Friday, July 10, 2015

 

PARLAMENT, EN HORES BAIXES - art. Regió 7

PARLAMENT , EN HORES BAIXES.
En converses amb molts altres ex parlamentaris, ens lamentem de la pèrdua d’imatge, respecte i autoritat de la principal institució del país: el Parlament de Catalunya. Ni en els pitjors somnis, ens haguéssim imaginat una situació com que la estem vivint, amb constants mostres de partidisme, sectarisme, ineficàcia i mala educació.
Aquest declivi del Parlament com a centre de la política del país, és una clara mostra de la crisis que impera en tots les institucions, a la qual ningú aporta termini ni solució. El Parlament ha deixat de ser l’organisme de supervisió, control i impuls de l’acció legislativa del govern , per passar a ser un plató de televisió, en el qual alguns dirigents polítics munten el seu show per aparèixer en els mitjans de comunicació.
No hi ha feina concreta per fer, i a falta d’iniciatives del govern, toca omplir l’ordre del dia dels plens, amb material reciclat. Es a dir, toca presentar algunes interpel·lacions, per justificar el temps, però sabent que els consellers interpel·lats no tenen cap ganes ni cap intenció de presentar novetats legislatives, perquè no n’hi ha.  Després de les interpel·lacions, es presenten propostes de resolució que totes els parts saben no serviran per a res. Tant si s’aproven com si es refusen, la seva vida útil té els dies comptats. Acabat el mandat, s’acaben els compromisos i decisions preses, per recomençar en el mandat següent.
Es molt dur veure la inutilitat de la principal institució quan més falta faria la seva activació i impuls. Precisament en èpoques de crisi és quan els dirigents polítics han de convertir el Parlament en el centre del debat, i dels acords. Ara i aquí, veiem com la presidenta del Parlament es converteix en una de les figures més controvertides del món polític, trinxant la imatge de persona equànime, objectiva, dialogant... que tot president o presidenta del Parlament ha de tenir, per entrar en la batalla interna d’UDC, i a favor de tesis que varen perdre la consulta interna. Tot el contrari d’una figura presidencial.
Si a la penositat dels plens parlamentaris, hi afegim, la més que fatal imatge de la Comissió contra la corrupció, arribem a la conclusió d’un Parlament en les hores més baixes de la història recent. Un Parlament poc respectat, perquè els propis parlamentaris no respecten les regles escrites, ni les no escrites,  sobre comportaments interns. Comportaments que s’havien respectat fins el darrer mandat, però que ara es tradueix en indumentàries increïbles, imatges impròpies d’un Parlament, crits, gestualitats inadequades, etc, etc.
Mal va un país quan el seu govern paralitza tota l’activitat administrativa, i trasllada la paralització al Parlament que l’ha de controlar, supervisar i endegar l’activitat legislativa. Si algú creu que aquesta situació quedaria resolta en un “nou país” va molt desencaminat. Precisament aquest immens desgavell és preludi d’un pèssim resultat el 27 S.  El procés porta un camí caòtic , similar a la situació que viu el govern i el Parlament. No crec possible empitjorar la situació present, ni que sigui per falta de temps, però els qui hem ostentat el càrrec de parlamentari, ens fem creus del que veiem en aquests moments.

Que arribi el 27 S el més aviat possible i sigui quin sigui el resultat, doni pas a una nova etapa radicalment diferent a l’actual. No es pot continuar per aquest camí de baixada  indefinida quan més falta faria retrobar l’ambició pel compromís i l’eficàcia.  En un moment en que alguns creuen poder fer llistes sense polítics, l’únic que s’ha de fer és jubilar a determinats polítics, però que ningú cregui que aquest és el problema del país. El problema ha vingut de dirigents mediocres que no han sabut ni volgut entomar les responsabilitats que li eren pròpies. 





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?