
El PSC sempre havia estat partit de consens i moderació, i així vol
continuar tot i que les dues parts li posen molt complicat. Però ahir va fer el
que tocava fer. No participar en un acte de desacatament al TC, i reclamar la
vigència de l’estat de dret. Allà ells els qui creuen estar en possessió d’una
altra realitat. Ben aviat toparan amb la vida real, i sobretot amb la legalitat
vigent. En pocs dies ho veurem.
Wednesday, July 27, 2016
DIA HISTÒRIC - DESENCALLADA L'EDAR DE BORREDÀ -
DIA HISTÒRIC –
DESENCALLADA L’EDAR DE BORREDÀ.
Avui, dimecres
dia 27 de juliol a la 1 del migdia, ha tingut lloc a la Sala de Plens de l’Ajuntament
de Borredà, la reunió conjunta, ACA- Ajuntament- Empresa OMS-SACEDE,S.A.U, convocada
per tractar el tema de l’EDAR ( Estació Depuradora d’Aigües Residuals ).
Aquesta reunió era conseqüència de l’anterior reunió tinguda a la seu de l’ACA
a Barcelona, i després de diferents gestions fetes, prop de la mateixa ACA i en
el Parlament de Catalunya. Es tractava, doncs, de presentar la resolució
definitiva de l’ACA.
Tal com s’havia
compromès la Gerència de l’ACA, en aquests mesos transcorreguts des de l’anterior
reunió, s’havia demanat i obtingut un informe de la Comissió Jurídica Assessora
de la Generalitat de Catalunya, així com diverses reunions amb l’empresa
adjudicatària de l’any 2003. De fet, en aquella ocasió s’havia adjudicat un
paquet de Depuradores a una UTE, que després es va dissoldre per una de les
parts. Amb tot, l’empresa restant, va confirmar l’ interès i la disponibilitat
tècnica i econòmica per dur a terme l’EDAR de Borredà, així com alguna altra de
les pendents, com la d’Avià.
Els dubtes de la
nova Direcció de l’ACA provenien del fet d’estar immersos en una adjudicació de
13 anys enrere. Calia saber si legalment aquella adjudicació podia estar
vigent, així com valorar la situació dels projectes executius, i la possible
modificació de preus , atesos els anys transcorreguts, entre altres temes
rellevants.
Fetes totes les
consultes, i estudiades totes les formules i possibilitats, avui, ens hem reunit
per
part de l’ACA :
Guillem Peñuelas, Director de l’Area d’Execució d’Actuacions, i Carme Gomar,
Cap del
Departament de Gestió Tècnica. Per part de l’empresa adjudicatària : Daniel
Martínez,
Managing
Director, i Carles Berdonces, Director d’Enginyeria i Construcció. I per part
de
l’Ajuntament de Borredà, Josep Vilaseca,
Arquitecte municipal, Montserrat Cabana, Secretària
– Interventora accidental,
Josep Culell, Cap de la Brigada municipal d’obres, i l’Alcalde –
President, Joan
Roma.
El resultat de la
reunió ha estat totalment satisfactori i la resumeixo en els següents punts.
1.- L’ACA manté l’adjudicació
feta a l’empresa OMS-SACEDE, S A U, l’any 2003, en uns termes pràcticament
similars, en quan a termini, condicions, i projecte tècnic. L’import de l’obra
es situa en aproximadament 850.000,00 euros.
2.- L’empresa es
compromet a començar les obres a meitat del proper mes de novembre d’aquest any
i a tenir-la acabada en el termini de 8 mesos, des de l’acta de replanteig.
3.- El projecte
tècnic serà modificat en uns punts molt concrets i poc rellevants, de manera
que l’ajuntament pugui rebre el projecte modificat a meitats del mes de setembre
per una audiència pública de 10 dies.
4.- L’ACA va
adjudicar aquest projecte per un sistema de concessió administrativa ( sistema
similar al mètode alemany) mitjançant el qual l’empresa es compromet a la
construcció de l’EDAR i tot seguit en farà el manteniment durant els propers 15
anys.
5.- S’han tractat
alguns temes tècnics en relació a la connexió amb les clavegueres existents,
així com alguns altres relacionats amb l’accessibilitat que quedaran
definitivament exposats en el projecte executiu modificat. Les obres de l’entrada del poble, facilitaran
una de les connexions, i la faran més pràctica.
En resum, aquests
han estat el principals punts tractats en la reunió. A partir d’ara seran els
tècnics els que hagin de tirar endavant el plantejament de l’obra i la
preparació de cara a l’acta de replanteig, previ a l’inici de l’execució del
projecte.
Al final de la
reunió, he demanat al representant de l’ACA fes arribar la satisfacció i
agraïment a la Gerència de l’ACA per la comprensió, rapidesa i eficàcia de les
gestions i tràmits realitzats en aquests mesos, des de l’anterior reunió.
El dia d’avui, el
considero un autèntic DIA HISTÒRIC PER BORREDÀ. Varem iniciar els preparatius i
tràmits per tenir l’EDAR, 17 anys enrere, fins a culminar en el 2003,en la seva
adjudicació. Tot semblava anar bé, fins començar a sortir problemes de tota
mena que ens han portat a fer múltiples i complicades gestions.
Deixem enrere una
etapa i n’obrim una altra, en la qual veurem acomplerts els nostres objectius.
Borredà podrà depurar les aigües residuals i retornar-les a la Riera Margansol,
netes. Avui és un gran dia, sense cap mena de dubte. Un dia històric com altres
que hem viscut des de l’any 79, a nivell municipal, quan hem anat veient fets
realitats grans obres d’infraestructures, equipaments o serveis que feien falta.
Ben aviat en tindrem un de nou i ben essencial: L’EDAR.
Borredà, 27 de
juliol de 2016.
L’Alcalde –
President, Joan Roma i Cunill
Tuesday, July 26, 2016
BORREDÀ RECULL UN IMPORTANT VOLUM DE ROBA - INFORME GRUP HORITZÓ - PRIMER SEMESTRE 2016.
Benvolguts/des,
Com ja sabeu, la nostra entitat
té com a objectiu la promoció i la integració laboral de les persones amb
discapacitat, malaltia mentals i/o risc d’exclusió social, a través de la
recollida i reciclatge de roba i mobiliari.
D’altra banda destinem una part
d’aquesta roba i mobiliari a cobrir les necessitats de roba personal i per la
llar de les famílies berguedanes, les quals venen derivades dels serveis
socials municipals. Com també participem en molts projectes solidaris tant al
Berguedà com en altres indrets.
Grup Horitzó és entitat
col·laboradora de Roba Amiga.
Us fem arribar les dades de recollida al vostre
municipi durant el primer semestre de 2016:
MUNICIPI
|
BORREDÀ
|
Quilograms recollits
|
500
|
Contenidors
|
1
|
Estalvi CO2 (kg)*
|
1.800
|
Estalvi d'aigua (litres)*
|
3.000.000
|
Estalvi de fertilitzants
(kg)*
|
100
|
*Cálculs basats en ww.bir.org
Com podeu veure les dades reflectides
al requadre són les dades de la recollida de roba del vostre municipi.
D’altra banda, les donacions de
roba i mobiliari fetes a les famílies derivades dels serveis socials municipals
i de Càrites, realitzades durant el primer semestre de 2016 poden valorar-se en
1942 € (preu botiga segona ma Grup Horitzó).
Gràcies a la vostra
col·laboració contribuïu a una millora social i mediambiental.
Agraïm el suport que ens heu
donat per realitzar aquestes tasques i confiem en seguir comptant amb la vostra
col·laboració en el futur.
Atentament,
Monday, July 25, 2016
DE CDC A PDC - art. Nació Digital Solsona.
DE CDC A PDC.
D’entrada vull
deixar clar que mai m’ha alegrat veure conflictes en altres partits, i menys
quan es tracta de partits que han tingut un paper fonamental en la Transició ,
i en la llarga etapa posterior. En aquest grup hi figura CiU, i molt
especialment Convergència pel pes que ha tingut, en primer lloc a Catalunya,
però tot seguit a nivell estatal amb posicionaments molt rellevants en moments
claus de la nostra història col·lectiva.
