Thursday, July 14, 2016
MALS PRESAGIS - art. Blogesfera socialista
MALS PRESAGIS.
Segones parts mai
son bones i pel que estem veient poden haver-hi unes terceres, fatals. Si algú
dubtava de la immensa mediocritat dels dirigents polítics, ara pot
comprovar-ho, en viu i en directe, perquè estan donant una lliçó magistral de
tot el que no convé fer en temps de crisis i emergències.
I no se salva ningú, tampoc el PSOE en uns moments en que convindria una
demostració valenta i contundent de lideratge i homogeneïtat. En comptes d’això
veiem com surten dirigents de primer o segon nivell expressant les seves
opinions, recomanacions o propostes, amb un desgavell impropi d’un partit
seriós. Si una cosa vol el ciutadà és cohesió, coherència i honestedat en les
propostes , i no donar voltes i més voltes per no dir res important.
Em faig creus dels canvis a nivell del PSOE, però també del PSC, en temes
tant rellevants com acordar una posició i mantenir-la, amb plena confiança amb
els Primers Secretaris que hem elegit entre tots. Com podem reclamar confiança
als ciutadans pels nostres líders, si nosaltres mateixos els qüestionem ? Com
poden ostentar càrrecs de partit, presidents de comunitats que obliden la
serietat que suposa ser la principal alternativa de govern ?
Que Rajoy és un mediocre i un inepte, no és cap novetat perquè ho ha demostrat
a bastament en aquests anys de govern, i abans a la oposició, però si ha
obtingut una raonable confiança dels ciutadans, s’ha de facilitar que torni a
governar, ni que sigui per un temps raonablement curt, i poder anar a noves
eleccions, amb altres lideratges, però ara i aquí no podem estar donant voltes
rumiant què toca fer.
Es penós veure com ara Podemos reclama el que va torpedinar un mes enrere.
O que CDC supliqui una alternativa a Rajoy, quan estava ja desconnectada
d’Espanya...però la realitat fa del tot impensable intentar jugar a presidir un
govern amb una colla de grups, partits i partidets que cadascú pretén coses
diametralment oposades. Si lamentable és haver de continuar amb un altre govern
Rajoy, molt més ho seria pretendre governar amb un Pedro Sánchez qüestionat a
dintre, i lligat de mans de forces polítiques inexpertes, insolidàries i fins i
tot antieuropees. El suïcidi polític no pot entrar dintre de les opcions de
futur.
Per tant, toca facilitar el govern a Rajoy, i quan més tardem a
comprendre-ho més mal ens farem tots plegats. Donem-li una abstenció, exigim-li
canvis substancials en les reformes de l’Estat, i conformem una oposició dura i
contundent, al mateix temps que ens oblidem de Unidos Podemos que prou feines
tindrà a mantenir la cohesió i el treball parlamentari.
Conduir mirant al darrere i als costats no sol acabar bé. Considerar que no
podem maniobrar d’una determinada manera perquè un altre partit ens pot menjar
una part de l’electorat és pensar en curt, i els temps canvien a una rapidesa
tant gran que res del que pot passar avui, es pot fer realitat demà.
En resum, estem en una situació d’indecisió, impròpia d’un partit de
govern. Els lideratges es demostren en els temps complicats, on hi ha tempestes
i batibulls, no quan regna la calma. Fem un pas ferm, i capgirem la paràlisis
de tot el país. Es el que espera una majoria de ciutadans.
# posted by joan roma cunill @ 1:16 AM 
