Tuesday, December 29, 2015

 

RETIRADA D'ESTELADES - art. Nació Digital Solsona

RETIRADA D’ESTELADES
Fixeu-vos en el vostre territori més proper i comprovareu com en pocs dies o poques hores s’han retirat un gran nombre d’estelades de balcons i finestres, en senyal de vergonya aliena o dignitat atropellada. O per ambdós motius alhora. De tot hi ha, i encara no ho hem vist tot.
He trencat ja dues vegades el compromís que vaig prendre amb mi mateix de no parlar del procés vist el devessall de despropòsits, però la superació de tot el que era imaginable m’ha fet retornar a la qüestió, ni que sigui per fer veure a la gent en quines mans tenim el país. I no culpo a la CUP. No. Estic pensant en els principals responsables de l’antiga Convergència i d’ERC, principals actors i responsables de tants estropicis.
I estem a la meitat del que encara podem veure. El primer ridícul a nivell nacional va ser la decisió i formació d’una coalició electoral mai vista ni imaginada en cap país democràtic. La unió en una sola candidatura d’una dreta, amb tots els ets i uts, com és Convergència, amb una esquerra “sui generis” , molt nostrada i curiosa com és ERC, acompanyats tots per alguns ex- socialistes a la recerca de la poltrona perduda i alguns independents de procedències diverses  difícils de enumerar o descriure. Per reblar el clau res millor que posar un ex comunista de cap de llista, i el candidat a president ,de quart. El quadre quedava perfecte i ni un pintor abstracte hagués estat capaç de fer-lo més enrevessat.
Fetes ja les eleccions un nou ridícul, ara a escala estatal, fou la interpretació dels resultats, considerant que el que havia de ser un plebiscit, deixava de ser-ho i es convertia en unes eleccions de clara majoria independentista, sense tenir ni majoria de vots ni majoria qualificada de diputats per canviar l’Estatut d’Autonomia.  No importava, el que era rellevant sinó  qui en feia la interpretació, en nom de tots.
I posats a continuar en l’escalda de ridículs, passem al ridícul mundial, en forma de proposta de pacte entre Junts pel Sí i la CUP, en la qual els proposants envien el seu document als futurs socis, que no el reconeixen com a seu i volen donar la paraula a tots els militants, simpatitzants, amics, companys...creixent el seu nombre com per art d’encanteri, i buscant locals adients cada tres dies: Passió d’Esparraguera, Girona i finalment, Sabadell, per poder-los encabir a tots. I heus aquí que , de nou l’ATZAR, ve a lliurar la seva collita amb un curiós, increïble i insospitat empat a 1.515 vots. Voten 3.030 i ni un sol vot en blanc, ni nul... exactament la CUP , partida per la meitat.
De fet en una sèrie com cal ,sempre ha d’haver-hi nous capítols, i ara toca esperar en el ridícul universal, i quedarà pel final el ridícul còsmic. Bé, no estic segur de no haver d’inventar algun altre àmbit per poder descriure el que està per venir. Animo a la concurrència que llegeix aquestes ratlles a Nació Digital Solsona que ajudi a trobar algun terme més ampli perquè estic segur que per la Llei de Murphy , serem capaços d’arribar-hi.
No és estrany, doncs, la desaparició sobtada i silenciosa d’estelades de balcons i finestres com a protesta per una situació mai viscuda ni imaginada a casa nostra, ni en cap altre país del món mundial. Però, amb els capdavanters de l’antiga Convergència i d’ERC que condueixen el procés , tenim la garantia de que aconseguiran superar tot l’imaginable. No en va son els únics que han quedat en el vaixell, sense adonar-se que la resta d’oficials i mariners fa temps han abandonat la nau. Ara tenim una nau a la deriva, sense timó, sense timoner, amb la brúixola trencada i la carta de navegar feta trossets. Però encara no és el moment de tirar la tovallola, queda encara molt per fer, i segur assistirem a nous episodis d’una sèrie que serà estudiada no solament pels catalans del futur, sinó per totes les facultats de ciències polítiques del món.







<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?