Sunday, July 30, 2017
VISION DE PUEBLO- art. Diari de Terrassa
VISIÓN DE PUEBLO.
He pedido tener un espacio
habitual, en Diari de Terrassa, para hacer llegar la opinión y las
preocupaciones de los ciudadanos que viven ( vivimos) en lo que llamamos la
Cataluña rural. Y lo hago en Diari de Terrassa por mi larga vinculación con la
ciudad, a través de sus alcaldes, Manel Royes y Pere Navarro, con los que me
une una fuerte amistad, y por constantes visitas a una ciudad que ha llevado a
cabo una de les mayores transformaciones en todos sus ámbitos y sectores,
convirtiéndose en un modelo , para otras muchas de Cataluña y España.
Lo hago también, por la falta de
visión “rural”, de la mayoría de medios de comunicación del país, centrados en
todo lo que pasa en sus ciudades, pero no en el inmenso territorio del interior
de Cataluña. Lo haré con espíritu crítico, muy crítico respecto las políticas
de nuestro govern, y del gobierno central, no en vano estamos en uno de les
períodos más preocupantes de nuestra historia.
Llevo treinta y ocho años en
cargos municipales, doce de concejal de gobierno, por pacto con la otra
candidatura ganadora, y veintiséis de alcalde. Así pues, puedo dar una imagen
de las preocupaciones de un mundo “rural” que conozco muy bien, y al mismo
tiempo una visión más general, fruto de mi paso por el Parlament de Cataluña (
durante cuatro legislaturas) y por otros cargos institucionales y de partido.
Pues bien, el primer gran
problema, cercano al drama, para el futuro del país, es constatar el
despoblamiento general de todo el interior del país. La falta de políticas de
reequilibrio y descentralización conlleva la marcha de generaciones enteras,
hacia los centros urbanos. Tenemos un país con una cabeza inmensa, formada por
Barcelona y toda su área de influencia, Terrassa incluida, unos brazos
alargados en la zona costera, hacia el norte y el sur, y un inmenso territorio
despoblado y en vías de convertirse en un desierto humano. No exagero.
Cataluña tiene 947 municipios, de
los cuales 482 tienen menos de 1.000 habitantes. Este es un límite esencial
para mantener determinados servicios, pero la crisis y la falta de políticas de
reequilibrio , están produciendo efectos catastróficos en
la existencia de servicios realmente básicos y esenciales. En menos de dos
años, la totalidad han perdido la única oficina bancaria existente, de forma
que tienen que ir a la capital para tramitar cualquier tema financiero. Y en
muchos de ellos ni tan sólo han dejado un cajero automático para poder disponer
de dinero en efectivo. El desencadenante fue la crisis de las Cajas de Ahorro,
las cuales, se pusieron de acuerdo para cerrarlo todo, antes de pasar a manos
bancarias. El govern nada hizo para salvar un servicio realmente esencial, en
pueblos donde hay mayoría de persones mayores con dificultades para operar en
medios electrónicos o para desplazarse a la capital.
Y ahora mismo hay docenas de
escuelas de primaria, abocadas al cierre por falta de alumnos. Después de mucho
insistir, hemos conseguido, pagando nosotros, que la Generalitat permita abrir
ciclos infantiles en las escuelas. Una vía esencial para garantizar la
continuidad de las escuelas a través de acoger usuarios de 1 a 3 años. Pero repito,
pagando los ayuntamientos sin ninguna ayuda de la Generalitat.
Así vivimos y así estamos de
abandonados, como iremos viendo en próximos capítulos de nuestra colaboración.
A muchos les parecerá poco preocupante la desertización humana de la mayor
parte del país, pero sin población , el “rerepaís” queda desprotegido y
descuidado, precisamente cuando representa la vía de escape y relajación de
centenares de miles de ciudadanos de las ciudades. En Cataluña se ha hablado
mucho de descentralización y reequilibrio, pero se ha hecho muy poco. Y doy un
dato para terminar. Hay cerca de 600 municipios que están perdiendo población ,
a día de hoy. Si no se para este flujo, el desequilibrio, será permanente e
irreversible. En próximos episodios veremos causas y alternativas.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de
Borredà (Berguedà)
Friday, July 28, 2017
COM SEMPRE O COM MAI ? - art. Regió 7
COM SEMPRE, O COM
MAI ?
Repetir mil
vegades una mentida, no la converteix en veritat. Menteix el president
Puigdemont, menteix el vice- president Jonqueras , quan afirmen que el
simulacre de consulta que preparen per l’ 1 d’octubre, serà una votació COM SEMPRE. En absolut. Si aquell dia es produís una
votació, seria radicalment diferent a totes les realitzades en els darrers 40
anys, quan varem recuperar la democràcia. D’aleshores ençà, hem tingut tota
mena de processos electorals, que van des d’ eleccions generals, autonòmiques,
europees, municipals, i referèndums. En conjunt, una vintena de votacions, com
per tenir amplis coneixements de com funciona tot l’engranatge electoral.
Sobta molt que
els dos principals càrrecs del govern menteixin, en un tema tant fàcilment
comprovable com aquest. Només donaré uns quans exemples, per demostrar que la
votació que proposen per l’1 d’octubre no seria COM SEMPRE, sinó COM MAI.
Mai, s’ha iniciat
un procés electoral sense una convocatòria prèvia per escrit, publicada en els
òrgans pertinents. En aquest, anem de proclamació en proclamació verbal, sense
res per escrit. Mai s’ha anat cap un procés electoral, sense haver exposat al
públic el cens electoral, en tots els ajuntaments del país, per tal que tothom
pugui consultar-lo i presentar les esmenes i al·legacions que pertoqui. Aquesta
exposició és preceptiva, uns mesos abans, per donar temps a rectificar el cens
i aprovar-lo definitivament. Els ajuntaments ni l’han rebut ( el cens) ni l’han
exposat, ni l’han pogut rectificar i adequar.
La importància
del cens és fonamental, per quan garanteix el dret de vot de tots els
ciutadans. En aquest cas, sembla ser que el govern vol fer servir, de forma il·legal
,el cens de les darreres autonòmiques. Si aquest fos el cas, a part de ser il·legal,
suposaria no poder votar unes 150.000 persones. Les que tenien en aquell moment,
setze o disset anys, i no s’haurien incorporat al cens. En canvi, hi tindrien
unes 100.000 persones, mortes, en aquests darrers dos anys. Tampoc tindrien el
cens dels catalans residents a l’estranger, en un nombre proper a les 285.000
persones. I tampoc estarien en el seu lloc de votació habitual, unes 200.000
persones que en dos anys, canvien de domicili, a nivell de Catalunya o Espanya.
En resum, més de 500.000 persones no figurarien en aquest cens, per unes causes
o altres.
Mai, s’ha iniciat
un procés electoral, sense l’existència de la Junta Electoral Central, les
provincials i les de zona, en base als partits judicials existents. Mai, tira
endavant un procés electoral sense haver designat el representant local, ni
haver comunicat els locals electorals per dur a terme la campanya, per part
dels partits polítics. El mateix cal fer en el cas dels espais electorals.
Mai se’ns havia
demanat als alcaldes si deixaríem el local electoral habitual, per quan , és
lògica i automàtica aquesta cessió. Mai havia qüestionat el govern de la
Generalitat la possibilitat de no poder disposar dels locals electorals
habituals, ni de cap altre municipal per quan, tractant-se d’un procés,
declarat il·legal pel Tribunal Constitucional, els ajuntaments no podran
cedir-ne cap. Ni l’habitual , ni cap altre. Això representa que en 600
municipis de Catalunya ( gairebé tots els de menys de 2.000 habitants) la
Generalitat no té cap local propi, de manera que caldrà buscar-ne de privats.
Mai, els
ajuntaments havien estat apartats de l’elecció dels membres titulars i suplents
de les meses electorals, en un Ple extraordinari i públic. Mai, en un procés
electoral s’havia plantejat la seva organització per part de voluntaris,
vinguts de fora del poble, constituïts en autoritat electoral, per una ordre
externa. Tampoc mai ens havíem apropat a un procés electoral sense disposar del
material indispensable ( urnes, senyalització, documentació, etc. )
Mai, s’havia
deixat sense opció de recurs a totes les persones que considerin vulnerats els
seus drets electorals, de representació o de participació, puix que es deixen
de banda els tribunals de justícia espanyols. En aquest cas les sindicatures
electorals, no tenen garanties jurídiques de recurs. Impensable, en un país
democràtic.
Mai, s’havia
iniciat un procés electoral sense haver rebut la targeta censal, indicadora
d’on toca anar a votar. Ni tampoc mai s’havia deixat sense opció al vot per
correu, a centenars de milers de persones, que viuen fora del país, o marxen
per múltiples causes , i no poden anar personalment a votar.
Mai, s’havia
plantejat un procés electoral tant desorganitzat, mancat de garanties,
d’infraestructures, i coneixements pràctics, que fan envermellir als qui portem
habitualment aquests temes a nivell municipal, o de partit. Francament, dir que
les coses es fan COM SEMPRE, és un insult als milers de funcionaris i personal
divers, que han participat en els processos electorals dels darrers 40 anys.
MAI hauríem imaginat el caos d’aquest simulacre que alguns volen assimilar a un
procés normal.
Thursday, July 27, 2017
GREU ERROR DE CÀLCUL- art. Blogesfera socialista
GREU ERROR DE CÀLCUL.
