Monday, July 25, 2016
DE CDC A PDC - art. Nació Digital Solsona.
DE CDC A PDC.
D’entrada vull
deixar clar que mai m’ha alegrat veure conflictes en altres partits, i menys
quan es tracta de partits que han tingut un paper fonamental en la Transició ,
i en la llarga etapa posterior. En aquest grup hi figura CiU, i molt
especialment Convergència pel pes que ha tingut, en primer lloc a Catalunya,
però tot seguit a nivell estatal amb posicionaments molt rellevants en moments
claus de la nostra història col·lectiva.
Durant anys, els
socialistes varem estar sotmesos a durs i injustos atacs per part de CiU, i
molt especialment per part de Jordi Pujol que ens volia fer aparèixer com poc
nacionalistes ( de fet no ho som, perquè per això som un partit CATALANISTA,
cosa molt diferent), però ell ho venia com “sucursalistes” del PSOE i febles
defensors de l’autonomia catalana i tot el que això representa. Per ell, érem
una mena d’infiltrats o gent de poc fiar en matèria “nacional” i si tens, com
ell tenia uns mitjans de comunicació totalment dominats ( TV3, Catalunya Radio)
i uns quants de privats molt ben subvencionats, i aixó es diu , dia sí , dia
també, al final aquesta falsedat entra en la ment de la gent.
Els retrets que
podem fer son immensos, i hagués preferit guanyar Convergència en les eleccions
que no veure-la “desapareguda” per culpa d’ells mateixos. I encara més, hagués
preferit” un mutis pel fòrum” de Jordi Pujol, que no pas l’ ignomínia de veure
un ex President, destrossat per accions i actuacions impròpies, en el més alt
càrrec institucional del país. Ara, encara es veuen més injustos i fora de lloc,
tots els atacs, acusacions i retrets que ens va dedicar als membres del PSC. Però,
la història, la vida, al final posa les coses en el seu lloc.
I el lloc que
semblava reservat a Convergència era molt diferent del que realment té, a dia d’avui.
I ho dic, després de l’elecció de nova Executiva, el dissabte passat. Veure com
només van votar 5.430 persones, sobre un cens total de 8.000 associats /
militants, és una mostra clara del brutal descens que ha tingut un partit que
sis o set anys enrere, deia tenir més de 20.000 militants.
Però és que encara
em va sorprendre més el desenvolupament de l’Assemblea / Congrés de quinze dies
enrere, en el qual es va tirar per terra els dos noms nous proposats, pel
mateix Artur Mas. He de dir que considero un greu error, desfer-se del nom de
Convergència. Si persones i actuacions han embrutat un nom, aquest mateix nom
es pot rentar si hi ha voluntat clara de fer-ho. Però em vull referir a un
immens error comès en la tria del nou nom: el de Partit Demòcrata Català (
PDC). Com ex dirigent expert en matèria
electoral, i pels càrrecs que he tingut en el PSC, tinc una llarga trajectòria
en matèria de creació de nous partits. En el llunyà 1981 un grup de quatre
persones varem crear Progrés del Berguedà ( PB) per concórrer a les eleccions
municipals del 83. Després he participat o ajudat a crear-ne una vintena més,
en diferents àrees territorials.
Doncs bé, el primer
que cal per triar un nom és comprovar si un d’igual o similar existeix en el
Registre de Partits Polítics, del Ministerio del Interior, a nivell d’Espanya.
Es a dir, cal fer un procés al revés de com va fer Convergència. Primer triar i
després tramitar, és impensable, per impossible. Per què ? Doncs, perquè qui
arriba primer és registrat, i a qui ve al darrere se li diu que no. Es lògic,
és normal i habitual en tots els països democràtics. Alguns militants i
dirigents del nou Partit, diuen que aquest és el nom triat, i aquest serà el
que faran servir. Ho sento, però això és impensable, per impossible. Breument
explico perquè. Si no pots registrar el nom no pots tenir NIF ( número
identificació fiscal). Sinó tens NIF no pots fer cobraments, pagaments ni cap
tramitació. Però més greu encara, sinó estàs registrat no pots presentar-te a
conteses electorals de cap mena, ni rebre subvencions, ni funcionar com a
partit. En resum, NO EXISTEIXES OFICIALMENT. I això és el que em preocupa de la
nova Convergència, amb quaranta anys de vida, tirar pel dret sense tenir present les regles
de joc que imperen en un tema tant essencial com aquest, és sorprenent, s’hi
afegeix la “competència” amb un nom similar procedent d’ex dirigents d’Unió (
Demòcrates Catalans), o l’altra competència dels que fa un any ja varen voler
donar d’alta aquest mateix nom...No sé si la reunió “secreta” de Francesc Homs
amb Mariano Rajoy, va ser per demanar com poder sortir d’aquest lio o del que
té ell mateix per la consulta del 9N, o de tot plegat, però la nova direcció ,
ha de prendre una decisió molt complicada, si vol tirar endavant, i entendre
que les coses s’han de fer segons la normativa vigent, i no volent saltar-se
les regles. Aixó mai pot acabar bé. Veurem com evoluciona un tema tant
rellevant com aquest en els propers dies i setmanes.
# posted by joan roma cunill @ 12:24 AM 