Durant anys, els
socialistes varem estar sotmesos a durs i injustos atacs per part de CiU, i
molt especialment per part de Jordi Pujol que ens volia fer aparèixer com poc
nacionalistes ( de fet no ho som, perquè per això som un partit CATALANISTA,
cosa molt diferent), però ell ho venia com “sucursalistes” del PSOE i febles
defensors de l’autonomia catalana i tot el que això representa. Per ell, érem
una mena d’infiltrats o gent de poc fiar en matèria “nacional” i si tens, com
ell tenia uns mitjans de comunicació totalment dominats ( TV3, Catalunya Radio)
i uns quants de privats molt ben subvencionats, i aixó es diu , dia sí , dia
també, al final aquesta falsedat entra en la ment de la gent.
Els retrets que
podem fer son immensos, i hagués preferit guanyar Convergència en les eleccions
que no veure-la “desapareguda” per culpa d’ells mateixos. I encara més, hagués
preferit” un mutis pel fòrum” de Jordi Pujol, que no pas l’ ignomínia de veure
un ex President, destrossat per accions i actuacions impròpies, en el més alt
càrrec institucional del país. Ara, encara es veuen més injustos i fora de lloc,
tots els atacs, acusacions i retrets que ens va dedicar als membres del PSC. Però,
la història, la vida, al final posa les coses en el seu lloc.
I el lloc que
semblava reservat a Convergència era molt diferent del que realment té, a dia d’avui.
I ho dic, després de l’elecció de nova Executiva, el dissabte passat. Veure com
només van votar 5.430 persones, sobre un cens total de 8.000 associats /
militants, és una mostra clara del brutal descens que ha tingut un partit que
sis o set anys enrere, deia tenir més de 20.000 militants.
Però és que encara
em va sorprendre més el desenvolupament de l’Assemblea / Congrés de quinze dies
enrere, en el qual es va tirar per terra els dos noms nous proposats, pel
mateix Artur Mas. He de dir que considero un greu error, desfer-se del nom de
Convergència. Si persones i actuacions han embrutat un nom, aquest mateix nom
es pot rentar si hi ha voluntat clara de fer-ho. Però em vull referir a un
immens error comès en la tria del nou nom: el de Partit Demòcrata Català (
PDC). Com ex dirigent expert en matèria
electoral, i pels càrrecs que he tingut en el PSC, tinc una llarga trajectòria
en matèria de creació de nous partits. En el llunyà 1981 un grup de quatre
persones varem crear Progrés del Berguedà ( PB) per concórrer a les eleccions
municipals del 83. Després he participat o ajudat a crear-ne una vintena més,
en diferents àrees territorials.
Doncs bé, el primer
que cal per triar un nom és comprovar si un d’igual o similar existeix en el
Registre de Partits Polítics, del Ministerio del Interior, a nivell d’Espanya.
Es a dir, cal fer un procés al revés de com va fer Convergència. Primer triar i
després tramitar, és impensable, per impossible. Per què ? Doncs, perquè qui
arriba primer és registrat, i a qui ve al darrere se li diu que no. Es lògic,
és normal i habitual en tots els països democràtics. Alguns militants i
dirigents del nou Partit, diuen que aquest és el nom triat, i aquest serà el
que faran servir. Ho sento, però això és impensable, per impossible. Breument
explico perquè. Si no pots registrar el nom no pots tenir NIF ( número
identificació fiscal). Sinó tens NIF no pots fer cobraments, pagaments ni cap
tramitació. Però més greu encara, sinó estàs registrat no pots presentar-te a
conteses electorals de cap mena, ni rebre subvencions, ni funcionar com a
partit. En resum, NO EXISTEIXES OFICIALMENT. I això és el que em preocupa de la
nova Convergència, amb quaranta anys de vida, tirar pel dret sense tenir present les regles
de joc que imperen en un tema tant essencial com aquest, és sorprenent, s’hi
afegeix la “competència” amb un nom similar procedent d’ex dirigents d’Unió (
Demòcrates Catalans), o l’altra competència dels que fa un any ja varen voler
donar d’alta aquest mateix nom...No sé si la reunió “secreta” de Francesc Homs
amb Mariano Rajoy, va ser per demanar com poder sortir d’aquest lio o del que
té ell mateix per la consulta del 9N, o de tot plegat, però la nova direcció ,
ha de prendre una decisió molt complicada, si vol tirar endavant, i entendre
que les coses s’han de fer segons la normativa vigent, i no volent saltar-se
les regles. Aixó mai pot acabar bé. Veurem com evoluciona un tema tant
rellevant com aquest en els propers dies i setmanes.
Saturday, July 23, 2016
L'ALCALDE, PERSEGUIDOR- art. Regió 7.
L’ALCALDE , PERSEGUIDOR.
Tanco aquesta mena de trilogia d’escrits, amb
un títol una mica provocador o incomprensible pels qui no estan ni han estat en
cap ajuntament. Em refereixo al paper de l’alcalde, perseguidor d’expedients
,en tràmit en altres administracions.
Recordo les dificultats per explicar a Suïssa,
Alemanya , Austria, etc, el rol de les gestories. Quan els hi deia la
necessitat de recórrer a unes oficines per tramitar papers davant les
administracions es feien creus d’aquest recurs “tant estrany”, propi de països
poc desenvolupats ¡¡¡ Bé, doncs, tenim un sistema d’administracions molt mal
muntat com perquè els tràmits siguin fàcils, ràpids i eficients.
Aconseguir
simplificar tràmits és una de les prioritats de tots els alcaldes, i s’ha
avançat molt en l’administració local. Molts documents els donem en pocs
minuts, altres com llicències d’obres menors, tardem dos o tres dies, i per
llicències majors, una setmana o quinze dies. Altres tràmits poden durar un
mes, i son molt pocs els que superen aquest termini.
Ara bé, quan un
expedient iniciat en un ajuntament, ha d’anar a la Generalitat i ja no
diem a l’Estat, tots els terminis queden oberts , sense previsions possible.
Aquí és on entra en joc el paper de l’alcalde / perseguidor.
En aquest moment
patim una inflació legislativa i normativa brutalment àmplia i complicada. El
govern central, per una banda i la Generalitat per l’altra, s’han fet un fart de
legislar sobre tot el diví i humà, fins el punt de que secretaris, arquitectes
i enginyers municipals han de dedicar un munt d’hores a posar-se al dia, per
saber els tràmits a fer davant una petició determinada.
Doncs bé, quan una
petició de llicència medi ambiental, una construcció en terreny rústec, un pla
especial determinat, etc, inicia el tràmit, el primer que informem és que no
sabem quan es podrà tancar. En molts casos es demanen fins a sis informes
diferents, procedents de sis departaments, o serveis diversos de la Generalitat , els quals
poden tardar entre mig any i nou mesos, segons els llocs i el moment.
Dir a un
peticionari que la tramitació tindrà aquesta durada, és fer-li venir ganes de
tirar la tovallola o marxar corrents, de manera que procurem animar-lo dient-li
que farem un seguiment exhaustiu del tema. Això vol dir que passats dos o tres
mesos, ens hem de convertir en perseguidors de papers per serveis territorials,
direccions generals i conselleries.
Cal dir que és un
trist paper, que mai hauria de fer un alcalde, no pel fet del càrrec que
ostenta, sinó perquè un país eficient no pot permetre el reguitzell de
tramitacions que demana ni la desorganització existent que desanima qualsevol
emprenedor, a títol individual o col·lectiu.
Però estem on
estem, i si un tema està pendent de solució és la reordenació i reorganització
de tota la estructura administrativa de la Generalitat , per
descomptat, i igualment evident, la estructura de l’Estat. Son dos models
desfasats, envellits, propis del segle passat i que en comptes de facilitar el
funcionament dels ajuntaments, els entorpeixen enormement. Ja en parlarem en
futurs escrits, per deixar clar com haurien d’estar organitzats.
