Thursday, December 24, 2015

 

MAPA ENREVESSAT - art. Regió 7

MAPA ENREVESSAT
Era previsible i ha acabat passant. Les eleccions del 20 D ens deixen un mapa polític molt enrevessat que obliga a prendre decisions dures, valentes, inesperades o no desitjades. Que cadascú busqui el mot que més li agradi, però seria molt negatiu no aconseguir formar i govern i tirar endavant dos o tres anys, ni que sigui amb una certa precarietat.
I a la vista dels resultats no se m’ocurreix cap altra combinació viable que un pacte entre PP i C’s. Un govern en minoria, i a ser possible amb un president que no sigui Mariano Rajoy, ni que tant sols sigui per evitar la repetició d’una imatge que és clar reflex d’un passat immediat molt poc positiu a nivell espanyol, i encara més català. I aquest pacte hauria de comportar l’entrada de C’s en el govern, i “mullar-se”en la política quotidiana com a millor mesura per deixar de fer volar coloms i impartir lliçons a tort i a dret.
Perquè qui somiï amb un possible pacte de PSOE amb Podemos i algun altre partit menor, el veig totalment inviable, i exageradament perillós pels socialistes. L’eufòria de Podemos té els dies comptats. O si voleu uns pocs mesos de coll per quan és un conglomerat de partits, plataformes i col·lectius que entraran en contradiccions molt més aviat del que la gent pensa. Se’ls hi ha de reconèixer una evident destresa per sumar esforços, i criticar conductes. Moltes de les acusacions, crítiques i propostes les volia sentir la gent, i les assumim molts dels que estem farts de tanta corrupció, de tantes males pràctiques financeres, de tanta prepotència de grans empreses i mercats financers, de tants desnonaments...però, una altra cosa és trobar-hi remei, i fer-ho en la direcció que ells proposen.
Ara i aquí, han tingut la valentia, gosadia o oportunisme de llençar propostes que altres no s’han atrevit a formular, més conscients de la realitat jurídic – legal, i de les conseqüències de tirar endavant, segons quines iniciatives. També cal recordar que el resultat de Podemos és enganyós per quan els diputats realment enquadrats en Podemos sumen quaranta-dos escons, d’aquí als seixanta-nou obtinguts, pertanyen a formacions polítiques que s’hi han adherit amb més o menys compromís. Això significa que si en el Congrés de Diputats es constitueix un grup parlamentari de En Comú Podem, no veig que puguin evitar que el mateix reclamin els diputats de les Marees de Galícia, o els del País Basc o els del País Valencià...i trossejar un grup parlamentari en diversos de menors, vol dir perdre força central, i moltes altres prerrogatives en el funcionament intern del Congrés de Diputats.
La mateixa petició de referèndum per Catalunya que proclamen els líders centrals, no es compartit per altres dirigents i col·lectius que reclamen que el referèndum es faci, però a escala estatal...així, doncs, esperem i veurem per on van els trets.
Per aquests i altres motius, no veig possible ni viable un pacte entre PSOE i Podemos que podria acabar com el rosari de l’aurora al cap de quatre o cinc mesos. Afegint a les dificultats la necessitat de comptar amb alguns altres partits menors, cosa que complicaria encara més la presa de decisions en el govern i en el Congrés.

Queden, doncs, poques alternatives des del meu punt de vista, i la solució del mal menor d’un pacte PP – C’s és la més propera, sobretot si tots plegats accepten que anar a noves eleccions d’immediat no convé a ningú, i encara menys en un moment en que es pot començar a sortir de la crisis si es prenen les mesures oportunes, en el moment adequat, que és ara mateix.





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?