Hem vist ja tants despropòsits, tantes improvisacions, tants
canvis de rumb, i tantes excentricitats que ja no ve d’una, en l’anomenat
procés independentista. Ahir mateix, el Parlament es va convertir en tot allò
que mai hauria de ser una Cambra Legislativa. Crits, males formes, insults,
desgavell generalitzat... i finalment l’aprovació del canvi de Reglament, per 72 vots a favor i 63 ,
en contra. Es a dir, ahir, es va trinxar un precepte elemental i bàsic, en un
Parlament, com és un canvi de regles de joc, en ple partit i sense la majoria
preceptiva dels dos terços que vàrem acordar els parlamentaris, en temps, en
que el Parlament era un model de convivència i sobretot, de RESPECTE A LA
LEGALITAT.
Alguns dels que varen votar a favor, pretenen posar com exemple
que en altres Parlaments, existeix la figura de l’aprovació d’alguna iniciativa
per LECTURA ÚNICA. Es cert, però amaguen que aquesta figura es va crear per
acords menors, mai per lleis ni per resolucions de contingut rellevant. Per
entendre’ns , no és el mateix entrar una proposta per modificar una festa
determinada, per canviar horaris de la Cambra, per rectificar algun error en
alguna llei aprovada, etc, que fer-la servir per aprovar una llei
fonamental. Res a veure. Es més, aquest
canvi suposa una vulneració dels més elementals drets dels grups de la
oposició.
Ho he dit en anteriors ocasions. Ve a ser el mateix que si
ara en un Ajuntament, la majoria de l’equip de govern, aprovés un nou Reglament
( ROF) pel qual podés presentar la proposta de Pressupostos, un nou Pla
Urbanístic, o noves Ordenances, el matí a les 9. Convoqués Ple extraordinari
per a les 12, i es votés el tema, de manera que a la 1, estigués tot dat i
beneït. Increïble per inconcebible. Doncs, bé, és el que ahir el Parlament va
acordar amb els vots de Junts x Sí, i la CUP. Aquest fet vulnera de manera molt greu ,el
concepte de democràcia i crea un precedent d’impossible avaluació. A més,
mostra de cara el món exterior, unes formes que en cap país de llarga tradició
democràtica, poden veure amb bons ulls. El procés queda tacat de manera
flagrant.
Però, volia parlar també, del greu error de càlcul ,per part
del president Puigdemont i el Vice President Jonqueras. Tots dos han actuat,
veient Madrid, molt lluny. Durant anys, la presència de l’Estat a Catalunya ha
estat poc visible, poc constatable, en moltes de les actuacions del govern.
Semblava com si l’Estat s’amagués o no volgués aparèixer de forma ostentosa ,
en l’acció política a Catalunya. Això passava sobretot en temps de governs socialistes,
però ha canviat radicalment en temps del PP. De fet, aquest canvi d’ostentació
és un dels motius de moltes de les crispacions que estem vivint en aquests
temps.
Ara bé, el greu error de càlcul, era pensar que es podia fer
un pols a l’Estat, simplement perquè se’l veu lluny. No ens equivoquem. Les
armes legals que té un Estat son immenses oimés si qui vol fer aquest pols, el
fa trencant amb l’estat de dret, i trinxant la legalitat vigent, aquí mateix i
en el conjunt del país.
Son molts els partidaris del procés que creuen que l’Estat,
entenent per Estat, el govern central no s’atrevirà a actuar contra tot i
tothom, si en aquest tothom, hi ha molta gent. Santa Innocència. No coneixen
prou bé encara, tots els elements jurídics i legals que té un Estat per a poder
actuar contra qui el posi en perill. I precisament per això, no entenc, no
s’entenen moviments, decisions i actuacions del govern de la Generalitat, més
propis d’aprenents que no pas de professionals de la política. Estant donant
tota mena d’arguments perquè l’Estat actuí en tot lloc i moment i contra tots
els qui trenquin l’estat de dret. I l’Estat no és el PP, és molt més que un
partit i que un govern. I que ningú s’equivoqui, portaran davant la justícia a
tants com faci falta. I és ridícul que el govern de la Generalitat pretengui
resoldre aquestes imputacions, apel·lant al Tribunal Constitucional o a òrgans
judicials que diu no reconèixer com a vàlids. I escoltar de boca d’un president
que “si és inhabilitat pel TC, no atendrà aquesta decisió”, ja forma part del
mai vist ni escoltat en la història democràtica de cap país del món. Així
estem. Però , dia a dia anirem veient els passos de l’estat de dret, corregint
els actes dels qui es volen situar en contra d’ell. Ho torno a repetir, som els constitucionalistes
els autèntics demòcrates. No, els qui volen trencar amb la legalitat vigent,
per substituir-la per una altra, no defensora de la totalitat de la ciutadania.
Tuesday, July 25, 2017
JJOO, MEMÒRIA SELECTIVA - art. Nació Digital Solsona
JJOO- MEMÒRIA
SELECTIVA.
Tal dia com avui, 25 anys enrere, s’inauguraven els Jocs Olímpics, a la
ciutat de Barcelona. Una de les fites més importants de la història de la
ciutat, del país i del món esportiu. Vistos els que l’han seguit, podem dir que
,efectivament, varen ser els millors de la història, i encara no han estat
superats.
Avui, és un bon dia, tanmateix per recordar els bons i els mals moments que
va tenir la seva candidatura, proclamació i execució , per posar de relleu els
grans esforços realitzats per molts que els volien boicotejar, des del primer
moment de la seva presentació.
Molts d’ells continuen a la vida política activa. Altres han estat
apartats, i altres, simplement han desaparegut . Però, és bo recuperar la
memòria col·lectiva per evitar la memòria selectiva, en la qual tothom s’apunta
a cavall guanyador. En uns moments com els que vivim, convé recordar les
immenses traves, boicots, enveges i moviments per evitar el gran triomf que
varen suposar.
I puc recordar aquells temps, per raons d’amistat i proximitat amb dos dels
grans protagonistes. Enric Truñó i Albert Batlle, però també, el gran
protagonista, Pasqual Maragall, amb qui vaig compartir escó en el Parlament de
Catalunya, anys més tard, però amb qui vaig coincidir en nombrosos actes ,
durant els anys de preparació dels Jocs.
I no oblidem el protagonisme del qui va presentar la candidatura,
l’alcalde, Narcís Serra, rellevat per Pasqual Maragall, quan se’n va anar de
Ministre de Defensa.
De tots aquests contactes, i de molts altres en llocs més secundaris, però
estratègicament rellevants, puc assegurar que les dificultats posades pels
governs de CiU, varen ser immenses. Jordi Pujol, temia l’èxit dels JJOO pel que
podia suposar de catapulta per Pasqual Maragall, i pel PSC, en general, de
manera que qualsevol entrebanc estava a l’ordre del dia.
Vaig estar a la inauguració de l’Estadi de Montjuic, amb degoters inclosos
que feien les delícies d’alguns dels presents, en representació de la Generalitat. Em
va tocar seure al darrere dels barons Tyssen, per raó del càrrec de
parlamentari , i vaig poder veure els intents de col·locar estelades en
determinats llocs i moments de la cerimònia. Estelades entrades en cotxes
oficials de la Generalitat. Temps
després també vaig poder estar a la gran inauguració dels Jocs, amb totes les
deficiències , resoltes.
Tampoc ningú vol recordar els intents de boicot al recorregut de la torxa
olímpica pels pobles de Catalunya, i les polèmiques sobre l’ús del català i
castellà en les cerimònies inaugurals.
Avui, efectivament és un bon dia per recordar aquella fita històrica, i tot
el que significà com excusa per transformar en deu anys, la fesomia , les
infraestructures i serveis de la ciutat de Barcelona. Encara ara, 25 anys
després, el prestigi de Barcelona ressona per tot el món i es tradueix en una
de les ciutats més visitades i admirades. Però, recordem les misèries, lluites
i entrebancs posats per aquells que avui dia, ens volen donar lliçons de
patriotisme als qui varen / varem ser impulsors, ànima i esforç per assolir
l’èxit d’uns JJOO, que son recordats com el resultat de la comunió total entre polítics
i societat. Pasqual Maragall s’ho mirarà, però no sabrem si pot comprendre la
grandiositat de la tasca duta a terme, per raons de malaltia. El que si tots
sabem, és que ha passat a la història, amb majúscula, malgrat tots els
impediments que va haver de superar. Comparem aquells temps, amb els actuals, i
potser arribarem a conclusions que un dia ens donaran la raó, als socialistes,
en la posició que defensem. No és major patriota qui se’n diu, sinó qui
n’exerceix.
Monday, July 24, 2017
DOCUMENTAL, LES CLAVEGUERES DE L'ESTAT, PER A QUAN LES CLAVEGUERES DE LA GENERALITAT ? - art. blogesfera socialista.
DOCUMENTAL- LES CLAVEGUERES
D’INTERIOR- LES CLAVEGUERES DE L’ESTAT.
PER A QUAN - LES
CLAVEGUERES DE LA
GENERALITAT ???
Aquests dies, està d’actualitat el documental realitzat
per l’empresa MediaPro, sota el títol de “Les clavegueres d’interior” amb el subtítol
“Les clavegueres de l’Estat”. He de reconèixer que encara no l’he vist, tot i
tenir-ne referències, crítiques i comentaris, de diversos mitjans de
comunicació. Ha estat passat dues vegades per TV3, i també ha donat la volta al
país, sota diversos formats.
Em sembla molt bé, la recerca de material comprometedor sobre l’acció de
govern de tots els governs del país. Totes les institucions han d’estar
supervisades i controlades, pels organismes competents, que per això hi són,
però també han de poder ser estudiades i investigades pels ciutadans, o per
qualsevol periodista o mitjà de comunicació.
Democràcia significa govern del poble, i el poble ha de poder saber com es
gestionen els seus diners, com es planifiquen els projectes de futur, quines
persones prenen les decisions , com les prenen i quines repercussions tenen de
cara el nostre esdevenidor.
