Tuesday, July 19, 2016
ADA COLAU I PIA BOSCH, DOS CASOS POC EXEMPLARS - art. Blogesfera socialista.
ADA COLAU i PIA
BOSCH, NOU COP A LA CREDIBILITAT
POLÍTICA.
M’havien arribat rumors, i fins i tot notícies, per diversos cantons, però
he esperat a veure-ho reflectit en algun mitjà de comunicació seriós, per
fer-ho públic i treure’n algunes reflexions. En aquest cas transcric les
noticies del Diari de Girona, el qual dona prou referències i prou fonaments
com perquè les dues informacions tinguin una base segura.
Ada Colau, actual alcaldessa de Barcelona i principal activista de la PAH ( Plataforma Afectats per la Hipoteca ), va rebre un
sou mensual de l’ajuntament de Barcelona, presidit per Xavier Trias, per un
import de 1.973 euros bruts, entre el mes de setembre de 2013 a l’agost de 2014.
Mesos intensos de mobilitzacions de la
PAH , amb gran repercussió mediàtica, i en bona part, fonament
de la posterior carrera política d’aquesta dirigent.
Va abandonar el càrrec de la
PAH el maig de 2014, per preparar les eleccions municipals de
l’any següent, amb el resultat que tots coneixem. Però és que ens assebentem del
destí de 100.000 euros del Govern Trias , per pagar també un altre sou a Gala
Pin, actual regidora de Participació de l’Ajuntament de Barcelona, companya de
candidatura i de govern de l’alcaldessa. Posteriorment el sou va passar al
sucessor d’Ada Colau a la ONG
– PAH, Carlos Macias.
Aquesta és una d’aquelles informacions que fan mal. Molt de mal a la
credibilitat dels polítics per quan la “nova” política, mostra una cara pitjor
que la “vella”. Aquells que demanen transparència, austeritat, credibilitat...i
volen substituir els de la “vella casta” no expliquen de què vivien ni d’on
sortien els diners de la ONG
de la qual formaven part ,com cares visibles.
Però, heus aquí que una altra gran
defensora de la “ètica i la transparència” en política, torna a ser notícia. Es
la nostra ex Diputada Socialista al Parlament de Catalunya, ex Cap de llista i
Regidora de l’ajuntament de Girona, i ja no sé si actual o ex dirigent del
partit inventat per uns quants ex PSC, per poder actuar amb plena i absoluta
llibertat a favor de l’independentisme: el MES, el partit on militen els
nostres ex dels territori:
Llorenç Ferrer, alcalde de Navarcles, Ezequiel Martínez, ex alcalde de Sant
Joan de Vilatorrada, o Joaquim Collado, de Manresa, tots tres delegats
territorials de MES a la Catalunya Central.
Doncs bé, aquesta ex dirigent que ens donava lliçons d’ètica quan varem
coincidir en el Parlament, va entrar fa uns mesos com assessora del grup d’ERC
a la Diputació
de Barcelona. Sí, heu llegit bé, està al servei d’ERC, i fins ara cobrava un
raonable sou brut de 3.540,68 euros al mes. Però li devia resultar insuficient
per quan des del dia 1 d’aquest mes de juliol l’ha incrementat en més de 1.100
euros al mes, fins arribar als 4.689,29 euros bruts al mes. O el que és el
mateix ,ha passat de 49.569,52 euros a l’any, als 65.650,06 euros actuals.
Pel que es veu ha estat ascendida d’assessora del Grup d’ERC, a assessora
tècnica de l’àrea de Presidència de la Diputació. Sobre
la seva feina concreta no en puc donar més detalls, però intentaré averiguar-ho
en els propers mesos. Pels desmemoriats o no prou ben informats, cal recordar
que Pia Bosch va ser cap de llista del PSC a Girona amb un resultat de 7
regidors, i passar a la oposició on s’hi va estar el primer any, i després amb
la revelació cap a la causa independentista, va marxar cap al grup mixt amb
altres 5 membres del Grup Socialista, deixant sola a Sílvia Paneque. No va
considerar ètic deixar el càrrec, puix que deixava el partit, ni plegar ni
abandonar altres representacions municipals...
I d’aquí ens la trobem a ERC, però se suposa mantenint el càrrec a MES. Si
és que MES encara està en actiu ???
He posat aquests dos (mals) exemples, per mostrar perquè la política, en
general, està mal vista i mal considerada. En el primer cas, és dolorós
constatar la falta d’informació i transparència en un moviment com la PAH que semblava està composta
, només, per voluntaris, sense retribució i sense lligams amb cap organisme ni
institució. Ara, veiem que això no era així. I en el segon cas, constatem quan
fàcil és predicar una cosa, i fer la contrària. I és que la
Pia Bosch , és un cas, entre molts altres de
“col·locacions” en poltrones, proporcionades per partits contra els quals tant
sols pocs mesos abans havien combatut cínicament. Si poden viure amb aquestes
incoherències i incongruències, allà ells i elles, però que ningú s’enganyi
quan escoltem atacs contra posicions i actuacions de l’actual PSC. Ben poques
lliçons ens poden donar tota aquesta gent que es presenten com “nova política”
i és tota aquella contra la qual portem lluitant tota la vida.