Tuesday, December 29, 2015
RETIRADA D'ESTELADES - art. Nació Digital Solsona
RETIRADA D’ESTELADES
Fixeu-vos en el
vostre territori més proper i comprovareu com en pocs dies o poques hores s’han
retirat un gran nombre d’estelades de balcons i finestres, en senyal de
vergonya aliena o dignitat atropellada. O per ambdós motius alhora. De tot hi
ha, i encara no ho hem vist tot.
He trencat ja dues
vegades el compromís que vaig prendre amb mi mateix de no parlar del procés vist
el devessall de despropòsits, però la superació de tot el que era imaginable
m’ha fet retornar a la qüestió, ni que sigui per fer veure a la gent en quines
mans tenim el país. I no culpo a la CUP. No. Estic pensant en els principals
responsables de l’antiga Convergència i d’ERC, principals actors i responsables
de tants estropicis.
I estem a la meitat
del que encara podem veure. El primer ridícul a nivell nacional va ser la
decisió i formació d’una coalició electoral mai vista ni imaginada en cap país
democràtic. La unió en una sola candidatura d’una dreta, amb tots els ets i
uts, com és Convergència, amb una esquerra “sui generis” , molt nostrada i
curiosa com és ERC, acompanyats tots per alguns ex- socialistes a la recerca de
la poltrona perduda i alguns independents de procedències diverses difícils de enumerar o descriure. Per reblar
el clau res millor que posar un ex comunista de cap de llista, i el candidat a
president ,de quart. El quadre quedava perfecte i ni un pintor abstracte hagués
estat capaç de fer-lo més enrevessat.
Fetes ja les
eleccions un nou ridícul, ara a escala estatal, fou la interpretació dels
resultats, considerant que el que havia de ser un plebiscit, deixava de ser-ho
i es convertia en unes eleccions de clara majoria independentista, sense tenir
ni majoria de vots ni majoria qualificada de diputats per canviar l’Estatut
d’Autonomia. No importava, el que era
rellevant sinó qui en feia la
interpretació, en nom de tots.
I posats a
continuar en l’escalda de ridículs, passem al ridícul mundial, en forma de
proposta de pacte entre Junts pel Sí i la CUP, en la qual els proposants envien
el seu document als futurs socis, que no el reconeixen com a seu i volen donar
la paraula a tots els militants, simpatitzants, amics, companys...creixent el
seu nombre com per art d’encanteri, i buscant locals adients cada tres dies:
Passió d’Esparraguera, Girona i finalment, Sabadell, per poder-los encabir a
tots. I heus aquí que , de nou l’ATZAR, ve a lliurar la seva collita amb un
curiós, increïble i insospitat empat a 1.515 vots. Voten 3.030 i ni un sol vot
en blanc, ni nul... exactament la CUP , partida per la meitat.
De fet en una sèrie
com cal ,sempre ha d’haver-hi nous capítols, i ara toca esperar en el ridícul
universal, i quedarà pel final el ridícul còsmic. Bé, no estic segur de no
haver d’inventar algun altre àmbit per poder descriure el que està per venir.
Animo a la concurrència que llegeix aquestes ratlles a Nació Digital Solsona
que ajudi a trobar algun terme més ampli perquè estic segur que per la Llei de
Murphy , serem capaços d’arribar-hi.
No és estrany,
doncs, la desaparició sobtada i silenciosa d’estelades de balcons i finestres
com a protesta per una situació mai viscuda ni imaginada a casa nostra, ni en
cap altre país del món mundial. Però, amb els capdavanters de l’antiga
Convergència i d’ERC que condueixen el procés , tenim la garantia de que
aconseguiran superar tot l’imaginable. No en va son els únics que han quedat en
el vaixell, sense adonar-se que la resta d’oficials i mariners fa temps han
abandonat la nau. Ara tenim una nau a la deriva, sense timó, sense timoner, amb
la brúixola trencada i la carta de navegar feta trossets. Però encara no és el
moment de tirar la tovallola, queda encara molt per fer, i segur assistirem a nous
episodis d’una sèrie que serà estudiada no solament pels catalans del futur,
sinó per totes les facultats de ciències polítiques del món.