Per això, m’agradaria tenir altres documentals, d’altres realitats del
nostre país, i fossin passats per mitjans de comunicació caracteritzats per un
control absolut, pel govern de torn.
A Catalunya i a Espanya, tenim molt pocs, però, realment molt pocs, mitjans
de comunicació independents. Ho he dit en anteriors ocasions que els públics
catalans, sota el control de la Corporació
Catalana de Radio i Televisió ( CCRTV) son sectaris a més no
poder. Cap mena d’objectivitat ni imparcialitat. Tot passa per l’adreçador dels
controladors imposats pel govern. A nivell estatal, podem dir el mateix. En
quan als privats, el noranta per cent, volen estar bé amb el govern de torn, i
rebre les subvencions i prebendes, corresponents. Res de posar en perill
aquesta sintonia, amb crítiques i documentals, inadequats.
Tornant al principi. Si inacceptables son determinats comportaments del
govern central, igualment inacceptables han de ser els que afectin el govern de
la Generalitat. Si
hem de ser crítics, i objectius, siguem-ho sempre i en tot lloc. Es el que
procuro fer en el meu cas concret quan veig o sento determinades coses. I puc
dir que durant 4 legislatures en el Parlament de Catalunya em vaig fer un fart
de denunciar males gestions, males pràctiques i mal govern. Ho he continuat
fent, després, però ara hi ha novetats molt rellevants que no veig tinguin
traducció ,en cap documental concret.
Si ara sabem tot el que sabem i ignorem molt del que no sabem, respecte
l’ex president Pujol, i família; està a punt de sortir la sentència del cas
Palau, tenim la gran escandalera del 3%, la investigació de l’ex secretari
general del govern, i ex conseller Germà Gordó, el cas de les ITV, i molts
altres temes, semblaria interessant ,des del punt de vista mediàtic i de
transparència, que Mediapro, dediqués alguns bons professionals a recórrer els
nostres 40 anys de governs autonòmics. Potser apareixerien fets sorprenents
sobre l’impossible desconeixement de les actuacions de tantes persones, en els
llocs més rellevants del govern de la Generalitat.
També vull recordar que ERC ha estat governant un grapat d’anys. Primer amb
Jordi Pujol, després amb el Tripartit, i ara de nou, amb l’antiga Convergència.
Ho dic perquè s’estudiï a tothom, per igual. Als socialistes se’ns ha mirat pel
dret i pel revés, i totalment just el càstig, si s’han trobat actuacions
inadequades, però la independència dels mitjans hauria de fer viable el control,
de tot i de tots. Per això, demano, per a quan el documental, Les clavegueres
de la Generalitat
? Animo Mediapro, o a qualsevol altra empresa o mitjà de comunicació a fer-lo
realitat.
Friday, July 21, 2017
UNA FORTUNA INSERVIBLE- art. Regió 7
UNA FORTUNA INSERVIBLE.
Fa pocs dies, el govern central informava d’una propera
inversió de cinc mil milions d’euros en millores a carreteres i autovies de
l’estat, amb la doble pretensió de crear llocs de treball i alhora, incentivar
l’activitat de les grans empreses. Aquesta injecció de diner, suposarà la
creació de prop de dos-cents mil llocs de treball. Tothom va considerar una
bona i adequada decisió, precisament en uns moments en que l’economia necessita
ser incentivada per garantir la incipient millora general.
Doncs, bé, des de fa prop de dos anys, els representants
dels ajuntaments, agrupats en la
Federació de Municipis, negocien amb el Ministeri d’Hisenda,
una modificació de la legislació excepcional, imposada en el passat mandat, com
excusa contra la mala gestió d’alguns ajuntaments, la qual no permet destinar a
inversió, els superàvits aconseguits.
Es a dir, per culpa d’uns pocs, tots en surten perjudicats.
I sobretot en surt perjudicada l’economia de tot el país. M’explico.
En els darrers anys de l’anterior mandat municipal varen
aparèixer xifres realment escandaloses, en alguns ajuntaments que denotaven
descontrol i molt mala gestió econòmica, fins el punt de posar en perill
l’economia municipal. Alguns alcaldes i equips de govern s’havien begut
l’enteniment a l’hora de planificar grans obres, mal gestionades i pitjor
executades, amb desviacions multimilionàries que havien abocat l’ajuntament a
una situació insostenible.
Davant aquests fets, el Ministeri d’Hisenda va modificar la
legislació , en el sentit d’imposar un control total sobre les finances
municipals, i alhora va limitar enormement l’ús del superàvits, la capacitat d’endeutament,
i sobretot la capacitat d’invertir. Cada trimestre els ajuntaments han de donar
comptes al Ministeri, dels ingressos, factures contretes, factures aprovades, i
pagades. La fiscalització és total i permanent.
No vaig trobar malament, algunes de les mesures, de
supervisió i control, però no es poden acceptar les limitacions imposades a la
inversió i a l’ús del superàvit aconseguit. En absolut. Els ajuntaments han
perdut bona part de la seva autonomia i estan subjectes a unes limitacions que
van en contra de la bona gestió i de l’economia del país. Es fàcil d’entendre.
La bona gestió hauria de tenir premi. Ara no en té. Al
contrari, ara provoca desmoralització i desmotivació per quan qui aconsegueix
bons resultats, no els pot fer servir per millorar la vida dels ciutadans, ni
incentivar l’economia pròpia, ni la general. En aquests moments, el superàvit
aconseguit pel conjunt de municipis espanyols, supera els set mil milions
d’euros. Si cada ajuntament podés reinvertir el seu superàvit en el municipi,
de cop i volta, produiria una injecció de diner i activitat , amb efectes
notables en creació de llocs de treball, i alhora en la millora d’equipaments,
infraestructures i serveis.
Els experts calculen ,en prop de mig milió ,el nombre de
llocs de treball que es crearien amb la injecció d’aquests set mil milions, en
el mercat de treball. I es crearien, sobretot, en les petites i mitjanes
empreses, les més incentivadores a l’hora de contractar aturats, i comprar
material bàsic.
Estem doncs, en un moment crític, per quan les promeses de
deslliurar aquest diner, no s’estan complint. Es inacceptable, per injust, no
poder fer ús d’aquest superàvit i només poder-lo utilitzar per reduir deute. Si
el deute ja és prou baix, no hi ha excusa per no injectar-lo en l’economia
local , nacional i estatal. Ens queixem de l’elevat atur, i en canvi, no hi
posem remei amb una mesura ràpida i justa com seria aquesta. Estic del costat
dels que exigeixen una pressió dura sobre el Ministeri d’Hisenda, sota
l’amenaça de deixar de donar alguns serveis, de competència estatal, compartits
amb els ajuntaments. Hem esperat massa i és hora de resultats palpables i
concrets. Es increïble tenir una fortuna inservible, a les arques municipals.
BORREDÀ - LLOC IDEAL PER AL TURISME FAMILIAR- ARTICLE REVISTA TASTA
BORREDÀ, LLOC
IDEAL PER AL TURISME FAMILIAR.
Entrats ja en ple estiu, Borredà, bull d’activitat com podrem veure tot
seguit. El dissabte 5 d’agost l’Associació de la
Gent Gran organitza una Tómbola. I el
dilluns 14 d’agost a les 9 del vespre, tindrà lloc una nova edició de
Formatjazz. Una combinació de degustació de formatges, a la mitja part d’un
concert de Jazz de primer nivell. Aquesta és ja una activitat tradicional, i
molt participada, des de la primera edició.
L’endemà, dia 15, és la
Festa de la
Patrona de Borredà, la Mare de Déu de la Popa , i també ha esdevingut tradició oferir una
ballada de dansa popular a càrrec de l’Esbart petit de Borredà i el Casal
Cultural Dansaires Manresans, a la Plaça
Major. A la tarda, a les 7 a l’església parroquial, concert de la Coral de Borredà.
I arriba la Festa Major.
Des del divendres 18 fins el dimarts 21, un programa farcit d’activitats per a
totes les edats. Com cada any, l’entitat Borredà de Festa, s’encarrega de
programar les activitats, i de ben segur hi trobareu multitud de coses per
mirar, fer i gaudir.
Entrats ja en el mes de setembre, Trobada de Puntaires , en la seva
tretzena edició, a la
Plaça Major durant tot el matí.
I dissabte 9 i diumenge 10, nova edició de la Mostra de Formatges
Artesans de Catalunya. Una mostra, amb exposició i venda de formatges d’arreu
del país, convertint el poble, en la capital dels formatges artesans, durant
aquest cap de setmana.
Sigueu tots benvinguts, a totes aquestes festes, o en qualsevol ocasió. El
poble té encants dintre i fora del nucli urbà, com per passar-hi uns dies
esplèndids.
Per saber la programació detallada de cada esdeveniment, podeu entrar al
web de l’ajuntament: borreda.net. Allà hi trobareu els programes de cada festa.
ZONA WI-FI, GRATUÍT A LA ZONA ESCOLES
I PISCINES.
Qui vingui de visita o estigui de vacances, pot fer ús del servei de wi-fi
gratuït a tota la zona que envolta les escoles i piscines. Fa poc més d’un mes
que s’ha inaugurat aquest nou servei, en una zona tranquil·la, i molt àmplia
del poble.
També hi ha servei, a l’entorn del Centre Cívic de la
Gent Gran , en el bell mig del nucli urbà.
I de cara el futur s’està estudiant poden oferir-lo just en el centre. A la Plaça Major. Aquesta és una
iniciativa a estudiar de cara l’any vinent.
VISITA OBLIGADA A L’ESGLÉSIA ROMÀNICA DE ROTGERS.
