Tuesday, December 15, 2015
DESMUNTANT RAJOY - art. Blogesfera
DESMUNTANT RAJOY – BURÒCRATA VS EMPRENEDOR.
Estem a l’endemà
del cara a cara, Rajoy – Sánchez, i és interessant llegir i escoltar les
opinions de tertulians, diaris, televisions....intentant extreure tot el suc
del que fou el gran debat d’aquesta campanya electoral. No va defraudar les
expectatives en quan a interès mediàtic si bé alguns comentaris no tenen res
d’objectius ni equilibrats. Hi ha massa coses en joc com perquè els mitjans de
comunicació emetin opinions raonables.
I és que alguns
mitjans han estat els autèntics creadors i formadors d’opinió vers els partits
emergents: Ciutadans i Podemos, i no poden ara desmarcar-se’n ni deixar-los de
potenciar, malgrat es constati la feblesa de la seva composició i arguments. A
tota obra artificial, tard o d’hora li surten els defectes, i es fa molt
evident en els casos dels dos partits “novetat”. Es dediquen a vendre fum, i a
criticar a tort i a dret, sabedors que disposen de mitjans de comunicació molt
propers que amplificaran les seves crítiques. Si en algun moment arriben a
governar, la dura realitat els desinflarà amb la mateixa rapidesa en que els
han escombrat, però tornem al principi, al tema del gran debat.
Era necessari, i jo
diria que obligat, el debat a dos. Alguns ara critiquen el que és normal en tota
democràcia consolidada. Es dona prioritat als partits en funció dels resultats
obtinguts en les darreres eleccions, i no, en funció de les expectatives que es
puguin donar a determinats partits, en base a enquestes, sovint molt poc
serioses i rigoroses.
En el meu cas, el
debat em va donar la sensació d’un combat entre un buròcrata i un jove emprenedor.
No vull confrontar edats, més igual l’edat d’un i altre, l’important és el que
diuen i proposen. He conegut joves amb idees molt velles, i a l’inrevès, però
les posicions, explicacions i compromisos de Mariano Rajoy es fonamenten en el
comportament i visió d’un gestor, un buròcrata, que es limita a resoldre els
problemes diaris sense anar més lluny. No planifica a mig i llarg termini,
perquè no entra en la seva visió personal i professional. De fet, Rajoy era
previsible i ahir ho va demostrar en tot moment. No va fer res per trencar
aquesta imatge d’home gris, incapaç de trencar motllos i cercar vies
innovadores davant problemes nous. Es el que ha fet sempre, i no serà ara, quan
el cos li demani canviar radicalment.
Tot el contrari de
Pedro Sánchez que tenia “fam d’innovació”i compromís. Varem assistir a un duel
entre la vella i la nova política, i d’aquí que el líder del PSOE sortís
clarament guanyador. Malament quan algú va a defensar només els neulers, en tot
moment pot perdre el joc, i així la va passar a Rajoy. Però és que el país
necessita girar pàgina a la mediocritat d’aquest mandat i emprendre una nova
etapa amb canvis molt, molt substancials. Ja no s’hi val apedaçar el vestit,
cal un vestit nou, i la gent està cansada de petites promeses i no veure grans
canvis. Ara és l’hora de promoure canvis radicals en el funcionament de les
institucions del país. Em sembla lògic capgirar el paper del Senat, em sembla
evident la necessitat de modificar tot el marc laboral, o el dels serveis
bàsics i essencials....i sobretot, garantir la credibilitat en el sistema, molt
maltractat en els darrers anys.
I per nosaltres,
els catalans, més que mai necessitem aires nous en el Madrid polític. Seria
gravíssim el continuisme en el govern central, d’aquí l’esforç tant del PSC com
del PSOE en oferir un nou pacte constitucional, en el qual es garanteixin les
aspiracions dels catalans. Som a temps d’aturar la deriva independentista, en
un moment en que no sap cap on tirar, liderada per personatges d’una
mediocritat més que evident . Queden pocs dies per sortir de dubtes, i per això
el debat d’ahir va ser important. Qui tenia dubtes sobre els dos autèntics
aspirants a la presidència del Govern, se’ls hi van esvair davant la imatge
d’un buròcrata, front a la d’un emprenedor, capaç de liderar una etapa
complicada, però enormement prometedora si s’encerta el camí a seguir.
El repte era
difícil, però valia la pena afrontar-lo. Pedro Sánchez va demostrar al seva
vàlua i la disponibilitat per aplicar el programa que Espanya i amb ella,
Catalunya necessita.
# posted by joanroma @ 9:25 AM 
