Monday, July 27, 2015
PARLAMENT INGOVERNABLE
PARLAMENT INGOVERNABLE.
A mesura que van
apareixent noms de candidats, m’imagino la composició del nou Parlament com una
mena d’amanida multicolor, amb ingredients mai imaginats, i un resultat difícil
de digerir si tenim en compte les contradiccions entre partits, i dintre mateix
de la principal aposta per la independència: Junts pel sí.
De moment tothom
comenta els possibles resultats de cada força política, però ben pocs opinadors
es fixen en les immenses dificultats per
posar ordre en un immens caos, com serà el conjunt dels 135
parlamentaris que surtin elegits. Només
imaginar com es pot compatibilitzar en una mateixa llista gent tant diversa com
Germà Bel, antic socialista, transformat en crític, opinador i sobretot ben
pagat comentarista, i assessor d’Endesa, amb l’ex compositor i cantant, Lluís
Llach. O el propi Raül Romeva, suposat home d’esquerres amb persones tant
dretanes com el president Mas. O com Oriol Junqueras pot compartir cartell amb
Mohedano, Toni Comin, i altres que es declaraven autènticament d’esquerres pocs
anys enrere...
Si la nova
composició del proper hemicicle hagués de durar un instant, segurament aquesta
barreja tant immensa no donaria més maldecaps, però imaginar que hagin de donar
suport a un govern, és inimaginable per impossible de conciliar. I aquí rau un dels principals problemes per
pensar en la serietat d’una proposta com la que se’ns presenta. Una nova
improvisació fins extremes més que agosarats que no pot acabar bé de cap
manera.
Tots sabem que
crear equips no és fàcil. Més ben dit, disposar d’un equip conjuntat, és un
dels grans reptes de tot govern , i factor essencial perquè la seva gestió
pugui ser coherent, àgil i eficient. Si això val per un govern , val per un
Parlament. La formació de la Mesa del Parlament pot ser un exercici de
malabarisme inestable, i donar peu a sonades improvisacions que poden donar la
volta al món. La formació de les meses de les comissions, el nomenament de
portaveus, el funcionament de la maquinària parlamentària, es pot convertir en
un joc dels disbarats.
En resum, estem
assistint a un muntatge improvisat, en un trencaclosques de persones, més o
menys mediàtiques, pensades per provocar adhesions més que per trobar
solucions. Malament anem per aquest camí. Ajuntar peces no vol dir formar un
bloc, ni un edifici, ni un cos. La candidatura de Junts pel Sí, és un
conglomerat pensat per un instant. No un plantejament de futur, ni de present.
Tot el revés del
que ha fet el PSC. Fins ara aquest partit era l’ase de tots els cops però poc a
poc va esdevenint el model contrari a la improvisació i a l’oportunisme, per
convertir- se en el partit seriós, preparat, conjuntat i adequat per afrontar
les dificultats del periode que tenim al davant. Gent renovada, però molts amb
experiència en ajuntaments, on realment s’aprèn a governar i a pactar. Dos
elements indispensables pels nous temps que arriben. Veurem què diu la gent
davant els models que se’ls presenten: el de l’oportunisme de Junts pel Sí, i
el de la serietat , del PSC.
Queden pocs dies
per tenir les llistes a punt, i molts van molt endarrerits. I ja no diguem pel
que fa programes electorals. Suposo confien en improvisar també en aquest
apartat, i en una setmana presentaran un recull de bones intencions com les que
ja havien figurat en programes anteriors. Posats tots en un mateix perol,
esperen donar-li forma i color, i vendre’l com si fos nou. Ja no ve d’aquí, una
improvisació més.
# posted by joanroma @ 11:47 PM 
