Thursday, December 24, 2015
SOBRETOT ÈTICA I COHERÈNCIA - art. Blogesfera
SOBRETOT ÈTICA I COHERÈNCIA- PRINCIPIS
FONAMENTALS DE “MES”.
Pels lectors de
poca memòria, vull recordar que MES, vol dir MOVIMENT D’ESQUERRES, el partit
creat per un grapat d’ex socialistes del PSC que varen dir que marxaven per
desacord amb el posicionament del partit respecte el procés sobiranista. Es a
dir, dirigents de tota la vida que havien ocupat les més altes instàncies del
partit, en un moment donat es varen donar compte de que la majoria dels
militants i simpatitzants no érem independentistes, i ells, havien vist la
llum, i es donaven de baixa per crear aquest Moviment que seria el lloc
d’acollida dels milers i milers de votants socialistes que aspiraven a crear el
nou Estat català.
La llista de
dirigents clarividents no és massa llarga però conté noms realment curiosos per
la trajectòria que abans i després han portat: Ernest Maragall, Marina Geli,
Montserrat Tura, Antoni Castells, Pia Bosch, Antoni Dalmau, Manel Nadal....i
uns quants més que no voldria deixar de banda però que per raons d’espai no puc
enumerar. Com es pot veure molts d’ells havien ostentat importants càrrecs de
partit i institucionals, i alguns no havien deixat el cotxe oficial durant més
de 20 anys.
Aquí a les nostres
comarques centrals tenim uns quants noms que es varen passar al nou Partit del
qual fa temps no sabem res. Els Delegats de MES, son el Joaquim Collado de
Manresa, l’Ezequiel Martinez de Sant Joan, i Llorenç Ferrer de Navarcles.
En els meus anys de
diputat a qui vaig tenir més a prop varen ser Marina Geli, Montserrat Tura,
Antoni Castells, Antoni Dalmau, Pia Bosch, Ernest Maragall...i alguns altres
que ostentaven també el càrrec de diputat o altres càrrecs institucionals amb
els quals els diputats havíem de tractar per resoldre temes del seu àmbit.
El que recordo amb
més fermesa son les lliçons d’ètica i coherència que impartia Marina Geli,
Montse Tura i Pia Bosch, per parlar de les més apassionades i contundents. A
cada reunió de grup havíem de sotmetre’ns a debats intensos sobre el camí a
seguir i la importància de no defallir mai en la crítica i la reivindicació
dels nostres ideals, entre els quals figurava la internacionalitat del
socialisme, les arrels socials i la batalla global amb el socialisme espanyol,
per aconseguir un món millor.
Ara, pel que podem
veure el millor per ells o elles, ha estat buscar aixopluc en algun altre
partit que els podés oferir algun càrrec ben remunerat. Algunes buscaven
recuperar la Conselleria
perduda, altres alguna Direcció General, altres tornar al Parlament...i altres,
el que fos, con tal d’evitar tornar a la vida civil. I heus aquí que m’acabo
d’assabentar que just unes plantes per sota d’on treballem els assessors del
Grup Socialista a la
Diputació de Barcelona, hi tenim a Pia Bosch, d’assessora del
grup d’ERC a la Diputació. Parlola Diputació
de Barcelona, no de la de Girona.
Pels qui no
coneguin d’aprop a Pia Bosch, només vull enumerar que havia estat cap de llista
del PSC a Girona – capital, diputada provincial, diputada al Parlament de
Catalunya, Delegada del Govern a Girona província durant el Tripartit, etc,
etc. Membre fundadora de MES, i ara assessora d’ERC a la Diputació de Barcelona.
Bé, és interessant
veure el camí que han fet els dirigents d’aquest nou partit, alguns dels quals
ja se n’han donat de baixa a la vista de l’escàs futur que li veuen: Antoni
Castells, Montse Tura, Josep Burgaya , i alguns altres ja no en formen
part...però han fet molt de mal al PSC i a la política en general. Si algú no
estava d’acord amb el posicionament del PSC el lògic és intentar canviar-lo des
de dintre, no sortint-ne i atacant-lo des de fora. Vull recordar que a
l’ajuntament de Girona, de 7 regidors, 6 varen marxar-ne sense deixar el
càrrec, convertint-se en trànsfugues, i deixant a Sílvia Paneque com a única
representant del PSC. Tot un exemple de falta d’ètica, i traïció al Partit i
als seus votants. I pèssima imatge per a tots els ciutadans.
Al final, les
justificacions contenen exemples de la misèria humana, i destapa egos
malaltissos, afanys inconfessables i protagonismes mal resolts. Lamento la
sortida de companys i companyes realment honestos i indignats per actuacions
que no comprenien ni acceptaven del Partit, però sento ràbia contra tots
aquells que varen buscar l’excusa del sobiranisme per anar a la recerca de la
poltrona perduda. Tant de bo haguessin marxat uns anys abans. Molt millor estem
sense ells / elles, i que la seva sortida serveixi per demostrar la falta
d’ideals quan estaven en el PSC.
# posted by joanroma @ 2:49 AM 