Qui vingui al poble, ha de poder planificar una visita a l’església
romànica de Rotgers ( S. XIII) amb una reproducció del frontal on hi ha imatges
del martiri de Sant Sadurní, bisbe de Tours. L’original es troba a la planta
baixa del Museu Episcopal de Vic. Els caps de setmana hi ha visita guiada, a
càrrec de personal de l’empresa Dinamització del Patrimoni. Es poden veure
horaris, en el seu web.
Wednesday, July 19, 2017
BORREDÀ .- NOTA INFORMATIVA - JULIOL 2017.
NOTA INFORMATIVA – JULIOL 2017- BORREDÀ
SUBSTITUCIÓ CABLEJAT – ENLLUMENAT PÚBLIC – CASC ANTIC.
Fa mig any , varem aconseguir una subvenció de 26.000 euros
de la Diputació
de Barcelona, destinada a Desenvolupament Local. S’entén desenvolupament local,
tota inversió que millora les condicions d’un municipi i incentiva la seva
activitat . Estudiats diversos
projectes, al final, l’equip de govern, va decidir destinar aquest diner a
substituir el cablejat de l’enllumenat públic del casc antic. Lògicament, el
més vell del nucli urbà per quan tota la part nova, s’ha posat fa molt pocs
anys.
En canvi, l’actual enllumenat, prové de principis dels anys
80. En aquests moments estem canviant les bombetes tradicionals per altres de
led, amb la conseqüent millora de la il·luminació i alhora ,d’estalvi energètic
i econòmic.
Per a dur a terme una actuació com aquesta, es requereix, en
primer lloc una memòria – pressupost que varem encarregar a l’enginyer
Benavides, del despatx Dos Bes, de Berga. Ha estat ell qui ha estudiat tota la instal·lació
i qui ha programat les fases per la seva total renovació, incloent-hi també la
caixa de distribució, situada a la paret del Centre Cívic, que dona a la plaça
de la farola.
La primera fase, la durà a terme l’empresa Elèctrica del Cadí,
especialitzada en treballs com aquest, i ha d’estar acabada a finals del proper
mes de setembre.
Feta aquesta primera fase, se’n programarà una segona o fins
i tot una tercera, fins a tenir totalment renovada la xarxa elèctrica i canviat
el quadre tècnic. A diferència d’ara, en que hi ha una sola línia, la renovació
contempla separar en quatre línies diferents , el conjunt de la xarxa
d’enllumenat públic en el casc antic.
SUBVENCIÓ GENERALITAT – MILLORA CAMÍNS PÚBLICS.
Fa un mes, va sortir convocatòria de la Generalitat per a
concedir ajuts de fins a 50.000 euros, destinats a la millora de camins públics
municipals. Estudiada l’Ordre publicada, l’equip de govern va considerar que
l’obra més adient a presentar podia ser , el darrer tram del Camí Rural de la Riera de Merlès que no està
asfaltat. Es un tram de prop d’un
quilòmetre que va des del Cobert de Puigcercós fins el límit amb el de Les
Llosses.
Per redactar la memòria – pressupost es va contractar
l’enginyer Busquets, de Berga, del despatx Santandreu, especialitzat en aquests
temes. La proposta fou de pavimentar amb formigó aquest tram, per enllaçar amb
el tram de Les Llosses que també està formigonat. El cost total se situa en els
98.000 euros.
De moment, s’ha presentat la petició pels 50.000 euros que
estipula l’Ordre de la
Generalitat , i quan tinguem la aprovació decidirem la via per
complementar l’import fins el total previst. L’opció de la pavimentació en
formigó, prové també del fet que el camí passa per un espai protegit, i sempre
és millor formigonar que no asfaltar, de cara a la petició de llicència a la Generalitat. L ’obra
està prevista de cara a principis de 2019.
ADJUDICADA LA MILLORA DE
CAMINS A L’EMPRESA ANTIGAS D’ALPENS.
El passat 3 de juliol es varen obrir les pliques presentades
per 5 de les 6 empreses convidades a presentar pressupost per les obres de
millora dels camins de Capdevila, Molí de Cirera i Puigcercós.
L’oferta més avantatjosa fou la de l’empresa Antigas
d’Alpens, a la qual se li va adjudicar, previ informe del tècnic municipal.
Aquestes obres es duran a terme, passat l’estiu, atenent que les millores es
faran amb ús de formigó i no és prudent dur-les a terme en ple estiu, amb
elevades temperatures.
Fetes aquestes obres, amb un import proper als 46.000 euros,
procedents de la Diputació
de Barcelona, l’ajuntament continuarà buscant noves ajudes que permetin
millorar altres camins, fins el punt de poder-los tenir tots en bones
condicions, abans de finalitzar el present mandat municipal.
CAMP DE TREBALL – MOLÍ DE LA FONT.
De forma similar a l’any passat, aquest any, l’ajuntament
continua la col·laboració amb la Fundació
Josep Carol, facilitant un espai per a poder dur a terme un
camp de treball, durant la segona quinzena de juliol.
Tenim ja en el poble, 21 joves, i 3 monitors, els quals van
a treballar cada matí, en la neteja i adequació de l’espai a l’entorn de
l’antic Molí de la Font ,
situat a dos quilòmetres del nucli urbà, direcció a Berga.
En aquest indret hi havia un esplèndid molí, a tocar d’una
gran balma , amb font inclosa, que tenia accés per un pont, cap a la carretera
de Berga a Ripoll. Es un lloc molt poc conegut perquè fins ara estava cobert
per vegetació i les restes no es podien veure.
Feta la neteja pertinent, han anat apareixent les diferents
parts de l’antic molí, amb algunes estructures realment sorprenents. Al final
d’aquest segon camp de treball, dedicat a aquest espai, pretenem fer-lo
visitable i convertir-lo en un lloc habitual de caminada des del nucli urbà.
Amb aquesta actuació l’ajuntament aconsegueix donar a
conèixer Borredà en molts àmbits del país, i alhora millorar un dels indrets
del poble, com a punt atractiu de cara al turisme que ens visita.
BORREDÀ, DISPOSA DE 3 DEAS.
Aquest estiu hem estrenat ( bé, hem comprat amb un ajut de
Diputació) el tercer Desfibril·lador que tenim en el poble. El primer el vàrem
comprar perquè el que hi havia en el CAP ( centre d’atenció primària –
consultori mèdic) era força vell, i la Generalitat no tenia prevista la seva
substitució.
El segon, el vàrem comprar , també amb un ajut de la
Diputació, l’any passat i està instal·lat a l’entrada de l’Ajuntament.
Aquest tercer, és portàtil, i el tenim a les piscines durant
l’estiu, però l’equip de govern va acordar, convertir-lo en fix , a partir de
setembre i estarà a l’exterior de l’entrada principal de les Escoles. D’aquesta
manera, l’acostem a la part nova del poble, i permet el seu ús, a la zona
esportiva que hi ha just al costat.
En els darrers anys, s’han dut a terme diversos cursets per
facilitar el seu ús. Fàcil, perquè el mateix aparell porta incorporat un servei
de veu, que explica com fer-lo servir. De totes maneres, s’han dut a terme
diversos cursos i cursets, per donar més seguretat a les persones que el puguin
fer servir, i periòdicament, n’anirem organitzant per actualitzar el seu ús.
Monday, July 17, 2017
DIMITEIX EL DIRECTOR GENERAL DE LA POLICIA - art. Nació Digital Solsona
DIMITEIX EL DIRECTOR GENERAL DE LA POLICIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA.
Aquest matí de dilluns, dia 17 de juliol de 2017, Albert Batlle, ha presentat la dimissió del càrrec de
Director General de la Policia. Era més que previsible la seva renúncia,
després de la remodelació del govern, amb la substitució del Conseller d’Interior,
Jordi Jané. Un moderat dintre d’un govern que ha de ser inflexible, a l’hora de
vulnerar la legalitat vigent, per tal de poder convocar el referèndum
unilateral, promès.
Conec Albert Batlle, des de fa prop de 40 anys. Junts vàrem fer un tram de
camí, en les primeres i segones eleccions municipals, en tant que adjunt a Política
Municipal del PSC. Després, ens vàrem trobar i retrobar múltiples vegades, en
llocs tant diversos com l’Ajuntament de Barcelona on ell va ser un dels puntals
de Pasqual Maragall, i la organització dels JJOO del 92; a la seu del partit, a
la Diputació de Barcelona, i en molts altres fòrums on ens reuníem alcaldes i
regidors de tot el país, per resoldre temes comuns.
Posteriorment, i ja en temps del tripartit, va ser Director General de
Centres Penitenciaris, moment en que vaig fer de pont entre la seva direcció
general, i l’ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada, per la proposta de
situar-hi el Centre Penitenciari dels Lledoners. Jo era diputat al Parlament, i
per tant encarregat de relligar el territori de la Catalunya Central, amb el
govern de la Generalitat. Com era habitual en ell, vàrem aconseguir acostar
posicions i acordar pactes, beneficiosos per les dues parts.
Finalment, ja fora del tripartit, va entrar a formar part de la Oficina
Anticorrupció de la Generalitat. Un treball de despatx, totalment contrari a la
seva personalitat, no en va acostuma a córrer maratons , i a fer exercici d’uns
quants quilòmetres, cada matí. Es un home enèrgic, molt treballador i acostumat
a fer front a difícils situacions, de manera que quan el varen proposar per
Director General de Policia, va acceptar, encantat. Li varen proposar, tot i
conèixer la seva trajectòria socialista. Buscaven un perfil professional i ell
el tenia, a bastament. Havia deixat el carnet de militant, per anar a la
Oficina Anticorrupció, tal com és preceptiu i continua a fora, com era lògic,
pel càrrec que ostentava.