Thursday, July 21, 2016
QUAN ES PREDICA UNA COSA, I SE'N FA UNA ALTRA - LA CARTERA I LA BANDERA - art. Blogesfera socialista
Durant molts anys i en múltiples ocasions, els
socialistes havíem acusat CiU, d’amagar la cartera darrere la bandera. Quan escoltàvem els grans
discursos patriòtics de Jordi Pujol, i els contrastàvem amb els pactes que feia
amb el PSOE, unes vegades, o amb el PP, en altres, tot quedava resumit a un
tema de diner, de manera que va quedar instituït el sistema de “peix en el
cove” com a fórmula bàsica de govern “nacionalista”. També el mateix sistema
servia per les relacions entre el govern pujolista de la Generalitat i les
associacions i entitats empresarials. Després hem vist, a canvi de generosos
“donatius” al partit.
Doncs bé. Semblava impensable retornar a les
velles tàctiques del passat, en un moment en que CDC, perdó PDC, s’ha reconvertit
en una força independentista, disposada a la desconnexió immediata d’Espanya, i
furibunda adversària, perdó, enemiga del PP. L’autèntica bèstia negra de
l’independentisme que no ha tingut cap remordiment per la recollida de
signatures contra l’actual Estatut, o per portar davant el Tribunal
Constitucional tot el que surt del govern de la Generalitat o del
Parlament de Catalunya. I que fins i tot, ha impulsat un complot entre el
Ministre de l’Interior i el cap de la Oficina Antifrau , com hem pogut
veure fa ben poques setmanes.
Tot es compra, tot es ven, podria ser el nou
eslògan del recentment creat nou partit de la vella CDC. M’agradaria que els
nous dirigents Marta Pascal, i el nostre conciutadà David Bonvehí, ens
expliquessin l’acord, pacte, entesa...entre el PP i CDC – PDC, a l’hora
d’elegir la Mesa
del Congrés de Diputats. Estaria bé complissin el primer compromís anunciat de
total transparència en tots els principals actes i decisions de CDC – PDC. Ara
tenen una magnífica ocasió, en contrast amb l’embolic que s’ha fet Francesc
Homs a l’hora d’explicar què han votat els diputats del seu grup parlamentari.
Perdó, de moment hem de parlar de la seva colla de diputats, perquè no son cap
grup parlamentari, encara.
I dic encara, perquè tot indica que l’acord,
pacte, entesa...entre el PP i ells, suposa permetre formar grup propi en el
Congrés. I molts us demanareu quina importància té tenir o no tenir grup.
Doncs, bé, només hi ha una diferència de dos milions d’euros en els propers
quatre anys de legislatura. Heus aquí, com retornem a la vella dita, d’amagar
la cartera darrere la bandera. No importen els atacs del PP a Catalunya, no
importen les traves, les indignitats, les males arts...tot és perdonable, si ,
a canvi CDC – PDC pot formar grup parlamentari. I ja està. No hi busquem més
peus al gat. Tot és tant senzill, tot és tant explicable com això. La política
del nou partit és tant vella com la més vella de Convergència. Hem vist
actuacions i decisions com aquesta en múltiples ocasions, perquè ens hauríem
d’estranyar ?
Ara bé, sí tenim tot el dret a reclamar a la
nova executiva de PDC que ho expliqui, amb tots els detalls i sense secrets.
Hem de saber si aquest acord suposa algun altre pacte de cara la investidura de
Rajoy, i sobre un canvi de posició en matèria independentista, perquè es fa
molt complicat imaginar un pacte PP – CDC, sense cap altre intercanvi de favors
o posicions.
Tot es compra i tot es ven, i les dretes
sempre s’entenen si hi ha interessos materials entre mig. I sempre n’hi ha, que
ningú ho dubti. Serà interessant veure qui realment governa el nou partit, on
continuen manant, els vells dirigents. Animem David Bonvehí a una àmplia,
detallada i transparent explicació de les votacions fetes pels seus diputats i
senadors a Madrid, i del que serà la seva acció política a les Corts Generals,
on només hi anaven per dir adéu a Espanya. Esperem atentament les explicacions
del tàndem Pascal – Bonvehí. Es la seva primera gran oportunitat de marcar el
pas del nou / vell partit, en un tema tant rellevant com aquest.
VALORACIÓ FESTIVAL BIOMUSICAT - SANT JAUME DE FRONTANYÀ.
VALORACIÓ FESTIVAL –BIOMUSICAT – A SANT JAUME
DE FRONTANYÀ.
Com Alcalde de Borredà, poble proper a Sant
Jaume de Frontanyà, diferents mitjans de comunicació es varen posar en contacte
amb mi per demanar opinió sobre la convocatòria i celebració de l’anomena’t
FESTIVAL BIOMUSICAT.
Aquest Festival preveia rebre 2.000
participants, i no és habitual una tant alta concentració de persones, en el
municipi més petit de Catalunya, en nombre d’habitants. D’aquí l’interès en
tenir informació i declaracions dels més directament implicats o afectats. La
durada del festival era d’una setmana i ha acabat aquest matí, de dijous dia 21
de juliol. A tots els mitjans els hi vaig dir que faria una valoració al final
quan el festival hagués acabat, i és el que faig ara.
En el seu dia ja vaig informar de que els
organitzadors havien proposat la celebració d’aquest festival, en el nostre
terme municipal, amb una resposta negativa.
Dit això, avui, he d’informar que Borredà no
ha tingut cap efecte negatiu, cap accident ni cap incident relacionat amb el
desenvolupament del Festival. A algun sector del poble ha arribat un cert
soroll llunyà, però res que no permetés dormir o fer les activitats habituals.
Pel que sé hi ha hagut 9 persones del poble
treballant en tasques diverses, en el recinte del festival, i diversos
apartaments s’han llogat per part de persones que hi treballaven o per
assistents que volien tenir un lloc alternatiu per passar-hi unes hores o
dormir-hi.
També han vingut al poble, assistents que
volien conèixer l’entorn, i han comprat a les botigues del poble o han menjat
en bars i restaurants, amb un comportament totalment exquisit.
He pogut parlar amb uns quants d’ells,
procedents de diversos països europeus, els quals estaven satisfets del que
havien trobat en el festival, i meravellats del paisatge que tenim, i sobretot
del sol que gaudim.
En resum, com Alcalde de Borredà, afirmo que
la celebració del festival no ha tingut cap efecte negatiu, i en canvi, ha
suposat treball per unes quantes persones del poble, i majors ingressos per les
botigues, comerços, bars i restaurants del poble, així com lloguers d’alguns
apartaments, durant els dies del festival que ha acabat aquest matí.
Borredà, 21 de juliol de 2016.
L’Alcalde, Joan Roma i Cunill
PER UN PLAT DE LLENTIES - art. Nació Digital Solsona
PER UN PLAT DE LLENTIES- UN ALTRE COP A LA
CREDIBILITAT DELS POLÍTICS.
Qui cregui que ho
ha vist tot en política és que no segueix la premsa diària ni coneix les
personalitats dels principals representants institucionals. Ho he dit mantes
vegades, i ahir en varem tenir un exemple de manual, en la constitució del nou
Congrés dels Diputats i del Senat, a l’inici d’aquesta mig repetida legislatura.
No tenim els polítics que ens mereixem, però, per desgràcia, els tenim, i en
una gran part son d’una mediocritat i falsedat increïbles.
Com dic, ahir era
el gran dia d’inici de la nova legislatura, amb la constitució de les dues
cambres legislatives: Congrés i Senat. Doncs bé, hi havia dues possibles
combinacions per elegir la Mesa del Congrés. Una passava per una composició
majoritàriament de dretes ( PP i C’s) , i una altra, per una d’esquerres (
PSOE, UP, en pacte amb CDC, ERC i PNB).
En el preàmbul de l’elecció de Mesa, s’havien fet contactes diversos
entre totes les forces polítiques per veure qui pactava amb qui, i a canvi de
què. Res estrany ni res d’amagat perquè és el joc habitual , legal i lògic en
tots els parlaments.
