Wednesday, November 14, 2007
LA SOCIETAT CIVIL, PARLA
En qüestió de pocs dies s’han produït uns quants fets que mereixen ser destacats pel que tenen de canvi substancial en el nostre país. Ja era hora de que associacions empresarials del Bages, o representants del Foment de Treball a Catalunya o de les Cambres de Comerç, diguin alt i clar què en pensen del funcionament de les institucions catalanes , així com de les espanyoles. I encara més interessant ha estat l’anàlisi i declaracions del Cercle d ‘Economia, amb un plantejament novedós i crític com no s’havia fet en molts anys .
Es d’elogiar aquesta claredat com era criticable el llarg silenci d’altres temps , sota els governs de CiU. I ho dic en coneixement de causa perquè, quantes vegades com a Diputat em trobava poc acompanyat, a l’hora de reclamar el desdoblament de l’Eix de Llobregat, o fer autovia a l’ Eix Transversal, o un millor projecte pel cremallera de Montserrat, o exigir la connexió de Coll de Pal amb La Molina, o distribuir millor els incentius a les empreses, o evitar distribucions d’ajuts i crèdits en funció de criteris poc transparents, etc. O en termes més generals, els mals funcionaments de RENFE, aquí i per tot arreu, amb una falta crònica d’inversions. I ja no diguem l’aeroport, el port i un llarg etcètera.
Aquesta valentia actual és un bon símptoma pel que té de rebel·lió contra mals funcionaments evidents, i per una millora de les llibertats individuals i col·lectives, que deixen enrere altres temps en que parlar públicament podia comportar represàlies ,sota diferents fórmules.
Tenen raó els empresaris del Bages quan aprofitant una dissertació del Sr. Adolf Todó, expressen queixes per la elevada burocràcia que no ha permès aprofitar millor les potencialitats de PTB. Té raó Foment del Treball quan, amb xifres a la mà, compara inversions en uns i altres territoris d’ Espanya. I tenen raó les Cambres de Comerç i altres entitats civils quan es queixen de tractes discriminatoris o mals funcionaments en un bon nombre de gestions i tramitacions habituals. I en aquest memorial de greuges i queixes ens hi apuntem els ajuntaments, segurament amb més entusiasme i raó que ningú altre. Però, tot això ve de lluny. Que ningú em digui que la burocràcia ha aparegut tot de cop i encara menys els mals funcionaments.
Tenim una maquinària administrativa mal organitzada i , per tant , poc eficient. I és un autèntic desastre en molts apartats. Ho he dit en el passat i ho dic ara, en que en alguns aspectes ha millorat. Però, el que mal comença té difícil arreglo. Patim un autèntic pecat original. La creació de la nova administració, nova de trinca, no es va portar gens bé. Va néixer, copiant l’estructura de l’ Estat, en comptes de cercar la innovació i la eficiència. Posteriorment, a la estructura inicial s’hi varen anar afegint capes i més capes, de funcionaris provinents de traspassos, o per vies de simpatia de partit. I en unes Conselleries, més que en altres. I fins i tot provocant batalletes entre socis en el seu interior. Tot plegat quan s’arriba a superar la xifra dels cent mil , i ningú s’ha atrevit a posar ordre en un món tant complex. I en aquestes arriba el tripartit. Que ningú pensi que es fan miracles de cop i volta.
Toca emprendre una gran reforma interna. I estic segur que aquest Govern és capaç de fer-la i sobretot té la voluntat de dur-la a terme, però se li ha de fer confiança i donar-li temps.
He vist ja casos semblants que han sortit bé. Qui conegués la Diputació de Barcelona, en els primers anys de democràcia i la mateixa institució al cap de vuit o deu anys, haurà pogut veure la seva transformació en una eina ràpida i eficaç. Però varen ser anys difícils i complicats. I només la eficaç i persistent acció entre Presidència, Cooperació i Hisenda va conduir a bon port la gran nau. I després, aquesta acció ha continuat ,sense desmai fins a dia d’avui. Amb altres protagonistes, però amb la mateixa eficàcia. El resultat, una institució modèlica en el seu funcionament.
Doncs bé, ara toca la Generalitat. I es farà, perquè el President ja ha viscut situacions similars en altres institucions i se’n va sortir bé, però cal temps i esforç. I ja va bé que entre tots exigim un altre ritme perquè empresaris i ajuntaments no estiguem perdent el temps miserablement omplint papers i esperant resolucions i informes que mai arriben. Però , entre tots recordem d’on venim i qui ens va portar, on ara som.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.
