Thursday, December 31, 2015
EL TEMPS NO ESPERA - art. Regió 7
EL TEMPS NO ESPERA.
Ni m’agrada la
situació post electoral de Catalunya ni la d’Espanya. Aquí portem ja tres mesos
a l’espera de saber si s’investeix president i comença una nova legislatura amb
unes immenses incerteses, o anem a noves eleccions. I a nivell d’Espanya el
mapa és tant enrevessat que no permet fer previsions gaire optimistes. En
aquest cas no m’han agradat les reaccions d’alguns dirigents del PSOE , ni el
qüestionament de Pedro Sánchez, i encara menys la proposta de fer el Congrés
federal quan tocava, en comptes d’esperar a resoldre la situació del país. Les
presses mai son bones conselleres, ni el cremar etapes dona bons resultats.
Alguns voldrien imprimir una velocitat tant gran als canvis que fan impossible
poder-los aplicar, i creuen que qui perd unes eleccions ha de ser immediatament
rellevat i no donen cap valor a l’estabilitat.
I si un element
s’hauria de perseguir és l’estabilitat. Estabilitat interna en els partits per
poder cercar estabilitat en els governs a formar. Sense estabilitat no hi ha
generació de confiança ni impuls a noves formules de govern . Noves perquè mai
s’havien donat els resultats que ara tenim sobre la taula, però així ho han
volgut els electors, i els partits han d’entomar la nova etapa amb canvis
substancials respecte el que era habitual fins ara.
I el temps no
espera. Els dies van cremant les etapes legals fins arribar a la data d’inici
d’un nou procés electoral que tampoc garanteix uns resultats molt diferents com
per resoldre el conflicte actual. Toca, o més ben dit, tocaria buscar
alternatives a les que s’han posat sobre la taula de negociació. En primer lloc
a Catalunya, per evitar noves eleccions, i perquè el país porta prop de cinc
anys de provisionalitat. La gent del carrer encara no nota de manera
espectacular el dany d’aquesta paràlisis sobre el conjunt del país, però sí la
notem els qui tenim càrrecs institucionals, a la vista de la impossibilitat de
resoldre temes importants, per falta d’interlocutors fiables.
Quin alt càrrec, o
fins i tot càrrec mitjà de la Generalitat s’atreveix a prendre decisions quan
no sap quan temps estarà en aquest lloc, ni qui tindrà de responsable superior
dintre d’uns dies o unes setmanes ? Qui és capaç de posar ordre econòmic a les
finances de la Generalitat si s’han trencat els ponts de diàleg o de treball
entre l’administració autonòmica i la central ? Qui s’atreveix a planificar o
programar actuacions pels propers mesos ( ja no dic anys ) si estem en plena
provisionalitat ? Una provisionalitat que va començar cinc anys enrere. O es
trenca aquesta dinàmica, o es deixa que el país funcioni sense direcció
política. Una perspectiva realment impensable, pel que pot tenir de frustradora
i perniciosa pel futur del propi país.
I tampoc a nivell
d’Espanya es pot mantenir gaire temps la incertesa sobre el futur govern. En un
moment en que una certa animació econòmica es deixa sentir, res pitjor que
trametre inseguretat sobre la formació de nou govern o anar a noves eleccions,
per tallar el creixement i tornar a la recessió. En pocs dies s’han de constituir les noves
Corts Generals, i tot seguit programar la investidura de president. Es fa
difícil, per no dir impossible, pensar en una repetició de Mariano Rajoy, però
si ell no troba suficient consens que en busquin un altre, i sinó és lògic que
Pedro Sánchez tantegi les seves possibilitats. Tot, en el mínim de temps
possible i amb les màximes ànsies de cercar la suficient estabilitat com per
governar els quatre anys preceptius.
No crec que unes
noves eleccions suposessin un canvi notable de resultats com per fer més fàcil
la governabilitat del país. Si això és així, millor posposar algunes propostes
per quan els temps siguin més propicis. Si volem progrés , hem de buscar
estabilitat.
# posted by joanroma @ 10:47 AM 
