Sunday, November 04, 2007
L' ALCALDE EVARIST
Tot sovint passa que s'ha d'esperar la mort d'una persona per posar-lo com exemple i demostrar que molts dels atacs i crítiques als polítics, en general, son clarament injustes quan es va a l'arrel de la persona i la seva feina. Aquest és el cas de l' Evarist de la Torre, alcalde - president de l' Ajuntament de El Pont de Vilomara i Rocafort des de l'any 83. Es a dir, just 4 anys després de les primeres eleccions democràtiques municipals, i per agafar el relleu d'un altre alcalde mort a destemps, el company Cecilio, el primer alcalde democràtic.
L'alcalde Evarist, ha mort en actiu, com ell sempre havia volgut. No s'imaginava jubilat, tot i que havia decidit no tornar-se a presentar i deixar pas a una nova generació de polítics. Si el destí hagués canviat la seva trajectòria l'hauríem vist servint el país en algun altre lloc proper al ciutadà, no serà així, malauradament.
Però aquesta desaparició serveix per reflexionar sobre el paper dels polítics, i molt especialment dels alcaldes. Son la immensa majoria, els qui volen transformar la societat i servir el seu poble. I fer-ho amb honestedat i eficàcia. Amb cos i ànima i amb entusiasme, orgullosos de veure com deixaran un municipi molt millor de com l'han trobat. I li posen una empremta que sempre més l'acompanyarà.
Conec bé El Pont de Vilomara i Rocafort, i he col•laborat amb l' Evarist i els seus equips durant tots aquests anys. Seran els propis vilomarencs qui jutgin la feina feta, però només cal tancar els ulls i veure com era el poble, millor dits els pobles de El Pont i Rocafort, 28 anys enrere, quan l'alcalde Cecilio va entrar a l'abril del 79 a l'ajuntament i com son ara, al cap de tots aquests anys.
El municipi estava en un racó de la comarca, poc conegut, amb una població estancada, convertida en poble dormitori de Manresa. Pocs i vells serveis municipals, i poca indústria i altres activitats per donar vida a una població, bona part de la qual havia vingut d'altres indrets.
No es dona en gaires ocasions ni indrets un maridatge tant estret i total entre poble i Consistori com aquí. I com un alcalde pot encaixar i representar la voluntat de superació i progrés de tota la comunitat.
I es va començar per on un socialista té les prioritats marcades. Les velles i atrotinades escoles es varen convertir en un magnífic centre mèdic, ben equipat i completat amb aportacions públiques i negociacions privades amb la família Serra SAntamans , fill il•lustre del poble.
I es va construir un nou centre escolar, ampli, modern, amb zona esportiva, donant un aire totalment diferent al que eren les construccions del poble. I la nova apertura transformà un vell camí en el Passeig de la Pau, i d'allà una nova connexió cap a fora del casc urbà. I ben aprop es restaurà la església de Santa Magdalena, i més tard el magnífic i espectacular pont que dona nom al municipi, fou restaurat i preservat per la eternitat.
I es volia canviar la imatge d'un poble dormitori, i es construïren les piscines, s'obrí el poble cap a nous sectors, amb promocions de qualitat i modernitat. I la vella casa consistorial, amb aluminosi va donar vida a un nou Ajuntament a la part alta del poble.I l'afany per créixer i donar vida a la gent, portà a iniciar una trajectòria exemplar i innovadora a tot el país, com l'aposta per la indústria del reciclatge. Les velles naus industrials de dintre el poble acolliren les primeres activitats, i tot seguit es buscaren nous indrets per ampliar i completar aquella primera aposta. Va néixer el polígon industrial, excavat i guanyat a la muntanya de roca viva, i a canvi, aconseguí compensacions immenses de la Generalitat, pel municipi. Un exemple n'és el Centre Cívic, al mig del poble. Lloc cèntric i centre de la vida social i cultural dels ciutadans que mostren orgullosos a tothom qui els visita.
I no defugí els problemes veïns, com els produïts per la urbanització de Marquet Paradís, que negociat amb l'ajuntament de Mura, produí el traspàs cap El Pont. I posteriorment la millora dels serveis i infrastructures, de tots plegats.
En fi, podria enumerar una dotzena més de grans projectes que han marcat una època i han portat el municipi, cap un dels primers llocs de la comarca i del país. L' Evarist estava orgullós del seu poble i el poble d'ell. La sintonia era perfecte i el seu pas serà ja etern. Es lògic que els seus companys i amics estiguem tristos, però també orgullosos de demostrar , en la seva persona i trajectòria, que l'activitat política és noble, necessària i indispensable. I que la dedicació i eficàcia pot transformar de dalt a baix la realitat d'un municipi que sota els seus mandats ha encarat una trajectòria radicalment diferent de la que tenia quan ell hi va arribar. Per això, avui els sentiments son dobles : de tristor, però també de legítim orgull. Que descansi en pau.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.