A diferència d’antics companys i companyes, a la recerca de poltrona, ell
volia servir el país, i donar continuïtat a una activitat professional que l’apassionava.
Res a veure amb altres casos que tots tenim al cap.
Ara, no ha volgut trencar amb els principis de legalitat que sempre ha defensat.
Un lluitador com ell, un bon coneixedor de l’administració pública i del deure
de servir-la, no podia continuar al capdavant d’una de les direccions generals,
més delicades i fonamentals d’un govern, oimés quan aquest govern vol iniciar
un trànsit cap a la més profunda de les il·legalitats. Una víctima més d’aquest
camí cap el no res. Pleguen els més preparats, els més respectuosos amb la
legalitat, els més demòcrates, incapaços de sortir de l’estat de dret. Si algú
creu poder reeixir en aquest pols contra l’Estat, és que viu en una altra
dimensió. Ben aviat ho comprovarem.
Saturday, July 15, 2017
REFUGIATS, PERQUÈ ?- art. Regió 7
REFUGIATS, PERQUÈ
?
Fa uns dies, vaig informar sobre la presència d’una cinquantena de
refugiats, a càrrec de Creu Roja del Berguedà, instal·lats a l’Alberg de
Joventut, de la capital. Avui, voldria reflexionar sobre el perquè de la seva
condició de refugiats. Molta gent creu que tots venen de Síria, i com que en
aquell país hi ha guerra, és lògic que tots siguin perjudicats. I és cert que
les guerres no saben de bàndols, ni condicions, religions ni regions. Les
bombes esclaten, maten, mutil.len i destrossen les vides de tot el país. Es
lògica, doncs, la fugida i la recerca de refugi en qualsevol indret del món.
Per això, a Berga i en altres llocs d’acollida, hi ha un bon nombre de
refugiats de guerra.
Però, hi ha moltes altres procedències, per múltiples raons, pròpies de
dictadures, zones en conflicte, persecucions per motius molt diversos, etc.
Quan et trobes donant classes de castellà, davant d’alumnes amb professions
tant diverses com electricista, músic, cuiner, fisioterapeuta, perruquera, instal·lador,
taxista, auxiliar d’infermeria, estudiant, mestre....et demanes què poden haver
fet de mal, gent tant encantadora com la que tens al davant.
Pels qui hem conegut la dictadura
franquista, ens és més fàcil comprendre els motius dels refugiats, que per qui
no l’ha coneguda. La simple crítica al règim, la disconformitat en les
relacions de treball, la lluita serena i tranquil·la per aconseguir la igualtat
home – dona, el rebuig a la injustícia, la pràctica religiosa no oficial, la
defensa dels més desvalguts, el treball de voluntariat en ONG’s no addictes al
règim, la protesta per decisions injustes...i moltes altres raons, son
suficients com perquè un tranquil i pacífic ciutadà, es converteixi en un
enemic. I als enemics se’ls fa fora, se’ls empresona o simplement, se’ls fan
desaparèixer.
Això passava aquí, en el nostre país cinquanta anys enrere, i això passa en
mig centenar de països de tot el món. Aquí rau, l’existència de desenes de
milions de refugiats, en molts indrets del planeta, i d’aquí la necessitat de col·laborar
a acollir-ne tants com puguem, a casa nostra.
La vida de refugiat és enormement difícil i injusta. Sense documents
oficials, sense diner ni propietats, sense treball ni vivenda pròpia, amb la
vestimenta justa que li han donat, ha de sobreviure en un país llunyà i
estrany. A les penes d’un immigrant, hi suma un grapat més de dificultats,
sense saber quan podrà tornar a casa seva, o simplement si algun dia hi podrà
tornar. Sovint, amb la família dispersa, en altres països, o sense saber on
paren, ha de procurar sobreviure per ell, i per si algun dia els pot trobar i
ajuntar.
Estem, doncs, ajudant a persones bones, que han tingut la desgràcia de
trobar-se enmig d’una guerra, o en llocs on no es respecten les llibertats, ni
individuals ni col·lectives. Per solidaritat i justícia, ens toca ajudar-los, i
acompanyar-los en un tram de la seva vida, confiant sigui el més breu possible,
pensant puguin tornar a casa seva, el més aviat possible. Mentrestant, la
prioritat passa per preparar-los a viure aquí, i sobretot proporcionar-los-hi
feina i vivenda, dignes. Puc assegurar que no és fàcil resoldre aquestes dues
prioritats, i puc assegurar que ganes d’aconseguir-ho, no els en falten. Mirem
de donar un cap de mà, en la mesura que puguem.
Friday, July 14, 2017
PATRIMONI EN PERILL- TRIBUNAL DE CUENTAS - art. blogesfera socialista
PATRIMONI EN
PERILL- TRIBUNAL DE COMPTES.
Les butxaques ,sempre han estat un bon motiu de preocupació per a tots els
que es dediquen a la política. Sigui perquè alguns les han volgut omplir,
mitjançant pràctiques corruptes, sigui per por a que els hi buidin, per
sentència judicial. En tot cas, és un dels elements sensibles, a l’hora de
prendre determinades decisions.
I així ho ha entès el govern central, i actua , en conseqüència. Aquesta
història o llegenda urbana de que Madrid no se n’entera de les coses, o dorm a
la palla, és això, una llegenda urbana, o una autèntica ruqueria. La realitat
és que en astúcia, experiència, coneixement de la legislació, i de les males
pràctiques, es fa molt difícil trobar-los desprevinguts, de manera que qui
cregui ser més llest que ells, va errat.
Faig aquest preàmbul, a la vista de la destitució del Conseller Baiget, i
de tot un munt de reaccions que s’han produït, i que denoten una autèntica
preocupació en tots els càrrecs del govern, tant els de primera, com els de
segona fila. No en va, tira endavant la petició del Tribunal de Comptes,
d’investigar els pagaments de la consulta del 9 N, per reclamar-los als
condemnats, -Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau.
Explico una mica, com funciona el Tribunal de Cuentas, del Reino de España.
Cada administració té el seu propi organismes supervisor i controlador dels
comptes. En els ajuntaments hi ha els interventors, i la Comissió Especial de
Comptes. A la Generalitat, la Sindicatura de Comptes, i a nivell d’Estat, el
Tribunal de Cuentas. Com és lògic, aquest Tribunal té potestat per intervenir
en tot el territori espanyol. Ho dic perquè en algun moment, algú ha pretès que
no es podia ficar en despeses catalanes, que només afecten a Catalunya. Error.
El Tribunal té jurisdicció estatal.
Bé, doncs. Anem al gra. Quan en alguna administració, per denúncia, o per
actuació d’ofici es comprova una mala praxis comptable, amb resultat de
perjudici a les arques públiques, el Tribunal pot obrir investigació per
determinar perjudicis , causes, protagonistes i recuperació dels danys causats.
Aquesta via d’actuació és extraordinària i diferent de la judicial, per quan se
situa per damunt i pot tancar per ella mateixa la causa oberta.
Posem l’exemple de la consulta del 9 N. Per les investigacions fetes, s’ha
arribat a la conclusió de que aquesta consulta va costar 5,17 milions d’euros a
la Generalitat. Com que era il·legal, vol dir que la despesa constitueix una
malversació de fons per aquest import, i per tant, obliga el Tribunal a buscar
el seu retorn a les arques autonòmiques. Qui ha de pagar ? Doncs, els
organitzadors de la consulta. Hi ha tres condemnats, bé, amb Francesc Homs,
quatre, de manera que el Tribunal els hi pot reclamar pagar solidàriament el
cost de la consulta.
I la via del Tribunal és molt contundent i ràpida. A la que tanqui provisionalment
les diligències, obliga als encausats a dipositar un aval per l’import a pagar,
o deixar com garantia bens immobles, per aquest valor. Si la resolució final
fos d’absolució, se’ls hi retornarien els avals, i sinó es farien efectius, de
manera que no hi ha escapatòria possible. Es més, el deute pendent, es va
incrementant cada any, amb els interessos corresponents.
No estranya, doncs, que alguns Consellers, estiguin preocupats pel futur
del seu patrimoni. El poden perdre ben fàcilment si tiren endavant un
referèndum unilateral. Si per la consulta del 9 N parlem de 5,17 milions, pel
referèndum l’import pot ser encara una mica superior.
Amb la legalitat no s’hi juga, i ara mateix el govern central acaba
d’informar als alcaldes de les sancions , per cessió de dades del padró
municipal, per elaborar el cens, o altres informacions protegides per la llei
electoral o per la de protecció de dades. Recorda que es poden imposar multes
de fins a 600.000 euros, en cas d’incompliment de la llei.
En resum, a banda de les actuacions judicials , lligades a l’incompliment
de les lleis vigents, hi ha una altra derivada, relacionada amb el diner públic
i que pot comportar l’acusació de malversació de fons, amb la corresponent
obligació de retornar els imports gastats, de manera il·legal. En aquest cas,
qui hagi incomplert la llei, es veurà obligat a respondre amb el seu patrimoni
personal, el danys causat. Atenció als moviments dels propers dies. Seran
dignes de seguiment.
Thursday, July 13, 2017
TEMERARIS...PERÒ, NO TANT - art. Blogesfera socialista.
TEMERARIS…PERÒ, NO TANT.
El llarg, perdó, llarguíssim procés independentista produeix
imatges, irrepetibles i penoses, com mai ens hauríem imaginat. Els
catalanistes, estimem el país, i ens agrada posar-lo com exemple en multitud
d’aspectes i llocs, com quan érem els més fervorosos europeistes, els més
avançats federalistes, els més municipalistes...Però, portem uns anys, en que
l’orgull per la feina ben feta, per encapçalar moviments innovadors, avançats i
progressistes, està en crisis total, i ha estat substituït per un immens ridícul,
en la majoria d’accions del govern de la Generalitat.
