Friday, July 29, 2016
ELS ANYS PERDUTS - art.Regió 7
ELS ANYS PERDUTS.
Com gran afeccionat a la història, em demano
quin qualificatiu posaran els historiadors a l’actual moment polític català. Al
llarg de la història sempre s’intenta batejar un determinat període amb algun
sobrenom que ajudi a comprendre uns anys determinats en que varen passar fets
remarcables, excepcionals, en positiu o negatiu. Així parlem del “bienni
negre”, de la “gran depressió”, del “període entre guerres”, etc. En el cas
català proposo humilment, el qualificatiu de “els anys perduts” als darrers
cinc o sis anys, afegint-hi ja l’any vinent, en que alguns dirigents
independentistes hauran d’arribar a la conclusió que es troben en un carreró
sense sortida i cal retornar a la realitat.
Per molt indignats que estiguem la majoria de
catalans pel maltractament a que ens ha sotmès el PP, per molt que algunes
institucions no hagin funcionat amb la agilitat, respecte i justícia que
caldria, per molt que alguns altres partits d’àmbit estatal no hagin tingut
prou sensibilitat envers temes tant delicats i emocionals com son la nostra
llengua, cultura, ensenyament i millor finançament...el cop de porta, i el
trencament de les regles de joc democràtiques ,és una via impossible, en un
estat de dret.
I no parlo de l’estat de dret, com a sinònim
d’Espanya, sinó com a fonament perquè la democràcia sigui un bé intangible i
intocable en les relacions entre ciutadans i d’aquests amb les institucions en
les quals estan immersos.
Creure que l’actual Parlament de Catalunya
està capacitat per incomplir les lleis vigents, és portar-lo a la seva
destrucció, com principal institució del país, i derivar-lo cap una situació
irrellevant. I no parlo ja de les lleis estatals, sinó les pròpies del nostre
país. He estat Diputat al Parlament durant quatre legislatures i és inimaginable
que l’actual composició del Parlament cregui que pot destruir el que tant va
costar d’aixecar. La nostra Llei Fonamental és l’Estatut d’Autonomia, per
descomptat, sotmès a la major autoritat de la Constitució espanyola,
però una i l’altre son vigents i d’obligat compliment per a tots, sinó volem
trencar amb la legalitat i per tant amb la pròpia democràcia.
I l’Estatut de Catalunya no contempla, ni
permet, emprendre aventures fora dels seus preceptes. L’actual composició del
Parlament, l’ha portat a un funcionament caòtic, barreja de grups anti –
sistema, amb altres que juguen amb la legalitat a conveniència de cada lloc i
moment concret. Creuen que poden estirar la “seva legalitat” com si fos un
xiclet i pensar que tot s’hi val a l’hora de dir que la “trenquen” per una
justificació patriòtica. Aquests “falsos patriotismes” porten al desastre a tot
arreu on es volen implantar, i en el nostre passat ja en tenim uns quans
exemples molt coneguts.
Qui cregui que pot jugar contra un Estat, que
li agradi o no, és la dotzena potència mundial, i la quarta de la UE , és que no toca de peus a
terra ni coneix la realitat mundial. Qui pensi en possibles “ajudes externes”
en un moment de crisis mundial, i molt especialment en l’àmbit europeu
significa no ser conscient de que ningú, cap país, recolzarà cap acció ni
actuació fora de la legalitat, oimés quan no hi ha cap majoria que avali un
procés de desconnexió.
Portem cinc anys de vida fora de la realitat,
amb les institucions catalanes en crisis permanent, amb un Govern que no
s’ocupa de governar, sinó de sobreviure a constants inestabilitats internes i
externes, i amb un Parlament en situació caòtica, que no legisla ni representa
el conjunt de la ciutadania catalana. La única via torna a ser la seva
dissolució i convocatòria de noves eleccions. I així serà tant bon punt CDC –
PDC hagi guanyat una mica de temps per recomposar les seves forces. El que dic,
estem plenament, en el període de “els anys perduts”. Convé tancar-lo
ràpidament.