En qüestió de pocs dies s’han produït uns quants fets que mereixen ser destacats pel que tenen de canvi substancial en el nostre país. Ja era hora de que associacions empresarials del Bages, o representants del Foment de Treball a Catalunya o de les Cambres de Comerç, diguin alt i clar què en pensen del funcionament de les institucions catalanes , així com de les espanyoles. I encara més interessant ha estat l’anàlisi i declaracions del Cercle d ‘Economia, amb un plantejament novedós i crític com no s’havia fet en molts anys .
Es d’elogiar aquesta claredat com era criticable el llarg silenci d’altres temps , sota els governs de CiU. I ho dic en coneixement de causa perquè, quantes vegades com a Diputat em trobava poc acompanyat, a l’hora de reclamar el desdoblament de l’Eix de Llobregat, o fer autovia a l’ Eix Transversal, o un millor projecte pel cremallera de Montserrat, o exigir la connexió de Coll de Pal amb La Molina, o distribuir millor els incentius a les empreses, o evitar distribucions d’ajuts i crèdits en funció de criteris poc transparents, etc. O en termes més generals, els mals funcionaments de RENFE, aquí i per tot arreu, amb una falta crònica d’inversions. I ja no diguem l’aeroport, el port i un llarg etcètera.
Aquesta valentia actual és un bon símptoma pel que té de rebel·lió contra mals funcionaments evidents, i per una millora de les llibertats individuals i col·lectives, que deixen enrere altres temps en que parlar públicament podia comportar represàlies ,sota diferents fórmules.
Tenen raó els empresaris del Bages quan aprofitant una dissertació del Sr. Adolf Todó, expressen queixes per la elevada burocràcia que no ha permès aprofitar millor les potencialitats de PTB. Té raó Foment del Treball quan, amb xifres a la mà, compara inversions en uns i altres territoris d’ Espanya. I tenen raó les Cambres de Comerç i altres entitats civils quan es queixen de tractes discriminatoris o mals funcionaments en un bon nombre de gestions i tramitacions habituals. I en aquest memorial de greuges i queixes ens hi apuntem els ajuntaments, segurament amb més entusiasme i raó que ningú altre. Però, tot això ve de lluny. Que ningú em digui que la burocràcia ha aparegut tot de cop i encara menys els mals funcionaments.
Tenim una maquinària administrativa mal organitzada i , per tant , poc eficient. I és un autèntic desastre en molts apartats. Ho he dit en el passat i ho dic ara, en que en alguns aspectes ha millorat. Però, el que mal comença té difícil arreglo. Patim un autèntic pecat original. La creació de la nova administració, nova de trinca, no es va portar gens bé. Va néixer, copiant l’estructura de l’ Estat, en comptes de cercar la innovació i la eficiència. Posteriorment, a la estructura inicial s’hi varen anar afegint capes i més capes, de funcionaris provinents de traspassos, o per vies de simpatia de partit. I en unes Conselleries, més que en altres. I fins i tot provocant batalletes entre socis en el seu interior. Tot plegat quan s’arriba a superar la xifra dels cent mil , i ningú s’ha atrevit a posar ordre en un món tant complex. I en aquestes arriba el tripartit. Que ningú pensi que es fan miracles de cop i volta.
Toca emprendre una gran reforma interna. I estic segur que aquest Govern és capaç de fer-la i sobretot té la voluntat de dur-la a terme, però se li ha de fer confiança i donar-li temps.
He vist ja casos semblants que han sortit bé. Qui conegués la Diputació de Barcelona, en els primers anys de democràcia i la mateixa institució al cap de vuit o deu anys, haurà pogut veure la seva transformació en una eina ràpida i eficaç. Però varen ser anys difícils i complicats. I només la eficaç i persistent acció entre Presidència, Cooperació i Hisenda va conduir a bon port la gran nau. I després, aquesta acció ha continuat ,sense desmai fins a dia d’avui. Amb altres protagonistes, però amb la mateixa eficàcia. El resultat, una institució modèlica en el seu funcionament.
Doncs bé, ara toca la Generalitat. I es farà, perquè el President ja ha viscut situacions similars en altres institucions i se’n va sortir bé, però cal temps i esforç. I ja va bé que entre tots exigim un altre ritme perquè empresaris i ajuntaments no estiguem perdent el temps miserablement omplint papers i esperant resolucions i informes que mai arriben. Però , entre tots recordem d’on venim i qui ens va portar, on ara som.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.
# posted by joanroma @ 12:05 AM 
