Wednesday, July 15, 2015
EL DARRER INVENT
EL DARRER INVENT
Era previsible
tenir noves improvisacions en el full de ruta del procés quan el president fa
temps ha perdut la brúixola, la carta de navegar, el timó s’ha trencat, i la
nau fa aigües per tots costats.
Res estrany que en
aquestes circumstàncies, la fugida endavant sigui la única via possible i l’embolica
que fa fort, la solució miraculosa. Tots els protagonistes de l’independentisme
estan atrapats en una espiral de despropòsits, i ja res els pot parar fins
tenir els resultats del 27 S sobre la taula. I en aquell moment encara podem
veure reaccions i valoracions que res tinguin a veure amb la realitat. Quan s’ha
perdut el nord, res assegura que es torni a trobar.
El darrer invent
suposa un menysteniment brutal per la figura de la presidència de la
Generalitat. Ja no dic pel president Mas que passarà a la història com el
trinxador de tot el que s’havia aconseguit en 30 anys de la Generalitat
recuperada. Recordem-ho, el temps més llarg de democràcia i progrés de la
històrica contemporània.
Fer servir el Palau
de la Generalitat com el centre de les negociacions , pactes, tripijocs varis i
altres batusses entre partits i la denominada societat civil, és no entendre la
divisió entre institucions i partits. La màxima institució de Catalunya no pot
ser objecte de negociacions i pactes partidistes, com tampoc ho pot ser el
Parlament. Estem en un temps en que res és respectat, res és tingut en
consideració ni amb la deguda autoritat envers tots els catalans, pensin com
pensin.
Però, és que
conformar una candidatura amb el president de quart de la llista, amagat
darrere 3 candidats absolutament increïbles en qualsevol altre país de llarga
tradició democràtica és convertir la figura presidencial en una mena de “tapat”
per motivacions inexplicables, més pròpies de nens petits que juguen a veure
qui la fa més grossa. Posar de cap de llista a Raül Romeva , fins fa quatre
dies militant d’ICV i que ha lluitat, criticat, denunciat el comportament de
CiU dels darrers 30 anys, és sorprenent. Més ben dit, increïble i impropi d’un
polític coherent. I dic polític, perquè suposo que ara no ens diran que no ho
és. I a continuació dues candidates , impensables per sustentar uns llocs tant
destacats amb el segon i tercer de la candidatura, per davant del president Mas
i el cap de la oposició, Oriol Junqueras, és de matrícula d’honor.
I segur que darrere
bambalines, personatges com Quico Homes, Josep Rull , i altres deuen creure que
han fet el cim. Han aconseguit sortir en tots els mitjans de comunicació del
món mundial, creguts que no ho podien fer millor. Han sorprès a tothom, han
trencat tòpics, han innovat fins extrems impensables ¡¡¡ D’aquí a la glòria.
Ara ja només falta arreglar les baralles entre tots els grups i grupets que
volen tenir un lloc en aquesta candidatura. I hem pogut veure les corredisses
dels representants de MES ( els nostres ex companys de viatge) que deuen estar
més que preocupats de la barreja de polítics amb altres que no ho son. No sigui
que no els tinguin prou en compte i vagin a parar a llocs secundaris. Ells i
elles que s’han sacrificat per deixar una poltrona a la recerca d’una altra.
I qui pensa en el
país ? Qui pensa en la gent ? Qui imagina un nou període de 6, 10, 20 mesos
sense cap govern que governi ? Portem 4 anys de congelació en les decisions i
reptes del país. Aquesta gent només pensa en dir adéu a Espanya , ja no a 18
mesos vista, sinó a 6 mesos. En la subhasta pública de qui apreta més, també hi
ha hagut temps per reduir el temps d’espera, a només mig any. I bé, ara només
falta un petit detall, un tràmit a passar el dia 27 S que ja donen per
descomptat que serà d’un gran triomf de l’independentisme. No cal parlar de
vots, escons, partits diversos. Se suposa que el resultat serà aclaparador com
era segur el d’Artur Mas quan va dissoldre el Parlament amb 62 diputats i en va
sortir amb 50. De victòria en victòria fins a la derrota final. La bola de neu
s’ha fet imparable i toca tirar endavant, i sobretot no mirar ni enrere ni als
costats. No s’hi val dubtar, ara que ja no es pot frenar, només queda tirar
endavant amb el que sigui i amb qui sigui, com podem veure amb el trio elegit
per encapçalar la llista de la província de Barcelona.
Massa invents,
massa improvisació, massa mediocritat i poca responsabilitat per qui hauria de
ser exemple de prudència i coherència. Deixem que facin el seu curs, i
nosaltres els socialistes, tinguem el seny que no veiem en altres indrets, i
preparem-nos per fer la més intensa campanya de la nostra història. Ja no és
una qüestió de partit, és una qüestió de país.
# posted by joanroma @ 11:36 PM 