Ara bé, ningú es podia
imaginar amb tot el que ha plogut que CDC, podés pactar amb el PP, i encara
menys amb C’s, autèntica bèstia negra del nacionalisme com podem veure dia sí i
dia també en el Parlament de Catalunya. Doncs, bé, l’inimaginable va passar, i
a més amb la covardia de no voler-ho explicar ni admetre. Doble estupidesa, i
doble cinisme en un partit que diu ha estat refundat i rebatejat com PDC (
partit demòcrata català). Com podem veure comença amb un molt bon peu aquesta
nova etapa que ha de ser exemplar i un paradigma de transparència i claredat.
Ahir, doncs, CDC,
partit immers en multitud de casos de corrupció, partit sotmès a atacs
constants per part de C’s per una banda, i portat davant dels Tribunals pel PP,
per altra, va votar a favor dels candidats d’aquests dos partits per conformar
la Mesa del Congrés. Es a dir, quan encara la tinta està calenta per tots els
fets relacionats amb el procés i amb la votació del 9N, en el qual Artur Mas,
Joana Ortega, Irene Rigau son acusats de diversos delictes, de forma similar al
propi Francesc HOms, aquest pacta amb el PP, i aconsegueix una Mesa amb majoria
dels dos partits adversaris: PP i C’s. Bravo, és un exemple palmari de
coherència i lleialtat a les promeses fetes.
I molts us
demanareu, perquè ? Doncs, per un plat de llenties. Això sí, ben adobades amb
bons embotits, i altres condiments. El vot a favor del PP va acompanyat del
compromís que CDC – PDC, tindrà grup parlamentari propi encara que no li toqui
pels mals resultats obtinguts a Catalunya. I tenir o no tenir grup
parlamentari, vol dir, tenir unes subvencions molt més elevades que si no en
tingués. I poder parlar en nom propi en el Congrés, i no haver-lo de repartir
amb altres petits grups en el grup mixt. Ara bé, ens podem demanar, perquè
carai és tant important tenir grup propi si estan a punt de marxar?. Tant CDC
com ERC han dit que la seva presència en el Congrés és transitòria, i tant bon
punt fem l’any que ve una DUI (declaració unilateral d’independència), o una
RUI ( referèndum unilateral d’independència) o alguna cosa que encara no està
inventada, diran adéu a Espanya.
No semblava, doncs,
tant important vendre’s per un plat de llenties. Però, i si hi haguessin altres
coses que no coneixem ? I si estesin en curs negociacions, a l’ombra, que
fessin reconsiderar a CDC – PDC el seu afany independentista ? Tot és possible,
tot és imaginable, en aquest món de cinisme, covardia i falsedat. Ahir, CDC –
PDC, va mostrar la pitjor cara de la política ( també el PNB, però aquests van
a la seva, com sempre). Una vegada més hem pogut veure com no hi ha cap barrera
a l’hora de posar-se d’acord els partits de dretes. Els interessos propis
sempre passen per davant dels nacionals o estatals. La prova clara, ahir,
mateix.
Tuesday, July 19, 2016
RIERA DE MERLÉS, DESASTRÓS TRAM FINAL- art. La Rella
RIERA MERLÈS –
DESASTRÒS TRAM FINAL.
Durant anys m’he ocupat i preocupat del tram de la Riera , pertanyent a Borredà,
amb inspeccions i visites als trams més propers, cap al nord ( Les Llosses,
Sant Jaume) i cap al sud ( La
Quar , Lluçà). El motiu era evident. Com alcalde de Borredà em
pertoca vigilar i protegir el tram propi, i prou feina tinc per tenir-lo en
condicions, però el fet d’agrupar-nos 9 municipis, fa que l’interès per veure
com estan tots els trams, m’hagi portar a mirar la resta del territori.
I fa pocs dies vaig anar més al sud. No hi havia banyistes, perquè no hi
havia pràcticament aigua. Els gorgs estaven mig plens d’aigua, coberta de
verdet, i un petit rajolic era tot el cabal que portava la riera. Feia anys que
no arribava tant avall i em va impressionar la situació com per reclamar
actuacions que permetin recuperar un cabal mínim que garanteixi la
supervivència de la flora i fauna en tot el recorregut.
Això em porta a recordar vells debats tinguts en el Parlament de Catalunya,
en el sentit de que la política d’aigua ha de tenir un caràcter nacional. Es a
dir, els partits de govern a la
Generalitat parlen molt d’estructures d’estat, de legislar en
tots els àmbits...però en canvi, no duen a terme una autèntica política
“d’estat” en un tema tant vital com son els recursos hídrics.
Es a dir, no podem deixar en mans de cada ajuntament que resolgui els seus
problemes d’abastament, sinó que ha de ser la Generalitat , d’acord
amb ells, la que dugui a terme grans infraestructures per solucionar les necessitats.
Agafar aigua de manera caòtica, porta a fomentar el caos a tot el país. Es on
estem ara. Hem gastat centenars de milions d’euros a tot el país, per
captacions, conduccions, xarxes, dipòsits, embassaments...sense una política
global. Doncs, bé, queda clar que ja no es pot continuar actuant així. I només
amb grans inversions, pensades per grans territoris podrem resoldre la
problemàtica. I l’aigua s’ha de poder dipositar i conduir des dels grans
embassaments, com ara el de La Baells. Pot
costar molts diners la seva conducció a tot el territori de l’entorn, però és
la única solució si volem salvar rius i rieres de la situació en que es troben.
La visió del desastrós tram final de la Riera de Merlès, reclama solucions ambicioses. I
quan més tard ens hi fiquem, pitjor per a tots. Pensem-hi.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà
ADA COLAU I PIA BOSCH, DOS CASOS POC EXEMPLARS - art. Blogesfera socialista.
ADA COLAU i PIA
BOSCH, NOU COP A LA CREDIBILITAT
POLÍTICA.
M’havien arribat rumors, i fins i tot notícies, per diversos cantons, però
he esperat a veure-ho reflectit en algun mitjà de comunicació seriós, per
fer-ho públic i treure’n algunes reflexions. En aquest cas transcric les
noticies del Diari de Girona, el qual dona prou referències i prou fonaments
com perquè les dues informacions tinguin una base segura.
Ada Colau, actual alcaldessa de Barcelona i principal activista de la PAH ( Plataforma Afectats per la Hipoteca ), va rebre un
sou mensual de l’ajuntament de Barcelona, presidit per Xavier Trias, per un
import de 1.973 euros bruts, entre el mes de setembre de 2013 a l’agost de 2014.
Mesos intensos de mobilitzacions de la
PAH , amb gran repercussió mediàtica, i en bona part, fonament
de la posterior carrera política d’aquesta dirigent.
Va abandonar el càrrec de la
PAH el maig de 2014, per preparar les eleccions municipals de
l’any següent, amb el resultat que tots coneixem. Però és que ens assebentem del
destí de 100.000 euros del Govern Trias , per pagar també un altre sou a Gala
Pin, actual regidora de Participació de l’Ajuntament de Barcelona, companya de
candidatura i de govern de l’alcaldessa. Posteriorment el sou va passar al
sucessor d’Ada Colau a la ONG
– PAH, Carlos Macias.
Aquesta és una d’aquelles informacions que fan mal. Molt de mal a la
credibilitat dels polítics per quan la “nova” política, mostra una cara pitjor
que la “vella”. Aquells que demanen transparència, austeritat, credibilitat...i
volen substituir els de la “vella casta” no expliquen de què vivien ni d’on
sortien els diners de la ONG
de la qual formaven part ,com cares visibles.
