Thursday, July 28, 2016
ESCALADA CAP ENLLOC - art. blogesfera socialista
ESCALADA CAP ENLLOC.
Pobre Parlament i
pobre democràcia. Qui t’ha vist i qui et veu quan t’utilitza per mostres de
“valentia” que son pura inconsciència i demostració que molts no han entès què
és un “estat de dret” que res té a veure amb l’Estat espanyol, ni amb les
ferides que ens hagi pogut causar un PP desenfrenat i incomplidor del respecte a
les normes que ha de regir, un estat de dret. Però contestar amb la mateixa
moneda, és símptoma de feblesa i de fugida endavant cap enlloc.
Les imatges, les
paraules i sobretot els fets, quedaran ja per sempre més en els llibres
d’història del nostre país i de la comunitat internacional. Si algú pensava
trobar un mínim de comprensió o simpatia, fronteres enllà, avui l’únic que hi
trobarà serà incomprensió, indignació i rebuig a unes maneres de fer, mai
vistes en un país democràtic. Cap país europeu podria admetre a les seves files
un nou estat en el qual no es respectessin les normes legals imperants, ja no
en l’Estat on està immers, sinó a les pròpies del país.
Ahir, el Parlament
no solament va vulnerar les resolucions del Tribunal Constitucional, sinó els
preceptes continguts en el vigent Estatut d’Autonomia de Catalunya. I el pitjor
de tot, és que diuen haver-ho fet per un acte de sobirania emanat del propi
Estatut i del Parlament. Totalment fals, com podem rebatre tots els qui hem
estat Diputats de la Cambra Catalana i tots els juristes del país, com ho varen
demostrar en els seus dictàmens els Lletrats de la casa.
Però és que a més,
les votacions d’ahir , no serveixen per a res. Es a dir, no tindran cap
vigència, no tindran cap derivació concreta i real sobre el present i futur del
país. I els grups parlamentaris ho saben. Perquè, doncs, aquesta escenificació
i aquesta suposada “valentia” per actuar en contra dels preceptes del Tribunal
Constitucional ? Doncs, perquè han de fer alguna cosa per no perdre la mínima
credibilitat que els hi queda en els més fervorosos defensors de la
independència, quan veuen que tot es va pansint i van passant els mesos sense
que passi realment res d’important.
Es pur teatre, però
jugant amb foc. Alguns creuen que les paraules, paraules son i no tenen més
rellevància. No és cert, perquè el Parlament ha de parlar tenint com
frontispici el límit que posa l’Estatut de Catalunya i la Constitució
espanyola. Es el que varem jurar o prometre per acceptar el càrrec. I qui no
estigui disposat a complir-ho, té la opció de marxar. Ningú està obligat a
continuar en un càrrec institucional sinó està d’acord amb les lleis que el
regulen. Tant senzill com això.
Però ara, estem en
un altre escenari, en aquest ambient d’acció – reacció. Al PP li va de
meravella la situació del Parlament perquè podrà demostrar que no li tremola el
pols, i empren accions contundents contra la desobediència i el trencament de
les regles democràtiques per part de Junts x Sí, i la CUP. Aquí ens podem
trobar amb propostes excessivament contundents, que enrareixin encara més la
situació i portin a una crispació insostenible. Es el que pretenen les dues
parts, i ens trobem nosaltres entre mig.
El PSC sempre havia estat partit de consens i moderació, i així vol
continuar tot i que les dues parts li posen molt complicat. Però ahir va fer el
que tocava fer. No participar en un acte de desacatament al TC, i reclamar la
vigència de l’estat de dret. Allà ells els qui creuen estar en possessió d’una
altra realitat. Ben aviat toparan amb la vida real, i sobretot amb la legalitat
vigent. En pocs dies ho veurem.