Tuesday, July 19, 2016

 

ADA COLAU I PIA BOSCH, DOS CASOS POC EXEMPLARS - art. Blogesfera socialista.


ADA COLAU i PIA BOSCH, NOU COP A LA CREDIBILITAT POLÍTICA.
M’havien arribat rumors, i fins i tot notícies, per diversos cantons, però he esperat a veure-ho reflectit en algun mitjà de comunicació seriós, per fer-ho públic i treure’n algunes reflexions. En aquest cas transcric les noticies del Diari de Girona, el qual dona prou referències i prou fonaments com perquè les dues informacions tinguin una base segura.
Ada Colau, actual alcaldessa de Barcelona i principal activista de la PAH ( Plataforma Afectats per la Hipoteca), va rebre un sou mensual de l’ajuntament de Barcelona, presidit per Xavier Trias, per un import de 1.973 euros bruts, entre el mes de setembre de 2013 a l’agost de 2014. Mesos intensos de mobilitzacions de la PAH, amb gran repercussió mediàtica, i en bona part, fonament de la posterior carrera política d’aquesta dirigent.
Va abandonar el càrrec de la PAH el maig de 2014, per preparar les eleccions municipals de l’any següent, amb el resultat que tots coneixem. Però és que ens assebentem del destí de 100.000 euros del Govern Trias , per pagar també un altre sou a Gala Pin, actual regidora de Participació de l’Ajuntament de Barcelona, companya de candidatura i de govern de l’alcaldessa. Posteriorment el sou va passar al sucessor d’Ada Colau a la ONG – PAH, Carlos Macias.
Aquesta és una d’aquelles informacions que fan mal. Molt de mal a la credibilitat dels polítics per quan la “nova” política, mostra una cara pitjor que la “vella”. Aquells que demanen transparència, austeritat, credibilitat...i volen substituir els de la “vella casta” no expliquen de què vivien ni d’on sortien els diners de la ONG de la qual formaven part ,com cares visibles.
Però, heus aquí que una altra gran defensora de la “ètica i la transparència” en política, torna a ser notícia. Es la nostra ex Diputada Socialista al Parlament de Catalunya, ex Cap de llista i Regidora de l’ajuntament de Girona, i ja no sé si actual o ex dirigent del partit inventat per uns quants ex PSC, per poder actuar amb plena i absoluta llibertat a favor de l’independentisme: el MES, el partit on militen els nostres ex dels territori:
Llorenç Ferrer, alcalde de Navarcles, Ezequiel Martínez, ex alcalde de Sant Joan de Vilatorrada, o Joaquim Collado, de Manresa, tots tres delegats territorials de MES a la Catalunya Central.
Doncs bé, aquesta ex dirigent que ens donava lliçons d’ètica quan varem coincidir en el Parlament, va entrar fa uns mesos com assessora del grup d’ERC a la Diputació de Barcelona. Sí, heu llegit bé, està al servei d’ERC, i fins ara cobrava un raonable sou brut de 3.540,68 euros al mes. Però li devia resultar insuficient per quan des del dia 1 d’aquest mes de juliol l’ha incrementat en més de 1.100 euros al mes, fins arribar als 4.689,29 euros bruts al mes. O el que és el mateix ,ha passat de 49.569,52 euros a l’any, als 65.650,06 euros actuals.
Pel que es veu ha estat ascendida d’assessora del Grup d’ERC, a assessora tècnica de l’àrea de Presidència de la Diputació. Sobre la seva feina concreta no en puc donar més detalls, però intentaré averiguar-ho en els propers mesos. Pels desmemoriats o no prou ben informats, cal recordar que Pia Bosch va ser cap de llista del PSC a Girona amb un resultat de 7 regidors, i passar a la oposició on s’hi va estar el primer any, i després amb la revelació cap a la causa independentista, va marxar cap al grup mixt amb altres 5 membres del Grup Socialista, deixant sola a Sílvia Paneque. No va considerar ètic deixar el càrrec, puix que deixava el partit, ni plegar ni abandonar altres representacions municipals...
I d’aquí ens la trobem a ERC, però se suposa mantenint el càrrec a MES. Si és que MES encara està en actiu ???
He posat aquests dos (mals) exemples, per mostrar perquè la política, en general, està mal vista i mal considerada. En el primer cas, és dolorós constatar la falta d’informació i transparència en un moviment com la PAH que semblava està composta , només, per voluntaris, sense retribució i sense lligams amb cap organisme ni institució. Ara, veiem que això no era així. I en el segon cas, constatem quan fàcil és predicar una cosa, i fer la contrària. I és que la Pia Bosch, és un cas, entre molts altres de “col·locacions” en poltrones, proporcionades per partits contra els quals tant sols pocs mesos abans havien combatut cínicament. Si poden viure amb aquestes incoherències i incongruències, allà ells i elles, però que ningú s’enganyi quan escoltem atacs contra posicions i actuacions de l’actual PSC. Ben poques lliçons ens poden donar tota aquesta gent que es presenten com “nova política” i és tota aquella contra la qual portem lluitant tota la vida.








<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?