Friday, July 10, 2015
PARLAMENT, EN HORES BAIXES - art. Regió 7
PARLAMENT , EN HORES BAIXES.
En converses amb molts altres ex
parlamentaris, ens lamentem de la pèrdua d’imatge, respecte i autoritat de la
principal institució del país: el Parlament de Catalunya. Ni en els pitjors
somnis, ens haguéssim imaginat una situació com que la estem vivint, amb
constants mostres de partidisme, sectarisme, ineficàcia i mala educació.
Aquest declivi del Parlament com a centre de
la política del país, és una clara mostra de la crisis que impera en tots les
institucions, a la qual ningú aporta termini ni solució. El Parlament ha deixat
de ser l’organisme de supervisió, control i impuls de l’acció legislativa del
govern , per passar a ser un plató de televisió, en el qual alguns dirigents
polítics munten el seu show per aparèixer en els mitjans de comunicació.
No hi ha feina concreta per fer, i a falta
d’iniciatives del govern, toca omplir l’ordre del dia dels plens, amb material
reciclat. Es a dir, toca presentar algunes interpel·lacions, per justificar el
temps, però sabent que els consellers interpel·lats no tenen cap ganes ni cap
intenció de presentar novetats legislatives, perquè no n’hi ha. Després de les interpel·lacions, es presenten
propostes de resolució que totes els parts saben no serviran per a res. Tant si
s’aproven com si es refusen, la seva vida útil té els dies comptats. Acabat el
mandat, s’acaben els compromisos i decisions preses, per recomençar en el
mandat següent.
Es molt dur veure la inutilitat de la
principal institució quan més falta faria la seva activació i impuls.
Precisament en èpoques de crisi és quan els dirigents polítics han de convertir
el Parlament en el centre del debat, i dels acords. Ara i aquí, veiem com la
presidenta del Parlament es converteix en una de les figures més controvertides
del món polític, trinxant la imatge de persona equànime, objectiva,
dialogant... que tot president o presidenta del Parlament ha de tenir, per
entrar en la batalla interna d’UDC, i a favor de tesis que varen perdre la
consulta interna. Tot el contrari d’una figura presidencial.
Si a la penositat dels plens parlamentaris, hi
afegim, la més que fatal imatge de la Comissió contra la corrupció, arribem a
la conclusió d’un Parlament en les hores més baixes de la història recent. Un
Parlament poc respectat, perquè els propis parlamentaris no respecten les
regles escrites, ni les no escrites,
sobre comportaments interns. Comportaments que s’havien respectat fins
el darrer mandat, però que ara es tradueix en indumentàries increïbles, imatges
impròpies d’un Parlament, crits, gestualitats inadequades, etc, etc.
Mal va un país quan el seu govern paralitza
tota l’activitat administrativa, i trasllada la paralització al Parlament que
l’ha de controlar, supervisar i endegar l’activitat legislativa. Si algú creu
que aquesta situació quedaria resolta en un “nou país” va molt desencaminat.
Precisament aquest immens desgavell és preludi d’un pèssim resultat el 27
S. El procés porta un camí caòtic ,
similar a la situació que viu el govern i el Parlament. No crec possible
empitjorar la situació present, ni que sigui per falta de temps, però els qui
hem ostentat el càrrec de parlamentari, ens fem creus del que veiem en aquests
moments.
Que arribi el 27 S el més aviat possible i
sigui quin sigui el resultat, doni pas a una nova etapa radicalment diferent a
l’actual. No es pot continuar per aquest camí de baixada indefinida quan més falta faria retrobar
l’ambició pel compromís i l’eficàcia. En
un moment en que alguns creuen poder fer llistes sense polítics, l’únic que
s’ha de fer és jubilar a determinats polítics, però que ningú cregui que aquest
és el problema del país. El problema ha vingut de dirigents mediocres que no
han sabut ni volgut entomar les responsabilitats que li eren pròpies.