Però, heus aquí que una altra gran
defensora de la “ètica i la transparència” en política, torna a ser notícia. Es
la nostra ex Diputada Socialista al Parlament de Catalunya, ex Cap de llista i
Regidora de l’ajuntament de Girona, i ja no sé si actual o ex dirigent del
partit inventat per uns quants ex PSC, per poder actuar amb plena i absoluta
llibertat a favor de l’independentisme: el MES, el partit on militen els
nostres ex dels territori:
Llorenç Ferrer, alcalde de Navarcles, Ezequiel Martínez, ex alcalde de Sant
Joan de Vilatorrada, o Joaquim Collado, de Manresa, tots tres delegats
territorials de MES a la Catalunya Central.
Doncs bé, aquesta ex dirigent que ens donava lliçons d’ètica quan varem
coincidir en el Parlament, va entrar fa uns mesos com assessora del grup d’ERC
a la Diputació
de Barcelona. Sí, heu llegit bé, està al servei d’ERC, i fins ara cobrava un
raonable sou brut de 3.540,68 euros al mes. Però li devia resultar insuficient
per quan des del dia 1 d’aquest mes de juliol l’ha incrementat en més de 1.100
euros al mes, fins arribar als 4.689,29 euros bruts al mes. O el que és el
mateix ,ha passat de 49.569,52 euros a l’any, als 65.650,06 euros actuals.
Pel que es veu ha estat ascendida d’assessora del Grup d’ERC, a assessora
tècnica de l’àrea de Presidència de la Diputació. Sobre
la seva feina concreta no en puc donar més detalls, però intentaré averiguar-ho
en els propers mesos. Pels desmemoriats o no prou ben informats, cal recordar
que Pia Bosch va ser cap de llista del PSC a Girona amb un resultat de 7
regidors, i passar a la oposició on s’hi va estar el primer any, i després amb
la revelació cap a la causa independentista, va marxar cap al grup mixt amb
altres 5 membres del Grup Socialista, deixant sola a Sílvia Paneque. No va
considerar ètic deixar el càrrec, puix que deixava el partit, ni plegar ni
abandonar altres representacions municipals...
I d’aquí ens la trobem a ERC, però se suposa mantenint el càrrec a MES. Si
és que MES encara està en actiu ???
He posat aquests dos (mals) exemples, per mostrar perquè la política, en
general, està mal vista i mal considerada. En el primer cas, és dolorós
constatar la falta d’informació i transparència en un moviment com la PAH que semblava està composta
, només, per voluntaris, sense retribució i sense lligams amb cap organisme ni
institució. Ara, veiem que això no era així. I en el segon cas, constatem quan
fàcil és predicar una cosa, i fer la contrària. I és que la
Pia Bosch , és un cas, entre molts altres de
“col·locacions” en poltrones, proporcionades per partits contra els quals tant
sols pocs mesos abans havien combatut cínicament. Si poden viure amb aquestes
incoherències i incongruències, allà ells i elles, però que ningú s’enganyi
quan escoltem atacs contra posicions i actuacions de l’actual PSC. Ben poques
lliçons ens poden donar tota aquesta gent que es presenten com “nova política”
i és tota aquella contra la qual portem lluitant tota la vida.
BORREDÀ - LLOC IDEAL PER AL TURISME FAMILIAR- AGOST,SETEMBRE- REVISTA TASTA.
BORREDÀ, LLOC IDEAL PER AL TURISME FAMILIAR
Un munt d’activitats en els mesos d’agost i
setembre. Animeu-vos i veniu.
El poble de Borredà
amb 500 habitants durant l’any creix de forma important durant els mesos
d’estiu, degut a la presència de molt segons residents, afegits a molts
d’altres visitants ocasionals que troben en els 3 càmpings del terme municipal
i en les 5 cases de turisme rural un lloc ideal per passar-hi unes dies o unes
setmanes.
Es lògic, doncs,
aprofitar l’increment de persones, i el bon temps, per organitzar activitats de
diferents tipus com el TORNEIG DE FUTBOL
SALA. Dotze hores seguides de futbol, amb festa final. Aquesta activitat
té lloc el dia 13 d’agost a la zona esportiva.
L’endemà, dia 14
d’agost, una nova edició de FORMATJAZZ, a les 21 hores a la Plaça major. Una
combinació de Jazz, i degustació de formatge. Una curiosa i interessant oferta
que ja porta uns anys de rodatge amb gran acceptació per tots els públics.
El dia 15 d’agost,
Festa de la Patrona, la Mare de Déu de la Popa, amb Missa Major a les 11, i a
la sortida Danses populars amb l’Esbart de Borredà i el del Casal Cultual
Dansaires Manresans. A la tarda , a les 18 hores, Concert de la Coral de
Borredà amb sorpresa infantil a la Església.
I la FESTA MAJOR,
del 19 al 23 d’agost. Dies plens d’activitats de tota mena per a petits i
grans, organitzada per Borredà de Festa, programes a consultar a (
borreda.net). Aquests dies centenars de persones gaudeixen d’espectacles de
primer nivell, amb una barreja rica en qualitat i constrastos.
A finals de mes,
els dies 17 i 28 d’agost , MOSTRA DE FORMATGES ARTESANS, a la Plaça Major, amb altres activitats
complementàries al llarg dels dos dies. Aquesta és una nova edició d’una Mostra
que suposa convertir Borredà en la capital dels formatges artesans de
Catalunya, i confirma la riquesa i varietat d’aquest producte, en el qual el
país ha excel·lit en els darrers anys.
I el 3 de setembre
la XII TROBADA DE PUNTAIRES. Una nova edició d’una trobada que pot arribar al
centenar de participants vinguts d’arreu del territori català. Enguany es farà
a la Plaça Major, amb colles convidades de municipis ben llunyans al nostre.
En definitiva.
Durant tot l’any Borredà acostuma a tenir activitat, però és en els mesos
d’estiu quan esclata la programació de festes, trobades i esdeveniments,
organitzats amb estimació i gust per les coses ben fetes. Només heu de fer que
venir i comprovar-ho personalment. Que tingueu un bon estiu i una bona estada
al nostre poble.
Monday, July 18, 2016
BORREDÀ - DIA 25 ENTRA EN VIGOR NOVA SENYALITZACIÓ CIRCULACIÓ.
Les obres de
l’entrada del poble, primer tram carrer Manresa i carrer Queralt, no solament
han suposat renovar una part molt antiga del poble, sinó suposa un canvi
important en la circulació i el concepte de nucli urbà, on el vianant té
prioritat respecte els vehicles. D’aquí el límit de velocitat a 20 /h.
En la part nova,
queda clar que no es poden deixar vehicles aparcats en el carrer perquè
impedirien la doble circulació i el pas de camions cap al centre del poble,
cap a la serradora, aparcament municipal
o cap al Coll del Bas.
En aquests moments
s’estan col·locant els senyals verticals i els horitzontals que defineixen què
es prohibeix en aquests trams. I tot seguit es posaran els senyals d’inici de
la Illa de vianants, que anirà des del tram nou, cap a dintre del nucli antic.
En tot aquest sector, el vianant tindrà prioritat, i els vehicles hauran de
concedir-li aquesta prerrogativa.
Perquè tot
funcioni, és tant senzill com complir la normativa vigent i mostrar civisme en
tot moment. En pocs dies tots els senyals de circulació seran nous, es
canviaran també els senyals de gual, s’eliminaran els passos de vianants dintre
del nucli antic, i s’inicia una nova època en que el vianant passa a ser
prioritari i respectat en tot lloc i moment.
A partir, doncs,
del proper dilluns dia 25 de juliol, la senyalització entra en funcionament i
tota acció d’incompliment serà degudament sancionada. Borredà no disposa de
policia municipal, per la qual cosa fa 20 anys es va delegar aquesta funció en
el cos dels Mossos d’Esquadra. Des d’aquell moment, els Mossos actuen dintre i
fora del nucli urbà en tant que policia municipal i els pertoca a ells complir
i fer complir la normativa vigent.
Demano en primer
lloc, comprensió i civisme en el compliment de la senyalització existent, tant
en matèria de circulació com d’estacionament, respectant els guals, i zones
prohibides. Borredà disposa de més de 130 places d’aparcament gratuït a pocs
metres del centre urbá. No hi ha excusa per no complir les normes.
