Joan Roma

UN MINIM DE SERIETAT
En un polític, ni que sigui de segona fila, se li ha d’exigir respecte a la veritat i no llençar acusacions a tort i dret, sense aportar proves o sense fer el que pertoca en un marc com l’actual, anar als tribunals, si el que s’afirma es creu que és cert.
Aquesta introducció ve a tomb de l’article d’opinió del dissabte dia 3 de novembre, en aquestes pàgines per part del Sr. Ramon Minoves, de Convergència. Alegrament es permetia acusar els partits del govern de pressions, i suposades compres de voluntats polítiques i fitxatges de càrrecs d’altres partits, gràcies a subvencions i ajudes de la Generalitat.
Potser recorda vells temps , durant els governs de CiU, en que era habitual l’amiguisme a nivell personal, i el partidisme a nivell institucional. Es a dir, en moltes ocasions amb xifres a la mà , havíem demostrat des del PSC que CiU primava els ajuntaments del mateix color polític en detriment dels altres. Era visible i constatable com la distribució dels grans plans de subvencions es decantaven cap a municipis governats per ells. Precisament per evitar comportaments similars o temptacions per part dels actuals partits en el govern s’han fet canvis notables en la transparència i atorgament de les subvencions.
Veiem alguns canvis notables en la gestió del tripartit , respecte els temps de CiU. Ara, totes les subvencions que el govern concedeix que excedeixen els 3.000 euros son publicades en el Diari Oficial de la Generalitat. Per tant, son públiques i notòries per qui les reben i per qui no. I conseqüentment transparentes.
El Fons Català de Cooperació , ha crescut notablement des de l’arribada del tripartit, en més del doble del que donava CiU als ajuntaments. Doncs, bé, la distribució es fa de manera totalment transparent i més a favor dels petits ajuntaments que dels grans, però a tots per igual, governi qui governi.
El Pla Únic d’Obres i Serveis , el gran pla de subvencions per obres dels ajuntaments catalans, amb 600 milions d’euros, es distribueix amb una objectivitat i transparència com mai havia tingut, en temps de CiU. I respectant molt millor les peticions dels ajuntaments.
La Xarxa Barcelona Municipis de Qualitat, el gran pla de subvencions de la Diputació de Barcelona, té igualment una transparència i objectivitat fora de tot dubte, com ho demostren els elogis de tots els ajuntaments, de tots els colors polítics.
Puc seguir amb els crèdits de l’ Institut Català de Finances, en el passat ben controvertits i discutits per com i a qui es donaven, i que ara ningú discuteix, perquè prima la serietat i objectivitat.
En fi, podríem seguir amb una dotzena més de plans d’ajuts per camins, per infrastructures , per subministrament d’aigua, etc. En tots els casos veuríem un grau de transparència i objectivitat que mai havíem tingut en temps de CiU. Perquè doncs aquestes acusacions , sense proves ni documents que les avalin? Es fàcil contestar. Per una banda poca serietat de qui les formula, i per altra, nerviosisme per una situació que s’allarga i s’allargarà notablement de travessia del desert, en un partit que no hi estava acostumat i que veu com treballen altres partits i el seu queda estancat.
Ho he repetit en moltes ocasions i ho torno a dir. Si els ajuntaments socialistes obtenen més i millors ajuts que els de CiU, o altres formacions no és per cap motiu partidista de les institucions, sinó per una millor organització interna. Ens reunim periòdicament, ens informem millor i treballem més eficaçment. Aquest és el secret, i si algú no demana, que no esperi que li donin. Es tant senzill com això. La resta és inventar-se fracassos per culpa d’altres quan la culpa és pròpia. I si el Sr. Minoves té alguna prova del que acusa que la presenti i no s’amagui darrera generalitzacions que res aporten, sinó confusió i rebuig.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.