Thursday, July 28, 2016

 

ESCALADA CAP ENLLOC - art. blogesfera socialista

ESCALADA CAP ENLLOC.
Pobre Parlament i pobre democràcia. Qui t’ha vist i qui et veu quan t’utilitza per mostres de “valentia” que son pura inconsciència i demostració que molts no han entès què és un “estat de dret” que res té a veure amb l’Estat espanyol, ni amb les ferides que ens hagi pogut causar un PP desenfrenat i incomplidor del respecte a les normes que ha de regir, un estat de dret. Però contestar amb la mateixa moneda, és símptoma de feblesa i de fugida endavant cap enlloc.
Les imatges, les paraules i sobretot els fets, quedaran ja per sempre més en els llibres d’història del nostre país i de la comunitat internacional. Si algú pensava trobar un mínim de comprensió o simpatia, fronteres enllà, avui l’únic que hi trobarà serà incomprensió, indignació i rebuig a unes maneres de fer, mai vistes en un país democràtic. Cap país europeu podria admetre a les seves files un nou estat en el qual no es respectessin les normes legals imperants, ja no en l’Estat on està immers, sinó a les pròpies del país.
Ahir, el Parlament no solament va vulnerar les resolucions del Tribunal Constitucional, sinó els preceptes continguts en el vigent Estatut d’Autonomia de Catalunya. I el pitjor de tot, és que diuen haver-ho fet per un acte de sobirania emanat del propi Estatut i del Parlament. Totalment fals, com podem rebatre tots els qui hem estat Diputats de la Cambra Catalana i tots els juristes del país, com ho varen demostrar en els seus dictàmens els Lletrats de la casa.
Però és que a més, les votacions d’ahir , no serveixen per a res. Es a dir, no tindran cap vigència, no tindran cap derivació concreta i real sobre el present i futur del país. I els grups parlamentaris ho saben. Perquè, doncs, aquesta escenificació i aquesta suposada “valentia” per actuar en contra dels preceptes del Tribunal Constitucional ? Doncs, perquè han de fer alguna cosa per no perdre la mínima credibilitat que els hi queda en els més fervorosos defensors de la independència, quan veuen que tot es va pansint i van passant els mesos sense que passi realment res d’important.
Es pur teatre, però jugant amb foc. Alguns creuen que les paraules, paraules son i no tenen més rellevància. No és cert, perquè el Parlament ha de parlar tenint com frontispici el límit que posa l’Estatut de Catalunya i la Constitució espanyola. Es el que varem jurar o prometre per acceptar el càrrec. I qui no estigui disposat a complir-ho, té la opció de marxar. Ningú està obligat a continuar en un càrrec institucional sinó està d’acord amb les lleis que el regulen. Tant senzill com això.
Però ara, estem en un altre escenari, en aquest ambient d’acció – reacció. Al PP li va de meravella la situació del Parlament perquè podrà demostrar que no li tremola el pols, i empren accions contundents contra la desobediència i el trencament de les regles democràtiques per part de Junts x Sí, i la CUP. Aquí ens podem trobar amb propostes excessivament contundents, que enrareixin encara més la situació i portin a una crispació insostenible. Es el que pretenen les dues parts, i ens trobem nosaltres entre mig.  El PSC sempre havia estat partit de consens i moderació, i així vol continuar tot i que les dues parts li posen molt complicat. Però ahir va fer el que tocava fer. No participar en un acte de desacatament al TC, i reclamar la vigència de l’estat de dret. Allà ells els qui creuen estar en possessió d’una altra realitat. Ben aviat toparan amb la vida real, i sobretot amb la legalitat vigent. En pocs dies ho veurem.







<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?