Friday, December 11, 2015
CREDIBILITAT - art. Regió 7
CREDIBILITAT.
En principi i com a norma general, sol guanyar les eleccions el partit i el
candidat que dona més credibilitat a la ciutadania. Sobretot quan el país està
immers en una forta crisi econòmica, territorial, d’estabilitat i lideratge.
Poques vegades s’havien ajuntat tantes incertes i crisis en un mateix moment de
la història. Ara, hi estem totalment immersos.
Per això, causa una certa perplexitat veure el gran nombre d’indecisos, a
dia d’avui. I causa preocupació la “venda de fum” per part de forces polítiques
que ni han governat ni han tingut ganes de fer-ho quan han pogut, per no
espatllar les seves perspectives de cara a les generals del 20D. Parlo de
Ciutadans i de Podemos. Molt semblants en els seus naixements i creixements,
tot i les distàncies ideològiques que puguin tenir.
I dic, puguin tenir, perquè tots dos partits es caracteritzen per donar
lliçons a tort i a dret, segurs de que no se’ls pot replicar comparant el que
han fet allà on governen o governaven, perquè no ho han fet mai. D’aquí la
simplicitat de missatges i la facilitat en renyar a tots els altres partits,
que consideren “tradicionals” per no dir “propis del passat”, quan ells
representen el futur més que el present.
Tots dos son propis més d’experiments de laboratori que no pas sorgits de
moviments populars, amb fortes arrels socials i territorials, encara que tots
dos vulguin creure’s hereus de moviments diversos, especialment en el cas de
Podemos.
No tenen passat, i ells ho venen com un avantatge, quan jo ho veig com un
perill. El perill de caure en mans de persones sense experiència, sense
arrelament, sense “sentit d’Estat” o de país, que tant aviat proposen eliminar
el Senat, o el Consell General del Poder Judicial com altres organismes i
institucions, fins que s’adonen de contradiccions flagrants o els hi surten
moviments potents que els fan canviar d’opinió. Ho hem vist en el cas de C’s, i
ho hem vist en el cas de Podemos. Es a dir, van d’una banda a l’altra en funció
dels resultats dels seus “experiments”a nivell mediàtic. Què passaria si
governessin i empressin unes maneres de fer semblants? Les decisions d’han de prendre, no per quedar
bé, sinó perquè son necessàries, i tot govern ha d’emprendre actuacions
impopulars. Pretendre quedar bé sempre és impensable per impossible.
Estem, doncs, en una campanya en la que la credibilitat del partit i el seu
candidat han de ser fonamentals a l’hora d’emetre el vot. Un partit sense
passat, és una caixa tancada de la qual pot sortir un projecte seriós o un
d’insolvent. De moment els pactes de C’s i Podemos amb altres forces polítiques
han estat plenes de sorpreses i sobresalts, i en el darrer cas, la contestació
interna es va ampliant i pujant de to. Què passarà si algun dia arriben a tenir
responsabilitats de govern ?
En el cas del PSOE a Espanya i del PSC a Catalunya, no poden haver-hi
sorpreses perquè hi ha un extens passat al darrere, amb múltiples aportacions
en l’assoliment de les llibertats, la creació de l’estat del benestar, la
lluitat pels més desfavorits, i també, ho remarco, una decidida lluita contra
la corrupció, fins el punt d’ostentar el grau més elevat de transparència a
nivell de tots els partits existents.
La credibilitat s’ha guanyat a força d’aprendre dels errors, castigar
culpables i evitar conductes que no siguin exemplars. Hi ha qui vol posar tots
els partits en el mateix sac, però la memòria individual i la col·lectiva
permet recordar el pas del socialismes pels governs nacionals i els autonòmics,
i comptar els avenços aconseguits en drets fonamentals , en la creació
d’ocupació i preservació dels serveis bàsics essencials, molt danyats i
retallats pel PP.
Toca, doncs, pensar en la credibilitat obtinguda, per no donar crèdit a
propostes mai executades pels partits emergents que fàcilment venen projectes
que canvien d’un dia per l’altre tant bon punt algú els hi demostra la
impossibilitat de poder-los aplicar. El premi a la credibilitat, ha de ser el
vot crític, exigint el compliment dels programes en un moment en que han de ser
més creïbles que mai. No s’hi val a “vendre fum” sinó vendre projectes
ambiciosos però realitzables. Aquesta és la credibilitat que dona la
trajectòria socialista, a nivell social i territorial.