Joan Roma

UNA ALTRA COOPERACIÓ
En poques setmanes hem tingut noticies realment alarmants per alguns comportaments inacceptables de Organitzacions No Governamentals (ONG), en països pobres. Primer va ser Intervida, després L’ Arca de Zoé, i ara Global Infantil. Res garanteix que en pocs dies ens trobem amb alguna altra mostra de com no s’han de fer les coses .
I és que a Espanya hi ha més d’un miler de ONG’s. Cal un replantejament urgent i radical d’aquesta proliferació perquè suposa un malbaratament de recursos i la impossibilitat de fer-ne una supervisió i control per part de les administracions i dels propis ciutadans que les alimenten amb les seves donacions i aportacions.
Els qui tenim càrrecs públics i des d’ells volem participar en la Cooperació ,necessitem garanties de que els diners de tots els nostres ciutadans, tindran un bon destí. De fet molts ajuntaments ja estem agrupats per treballar junts en el marc del Fons Català de Cooperació. I aquest organisme proposa projectes, una mica per tot arreu , i la agrupació fa la força per trobar finançament suficient per encarar reptes de comú acord amb els ciutadans del país ajudat.
Amb tot, crec interessant donar compte d’algunes reflexions tingudes amb altres alcaldes i amb responsables de la Diputació de Barcelona, per introduir canvis importants en el sistema de cooperació amb altres països. I és el de prioritzar la cooperació i ajuda als territoris necessitats, via ajuntaments, sempre i quan siguin democràtics . Una via que reforçarà la democràcia local, i de rebot, la general, al mateix temps que ajudarà al desenvolupament de la zona elegida.
I és que ara es donen situacions realment injustes, il·lògiques i fins i tot escandaloses en molts indrets del món. Veiem-ne alguns exemples. Si tenim un ajuntament democràtic , honest , rigorós i amb lògica voluntat de millorar la vida dels seus ciutadans, ajudem-lo i donem-li les eines per sortir-se’n bé. Que no li passin coses com que una ONG estrangera tingui els drets de l’aigua, pous, i mitjans de transport que facilita als veïns, en comptes que sigui l’ajuntament.
O que l’únic camió, o màquina excavadora sigui d’una altra ONG, o d’una entitat religiosa , que ajuda a determinats veïns en funció de simpaties o afinitats religioses o polítiques. O que l’únic consultori mèdic, no sigui municipal , sinó d’una altra ONG, o comunitat religiosa que el fa servir per fer proselitisme, i així un llarg reguitzell d’exemples que deixen l’ajuntament en qüestió sense eines, sense diners, sense capacitat de sentir-se útil davant els seus ciutadans, perquè tothom de fora té més mitjans que ell.
En resum, tot un seguit de càrrecs públics plantegem un capgirament de les polítiques de cooperació per fer-les més properes als beneficiaris, i que sempre siguin ells els qui passin al davant de la cooperació a casa seva, i la supervisin i controlin perquè garanteixi , primer la honestedat i després l’eficàcia.
I després , que serveixin per reforçar les institucions democràtiques locals. Si son ajuntaments, els ajuntaments i si son consells tribals o comunitats indígenes, que siguin aquestes les beneficiàries de les nostres aportacions econòmiques, tècniques o humanes. El que no pot ser és mantenir determinats funcionaments i actituds de cara el futur, amb els escàndols que estan caient. Tota ONG ha de ser auditada externament i mostrar la feina feta, a nivell intern i extern. I qualsevol dubte en el funcionament ha de ser aclarit i resolt en poc temps i de forma contundent. N’hi ha moltes, evidentment la majoria, que tenen una sòlida formació i comportament, però unes poques les espatllen totes. Com a mínim a nivell d’imatge. I quan més aviat es faci, millor. La confiança és la millor eina per fomentar la cooperació.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació XI del PSC.