Joan Roma

BORREDÀ PROP DELS 600 HABITANTS.
Probablement dintre d’un mes o dos, el poble arribarà als 600 habitants, un objectiu que creiem positiu pel que té de garantia pel manteniment d’uns serveis bàsics de qualitat. No estic d’acord en créixer per créixer, sinó d’incrementar poc a poc els habitants per justificar un nivell de serveis elevat i de qualitat.
Recordo molt bé el desànim que hi havia en el poble 20 anys enrere quan es tancaven fàbriques, no es trobava feina, no hi havia els equipaments turístics actuals , i la gent optava per marxar. Durant uns quants anys perdíem 15,20 o 30 habitants, cada any, però a més aquest despoblament produïa un efecte desmoralitzador sobre la resta que era molt negatiu.
Les alternatives eren marxar cap a qualsevol altre indret, o quedar-se i esperar millors temps però sense sortides clares que no passessin per cobrar l’atur durant dos anys i intentar obtenir una invalidesa, per part de les persones grans.
A més, el despoblament va provocar el tancament de comerços i botigues, que ja no han tornat i difícilment tornaran., sabateries, perruqueries, forn de pa, queviures, algun bar, etc, fins arribar a la situació actual. I un poble sense botigues ni comerços és un poble sense vida, per això era tant important buscar sortides adequades a aquella situació.
Estem parlant dels anys 80 i meitats dels 90, una llarga etapa realment complicada. I va ser quan vàrem voler fer realitat una vella aspiració de gent del poble i de fora. Obrir el poble cap una nova zona i poder edificar. Fins aleshores el poble estava tancat i ningú podia comprar perquè ningú volia vendre i el poc que es venia era en llocs molt poc adequats i que espatllaven el futur del poble, perquè no s’hi feien carrers com cal, o no tenien serveis bàsics, etc.
Això va motivar la zona nord. Es a dir, fer una modificació del pla d’urbanisme que teníem i ampliar la zona edificable, mitjançant l’obertura de 5 carrers i urbanitzant-la amb tots els serveis, i promovent una edificació de qualitat. Va ser un procés llarg i complicat, però el resultat va ser excel.lent. Vàrem aconseguir trencar la paràlisi del poble, crear feina i portar gent al poble, que al mateix temps donava vida a les botigues i comerços. Poc a poc, el poble recuperava una certa il.lusió i vida. I tot es va fer amb transparència i honestedat , i a uns preus assequibles.
Posteriorment , la vida del poble ha anat canviant i millorant, però la zona nord es va esgotar i havien quedat famílies del poble i de fora, amb el desig de fer-se una casa i instal.lar-se aquí. I d’aquí i de les peticions de moltes persones , en va sortir fer dues petites zones de creixement noves, l’una coneguda com Camí de la Roca, i l’ altra Cal Gall.
En contra del que alguns poden pensar aquestes dues promocions varen ser llargament discutides i valorades dintre de l’ Equip de Govern Municipal , perquè tots teníem clar que no volíem grans promocions que trenquessin l’harmonia del poble. Es més, les vàrem retallar i adequar a l’entorn perquè encaixessin millor. I la tramitació va seguir tot el seu curs. Vàrem fer reunions en el Centre Cívic, obertes a tot el poble, per explicar les propostes, vàrem fer butlletins municipals per donar-les a conèixer i vàrem fer còpies per tots els propietaris i interessats. Ningú va presentar cap al·legació ni recurs en contra. Ningú. Per tant sorprèn , que ara algú hi mostri discrepàncies o cregui que s’haurien d’haver fet d’una altra manera. Si ho creia ho havia de dir i proposar sinó ho va fer és perquè ho veia bé.
Aquesta és una situació força habitual a Borredà, com una mica per tot arreu. Gent que critica una cosa, però ho fa al cap d’uns anys o quan ja està fet. En fi, ja hi estem acostumats.
Tornant al tema, vull afegir també que les dues zones en que s’amplia el poble, no estan únicament pensades per la gent de fora, sinó molt especialment per la gent d’aquí. També es deia a la zona nord que allà només hi hauria forasters, i la realitat demostra que la meitat de les cases estan habitades tot l’any.
També en aquests dos nous casos passarà una cosa semblant. S’està produint un fet evident com és el que molta gent marxa de les ciutats i vol anar a viure en un poble petit, ben equipat i ben comunicat. Nosaltres ho podem oferir. I tothom qui conegui el poble i hi visqui tot l’any pot comprovar un bon nombre de famílies que han vingut a viure aquí i s’han instal·lat aquí. I això és important pel nostre futur. Això permet tenir les escoles plenes, amb els professors suficients, el consultori mèdic ben atès, les botigues i comerços oberts, els restaurants enfeinats, i els equipaments en marxa i ben utilitzats.
I tot s’ha fet amb l’objectiu de fer progressar el poble d’una manera raonable. Apostant per la qualitat , i sense cap història estranya al darrera. Tothom ha pogut participar en la planificació, discussió i aprovació del pla d’urbanisme i tothom qui vulgui o s’ho pogui permetre tindrà una vivenda amb un petit jardí.
I aquí parem. No tenim cap intenció de continuar ampliant el poble. Creiem que els objectius que buscàvem s’estan complint. Un poble de dimensions mitjanes, ben equipat, amb bons serveis i amb un futur garantit, compaginant diverses feines i treballs, i donant prioritat a la millora de les condicions de vida, per damunt d’altres consideracions. Aquesta és la història de les nostres preocupacions com Equip de Govern Municipal . Hem actuat sempre amb rigorositat i eficàcia, i mai ningú podrà dir que hi ha hagut cap interès que no fos l’estrictament municipal. El de progrés i millora. I estem convençuts d’haver sintonitzat amb els aspiracions del poble perquè any rere any , el poble ens ha fet confiança. I tots ens coneixem i tots sabem qui mereix o no confiança.
I l’estimació es demostra de múltiples maneres. Uns dedicant-nos a les tasques municipals, altres treballant en les entitats, o impulsant iniciatives i projectes pel conjunt del municipi. Tota feina és d’agrair , i sempre s’ha de demanar respecte als qui s’hi dediquen.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Federació XI del PSC
.