Tot sovint passa que s'ha d'esperar la mort d'una persona per posar-lo com exemple i demostrar que molts dels atacs i crítiques als polítics, en general, son clarament injustes quan es va a l'arrel de la persona i la seva feina. Aquest és el cas de l' Evarist de la Torre, alcalde - president de l' Ajuntament de El Pont de Vilomara i Rocafort des de l'any 83. Es a dir, just 4 anys després de les primeres eleccions democràtiques municipals, i per agafar el relleu d'un altre alcalde mort a destemps, el company Cecilio, el primer alcalde democràtic.
L'alcalde Evarist, ha mort en actiu, com ell sempre havia volgut. No s'imaginava jubilat, tot i que havia decidit no tornar-se a presentar i deixar pas a una nova generació de polítics. Si el destí hagués canviat la seva trajectòria l'hauríem vist servint el país en algun altre lloc proper al ciutadà, no serà així, malauradament.
Però aquesta desaparició serveix per reflexionar sobre el paper dels polítics, i molt especialment dels alcaldes. Son la immensa majoria, els qui volen transformar la societat i servir el seu poble. I fer-ho amb honestedat i eficàcia. Amb cos i ànima i amb entusiasme, orgullosos de veure com deixaran un municipi molt millor de com l'han trobat. I li posen una empremta que sempre més l'acompanyarà.
Conec bé El Pont de Vilomara i Rocafort, i he col•laborat amb l' Evarist i els seus equips durant tots aquests anys. Seran els propis vilomarencs qui jutgin la feina feta, però només cal tancar els ulls i veure com era el poble, millor dits els pobles de El Pont i Rocafort, 28 anys enrere, quan l'alcalde Cecilio va entrar a l'abril del 79 a l'ajuntament i com son ara, al cap de tots aquests anys.
El municipi estava en un racó de la comarca, poc conegut, amb una població estancada, convertida en poble dormitori de Manresa. Pocs i vells serveis municipals, i poca indústria i altres activitats per donar vida a una població, bona part de la qual havia vingut d'altres indrets.
No es dona en gaires ocasions ni indrets un maridatge tant estret i total entre poble i Consistori com aquí. I com un alcalde pot encaixar i representar la voluntat de superació i progrés de tota la comunitat.
I es va començar per on un socialista té les prioritats marcades. Les velles i atrotinades escoles es varen convertir en un magnífic centre mèdic, ben equipat i completat amb aportacions públiques i negociacions privades amb la família Serra SAntamans , fill il•lustre del poble.
I es va construir un nou centre escolar, ampli, modern, amb zona esportiva, donant un aire totalment diferent al que eren les construccions del poble. I la nova apertura transformà un vell camí en el Passeig de la Pau, i d'allà una nova connexió cap a fora del casc urbà. I ben aprop es restaurà la església de Santa Magdalena, i més tard el magnífic i espectacular pont que dona nom al municipi, fou restaurat i preservat per la eternitat.
I es volia canviar la imatge d'un poble dormitori, i es construïren les piscines, s'obrí el poble cap a nous sectors, amb promocions de qualitat i modernitat. I la vella casa consistorial, amb aluminosi va donar vida a un nou Ajuntament a la part alta del poble.I l'afany per créixer i donar vida a la gent, portà a iniciar una trajectòria exemplar i innovadora a tot el país, com l'aposta per la indústria del reciclatge. Les velles naus industrials de dintre el poble acolliren les primeres activitats, i tot seguit es buscaren nous indrets per ampliar i completar aquella primera aposta. Va néixer el polígon industrial, excavat i guanyat a la muntanya de roca viva, i a canvi, aconseguí compensacions immenses de la Generalitat, pel municipi. Un exemple n'és el Centre Cívic, al mig del poble. Lloc cèntric i centre de la vida social i cultural dels ciutadans que mostren orgullosos a tothom qui els visita.
I no defugí els problemes veïns, com els produïts per la urbanització de Marquet Paradís, que negociat amb l'ajuntament de Mura, produí el traspàs cap El Pont. I posteriorment la millora dels serveis i infrastructures, de tots plegats.
En fi, podria enumerar una dotzena més de grans projectes que han marcat una època i han portat el municipi, cap un dels primers llocs de la comarca i del país. L' Evarist estava orgullós del seu poble i el poble d'ell. La sintonia era perfecte i el seu pas serà ja etern. Es lògic que els seus companys i amics estiguem tristos, però també orgullosos de demostrar , en la seva persona i trajectòria, que l'activitat política és noble, necessària i indispensable. I que la dedicació i eficàcia pot transformar de dalt a baix la realitat d'un municipi que sota els seus mandats ha encarat una trajectòria radicalment diferent de la que tenia quan ell hi va arribar. Per això, avui els sentiments son dobles : de tristor, però també de legítim orgull. Que descansi en pau.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.
# posted by joanroma @ 11:10 AM 