En cas
d’incompliment, hi haurà les sancions pertinents, imposades pels Mossos
d’Esquadra, i només seran recurribles a nivell oficial, davant la Direcció
General de Trànsit. No, davant de l’ajuntament.
Les normes estan fetes per ser complertes, en bé de tots. Si impera el
civisme no hi haurà sancions. Aquest ha de ser l’objectiu de tots els que vivim
sempre en el poble o dels que hi venen per una estona o per uns dies.
Borredà, 18 de
juliol de 2016
L’Alcalde –
President
Joan Roma i Cunill
ILLA DE VIANANTS:
Comprèn carrer Manresa, de la Creu, Queralt, Plaça Major, Carrer de la Font,
Placeta, Carrer de Dalt, De Frontanyà, de Berga, de l’Església, Dr. Vilardell.
Sunday, July 17, 2016
QUÈ FEM ELS ALCALDES ? - art. Regió 7
QUÈ FEM ELS ALCALDES ?
Si en un anterior escrit, exposava què feien
els ajuntaments , ara toca informar del què fem els alcaldes, per trencar una
altra imatge estereotipada d’estar tancats en un despatx o tallant cintes en
inauguracions. Tot existeix, però la realitat diària és molt diversa i
diferent.
D’entrada cal dir que per fer funcionar un
ajuntament, amb l’eficàcia i rapidesa d’una empresa, és fonamental dedicar-hi
hores, i personal. Qui cregui que l’alcalde només va a signar uns quants papers
i poca cosa més, s’equivoca. Bé, ho podria fer, però l’empresa malament aniria.
En un petit poble com Borredà, de cinc-cents
habitants, no baixo de les quinze o vint hores setmanals, i altres tantes de
les dues tinents d’alcalde, i una mica menys de la quarta regidora de govern.
Perquè tantes hores ? Doncs, perquè un ajuntament té multitud de serveis, amb
multitud de temes a tractar i resoldre. Repassem una mica un dia qualsevol.
Cada dia, rebem entre setanta i vuitanta
correus electrònics, dels quals el noranta per cent son irrellevants o
paperassa inservible, però la resta s’han d’estudiar, revisar i traslladar a
qui correspongui, siguin polítics o tècnics.
Un poble petit com el nostre, forma part de
dinou organitzacions supramunicipals ( federació municipis, agrupació defensa
forestal, agència del Berguedà, consell alcaldes,..) de manera que cada setmana
hi ha una o dues reunions fora del poble, i cada setmana tens dues o tres
reunions de tècnics o polítics d’altres organitzacions, empreses o
institucions: Diputació Barcelona, Generalitat, ADF, etc, en el poble mateix.
Si l’ajuntament porta anys d’activitat, hi ha
múltiples serveis que cal coordinar, impulsar i millorar: associació gent gran,
treballadora social, dinamitzadora de carrer, tècnica d’esports, joventut,
festes, consell escolar, AMPA, etc, de manera que cada setmana hi ha reunions,
actes o decisions a prendre com perquè tot funcioni degudament bé.
I cada setmana toca despatxar amb el tècnic
d’urbanisme, secretària, brigada d’obres, per resoldre els temes més delicats
com son els referits a llicències, obres i serveis. Un dels apartats que
absorbeix més dedicació i temps en qualsevol municipi.
I dues tardes i un matí a la setmana estic
disponible per rebre visites de la gent del poble o de fora que volen despatxar
temes diversos. Visites que poden ser de pocs minuts a hores senceres, en
funció dels temes a tractar, de manera que molts dies, quan repasso la feina
feta, pot semblar que se n’ha fet ben poca a la vista dels resultats, però és
que no hi ha dos dies iguals, al llarg de tot l’any.
I tot seria molt més fàcil sinó s’hagués anat
incrementant la burocràcia fins extrems insospitats. Tots els alcaldes hem
procurar reduir la paperassa municipal al mínim, de manera que la majoria de
tràmits els resolem en pocs minuts, poques hores o molt pocs dies. Aquesta és
una de les meves dèries després d’haver viscut i treballat set anys a Suïssa,
país d’eficàcia provada. Aquí, en canvi, t’esforces per minimitzar les gestions
de l’ajuntament, però quan arribes a la Generalitat els terminis son brutalment llargs, i
trenquen amb l’eficàcia que tant ha costat crear. Deixo aquest tema per un
proper escrit en el qual exposaré el paper de l’Alcalde , perseguidor
d’expedients. Veureu perquè.
Thursday, July 14, 2016
MONISTROL DE CALDERS, COM ( mal ) EXEMPLE- art. Blogesfera socialista
MONISTROL DE CALDERS, COM ( mal ) EXEMPLE.
Conec Monistrol de Calders, des dels llunyans anys 90 en que
l’alcalde Feliu Catot em va demanar ajuda per resoldre alguns temes
urbanístics, en tant que Diputat al Parlament, tot i ser ell de CiU. Va ser amb
ell que vaig recórrer per primera vegada el poble i vaig conèixer un dels
municipis del Bages, per mi totalment desconegut fins aleshores.
Des d’aquell moment i fins ara, ha plogut molt, i el poble
ha conegut alts i baixos considerables, a nivell industrial, social,
urbanístic...Avui l’agafo com exemple ( mal exemple) de com la “nova política”
retorna a la “vella i tronada política” que crèiem haver deixat enrere.
Es curiós com alguns grups, col·lectius, àmbits, moviments o
partits, pretenen ser exemple de les noves formes de fer política, en
contraposició als que portem anys en política, o simplement formem part dels
partits històrics que son considerats “casta” amb tot el pes que significa
aquest qualificatiu.
Per anar al gra, i fer cinc cèntims dels esdeveniments
ocorreguts els darrers dies, diré que les eleccions de l’any passat, varen
deixar un Consistori format per 3 Regidors de la CUP , 2 de CDC i 2 d’un Grup lligat a ERC. En el
Ple de constitució va sortir elegit Alcalde, el cap de llista de la
CUP. Res a dir. Hi ha múltiples exemples
d’alcaldes en minoria, que poden governar si saben trobar la sintonia
indispensable per poder aprovar els temes més rellevants amb algun altre grup.
L’exemple més palmari és el de Barcelona – capital.
Però, és evident que pretendre governar en minoria, esdevé
impossible si en comptes de buscar sintonia i complicitat, es deriva cap a
malentesos, enfrontaments i retrets constants, entre uns i altres. Un
ajuntament amb aquesta composició és impossible de governar, i té dues vies de
funcionament: o bé funciona a tranques i barranques durant tot el mandat, o bé
es busca una alternativa de govern.
Doncs bé, agradi o no, els dos grups fins ara a la oposició,
es varen posar d’acord i varen presentar Moció de censura que en el nostre país
és constructiva, en el sentit de que per fer fora a algú, has de tenir un
candidat alternatiu. I així és com dissabte passat la Regidora de CDC fou
elegida alcaldessa del poble.
El que em porta a fer unes reflexions sobre el procés viscut
i el panorama que s’obra en aquest petit poble. D’entrada, la CUP , a la vista dels rumors
que corrien pel poble, proposava fer una mena de referèndum / consulta / o
votació , el proper mes de setembre, per veure si comptava amb prou
recolzament. Una proposta realment sorprenent, perquè no hauria tingut cap
validesa legal, però no només això, és que obria una quantitat enorme
d’interrogants per saber què vol dir una consulta i quan aquesta pot ser
representativa o moralment acceptable. Es a dir, per ser-ho, quin percentatge
de participació hauria de tenir ? Hauria tingut una sola opció de vot, o més
d’una ? I en aquest cas, quines ? Pot una consulta, substituir una elecció
oficial, legal, i acordada, com son unes eleccions municipals ?...
