Friday, December 11, 2015

 

CREDIBILITAT - art. Regió 7



CREDIBILITAT.
En principi i com a norma general, sol guanyar les eleccions el partit i el candidat que dona més credibilitat a la ciutadania. Sobretot quan el país està immers en una forta crisi econòmica, territorial, d’estabilitat i lideratge. Poques vegades s’havien ajuntat tantes incertes i crisis en un mateix moment de la història. Ara, hi estem totalment immersos.
Per això, causa una certa perplexitat veure el gran nombre d’indecisos, a dia d’avui. I causa preocupació la “venda de fum” per part de forces polítiques que ni han governat ni han tingut ganes de fer-ho quan han pogut, per no espatllar les seves perspectives de cara a les generals del 20D. Parlo de Ciutadans i de Podemos. Molt semblants en els seus naixements i creixements, tot i les distàncies ideològiques que puguin tenir.
I dic, puguin tenir, perquè tots dos partits es caracteritzen per donar lliçons a tort i a dret, segurs de que no se’ls pot replicar comparant el que han fet allà on governen o governaven, perquè no ho han fet mai. D’aquí la simplicitat de missatges i la facilitat en renyar a tots els altres partits, que consideren “tradicionals” per no dir “propis del passat”, quan ells representen el futur més que el present.
Tots dos son propis més d’experiments de laboratori que no pas sorgits de moviments populars, amb fortes arrels socials i territorials, encara que tots dos vulguin creure’s hereus de moviments diversos, especialment en el cas de Podemos.
No tenen passat, i ells ho venen com un avantatge, quan jo ho veig com un perill. El perill de caure en mans de persones sense experiència, sense arrelament, sense “sentit d’Estat” o de país, que tant aviat proposen eliminar el Senat, o el Consell General del Poder Judicial com altres organismes i institucions, fins que s’adonen de contradiccions flagrants o els hi surten moviments potents que els fan canviar d’opinió. Ho hem vist en el cas de C’s, i ho hem vist en el cas de Podemos. Es a dir, van d’una banda a l’altra en funció dels resultats dels seus “experiments”a nivell mediàtic. Què passaria si governessin i empressin unes maneres de fer semblants?  Les decisions d’han de prendre, no per quedar bé, sinó perquè son necessàries, i tot govern ha d’emprendre actuacions impopulars. Pretendre quedar bé sempre és impensable per impossible.
Estem, doncs, en una campanya en la que la credibilitat del partit i el seu candidat han de ser fonamentals a l’hora d’emetre el vot. Un partit sense passat, és una caixa tancada de la qual pot sortir un projecte seriós o un d’insolvent. De moment els pactes de C’s i Podemos amb altres forces polítiques han estat plenes de sorpreses i sobresalts, i en el darrer cas, la contestació interna es va ampliant i pujant de to. Què passarà si algun dia arriben a tenir responsabilitats de govern ?
En el cas del PSOE a Espanya i del PSC a Catalunya, no poden haver-hi sorpreses perquè hi ha un extens passat al darrere, amb múltiples aportacions en l’assoliment de les llibertats, la creació de l’estat del benestar, la lluitat pels més desfavorits, i també, ho remarco, una decidida lluita contra la corrupció, fins el punt d’ostentar el grau més elevat de transparència a nivell de tots els partits existents.
La credibilitat s’ha guanyat a força d’aprendre dels errors, castigar culpables i evitar conductes que no siguin exemplars. Hi ha qui vol posar tots els partits en el mateix sac, però la memòria individual i la col·lectiva permet recordar el pas del socialismes pels governs nacionals i els autonòmics, i comptar els avenços aconseguits en drets fonamentals , en la creació d’ocupació i preservació dels serveis bàsics essencials, molt danyats i retallats pel PP.

Toca, doncs, pensar en la credibilitat obtinguda, per no donar crèdit a propostes mai executades pels partits emergents que fàcilment venen projectes que canvien d’un dia per l’altre tant bon punt algú els hi demostra la impossibilitat de poder-los aplicar. El premi a la credibilitat, ha de ser el vot crític, exigint el compliment dels programes en un moment en que han de ser més creïbles que mai. No s’hi val a “vendre fum” sinó vendre projectes ambiciosos però realitzables. Aquesta és la credibilitat que dona la trajectòria socialista, a nivell social i territorial.





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?