Tuesday, July 12, 2016

 

ESTRANY CONGRÉS - DE CDC A PDC- art. Nació Digital Solsona



ESTRANY CONGRÉS, CURIOSA REFUNDACIÓ – DE CDC A PDC.
Qui no es consola és perquè no vol, un principi fet realitat pels militants convergents que encara resisteixen els embats de la història. Qui ens havia de dir als que varem ser els principals adversaris de CiU , durant 30 anys que nosaltres viuríem sotragades fortes, per culpa del procés independentista, per una banda i per qüestions internes, per altra banda. Però, ni en els més remots somnis podíem imaginar veure en un lapsus de 5 anys, com CiU es trencaria, que passaria de 62 diputats a 30, que perdria Artur Mas pel camí a la presidència i que l’alcalde de Girona esdevindria nou President en un vist i no vist de 48 hores, entre altres temes, no menors.
Realment un curt metratge d’un interès excepcional. Però heus aquí que ni de lluny estem al final de trajecte per quan aquest passat cap de setmana hem contemplat un dels congressos més estranys en la història dels partits catalans, espanyols i del món mundial. No solament els assistents tomben a l’hora d’esmorzar els noms proposats pel gran referent / líder indiscutible, -Artur Mas, sinó que l’obliguen a guardar-los i en posen altres tres sobre la taula. Finalment guanya el nom de Partit Demòcrata Català, que entra en conflicte directa amb Demòcrates Catalans, d’una part dels ex – Unió, els quals anuncien una possible impugnació...
Bé, molt bé, per començar una nova etapa, i refundar un partit. Ara mateix segons com juguin les cartes els ex d’Unió, poden no solament impugnar el nom sinó obligar a canviar-lo, perquè els que portem uns quants anys en política sabem que el nom dels partits no el decideixen els promotors, sinó el MINISTERIO DEL INTERIOR, que és qui registra el nom, en funció de donar-lo d’alta en el registre general de formacions polítiques i comprovar que no n’hi ha cap altra d’igual o similar... deixem, doncs, entre parèntesis el nom definitiu, pel que pugui passar.
En quan a les interioritats del Congrés i de la nova formació política es fa molt difícil per no dir impossible, “vendre” com a nou, o refundat un partit que porta al capdavant persones amb 10, 15 o 20 en política activa. Es a dir, si el nou president ha de ser Artur Mas, i la vice- presidenta Neus Munté, costa de veure-hi regeneració o novetats destacables. Si pel que sembla en el tercer càrrec s’hi postulen persones com Jordi Turull, o Germà Gordó, tampoc semblaria que a la tercera línia hi hagi canvis...en resum, anunciar grans canvis perquè tot continuï igual, sembla més aviat una presa de pèl.
Però bé, els partits son lliures d’organitzar-se com vulguin, posar-se el nom que millor els hi sembli, i tirar per allà on creguin millor. El que ja no em sembla tant bé, és fer propostes que sàpiguen no porten enlloc. El nou / vell partit, està obsessionat per la batalla amb ERC perquè veu que a cada elecció perd un botó, o un grapat de poder, i no vol ser menys que ells, i proclamar-se independentistes quan mai ho havien estat. El passat és el passat, i per molt que algú vulgui canviar-lo, sempre torna. Si creuen que amb un canvi nominal , el tema queda resolt, i se situen en una millor posició per recuperar el vot perdut, crec que van errats. En tot cas el temps ens ho dirà.

I que ningú s’equivoqui. Veure un partit com CDC , ara PDC, desnortat no em causa cap alegria, al contrari. Té una força municipal molt rellevant i perdre-la, o posar-la en perill, suposa trasbalsar el mapa polític de Catalunya i no em causa cap satisfacció que el dia de demà, l’espai deixat pugui ser ocupat per ERC, o per la CUP o altres formacions polítiques menys estables. Lamento els mals passos donats, i causa perplexitat el vist i escoltat en aquest Congrés, impensable en un partit com CDC. No crec que la continuïtat d’Artur Mas al capdavant sigui bon símptoma de cara el seu futur. Temps al temps. 





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?