La cota d’improvisació , descoordinació , falta de rigor i
valentia, supera tot l’imaginable. No hi ha acció, considerada important o fins
i tot “històrica” que no acabi com el rosari de l’aurora. Només repassant els
que s’han dut a terme en les darreres setmanes, ja podríem escriure tot un
llibre sobre com no s’han de fer les coses.
Ara mateix, no sabem si és el Vice president Jonqueres
l’encarregat del referèndum, o algú altre. Pel que sembla, tothom mira cap al
cel, i es posa a xiular quan li demanen sigui el responsable directe de “la
cosa”, i com a demostració de la seva valentia, diuen que “perdre el càrrec”
passi, perquè deuen pensar que alguna cosa o altra trobaran, en compensació al
sacrifici fet, però això de que se’ls hi puguin embargar els bens i perdre el
patrimoni....res , de res.
Es curiós i sorprenent aquest posicionament, puix que si
tant convençuts estan de que Catalunya serà independent d’aquí a quatre dies,
ja no han de tenir por de res. El nou país, el nou govern, perdonarà tot el que
s’hagi pogut fer de malament, en l’anterior vida política, i quedaran nets com
una patena. Però, resulta, que el convenciment és molt poc, convençut, i cap
d’ells n’està tant com per posar en perill el patrimoni. Resultat: que sigui un
altre, el que pagui el plats trencats.
I en aquesta obra tragicòmica, els antics convergents, ara
en el PDECAT, veuen com ells van caient, i en canvi, els d’ERC s’ho van mirant,
nets de pols i palla. D’aquí el gran interès en que sigui Oriol Jonqueras, el
responsable de tot, i mirar així de treure-se’l del damunt. Però, aquest, ex seminarista, i expert
vaticanista, va donant voltes i més voltes, al nou càrrec que li volen encolomar
i demana un sacrifici col·lectiu , a canvi. Es a dir, que tots els Consellers
del PDECAT, signin amb ell qualsevol nou pas a donar....
Bé, si algú creia que veuríem valentia, fortalesa, rigor, i
un full de ruta ben plantejat i fonamentat, ja deu tenir clar que això eren
somnis d’una altra dimensió. Estem veient tot el contrari , amb una penositat
que fa envermellir fins i tot als que no som independentistes. No ens esperàvem
tanta improvisació ni falta de rigor. Segueixo els debats en el Parlament i
mai, en les meves 4 legislatures, havia contemplat arguments tant febles, ni
posicionaments tant fora de la normalitat. Tampoc havia vist una presidència
tant mal portada, ni una mesa tant poc objectiva.
Conclusió. A tranques i barranques, van passant els dies,
amb un govern català, cada vegada més inestable i poc seriós. Amb un president
que és una barreja de temerari, frívol i improvisador, que ja no sap com tirar
endavant, amb un mínim de garanties, i a l’altra banda un govern espanyol ,
contemplador del panorama , que en comptes d’aprofitar per llençar missatges de
comprensió i correcció d’errors, prefereix esperar a tombar l’adversari. Dues
forces enfrontades, amb pèssimes eines com per arribar a bon port. La
tragicomèdia segueix i estem lluny d’haver-hi vist tot l’imaginable.
Continuarem informant, perdó ,reflexionant.
Wednesday, July 12, 2017
NI VENCEDORS, NI VENÇUTS - art. Nació Digital Solsona
NI VENCEDORS NI VENÇUTS.
En tot conflicte, la millor manera de tancar-lo, és aconseguint un acord
que no provoqui ni vencedors ni vençuts. Es el que intenten organitzar el PSOE
i el PSC, abans no hi hagi actuacions irreversibles per una banda o altra.
Estem en un conflicte de molt difícil solució perquè ni l’Estat pot afluixar,
ni els independentistes, tancar-lo d’immediat. Què fer , doncs?
Alguns , simplement es queden a esperar i veure resultats. Altres, es mouen
en una direcció, o en una altra, però autèntics exercicis per aconseguir un
punt de trobada, només els socialistes. I en pocs dies veurem el resultat d’aquest
esforç per fer una proposta seriosa, ben fonamentada i explicitada. Serà aquest
dissabte, dia 15 de juliol en el Palau de Congressos de Barcelona.
Es cert que hi ha un gran escepticisme respecte la operació per desencallar
el conflicte, però el coneixement dels mecanismes de l’Estat, per una banda, la
presència de grans experts en matèria constitucional, i l’estudi de formules
existents en altres països de la UE, poden donar el resultat esperat. I el més important, hi ha la voluntat d’aportacions
solucions, per part d’un PSOE que ha modificat substancialment les reticències
històriques, respecte a fer canvis en profunditat a la Constitució, però també
en altres Lleis Orgàniques.
Conec bé els dos partits, i puc assegurar que mai s’havien donat tants
passos en la bona direcció com en els darrers mesos, i molt especialment arran
l’elecció de Pedro Sánchez com Secretari General del PSOE, en coincidència amb
Miquel Iceta al capdavant de les regnes del PSC. Aquesta conjunció, fa possible
moviments i discursos mai escoltats a nivell d’Espanya. Parlar de nació de
nacions, o buscar exemples existents en la UE com la realitat de Baviera, a
Alemanya o la realitat de Bèlgica, per explicar l’encaix que pot tenir
Catalunya, dintre d’Espanya és una autèntica revolució, en tots els sentits.
No és menys cert que la necessitat de donar passos rellevants, prové de la
fortalesa del moviment independentista. Evident. Però , igualment evident és
fer tot el possible per evitar un xoc de trens i un enfrontament intern, entre
partidaris i contraris, que fa molt de mal a tota la societat catalana, i de
rebot, a l’espanyola. Per això, no es pot donar per tancat un acord de darrer
moment en que es vegi la oportunitat de resoldre els desencontres, i
discrepàncies, per mitjà d’un pacte d’Estat, amb totes les garanties. D’aquí ,
la proposta de mesures immediates, i altres a mig i llarg termini, com per
demostrar que no estem davant una proposta més, sinó davant d’un projecte ferm
i sòlid.
L’actual situació és realment negativa per a tothom i provoca angoixa i
crispació a totes les parts implicades. Hem vist crisis en tots els partits, i
ara mateix els Comuns estan sotmesos a pressions per totes bandes, també
arribaran a ERC, quan la gent vegi que no es poden complir les promeses fetes.
I sobre les runes dels partits, no es pot construir res de positiu. Tenim una
gran oportunitat en el projecte socialista que veurà la llum el proper cap de
setmana. Abans de menystenir-lo, llegim-lo i estudiem les vies per fer-lo
realitat. La millor sortida al conflicte és no tenir ni vencedors ni vençuts.
Es el que es pretén aconseguir.
Friday, July 07, 2017
AVUI, MENYS PLURALS - art. Regió 7
AVUI, MENYS PLURALS.
La pluralitat de premsa i opinió, ha perdut una altra peça
important a Catalunya, amb l’adéu del programa de Josep Cuní ,a 8 TV. Canal del
Grup Godó, el qual no ha renovat el contracte , de manera que el passat
divendres dia trenta de juny , va passar a millor vida. Amb ell es perd un dels
pocs espais, objectiu i plural, com per poder escoltar opinions ben fonamentades, diverses i plurals.
Una raresa, en el nostre espai radiofònic i televisiu.
Personalment, he anat abandonant espais d’informació i tertúlia, a mesura
que he vist el seu decantament cap a formules d’adoctrinament, sectarisme i
partidisme, pur i dur. Es impossible considerar informació el que s’emet per TV
3, o mantenir-se uns minuts escoltant les tertúlies del 3 / 24, amb una
composició de tertulians, sense el mínim de pluralitat i objectivitat que
hauria de tenir un mitjà que paguem entre tots.
Ja no parlo d’alguns altres espais que tampoc son un model de representació
plural, a TVE , en el seu canal 1, o en el de 24 hores. Però, per a ser
objectiu, he de dir que son més objectius aquests, que els de la Corporació Catalana
de Radio Televisió ( CCRT) que ja és dir.
Però, tornant al principi, el lament per la pèrdua del programa de Josep
Cuní, prové de no poder tornar ajuntar veus tant sàvies i fonamentades com les
que representen personalitats de la vida social, política, comunicativa...que
van, de Lluís Bassets, Juanjo Burniol, Xavier Vidal – Folch, Manolo Milián,
Lluís Foix, Jordi Mercader, fins a moltes altres que realment aporten, dades i
reflexions, plurals i fonamentades. Res a veure amb donar voltes i més voltes
sobre el sempitern tema, sense altres opcions ni disquisicions.
I plega en un mal moment. Bé, de fet, sempre és un mal moment per tancar
una llarga i profitosa etapa periodística, però almenys confiava en tenir-lo a
prop, mig any més, a l’espera dels importants esdeveniments que es produiran en
els propers mesos.
I és que no ens adonem de l’empobriment del panorama informatiu i reflexiu,
en uns moments en que es van produint concentracions de mitjans en unes poques
mans, les quals tenen el poder d’enviar, canviar i modificar missatges , per
simples raons econòmiques o de dependència, de determinats poders polítics.
No és teoria ni ciència – ficció. Hem vist com algun canal de televisió ha
impulsat i programat debats, presentacions i tertúlies, a favor d’algun dels
nous partits apareguts recentment, confiant, en servir-se’n de cara el futur,
si aconsegueixen arribar al poder. Aquest interès i ajuda mútua s’ha vist ja en
el passat, en múltiples ocasions i països, no ens ha d’estranyar que també
arribi aquí, però, per això els mitjans públics haurien de fer el paper de
garantir la pluralitat, però no el fan. Els mitjans públics, depenen més que
mai, del govern de torn, i a Catalunya ha estat una constant des del tercer
any, de la democràcia recuperada.
