Sunday, December 20, 2015
CONTINUÏTAT O CANVI -art. Regió 7
CONTINUÏTAT O CANVI.
Segons diverses
enquestes hi ha prop d’un quaranta per cent d’indecisos a poques hores d’anar a
votar. Mai s’havia arribat a una xifra tant elevada, la qual indica el grau d’incertesa
per una banda i la responsabilitat de la decisió final. Tanta responsabilitat
com decantar la via de la continuïtat o la del canvi.
Arribem a final de
campanya amb un sentiment contraposat entre noves i velles ofertes, entre
lideratges mai contrastats en l’exercici de governar, i altres que sí hi
han passat. Em quedo amb els que han
exercit responsabilitats de govern i tenen un passat contrastat, com per poder
tenir garanties de compliment dels seus programes electorals. Es molt fàcil
posar sobre paper grans propostes de futur, crítiques al present i sobretot al
passat, sense mai haver tingut càrrecs de govern.
En els darrers dos
anys hem vist com es poden crear “lideratges mediàtics” simplement amb diner,
suport de grups empresarials potents i connivència amb determinats mitjans de
comunicació. El cas més evident és el de Ciutadans. Un producte típic de
mercadotecnia d’alt nivell, amb forces econòmiques i comunicacionals potents.
En un marc d’incertesa, que algú aparegui com portador de solucions pràctiques,
ràpides i contundents , pot enlluernar a col·lectius importants de persones que
busquen sortida a les seves penúries i indignacions.
També Podemos té al
darrera la simpatia de mitjans de comunicació a la recerca de novetats,
controvèrsies i propostes “trencadores” amb les normes habituals. Es cert que
ha donat una considerable empenta a la resta de partits per canviar determinats
comportaments per aparèixer més oberts, més transparents i propers a la gent.
Ha tingut aquesta virtut però se li nota una inexperiència i unes ganes de
sorprendre que topa amb al realitat crua de la situació econòmica i social. I
no sempre les ocurrències es poden portar a la pràctica, més aviat estan
condemnades al fracàs. I ara mateix si prenem Barcelona com exemple del que
faria Podemos en el govern, podem constatar molts anuncis, però poques
concrecions, i encara menys realitats, fins el punt que l’any de gràcia se li
està acabant sense canvis substancials.
Però, si bé aquests
dos partits emergents , C’s i Podemos, tenen unes expectatives importants de
vot, la realitat indica que continuen havent-hi només dues grans alternatives
de govern, la continuista amb Mariano Rajoy i la de canvi, amb Pedro Sánchez.
Tenir al darrera grans organitzacions garanteix poder aplicar el programa
electoral en tot el conjunt del territori i sobretot, donar-li compliment. De
fet, hi ha una autèntica obsessió en el camp socialista per garantir el
compliment i evitar compromisos que després no es puguin complir. Abans la gent
ho admetia, ara, ja no.
Estem , doncs, a
poques hores de prendre una de les grans decisions de la nostra vida. La
continuïtat és sinònim de confrontació, seguidisme, falta de diàleg...i
retrocés en multitud de drets costosament aconseguits, i retallats en només
quatre anys. O el canvi, de la mà dels socialistes que tenen com a prioritat la
resolució dels principals problemes dels ciutadans, començant per la ocupació,
els drets laborals, les garanties socials, la recuperació dels drets perduts, i
tants altres temes que han estat àmpliament maltractats en aquests quatre anys.
En una operació tant senzilla com la d’anar a votar es pot obrir una nova etapa
positiva i engrescadora, o continuar la davallada en tots els àmbits en la que
ens trobem. Ningú més que cadascun de nosaltres té la virtut d’aconseguir-ho.
Ben fàcil, ben evident.