Thursday, December 24, 2015
MAPA ENREVESSAT - art. Regió 7
MAPA ENREVESSAT
Era previsible i ha
acabat passant. Les eleccions del 20 D ens deixen un mapa polític molt
enrevessat que obliga a prendre decisions dures, valentes, inesperades o no
desitjades. Que cadascú busqui el mot que més li agradi, però seria molt negatiu
no aconseguir formar i govern i tirar endavant dos o tres anys, ni que sigui
amb una certa precarietat.
I a la vista dels
resultats no se m’ocurreix cap altra combinació viable que un pacte entre PP i
C’s. Un govern en minoria, i a ser possible amb un president que no sigui
Mariano Rajoy, ni que tant sols sigui per evitar la repetició d’una imatge que
és clar reflex d’un passat immediat molt poc positiu a nivell espanyol, i
encara més català. I aquest pacte hauria de comportar l’entrada de C’s en el
govern, i “mullar-se”en la política quotidiana com a millor mesura per deixar
de fer volar coloms i impartir lliçons a tort i a dret.
Perquè qui somiï
amb un possible pacte de PSOE amb Podemos i algun altre partit menor, el veig
totalment inviable, i exageradament perillós pels socialistes. L’eufòria de
Podemos té els dies comptats. O si voleu uns pocs mesos de coll per quan és un
conglomerat de partits, plataformes i col·lectius que entraran en
contradiccions molt més aviat del que la gent pensa. Se’ls hi ha de reconèixer
una evident destresa per sumar esforços, i criticar conductes. Moltes de les
acusacions, crítiques i propostes les volia sentir la gent, i les assumim molts
dels que estem farts de tanta corrupció, de tantes males pràctiques financeres,
de tanta prepotència de grans empreses i mercats financers, de tants
desnonaments...però, una altra cosa és trobar-hi remei, i fer-ho en la direcció
que ells proposen.
Ara i aquí, han
tingut la valentia, gosadia o oportunisme de llençar propostes que altres no
s’han atrevit a formular, més conscients de la realitat jurídic – legal, i de
les conseqüències de tirar endavant, segons quines iniciatives. També cal
recordar que el resultat de Podemos és enganyós per quan els diputats realment
enquadrats en Podemos sumen quaranta-dos escons, d’aquí als seixanta-nou
obtinguts, pertanyen a formacions polítiques que s’hi han adherit amb més o
menys compromís. Això significa que si en el Congrés de Diputats es constitueix
un grup parlamentari de En Comú Podem, no veig que puguin evitar que el mateix
reclamin els diputats de les Marees de Galícia, o els del País Basc o els del
País Valencià...i trossejar un grup parlamentari en diversos de menors, vol dir
perdre força central, i moltes altres prerrogatives en el funcionament intern
del Congrés de Diputats.
La mateixa petició
de referèndum per Catalunya que proclamen els líders centrals, no es compartit
per altres dirigents i col·lectius que reclamen que el referèndum es faci, però
a escala estatal...així, doncs, esperem i veurem per on van els trets.
Per aquests i
altres motius, no veig possible ni viable un pacte entre PSOE i Podemos que
podria acabar com el rosari de l’aurora al cap de quatre o cinc mesos. Afegint
a les dificultats la necessitat de comptar amb alguns altres partits menors,
cosa que complicaria encara més la presa de decisions en el govern i en el
Congrés.
Queden, doncs,
poques alternatives des del meu punt de vista, i la solució del mal menor d’un
pacte PP – C’s és la més propera, sobretot si tots plegats accepten que anar a
noves eleccions d’immediat no convé a ningú, i encara menys en un moment en que
es pot començar a sortir de la crisis si es prenen les mesures oportunes, en el
moment adequat, que és ara mateix.