Wednesday, July 01, 2015
JOC DELS DISBARATS
JOC DELS
DISBARATS.
Pobre país, pobra Catalunya, liderada per mediocres, increïblement
agosarats com per impulsar propostes sense cap ni peus. Fa 4 anys es va iniciar
un immens joc dels disbarats que depara novetats cada setmana, en una espiral
per veure qui la diu o la fa més grossa.
La d’avui prové del més agosarat de tots, l’Oriol Junqueras, en resposta a
la proposta de Llista del President, o Llista amb el President, plantejant com
alternativa que siguin les entitats sobiranistes les que facin una única llista
al Parlament, sense la presència de partits. Es a dir, ras i curt, matem (
apartem) els partits sobiranistes i donem l’alternativa a les entitats
sobiranistes, i que s’espavilin.
Sinó estès per escrit no es podria creure que el dirigent del principal
partit a l’oposició i alhora soci de govern de CiU ( perdó de CDC) hagi estat
capaç de proposar una iniciativa com aquesta. De fet, és una mostra clara de
que el procés, el govern i el principal partit de l’oposició estan en una
dinàmica embogida, cap un objectiu que ja veuen impossible.
En comptes de replantejar la situació, parar-se a pensar en la seva
correcció i modificació, es llencen propostes a la cara com qui llencés bosses
a un contenidor. Cal llegir dues, tres i més vegades aquestes declaracions per
creure-se-les. Més ben dit per estar segur que han sortit de la boca d’un
polític.
En aquest joc dels disbarats ja hem vist com s’han anat trencant tots els
partits. El darrer Unió Democràtica, amb unes imatges impensables en qualsevol
altre país de llarga tradició democràtica. Que surti cada dia la pròpia
presidenta del Parlament de Catalunya a renegar del partit al qual ha
representat durant tota la seva vida, i al que deu el càrrec que té, per haver
perdut una consulta que no li agradava, és d’una gravetat que l’hauria
d’apartar de la més alta institució del país.
Es una vergonya tenir una presidenta que no protegeix el càrrec que
ostenta, sinó que el fa servir per una batalla interna. I que a més no respecta
el resultat d’una consulta, i s’hi revela en contra. Com pot exercir el seu
càrrec si davant la opinió pública trenca amb el més sagrat dels principis
democràtics ?
Estem en la recta final i definitiva cap a les eleccions del 27 S. Confiem
en que Rajoy no escolti les veus per avançar les generals i posar-les en aquest
dia perquè podria motivar un retard en escoltar la veu dels catalans. El país
no resistiria allargar l’actual situació un o dos anys més. Tota l’
administració de la
Generalitat porta 4 anys congelada, parada, desanimada i exhausta.
No es prenen decisions per un doble motiu: per la falta de recursos econòmics,
i per la falta de direcció política. Tots els departaments estan congelats a
l’espera del què passi el 27 S, i res es pot aprovar per la bancarrota de les
finances de la Generalitat.
Allargar aquesta situació seria d’una immensa irresponsabilitat, afegida a
totes les que ja s’han produït en aquests anys. Un país pot resistir molts
embats, però res pitjor que l’adversari estigui dintre mateix de les
institucions i dels partits. L’espiral de disbarats ha de tenir uns límits,
però pel que veiem, cada setmana algú és capaç de reblar el clau i inventar-ne
algun de nou. Avui mateix en tenim una prova palpable i només cal esperar a
demà o demà passat per trobar-ne algun d’encara més rebuscat. Catalunya no es
mereix aquesta disbauxa.
# posted by joanroma @ 11:25 PM 
