Friday, July 29, 2016

 

ELS ANYS PERDUTS - art.Regió 7

ELS ANYS PERDUTS.
Com gran afeccionat a la història, em demano quin qualificatiu posaran els historiadors a l’actual moment polític català. Al llarg de la història sempre s’intenta batejar un determinat període amb algun sobrenom que ajudi a comprendre uns anys determinats en que varen passar fets remarcables, excepcionals, en positiu o negatiu. Així parlem del “bienni negre”, de la “gran depressió”, del “període entre guerres”, etc. En el cas català proposo humilment, el qualificatiu de “els anys perduts” als darrers cinc o sis anys, afegint-hi ja l’any vinent, en que alguns dirigents independentistes hauran d’arribar a la conclusió que es troben en un carreró sense sortida i cal retornar a la realitat.
Per molt indignats que estiguem la majoria de catalans pel maltractament a que ens ha sotmès el PP, per molt que algunes institucions no hagin funcionat amb la agilitat, respecte i justícia que caldria, per molt que alguns altres partits d’àmbit estatal no hagin tingut prou sensibilitat envers temes tant delicats i emocionals com son la nostra llengua, cultura, ensenyament i millor finançament...el cop de porta, i el trencament de les regles de joc democràtiques ,és una via impossible, en un estat de dret.
I no parlo de l’estat de dret, com a sinònim d’Espanya, sinó com a fonament perquè la democràcia sigui un bé intangible i intocable en les relacions entre ciutadans i d’aquests amb les institucions en les quals estan immersos.
Creure que l’actual Parlament de Catalunya està capacitat per incomplir les lleis vigents, és portar-lo a la seva destrucció, com principal institució del país, i derivar-lo cap una situació irrellevant. I no parlo ja de les lleis estatals, sinó les pròpies del nostre país. He estat Diputat al Parlament durant quatre legislatures i és inimaginable que l’actual composició del Parlament cregui que pot destruir el que tant va costar d’aixecar. La nostra Llei Fonamental és l’Estatut d’Autonomia, per descomptat, sotmès a la major autoritat de la Constitució espanyola, però una i l’altre son vigents i d’obligat compliment per a tots, sinó volem trencar amb la legalitat i per tant amb la pròpia democràcia.
I l’Estatut de Catalunya no contempla, ni permet, emprendre aventures fora dels seus preceptes. L’actual composició del Parlament, l’ha portat a un funcionament caòtic, barreja de grups anti – sistema, amb altres que juguen amb la legalitat a conveniència de cada lloc i moment concret. Creuen que poden estirar la “seva legalitat” com si fos un xiclet i pensar que tot s’hi val a l’hora de dir que la “trenquen” per una justificació patriòtica. Aquests “falsos patriotismes” porten al desastre a tot arreu on es volen implantar, i en el nostre passat ja en tenim uns quans exemples molt coneguts.
Qui cregui que pot jugar contra un Estat, que li agradi o no, és la dotzena potència mundial, i la quarta de la UE, és que no toca de peus a terra ni coneix la realitat mundial. Qui pensi en possibles “ajudes externes” en un moment de crisis mundial, i molt especialment en l’àmbit europeu significa no ser conscient de que ningú, cap país, recolzarà cap acció ni actuació fora de la legalitat, oimés quan no hi ha cap majoria que avali un procés de desconnexió.

Portem cinc anys de vida fora de la realitat, amb les institucions catalanes en crisis permanent, amb un Govern que no s’ocupa de governar, sinó de sobreviure a constants inestabilitats internes i externes, i amb un Parlament en situació caòtica, que no legisla ni representa el conjunt de la ciutadania catalana. La única via torna a ser la seva dissolució i convocatòria de noves eleccions. I així serà tant bon punt CDC – PDC hagi guanyat una mica de temps per recomposar les seves forces. El que dic, estem plenament, en el període de “els anys perduts”. Convé tancar-lo ràpidament.





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?