Friday, July 17, 2015
SOUS I DEDICACIONS, art. Regió 7
SOUS I DEDICACIONS.
En aquestes
mateixes pàgines de Regió 7 hem pogut fer un seguiment dels acords municipals,
relacionats amb els sous, dedicacions i compensacions pels càrrecs
institucionals, en els municipis de la Catalunya Central, el territori que
pràcticament cobreix aquest diari.
Tothom haurà pogut
comprovar que no hi ha ordre ni concert en les decisions municipals, i es fa
difícil explicar els imports en un lloc o altre, tot i tractar-se de municipis
molt semblants en quan a nombre d’habitants i situació geogràfica. I és que no
hi ha una norma concreta ni una planificació determinada. Un exemple més del
desgavell general en qüestions que haurien de ser molt més ben programades i
acordades, entre les organitzacions municipals, el govern de la Generalitat i
el de l’Estat.
Hem passat d’uns
anys molt relaxats en temes de sous i compensacions, a una nova situació en que
s’han de complir uns màxims establerts per l’Estat, però fent equilibris massa
complicats com perquè siguin degudament entesos per la població, en general.
Podem veure dedicacions tant variades com d’un 10 o 20 % a d’altres d’un 75,80
o 90%, en alcaldes, tinents d’alcaldes, o regidors. Aquests percentatges van
lligats als sous que cobraran, en funció de les partides pressupostàries que
els hi donen suport. I tot plegat, en els municipis més petits, lligats a la
subvenció per càrrecs electes que la Generalitat va inventar en temps del
Tripartit.
Es a dir, en el
primer mes de funcionament dels nous Consistoris sorgits de les eleccions
municipals de 24 M, s’ha de regular un conjunt de regles de funcionament per
tot el mandat, començant pels propis sous, lligats a les dedicacions. I les
dedicacions son molt teòriques i difícils de regular, segons quines siguin les
àrees dels regidors. I ja no diguem de l’alcalde, perquè pensar que un alcalde
tingui un determinat percentatge de dedicació és un brindis al sol, i un
autèntic despropòsit.
Un alcalde està de
servei tot el dia, tots els dies de l’any, durant tot el mandat, cobri o no
cobri. I com ell , bona part de l’equip de govern , al qual li pot aparèixer
qualsevol imprevist , i haver d’actuar sigui o no, hora de feina. Convindria,
doncs, modificar en profunditat tots els elements reguladors de les tasques
municipals. De fet, en algun moment, un pacte de partits hauria de proposar
obrir una nova etapa municipal,
modificant les regles de joc que han funcionat fins ara, però que a
l’igual que la Constitució, donen clars símptomes d’envelliment.
Un ajuntament ha de
poder funcionar com una empresa de serveis, de la qual els ciutadans en son co
– propietaris, i als quals se’ls hi ha de donar explicacions i justificació.
D’entrada perquè un ajuntament pugui funcionar ha de tenir capacitat de
decisió, i això requereix majoria absoluta. L’actual sistema és inadequat i
d’aquí la necessitat de canviar-lo per un de dobla volta. Al final ha
d’haver-hi un equip de govern, amb capacitat de decisió , i una oposició que
supervisi, controli i presenti alternatives. I un sistema de dedicacions i
sous, adequat com perquè sigui possible l’eficàcia en la gestió.
Ara i aquí
continuem immersos en fer filigranes , sense un model clar de dedicació i
compensació. Si els serveis municipals han de funcionar, algú ha d’estar al
capdavant per garantir el seu bon funcionament. I això requereix dedicació.
Quan alguns es demanen si els càrrecs municipals estan ben o mal pagats, cal
contestar, depèn. Els resultats es veuen
en la dedicació i l’eficàcia a la feina. Estalviar en alguns d’aquests apartats
no és garantia, en absolut de millorar les prestacions municipals, al contrari,
en la majoria de casos tenir persones dedicades a tirar endavant els projectes
municipals pot ser la millor inversió pel propi municipi.
# posted by joanroma @ 5:02 AM 
