Joan Roma

TEMERARIS…PERÒ, NO TANT.

El llarg, perdó, llarguíssim procés independentista produeix imatges, irrepetibles i penoses, com mai ens hauríem imaginat. Els catalanistes, estimem el país, i ens agrada posar-lo com exemple en multitud d’aspectes i llocs, com quan érem els més fervorosos europeistes, els més avançats federalistes, els més municipalistes...Però, portem uns anys, en que l’orgull per la feina ben feta, per encapçalar moviments innovadors, avançats i progressistes, està en crisis total, i ha estat substituït per un immens ridícul, en la majoria d’accions del govern de la Generalitat.

La cota d’improvisació , descoordinació , falta de rigor i valentia, supera tot l’imaginable. No hi ha acció, considerada important o fins i tot “històrica” que no acabi com el rosari de l’aurora. Només repassant els que s’han dut a terme en les darreres setmanes, ja podríem escriure tot un llibre sobre com no s’han de fer les coses.

Ara mateix, no sabem si és el Vice president Jonqueres l’encarregat del referèndum, o algú altre. Pel que sembla, tothom mira cap al cel, i es posa a xiular quan li demanen sigui el responsable directe de “la cosa”, i com a demostració de la seva valentia, diuen que “perdre el càrrec” passi, perquè deuen pensar que alguna cosa o altra trobaran, en compensació al sacrifici fet, però això de que se’ls hi puguin embargar els bens i perdre el patrimoni....res , de res.

Es curiós i sorprenent aquest posicionament, puix que si tant convençuts estan de que Catalunya serà independent d’aquí a quatre dies, ja no han de tenir por de res. El nou país, el nou govern, perdonarà tot el que s’hagi pogut fer de malament, en l’anterior vida política, i quedaran nets com una patena. Però, resulta, que el convenciment és molt poc, convençut, i cap d’ells n’està tant com per posar en perill el patrimoni. Resultat: que sigui un altre, el que pagui el plats trencats.

I en aquesta obra tragicòmica, els antics convergents, ara en el PDECAT, veuen com ells van caient, i en canvi, els d’ERC s’ho van mirant, nets de pols i palla. D’aquí el gran interès en que sigui Oriol Jonqueras, el responsable de tot, i mirar així de treure-se’l del damunt.  Però, aquest, ex seminarista, i expert vaticanista, va donant voltes i més voltes, al nou càrrec que li volen encolomar i demana un sacrifici col·lectiu , a canvi. Es a dir, que tots els Consellers del PDECAT, signin amb ell qualsevol nou pas a donar....

Bé, si algú creia que veuríem valentia, fortalesa, rigor, i un full de ruta ben plantejat i fonamentat, ja deu tenir clar que això eren somnis d’una altra dimensió. Estem veient tot el contrari , amb una penositat que fa envermellir fins i tot als que no som independentistes. No ens esperàvem tanta improvisació ni falta de rigor. Segueixo els debats en el Parlament i mai, en les meves 4 legislatures, havia contemplat arguments tant febles, ni posicionaments tant fora de la normalitat. Tampoc havia vist una presidència tant mal portada, ni una mesa tant poc objectiva.

Conclusió. A tranques i barranques, van passant els dies, amb un govern català, cada vegada més inestable i poc seriós. Amb un president que és una barreja de temerari, frívol i improvisador, que ja no sap com tirar endavant, amb un mínim de garanties, i a l’altra banda un govern espanyol , contemplador del panorama , que en comptes d’aprofitar per llençar missatges de comprensió i correcció d’errors, prefereix esperar a tombar l’adversari. Dues forces enfrontades, amb pèssimes eines com per arribar a bon port. La tragicomèdia segueix i estem lluny d’haver-hi vist tot l’imaginable. Continuarem informant, perdó ,reflexionant.