Es lògica la preocupació per la pèrdua d’un espai plural, oimés si no té
substitut. I ens hem de demanar, perquè, ara i aquí, ha passat a millor vida.
Interessava a algú en concret, treure del mig, un fòrum lliure i objectiu ? I
consti que en molts casos, no compartia en absolut, algunes de les editorials,
ni algun dels continguts, i menys les aparicions d’una col·laboradora habitual
, clarament decantada per una via concreta. Però, sabia que en les tertúlies hi
hauria temps per contraposar, criticar i reflexionar amb plena llibertat.
Doncs, bé, el país ha deixat de tenir unes veus significatives, sòlides i
plurals. Som més orfes d’objectivitat que dies enrere.
Thursday, July 06, 2017
INCREIBLE NYAP JURÍDICO - LEGAL- EL REFERÈNDUM IMPOSSIBLE- art. Blogesfera socialista
INCREIBLE NYAP, JURÍDICO – LEGAL.
A vegades, les paraules tenen més força en un idioma que en
un altre. Aquest és el cas pel mot nyap, que traduït al castellà, és més
contundent: CHAPUZA.
Doncs bé, no m’estranya que el resultat de tenir un frívol
president de la Generalitat i un predicador, com Vice- President, sigui una
proposta de llei de referèndum com el que es va presentar, el passat dimarts
dia 4 en una doble sessió, de matí i tarda, com en els vells cinemes dels anys
seixanta.
Haurem d’esperar un parell de mesos per constatar un nou
invent, en la llei de transitorietat que pot superar, i ja seria extraordinari,
la lleugeresa de la llei del referèndum. Però, anem per ordre, i reflexionem
primer sobre la proposta presentada. Ja tindrem temps de parlar de la segona,
si l’arriben a presentar.
Personalment, porto trenta anys participant de forma directa
en la preparació, tramitació i gestió de les conteses electorals, en tant que
representant legal del PSC a les comarques centrals de Catalunya. Amb aquesta
llarga experiència, em faig creus de fins a quin punt la proposta de llei conté
oblits, suposicions, improvisacions, invents...que la fan del tot increïble i
inexecutable. I no em fico, en el motiu principal: trencar amb la legalitat
vigent. Això sol ja la impossibilita del tot, però m’imaginava un treball
mínimament seriós i rigorós, fet per professionals, i no un exercici infantil,
impropi de partits de govern. Però bé, anem a veure alguns punts concrets.
FINANÇAMENT. Tota contesa electoral requereix disposar d’una
partida pressupostària per fer front a les despeses ordinàries. Aquesta partida
acaba de ser suspesa pel Tribunal Constitucional, de manera que no hi haurà
finançament públic. El pressupost 2017, contemplava 5,7 milions d’euros. Els
independentistes diuen que és igual, ja els trauran d’altres partides
camuflades. Doncs no, perquè tot diner destinat a finançar un referèndum il·legal,
està dintre de la prohibició establerta pel TC. I els funcionaris amb càrrec
d’Interventors en els Departaments de la Generalitat i el propi Interventor
General, cometrien delicte penal, si desobeïssin la resolució del TC.
CENS ELECTORAL. Aquesta és la eina principal, bàsica i
fonamental per a poder dur a terme una votació. Només té el cens real i
oficial, l’Estat per mitjà del Instituto Nacional de Estadística ( INE). El
govern de la Generalitat diu que en tindrà un de propi, potser no tant precís,
però que pot servir ¡¡¡¡ Bé, d’entrada un cens ha de ser publicat, i amb temps
per poder-hi presentar al·legacions. Aquí es diu que podran votar tots els que
ho varen fer en les eleccions al Parlament de Catalunya que no son gaire
llunyanes i se suposa que no ha variat gaire el seu contingut. Son capaços d’agafar
aquell cens i fer-lo servir. Però, tots sabem que en un any i mig, pot haver-hi
hagut mig milió de canvis en el padró i de rebot en el cens. Milers de famílies
van d’un municipi a un altre, canvien de província i fins i tot marxen cap
altres indrets, d’Espanya o de l’estranger. No publicar el cens, i no permetre
posar-lo al dia, vol dir deixar centenars de milers de persones, en un llimbs,
des d’on no podran votar. I ja no hi ha
temps per enviar el cens, publicar-lo, esmenar-lo i aprovar-lo definitivament,
per a tot seguit, enviar les targetes censals a tots els votants, perquè sàpiguen
on els toca anar a votar.
Si això és cert pels catalans a Catalunya, molt més
complicat és pels que estan a l’estranger. I pels independentistes, tant
estranger és viure a la resta d’Espanya com a la UE o a Amèrica. A fora, fora,
d’Espanya hi ha uns 285.000 catalans, dels quals només 5.000 consten inscrits
en un cens “català”. La resta pel que es veu quedaran sense aquest dret. Tampoc
hi ha cap regulació del VOT PER CORREU, de manera que qui no estigui a casa, no
podrà votar.
SINDICATURA ELECTORAL.
Com ja és habitual en els nostres inventors d’organismes.
Hagués quedat fatal, batejar la Junta Electoral Central amb aquest nom, i calia
buscar-ne un de més nostrat. Ja el tenim: Sindicatura Electoral, en funcions de
Junta Central. Per formar-la, res de pensar en Magistrats i Jutges com tenim
ara, a nivell espanyol, sinó en persones de prestigi social i jurídic, elegits
per majoria absoluta en el Parlament i no pels dos terços a que obliga
l’Estatut d’Autonomia quan es tracta de temes rellevants. Aquest ho és pels
independentistes, però no s’hi vol implicar als altres que no son de fiar.
Però bé, heus aquí, quan fàcil li posen al govern central a
l’hora d’impugnar i suspendre aquest organisme, l’endemà que sigui constituït .
Es més, m’agradarà veure quins prestigiosos catedràtics i experts jurídics,
acceptaran un càrrec pel qual seran posats d’immediat davant la justícia
espanyola. I parlem d’acusacions greus contra ells, per quan es volen
constituir en els màxims responsables de vetllar per la supervisió d’un
referèndum il·legal.
SINDICATURES DE ZONA
En tota contesa electoral hi ha l’òrgan central i després
els de zona, corresponents als Partits Judicials. Ara i aquí, proposen Sindicatures
de zona, però poc explicitades, pressuposant es formaran a imatge i semblança
de la Central. Com en el cas anterior, la simple ordre de selecció i
constitució de les Sindicatures, comportarà la seva suspensió, i actuació de la
justícia, contra els seus components.
La Central o les de zona, s’encarregaran de l’elecció de les
MESES ELECTORALS. Hem de saber que en les eleccions normals, hi ha 8.141 meses
electorals, la qual cosa obliga a elegir prop de 75.000 membres, entre titulars
i suplents.
MESES ELECTORALS.
En les eleccions habituals, l’elecció de membres de les
meses electorals es fa en els Ajuntaments, en Ple Municipal, fent servir una
aplicació informàtica del Ministeri. En aquest cas, no es vol implicar ni
Alcaldes / Ajuntaments ni funcionaris municipals, per tant, es farà a fora.
Ara bé, en les eleccions normals, és obligatori acceptar el
càrrec de membre d’una mesa electoral, i és fortament sancionada la
incompareixença. Bé, aquí no es parla de sancions, però es dona per descomptat
que tothom complirà o gairebé tothom. Curiosa deducció perquè en aquest cas,
sent un referèndum il·legal, no s’hi pot anar, sota amenaça de delicte per part
de la justícia espanyola. Algú pot creure, doncs, que dels 75.000 elegits, hi
anirà una majoria ? I tots sabem quants canvis s’han de fer, després de la
primera elecció, per malaltia, per viatges a l’estranger, o per altres
circumstàncies. Tots aquests casos son resolts per les Junts de zona. Ara, ni
canvis, ni compareixences, ni previsions de si les meses es podran constituir o
no....
RESOLUCIÓ CONFLICTES.
La constitució de la Sindicatura Electoral Central i les de
zona, no preveu la possibilitat de presentació de recursos , impugnacions, al·legacions,
denúncies, a un altre nivell administratiu. Es a dir, qui no estigui d’acord
amb una resolució de la Sindicatura no té cap via per recórrer, deixant en
indefensió al qui considera vulnerats els seus drets. Impensable en un estat
democràtic. Sempre ha d’haver-hi opció de recurs a una altra instància. Aquí,
no.
LOCALS ELECTORALS I DE VOTACIÓ.
Tant els locals electorals per la campanya com els espais de
propaganda son proporcionats pels ajuntaments i acordats per les Junts de zona.
Aquí, com que es deixen els ajuntaments fora de la contesa, no se sap ben bé
qui els decidirà. Se suposa que la Sindicatura Electoral.
Ara bé, anem als locals de votació. Es volen fer servir els
locals de votació habituals. Es a dir, els de sempre, i per això ens han
demanat als alcaldes si els deixaríem. Si es demanen per escrit, i ho fa la
Generalitat, no ha d’haver-hi cap problema. Ara bé, si l’endemà de demanats per
la Generalitat arriba una ordre del govern central o del TC, preval l’autoritat
estatal. Es tant elemental que sorprèn la falta de previsió de la proposta de
llei presentada.
URNES, PAPERETES I SOBRES.
Veieu que deixo pel final el material electoral, perquè el
considero el menys rellevant del procés. Si voleu és molt simbòlic i
representatiu, però si no es resolen abans tots els punts , abans esmentats,
aquest material és el de menys.
