Joan Roma

TRENCAR LA LEGALITAT

Immersos en l’espiral de declaracions, contradiccions  i despropòsits immensos, per part del president Mas , el seu govern i membres de Convergència, en aferrissada competició amb ERC i alguns components de les entitats, lligats al anomenat procés independentista, no parem compte de la gravetat d’algunes propostes, mai imaginades en cap país o Estat democràtic.

Que un president de govern, propugni incomplir i trencar la legalitat vigent, per anar cap un nou Estat, de manera unilateral, tira per terra no solament la legitimitat del qui ho proposa sinó tot l’entramat de les institucions internes del país, i es carrega qualsevol recolzament a nivell internacional. Cap país, cap governant d’Estats democràtics podria acceptar l’arribada d’un nou membre si no ha acomplert els preceptes legals que li donarien legitimitat.

Tantes vegades hem invocat l’exemple de Quèbec ( Canadà) com Escòcia ( Gran Bretanya) que els passos donats aquí res tenen a veure amb els que varen donar allà, i mai cap governant d’aquests territoris hauria endegat un procés com el d’aquí, i per descomptat mai, haguessin proposat vulnerar les regles democràtiques vigents, en els seus propis territoris ni les dels Estats als quals pertanyen.

Però, posats a trencar legalitats, si el nostre president proposa incomplir les estatals, res impedeix que els ajuntaments trenquin les catalanes. Els greuges que al·lega contra Madrid, els podem fàcilment trasplantar aquí, en la relació entre Generalitat i ajuntaments. Des de fa anys la Generalitat no paga el que deu als ajuntaments, es comporta de manera prepotent, insultant en molts casos pel que fa reivindicacions de major autonomia en matèries essencials com urbanisme, activitats , medi ambient, seguretat, ensenyament, serveis socials, mobilitat, etc.

Si ell planteja la desconnexió en menys de divuit mesos, o fins i tot en nou mesos, els ajuntaments ho poden fer en quinze dies. Si deixen de pagar el cànon de sanejament a l’ACA ( ja arruïnada), trenquen els vincles pel que fa a manteniment d’escoles, dipòsit de detinguts, col·laboració en matèria de justícia, registre civil, estadística, seguretat, o en temes d’ordenació del territori, urbanisme, mobilitat, activitats, medi ambient, etc, el resultat és el CAOS intern.

El no reconeixement de la legalitat vigent a Espanya, justifica el no reconeixement de la legalitat vigent a Catalunya. Ens donem compte d’on ens fiquem i cap on anem ? I si aquesta premissa val pels ajuntaments, val pels ciutadans de peu, respecte de les normes vigents en els municipis. Quines raons poden al·legar els Consistoris si qualsevol ciutadà copia el comportament del president de la Generalitat, o del seu Alcalde, i decideix no sotmetre’s a les exigències de les Ordenances municipals, ni dels plans d’urbanisme, ni de qualsevol altra normativa vigent ?

Fora de la legalitat només hi ha el caos. Es impensable , per impossible seguir el darrer full de ruta o , més ben dit, ocurrència del president Mas. Si creu o creuen que trencar amb la legalitat vigent és una mostra de valentia, ben aviat veuran que és una demostració d’inconsciència. Els principis democràtics son sagrats, i qui els vulgui trencar , no se’n sortirà. Varem lluitar quaranta anys per aconseguir-los, no permetrem tirar-los per terra en quatre dies.