Saturday, July 04, 2015
GRÈCIA I TUNÍSIA - art. Regió 7
GRÈCIA I TUNÍSIA
Per motius ben diferents portem uns dies
especialment intensos i preocupants per la situació de dos països que haurien
de merèixer solució als seus problemes i evitar puguin caure en moviments de no
retorn.
Tunísia és l’únic país del nord d’Africa on la
democràcia ha arrelat i el seu exemple hauria de servir de model per tot el seu
entorn. Un brutal atemptat pot tirar per terra tot l’aconseguit en aquests
anys. Es un país que viu bàsicament del turisme i els terroristes saben molt bé
on poden causar mals irreparables. Un sol atemptat pot ferir de mort la
principal indústria del país com estem veient aquests dies.
Tenim un greu problema tots plegats, encara
que ens pugui semblar que la UE està prou salvaguardada de casos semblants. Hem
vist que no, i sembla ser que tindrem noves mostres en qualsevol moment, en
qualsevol lloc del continent. Els greus desequilibris mundials propicien
l’aparició de moviments que no sabem ben bé què pretenen, però els seus actes produeixen
alteracions brutals en els equilibris polítics, fins ara , mai vistos. Una mostra son nous partits amb posicionaments
extremistes i solucions fàcils, a situacions complexes. No donen mai bon
resultats.
En quan a Grècia, tots desitgem es trobi una
solució que permeti garantir la seva continuïtat dintre de la zona euro i eviti
els cataclismes que molt pronostiquen. Es fa difícil entendre les sortides
viables perquè ni llegint, ni escoltant els grans comentaristes i experts, no
en traiem l’aigua clara. Alguns proposen que surti de l’euro com a via de
solució, altres que accepti les propostes que li han posat sobre la taula, i
finalment altres que aguanti i esperi , segurs de que la UE no anirà més lluny
del que diu.
Sigui quina sigui la sortida, queda clar que
la UE ha de modificar sensiblement els seus plantejaments i forma d’actuar. No
hi ha un autèntic govern europeu que consolidi els avenços fets, i avanci cap a
noves estructures de caire federal. Estem encara en una confederació d’estats,
i amb aquest sistema no podem resoldre
els greus conflictes que trobem. Només es fan passos transitoris, per sortir
del pas, però no es modifiquen els grans tractats per adaptar-los a situacions
totalment noves.
No hi ha sintonia entre els principals estats,
i de moment la contemporització dels problemes va donant pas a conflictes que
s’estanquen i no troben solució. Estem en mans de governs de dretes que vetllen
pels interessos individuals sense pensar en els col·lectius. Es hora de
promoure canvis que sempre han vingut de la mà de governs socialdemòcrates. La
única via possible és la transformació de la UE en els Estats Units d’Europa,
amb un govern central fort, amb un Banc Central, amb organismes i institucions
que realment funcionin com un sol estat.
Què podem fer individualment cadascun de
nosaltres ? Pot semblar que això ho hem de deixar pels grans entesos o pels
experts que es mouen en els més alts nivells, però no ho crec. Si tots proposem
als nostres partits, a nivell intern o extern , que impulsin projectes de
caràcter europeu, al final ho faran. Ja no podem només pensar en resoldre els
temes més propers sinó també els més llunyans perquè també ens afecten
directament.
Les crisis d’aquests dos països ens afecten
més directament del que molts pensem. En el primer cas perquè posa en perill un
país democràtic, i expulsa aturats cap a les nostres costes. En el segon cas
perquè si realment ens considerem europeus hem d’ajudar a resoldre la situació
d’un dels nostres. No podem deixar-ne un a la seva sort, en el moment que més
ens necessita.
# posted by joanroma @ 2:08 AM 
