Tuesday, December 29, 2015
ESTABILITAT, VALOR POC APRECIAT - art. Blogesfera
ESTABILITAT,
UN VALOR POC APRECIAT
Segur que tots els
militants i simpatitzants esperàvem un molt millor resultat a les generals del
passat 20 D, tant a Catalunya com en el conjunt d’Espanya, però l’enorme
volatilitat del vot, el pes del passat, i les incògnites del futur, afavorien
partits no “cremats” ni castigats pel seu passat perquè no en tenen.
Els socialistes ,
sí en tenim, a molta honra, però amb clarobscurs com sempre passa quan s’han
tingut responsabilitats de govern en èpoques, situacions i moments molt
diferents. Parlar de socialisme és parlar d’una trajectòria de 135 anys, a
nivell estatal per la banda del PSOE i de prop de 40 anys a nivell de PSC.
Molts anys, molts lideratges, moltes responsabilitats de govern , a tots els
nivells, i per tant molts encerts, i molts errors. I en aquests moments, els
nostres adversaris ens recorden constantment els errors, amplificats i
reiterats per mitjans de comunicació totalment al servei dels partits de
dretes, sense poder-los contrarestar amb les explicacions i debats oportuns.
Estem en franca
inferioritat de condicions a l’hora de poder retre comptes de la nostra gestió
a nivell estatal, autonòmic o municipal. I això passa factura perquè la gent té
molt poca memòria per segons què. Poca gent recorda o té present la precarietat
de tots els serveis municipals, i en canvi, en 36 anys la major transformació
de la història del país , en els darrers dos o tres-cents anys, ha vingut de la
mà dels ajuntaments democràtics, la majoria d’ells governats pels socialistes
fins les darreres eleccions. I amb tot, continuem sent el primer o segon partit
municipal, a nivell general o autonòmic.
L’acceleració
brutal de la vida política porta a cremar etapes amb una rapidesa mai vista.
Qui no guanya unes eleccions sembla no poder disposar d’una segona oportunitat.
Tots els qui estem en política des de fa anys, hem conegut, hem treballat , hem
optat per persones d’una gran vàlua que no sempre els ha estat reconeguda a les
primeres de canvi, però que quan finalment han arribat al càrrec desitjat, han
fet una meravellosa tasca. Un exemple ben clar del que dic el tenim en la
persona de Pasqual Maragall. Tots els qui el vàrem conèixer a principis dels 80
no haguéssim donat ni cinc per ell. Intel·ligent, sí, preparat a nivell teòric,
també, però no tenia cap pinta de líder. En absolut,i en canvi ja és part de la
història com un dels millors alcaldes de la història de Barcelona , amb un
lideratge a nivell mundial, i un excel·lent president de la Generalitat... Hem
tingut altres lideratges municipals, ministerials o socials amb camins similars
als del Pasqual, i això ens hauria de fer ser molt prudents a l’hora de
garantir l’estabilitat el determinats càrrecs vitals.
No m’ha agradat gens
la gestió dels resultats electorals a nivell estatal. Encara menys, la manera
com s’han portat les diferències o discrepàncies amb Pedro Sánchez, respecte
possibles alternatives al govern del PP. I encara menys afortunades han estat
algunes declaracions de responsables territorials, molt mal anomenats “barons”
del PSOE, a l’hora de dir-hi la seva. I si el PSOE ha de celebrar Congrés
Ordinari, fem-lo quan es pugui fer, una vegada resolt el tema de la governació
d’Espanya. Cada cosa en el seu lloc, i cada cosa en el seu moment, i no es pot
pensar primer en el partit, abans que en el país. En aquest cas, l’exemple del
PSC és modèl.lic. Farem el Congrés quan tot el lío de Catalunya estigui resolt,
o encarrilat, però no abans o entre mig.
Dit això, reitero la
importància de l’estabilitat. A nivell de PSC tenim en el Primer Secretari,
Miquel Iceta, un valor de primer ordre. L’hem de conservar, preservar i
potenciar al màxim, donant-li en el futur Congrés totes les eines necessàries
per recompondre el partit. El coneix prou bé i té prou autoritat com per fer-ho
realitat. Que ningú s’interposi perquè serem molts els qui ho impedirem. I el
mateix caldria fer a nivell de PSOE. No hem tingut bons resultats, és cert.
Però, Pedro Sánchez ha mostrat idees, energia, ganes de guanyar. Doncs,
donem-li una segona i si convé una tercera oportunitat. Ara convé estabilitat,
reforçar el partit, i consolidar posicions per després poder impulsar noves
accions. A veure si tots remem en la mateixa direcció que prou falta fa, i tothom
ens mira, com l’esperança de present o futur. No els defraudem.
# posted by joanroma @ 8:21 AM 
