Thursday, December 31, 2015
INCOMPLIMENT ASSEGURAT- art. Nació Digital Solsona
INCOMPLIMENT ASSEGURAT.
Que el president en
funcions Artur Mas és un polític poc de fiar, ho sabem els socialistes des de
fa molts anys. De fet ho saben totes les persones que han hagut de negociar i
arribar a acords amb ell. La darrera gran mostra la varem tenir quan el PSC li
va facilitar la investidura, a canvi de 5 grans compromisos, i no en va complir
cap. I no solament això, sinó que al cap de quatre dies va pactar amb el PP
d’Alícia Sánchez Camacho per poder continuar en el càrrec. Això era poc abans
de convertir-se en independentista, i encapçalar un moviment dintre del qual ha
representat tots els papers de l’auca.
Ara i per culpa del
pèssim guió improvisat que va elaborant cada dia, es troba lligat de peus i
mans a les decisions de la CUP. I fiant tot el futur en aquesta candidatura,
Junts pel Sí, ha elaborat una proposta d’acord, en un llarg memoràndum de 62
pàgines, creient que si era molt llarg, era més creïble. I tots sabem que el
paper ho aguanta tot, i que les coses importants es poden resumir en un sol
foli.
I el resum de les
62 pàgines és que les poques coses importants son IMPOSSIBLES DE COMPLIR, de
manera que si un sector de la CUP se les creu i arriba a votar la investidura,
el trencament està assegurat perquè aquest sector quedarà desautoritzat al cap
de poques setmanes. Ja no dic ni mesos, parlo de setmanes. Perquè ? Doncs
perquè el principal compromís, en el qual la CUP ha posat especial èmfasis ha
estat l’aprovació d’un Pla de Xoc de 270 milions en mesures de cohesió social (
aquí hi poden figurar ajuts contra desnonaments, pobresa energètica, menjadors
socials, beques menjador....).
Aquesta possible
partida de 270 milions és impossible d’aconseguir. Ni en un , ni en dos
pressupostos, abans de la imaginada independència que té 18 mesos per ser
assolida. Es impensable per impossible. Repeteixo per enèsima vegada la
situació crítica de la Generalitat. El deute actual és de 68.000 milions
d’euros, el qual genera un increment DIARI de 3 milions d’euros en interessos,
i no pot recórrer a crèdit perquè sobrepassa els límits d’endeutament i no té
accés a cap crèdit privat. Només l’Estat li pot deixar diner. Per tant, la part
més impactant del possible pacte, no és possible complir-lo.
En quan a un altre
punt referit al repartiment de les funcions de la presidència de la
Generalitat, en tres o quatre persones, tampoc és viable sinó es modifica la
llei que regula la composició i competències de la presidència de la
Generalitat. Alguns creuen que la formació de nou govern i repartiment de
càrrecs en el Consell Executiu és com un xiclet que s’estira i arronsa a gust
del president. No és així. Qualsevol canvi en el nombre de Conselleries, i
sobretot, en les funcions de la presidència, requereix una modificació legal en
el Parlament de Catalunya, en un tràmit que pot durar unes quantes setmanes si
es declara d’urgència i uns mesos si va per la via normal. Per tant, tampoc
seria d’avui per demà aquest canvi tant radical en la composició del Consell
Executiu.
Però, és que
funcionem amb pressupost prorrogat i elaborar un nou pressupost per encabir les
promeses contingudes en la proposta de pacte entre Junts pel Sí i la CUP,
necessita un procés negociador llarg i molt complicat perquè no hi ha marge de
maniobra a nivell econòmic. El pressupost està limitat totalment, sense marge de
maniobra, i amb total dependència de les transferències de l’Estat. Qui vulgui
fer-hi jocs de mans es trobarà amb un fracàs total, de manera que els
compromisos son paper mullat.
Així, doncs, la CUP
té davant seu un panorama desolador. Si investeix Mas, el sector a favor
quedarà desacreditat per l’incompliment dels compromisos, i seran els culpables
del fracàs de les mesures acordades. Si no li recolzen la investidura hauran
d’aguantar tota mena d’atacs, com ja els tenen ara, considerant-los
responsables del fre al procés d’independència....però és que aquest procés no
té cap viabilitat, en les actuals circumstàncies. Sense un plebiscit
majoritari, sense un conjunt de diputats que disposin d’una majoria qualificada
( dels 2/3 de la Cambra), sense recolzament internacional, sense capacitat
econòmica i financera...és impensable per impossible. Si amb tot en contra,
tanmateix la CUP claudica i investeix Mas, com probablement succeirà, només és
qüestió d’esperar mig any per comprovar el rotund fracàs d’un procés que no té
cap viabilitat. Temps al temps.