En fi, el que sobta és que un moviment o partit com la CUP que es presenta com
desarrelat del poder, poc amic de cadires, poltrones o altres símbols
institucionals, hagi impulsat actuacions tant diverses i contundents com els
dies previs al Ple de Censura i consideri que la nova alcaldessa no els
representi. Sorprèn perquè no m’ho esperava, i no s’ho esperava molta gent amb
la qual he parlat, molts dels quals ni coneixen ni han estat mai a Monistrol de
Calders. Poc a poc anem descobrint una CUP desconeguda, en el Parlament,
primer, però ara també en ajuntaments on governa o està a la oposició perquè
contrasta amb la imatge que havien ofert anys enrere. No sé si canvien ells o
canviem nosaltres en la manera de veure’ls, però si una cosa tinc clara, i
tenim clara els socialistes és que en els càrrecs hi som de manera transitòria.
Mai, permanent. I la democràcia és sagrada. Si s’ajunten dos grups i tenen
majoria per ser alternativa, res més democràtic, res més pedagògic que donar
pas al nou govern i fer una transició el més transparent i pública possible.
Actuacions com aquestes ennobleixen la política i son grates als ciutadans, tot
el que hem vist i sentit aquests dies a Monistrol de Calders, ha anat en
direcció contrària. Llàstima, però servirà perquè cuidin molt bé a qui volen
demanar exemplaritat, i qui representa la vella i la nova política.
MALS PRESAGIS - art. Blogesfera socialista
MALS PRESAGIS.
Segones parts mai
son bones i pel que estem veient poden haver-hi unes terceres, fatals. Si algú
dubtava de la immensa mediocritat dels dirigents polítics, ara pot
comprovar-ho, en viu i en directe, perquè estan donant una lliçó magistral de
tot el que no convé fer en temps de crisis i emergències.
I no se salva ningú, tampoc el PSOE en uns moments en que convindria una
demostració valenta i contundent de lideratge i homogeneïtat. En comptes d’això
veiem com surten dirigents de primer o segon nivell expressant les seves
opinions, recomanacions o propostes, amb un desgavell impropi d’un partit
seriós. Si una cosa vol el ciutadà és cohesió, coherència i honestedat en les
propostes , i no donar voltes i més voltes per no dir res important.
Em faig creus dels canvis a nivell del PSOE, però també del PSC, en temes
tant rellevants com acordar una posició i mantenir-la, amb plena confiança amb
els Primers Secretaris que hem elegit entre tots. Com podem reclamar confiança
als ciutadans pels nostres líders, si nosaltres mateixos els qüestionem ? Com
poden ostentar càrrecs de partit, presidents de comunitats que obliden la
serietat que suposa ser la principal alternativa de govern ?
Que Rajoy és un mediocre i un inepte, no és cap novetat perquè ho ha demostrat
a bastament en aquests anys de govern, i abans a la oposició, però si ha
obtingut una raonable confiança dels ciutadans, s’ha de facilitar que torni a
governar, ni que sigui per un temps raonablement curt, i poder anar a noves
eleccions, amb altres lideratges, però ara i aquí no podem estar donant voltes
rumiant què toca fer.
Es penós veure com ara Podemos reclama el que va torpedinar un mes enrere.
O que CDC supliqui una alternativa a Rajoy, quan estava ja desconnectada
d’Espanya...però la realitat fa del tot impensable intentar jugar a presidir un
govern amb una colla de grups, partits i partidets que cadascú pretén coses
diametralment oposades. Si lamentable és haver de continuar amb un altre govern
Rajoy, molt més ho seria pretendre governar amb un Pedro Sánchez qüestionat a
dintre, i lligat de mans de forces polítiques inexpertes, insolidàries i fins i
tot antieuropees. El suïcidi polític no pot entrar dintre de les opcions de
futur.
Per tant, toca facilitar el govern a Rajoy, i quan més tardem a
comprendre-ho més mal ens farem tots plegats. Donem-li una abstenció, exigim-li
canvis substancials en les reformes de l’Estat, i conformem una oposició dura i
contundent, al mateix temps que ens oblidem de Unidos Podemos que prou feines
tindrà a mantenir la cohesió i el treball parlamentari.
Conduir mirant al darrere i als costats no sol acabar bé. Considerar que no
podem maniobrar d’una determinada manera perquè un altre partit ens pot menjar
una part de l’electorat és pensar en curt, i els temps canvien a una rapidesa
tant gran que res del que pot passar avui, es pot fer realitat demà.
En resum, estem en una situació d’indecisió, impròpia d’un partit de
govern. Els lideratges es demostren en els temps complicats, on hi ha tempestes
i batibulls, no quan regna la calma. Fem un pas ferm, i capgirem la paràlisis
de tot el país. Es el que espera una majoria de ciutadans.
Wednesday, July 13, 2016
RECOMANACIÓ IMPORTANT
RECOMANACIÓ
-EVITAR CARRETERA DE SANT JAUME.
Avui dijous dia 14 de juliol està previst comenci el Festival de música, a
Sant Jaume de Frontanyà, amb l’arribada de centenars de vehicles i dos milers
de persones, segons les previsions dels organitzadors.
Aquesta allau de vehicles i persones suposa un increment espectacular de
moviment en una carretera habitualment molt tranquil.la, tal com vaig poder
comprovar ahir al vespre, en que multitud de vehicles de tota mena de
característiques, es dirigien cap a Sant Jaume.
Recomanem evitar aquesta carretera des d’avui dia 14 fins el dia 21 en que
està previst finalitzi el Festival. I aquesta recomanació val tant per la
circulació de vehicles com molt especialment per aquelles persones que
acostumen anar a caminar per algun dels seus trams.
La poca visibilitat en alguns trams, i el desconeixement de la carretera
per part de la majoria de conductors, procedents d’altres territoris i països,
fa recomanable canviar de costums i buscar altres indrets per anar a caminar, o
per anar cap a La Pobla ,
per aquesta via .
Borredà, 14 de juliol de 2016.
L’Alcalde, Joan Roma i Cunill
Tuesday, July 12, 2016
CARA I CREU RIERA DE MERLÈS - Nota Premsa
CARA I CREU – CAMPANYA 2016 – RIERA DE MERLÉS.
Aquest diumenge vaig fer la segona visita
d’inspecció de la situació a la
Riera de Merlès, en un tram de 20 quilòmetres, el que va de
l’Hostalet ( Les Llosses) a Sant Cristòfol ( Sta. Maria de Merlès). El proper
cap de setmana pujaré cap el tram de Sant Jaume de Frontanyà i baixaré cap al
de Puig-reig, per veure les similituds i diferències.
Ben entrats ja en el mes de juliol, la
progressiva ocupació es va estenent i consolidant en els principals llocs de
bany, i podem fer algunes constatacions de com es desenvolupa la campanya
d’aquest any 2016.
-D’entrada cal constatar que el Camí Rural
Asfaltat ( recordem que no és una carretera) presenta un bon aspecte, per quan
el Consell Comarcal va contractar la neteja de cunetes i marges de la abundant
vegetació que envaïa bona part de l’asfalt i suposava un perill per la
circulació de persones i vehicles.
-La moderació de la velocitat dels vehicles és
un fet constatat, a excepció d’alguna colla de motoristes que a vegades es
pensen que estan en un circuit a l’aire lliure. Però, la norma és la moderació.
-El bon estacionament s’ha generalitzat en tot
el tram, de manera que d’uns 250 vehicles comptats, només en vaig trobar 2 que
trepitjaven l’asfalt, un parell de pams.
-La gent comença a tenir clar que està en un
lloc vigilat, controlat i protegit. Veuen passar Mossos d’Esquadra, Rurals,
Vigilants del PVI, i algun alcalde. Això els fa ser atents a un comportament més responsable.
-La majoria d’usuaris troba lògic emportar-se
les deixalles o almenys no deixar-les en qualsevol lloc, ni de qualsevol
manera.
-Han desaparegut equips de música a tot drap
que convertien algun gorg en una discoteca a l’aire lliure.
-Les peticions de comportament responsable son
ateses amb respecte i educació.
-Hi ha una pressió excessiva en els punts més
“atractius” de la riera, on podem trobar-hi fàcilment un centenar de persones,
amb mitja dotzena de gossos, i l’ús de xampús, sabons, etc, per neteja pròpia o
dels animals de companyia.