Passat ja el ridícul de no haver pogut adjudicar el concurs
per la compra d’urnes, suposo que estan buscant a fora, el lloguer de 8.141
urnes, o la fabricació d’urnes de cartró que pel seu cost podrien adjudicar-ho
per via directa. De totes maneres , tant la compra d’urnes com la impressió de
paperetes i sobres, té un determinat cost que no es pot imputar a cap partida
del pressupost de la Generalitat, sota comissió de diversos delictes:
prevaricació, malversació de cabals públics, desobediència i fins i tot
sedició. En aquest paquet hi entrarien polítics i funcionaris, que
necessàriament han de fer l’encàrrec, i pagar.
De totes maneres, tornem estar en un dels punts febles del
procés per quan és molt fàcil incautar-se de tot aquest material. Simplement
cal investigar on es contracta, i esperar a que estigui fet, per entregar una
ordre judicial, mitjançant la qual tot el material quedi bloquejat a la mateixa
empresa fabricant, o portat a un magatzem judicial.
ALTRES CONSIDERACIONS.
Aquest article ja és prou llarg com posar-hi gaires coses
més, en el que suposa la organització d’una contesa electoral. Però, de fet ,la
principal, la que encapçala un procés electoral, és la seva LEGALITAT. I de
rebot, la seva VALIDESA.
Aquest no el tindria, perquè els que defensem l’estat de
dret, no hi podem participar, ni directa ni indirectament. Jo he votat la
Constitució i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, i he jurat una vintena de
vegades fidelitat a les dues Cartes Magnes, en assumir els diferents càrrecs
institucionals que he ostentat o que ostento, encara. Vaig lluitar durant el
franquisme per assolir la llibertat i amb ella , la democràcia. No puc ni vull
convertir-me en perjuri, i trair les lleis vigents. Els constitucionalistes som
els autèntics demòcrates, i no podem acceptar lliçons de democràcia de persones
que volen trencar la legalitat vigent. Sense estat de dret no hi ha democràcia,
i sense democràcia no hi ha estat de dret.
Acabo. Porto des d’abril del 79, en càrrecs municipals, i he
estat Diputat al Parlament durant 4 legislatures, orgullós de representar el
poble de Catalunya. A tot ell, no, a una part. No em reconec en l’actual
Parlament. No puc acceptar una Presidència partidista, sectària, no defensora
de la totalitat dels grups parlamentaris. Com no puc acceptar la imposició de
noves lleis o canvis reglamentaris de les regles de joc, en que ni es respecta
la necessitat dels dos terços per fer els canvis, ni el respecte a les
minories.
Per últim. Creure que una retorçada interpretació de les
grans lleis internacionals poden donar cobertura a la fugida cap enlloc de
l’actual procés, és desconèixer totalment la realitat mundial, i situar-se en
una altra dimensió. Fora de la legalitat, no hi ha futur.
Wednesday, July 05, 2017
SENSE DEMOCRÀCIA NO HI HA ESTAT DE DRET. - art. blogesfera socialista
SENSE DEMOCRÀCIA, NO HI HA ESTAT DE DRET. SENSE ESTAT DE DRET, NO HI HA
DEMOCRÀCIA.
Atenció a no caure en el joc de paraules d’alguns independentistes que
creuen que només ells son autèntics demòcrates perquè volen posar urnes, ni que
sigui trencant l’estat de dret que amb tants d’esforços vàrem aconseguir
aixecar, el juny del 77. Hem tingut urnes, com mai en la nostra història,
equiparant-nos als països més democràtics del món. Ni tenim democràcia de baixa
intensitat, ni estem en un Estat autoritari. Tenim una democràcia plenament
assentada, amb imperfeccions, com en altres parts, però sense cap taca que
enterboleixi aquesta definició.
Hem de defensar l’estat de dret, i no caure en provocacions ni simplismes,
molt propis dels que volen portar Catalunya per camins intransitables. Es poden
tenir diferències de criteris, crítiques a les polítiques actuals i del passat,
denúncies per accions o omissions, memorials de greuges....tot és assumible,
però mai fer servir aquestes diferències per trencar amb la democràcia.
Aquests darrers dies he escoltat tantes exageracions, tantes justificacions
i actuacions al marge de la llei que sembla increïble puguin sortir de persones
que ostenten càrrecs institucionals o de partit. Fora de la llei, hi ha l’anarquia
i el caos, però mai un projecte polític. Creure que un Parlament autonòmic es
pot constituir en un Parlament sobirà, és viure en un altre món i una altra
realitat. En un estat de dret, sempre hi ha continuïtat democràtica, i mai un
salt al buit, per trencar amb un, i començar-ne un altre, de zero.
Imaginar que es pot fer una llei de transitorietat, com qui fa un nou país,
és no tocar de peus a terra i vulnerar els drets més elementals dels ciutadans.
Cap país, cap organització podria reconèixer una realitat com aquesta. I son
penoses les explicacions que s’han donat respecte el contingut de la proposta
de llei, i encara més sobre la seva aplicació, plena de buits legals, d’improvisacions
i desconeixements de la legalitat internacional.
Estem davant un repte impossible d’obviar, de manera que s’ha d’actuar per
evitar vagi més lluny. Amb tot, és important una actuació justa i equitativa,
sense accions desproporcionades ni precipitades. Fer ús de la llei , en les
seves degudes proporcions, per evitar nous greuges comparatius o incentivar el
tacticisme i el victimisme, molt propis d’aquests moviments.
Ara i aquí, s’ha anunciat un guió que no té més recorregut que el de servir
de propaganda del moviment independentista, però sense possibilitats de ser
posat en pràctica, per la oposició del govern de l’Estat . A molts ens hagués
agradat aixecar la bandera de l’exigència de canvis en la relació Catalunya –
Espanya, però mai donar suport al trencament. Ens trobem en un moment delicat,
i el recorregut que creu pot portar a terme el govern de la Generalitat és
impossible. Estem a prop de fer-ho evident, i millor se’n donin compte el més
aviat possible, abans no hi hagi accions irreversibles.
Repeteixo aquí, el que ja he dit en anteriors ocasions, som nosaltres els
constitucionalistes els autèntics demòcrates, i no es pot pretendre crear un
nou estat de dret, si ens l’hem carregat , prèviament.
Monday, July 03, 2017
EL PDECAT, EN CAIGUDA LLIURE - art. nació Digital Solsona
EL PEDECAT, EN
CAIGUDA LLIURE.
Recordo els ja
llunyans anys en que Jordi Pujol, des de la tribuna del Parlament dedicava
grans atacs al PSC, alhora que impartia lliçons de moral a tot el país. En
aquells temps, la lluita estava entre aquests dos grans partits, CiU i el PSC,
i res feia preveure el pas cap a etapes tant complicades per les dues
principals forces polítiques, des de la Transició.
El PSC ha passat
per una llarga i dura etapa de crisi, motivada pel trasbalsament del procés
sobiranista, però també per la pèrdua dels trets identitaris de la
socialdemocràcia a nivell europeu i mundial. La crisi global, ha comportat
crisi interna, en uns partits que havien posat l’èmfasi en les polítiques
socials, i els avenços en els llibertats individuals i col·lectives, en un
moment en que tot està en qüestió. Fins a trobar nous objectius, la
inestabilitat continuarà, però no es tardarà gaire a marcar nous objectius.
Mentrestant, toca fer la travessis del desert, de la millor manera possible.
Pel que fa l’antiga
CDC, ara sota el nom de PDECAT, poc es podia somiar en una sotragada tant forta
i profunda. Durant els temps dels atacs, tots somiàvem en guanyar CiU en unes
eleccions i fer fora Jordi Pujol, per mèrits nostres, no pas per destrucció
interna. I heus aquí com en menys de cinc anys, CiU ha desaparegut i el traspàs
cap el PDECAT no ha donat els resultats esperats. I és que aquesta operació ha
estat més d’estètica que no pas d’ètica, i a la gent no se l’enganya fàcilment,
sobretot en els temps que corren.
El resultat, a la
vista de les enquestes que van apareixent aquests dies, és tràgica. Ho dic,
sense cap satisfacció. M’hagués agradat guanyar CiU , en unes eleccions,
presentant un millor candidat que ells, i un programa més creïble i positiu,
però veure com estan caient , dia rere dia, i com mantenen al capdavant, una
persona totalment cremada, pels esdeveniments passats i presents, és llastimós.
Fa temps, Artur Mas, hauria d’haver desaparegut del mapa polític, conscient de
que el seu temps ha passat, i ja no suposa més que una nosa pel seu partit.
De fet, en la
història passada i present hi ha un munt de personatges que no saben retirar-se
i s’entesten a voler continuar en primera línia, quan ja no hi tenen res a fer.
Les enquestes pronostiquen una caiguda brutal en els expectatives de vot. Tant
forta que perilla quedar en un cinquè o sisè lloc, en el Parlament, just abans
que la CUP. I si això passa, és evident que la força municipalista que ara
ostenta també quedarà relegada a llocs secundaris. No és una bona notícia pel
país, tot i que han fet mèrits per arribar al lloc on els posen les enquestes.
Només ERC, avança
significativament, amb una lleugera millora del PSC , i el manteniment de la
resta de forces polítiques. Amb tot, el procés sobiranista pot passar per noves
turbulències que vagin a càrrec d’ERC i el que ara compten en recollir els
mèrits, podria canviar-se per recollir les ires de la gent, quan vegin un
resultat ni esperat ni desitjat, en un fallit referèndum unilateral. Està tot
obert, i encara les prediccions son prematures. Esperem unes poques setmanes
més, i veurem si anem a votar, però no en un referèndum, sinó en unes eleccions
al Parlament .En aquest cas, veurem si
es compleixen els vaticinis de les enquestes actuals. Temps al temps.