-S’ha millorat el comportament respecte les
deixalles però ara n’hi ha que les posen dintre de bosses, però les deixen “in
situ”. A la nit les bestioles busquen menjar i les escampen per tot arreu, amb
la conseqüent dificultat per recollir-les.
-Fins ara s’ha evitat “tancar” camins d’accés
a cases, però no sé què passarà dintre d’uns dies en ple mes de vacances
generalitzades i amb un augment de presència de persones i vehicles.
-Queda encara feina per fer per conscienciar
la gent de que està en un ESPAI PROTEGIT. Costa fer entendre aquesta situació.
En resum, hi ha més punts a favor que en
contra de les accions dutes a terme fins ara, i en podem deduir que ens trobem
en el bon camí, però tenint clar que estem en una cursa de llarg recorregut i
no, en una de rapidesa. La constància serà la nostra principal aliada i
convindrà persuadir a molta gent de venir “habitualment” per venir una o dues
vegades cada estiu. I prou. L’objectiu seria rebaixar a la meitat la presència
humana, i conscienciar-la per no embrutar, en cap de les diferents modalitats:
ni dintre ni fora de l’aigua.
Us acompanyo unes fotos de l’equip de neteja
de la fundació MAP de Ripoll que hem contractat els ajuntaments de Les Llosses
i Borredà. Cada setmana, passen a fer una neteja a fons dels espais més
sovintejats. La campanya d’aquest estiu suposarà prop de 5.000 euros pels dos
ajuntaments. Dos municipis petits, que han contractat aquesta Fundació amb la
doble intenció de netejar dos dels trams més llargs de la Riera , i al mateix temps
donar feina a una entitat de gran interès social. Aquest cost va a càrrec de
les finances municipals, tot i que considerem que hauria de ser la Generalitat la que
se’n fes càrrec si parlem d’un Espai d’Interès Nacional. Confiem en aconseguir
ajuda institucional externa, en pro de preservar la riquesa de flora i fauna
aquàtica de tot aquest espai.
Borredà, 12 de juliol de 2016.
L’Alcalde, Joan Roma i Cunill
ESTRANY CONGRÉS - DE CDC A PDC- art. Nació Digital Solsona
ESTRANY CONGRÉS,
CURIOSA REFUNDACIÓ – DE CDC A PDC.
Qui no es consola és perquè no vol, un principi fet realitat pels militants
convergents que encara resisteixen els embats de la història. Qui ens havia de
dir als que varem ser els principals adversaris de CiU , durant 30 anys que
nosaltres viuríem sotragades fortes, per culpa del procés independentista, per
una banda i per qüestions internes, per altra banda. Però, ni en els més remots
somnis podíem imaginar veure en un lapsus de 5 anys, com CiU es trencaria, que
passaria de 62 diputats a 30, que perdria Artur Mas pel camí a la presidència i
que l’alcalde de Girona esdevindria nou President en un vist i no vist de 48
hores, entre altres temes, no menors.
Realment un curt metratge d’un interès excepcional. Però heus aquí que ni
de lluny estem al final de trajecte per quan aquest passat cap de setmana hem
contemplat un dels congressos més estranys en la història dels partits
catalans, espanyols i del món mundial. No solament els assistents tomben a
l’hora d’esmorzar els noms proposats pel gran referent / líder indiscutible,
-Artur Mas, sinó que l’obliguen a guardar-los i en posen altres tres sobre la
taula. Finalment guanya el nom de Partit Demòcrata Català, que entra en
conflicte directa amb Demòcrates Catalans, d’una part dels ex – Unió, els quals
anuncien una possible impugnació...
Bé, molt bé, per començar una nova etapa, i refundar un partit. Ara mateix
segons com juguin les cartes els ex d’Unió, poden no solament impugnar el nom
sinó obligar a canviar-lo, perquè els que portem uns quants anys en política
sabem que el nom dels partits no el decideixen els promotors, sinó el
MINISTERIO DEL INTERIOR, que és qui registra el nom, en funció de donar-lo
d’alta en el registre general de formacions polítiques i comprovar que no n’hi
ha cap altra d’igual o similar... deixem, doncs, entre parèntesis el nom
definitiu, pel que pugui passar.
En quan a les interioritats del Congrés i de la nova formació política es
fa molt difícil per no dir impossible, “vendre” com a nou, o refundat un partit
que porta al capdavant persones amb 10, 15 o 20 en política activa. Es a dir,
si el nou president ha de ser Artur Mas, i la vice- presidenta Neus Munté,
costa de veure-hi regeneració o novetats destacables. Si pel que sembla en el tercer
càrrec s’hi postulen persones com Jordi Turull, o Germà Gordó, tampoc semblaria
que a la tercera línia hi hagi canvis...en resum, anunciar grans canvis perquè
tot continuï igual, sembla més aviat una presa de pèl.
Però bé, els partits son lliures d’organitzar-se com vulguin, posar-se el
nom que millor els hi sembli, i tirar per allà on creguin millor. El que ja no
em sembla tant bé, és fer propostes que sàpiguen no porten enlloc. El nou /
vell partit, està obsessionat per la batalla amb ERC perquè veu que a cada
elecció perd un botó, o un grapat de poder, i no vol ser menys que ells, i
proclamar-se independentistes quan mai ho havien estat. El passat és el passat,
i per molt que algú vulgui canviar-lo, sempre torna. Si creuen que amb un canvi
nominal , el tema queda resolt, i se situen en una millor posició per recuperar
el vot perdut, crec que van errats. En tot cas el temps ens ho dirà.
I que ningú s’equivoqui. Veure un partit com CDC , ara PDC, desnortat no em
causa cap alegria, al contrari. Té una força municipal molt rellevant i
perdre-la, o posar-la en perill, suposa trasbalsar el mapa polític de Catalunya
i no em causa cap satisfacció que el dia de demà, l’espai deixat pugui ser
ocupat per ERC, o per la CUP
o altres formacions polítiques menys estables. Lamento els mals passos donats,
i causa perplexitat el vist i escoltat en aquest Congrés, impensable en un
partit com CDC. No crec que la continuïtat d’Artur Mas al capdavant sigui bon
símptoma de cara el seu futur. Temps al temps.
Monday, July 11, 2016
BORREDÀ RESTAURA LA CASETA DEL PARE COLL- nota premsa
BORREDÀ – RESTAURA LA CASETA DEL “ PARE COLL”.
Fa prop de 40 anys
, la Congregació de Germanes Dominiques
va construir una petita caseta de fusta, en l’anomena’t Camí dels Graus, lloc
per on passa el GR – 4 que enllaça Borredà amb el Monestir de La Portella ( La
Quar).
Aquest camí travessa
els Emprius, bosc municipal de Borredà i la llegenda explica que quan el Pare
Coll venia caminant a predicar a Borredà, un dia se li aparegué el dimoni en
aquest indret, i malgrat tot ell continuà el camí i mantingué la tasca
predicadora i educadora molt pròpia d’aquest Sant baró, durant anys i anys,
fins a la seva mort.
Aquesta caseta feia
un molt bon servei durant tot l’any. A l’hivern per resguardar-se del fred, del
vent i la pluja, i a l’estiu del sol que cau durant bona part del camí de
pujada cap a La Quar. El pas del temps havia fet malbé la major part de teules
de la teulada, i les bigues estaven força malmeses, amb llates que s’havien
podrit, de manera que l’estabilitat estava en perill.
Fa dos mesos es va
dur a terme la restauració complerta de la caseta, posant-hi bigues noves,
llates i teules per un import total de 3.200 euros. Així hem recuperat un petit
monument – record al Pare Coll, en el seu pas per Borredà, i al mateix temps
facilitem un bon lloc per anar a caminar i descansar , mentrestant es gaudeix
d’una magnífica vista de la vall de la riera Margançol i del poble de Borredà.
Borredà, 11 de
juliol de 2016.
L’Alcalde, Joan
Roma i Cunill