Tuesday, July 25, 2017
JJOO, MEMÒRIA SELECTIVA - art. Nació Digital Solsona
JJOO- MEMÒRIA
SELECTIVA.
Tal dia com avui, 25 anys enrere, s’inauguraven els Jocs Olímpics, a la
ciutat de Barcelona. Una de les fites més importants de la història de la
ciutat, del país i del món esportiu. Vistos els que l’han seguit, podem dir que
,efectivament, varen ser els millors de la història, i encara no han estat
superats.
Avui, és un bon dia, tanmateix per recordar els bons i els mals moments que
va tenir la seva candidatura, proclamació i execució , per posar de relleu els
grans esforços realitzats per molts que els volien boicotejar, des del primer
moment de la seva presentació.
Molts d’ells continuen a la vida política activa. Altres han estat
apartats, i altres, simplement han desaparegut . Però, és bo recuperar la
memòria col·lectiva per evitar la memòria selectiva, en la qual tothom s’apunta
a cavall guanyador. En uns moments com els que vivim, convé recordar les
immenses traves, boicots, enveges i moviments per evitar el gran triomf que
varen suposar.
I puc recordar aquells temps, per raons d’amistat i proximitat amb dos dels
grans protagonistes. Enric Truñó i Albert Batlle, però també, el gran
protagonista, Pasqual Maragall, amb qui vaig compartir escó en el Parlament de
Catalunya, anys més tard, però amb qui vaig coincidir en nombrosos actes ,
durant els anys de preparació dels Jocs.
I no oblidem el protagonisme del qui va presentar la candidatura,
l’alcalde, Narcís Serra, rellevat per Pasqual Maragall, quan se’n va anar de
Ministre de Defensa.
De tots aquests contactes, i de molts altres en llocs més secundaris, però
estratègicament rellevants, puc assegurar que les dificultats posades pels
governs de CiU, varen ser immenses. Jordi Pujol, temia l’èxit dels JJOO pel que
podia suposar de catapulta per Pasqual Maragall, i pel PSC, en general, de
manera que qualsevol entrebanc estava a l’ordre del dia.
Vaig estar a la inauguració de l’Estadi de Montjuic, amb degoters inclosos
que feien les delícies d’alguns dels presents, en representació de la Generalitat. Emla Generalitat. Temps
Tampoc ningú vol recordar els intents de boicot al recorregut de la torxa
olímpica pels pobles de Catalunya, i les polèmiques sobre l’ús del català i
castellà en les cerimònies inaugurals.
Avui, efectivament és un bon dia per recordar aquella fita històrica, i tot
el que significà com excusa per transformar en deu anys, la fesomia , les
infraestructures i serveis de la ciutat de Barcelona. Encara ara, 25 anys
després, el prestigi de Barcelona ressona per tot el món i es tradueix en una
de les ciutats més visitades i admirades. Però, recordem les misèries, lluites
i entrebancs posats per aquells que avui dia, ens volen donar lliçons de
patriotisme als qui varen / varem ser impulsors, ànima i esforç per assolir
l’èxit d’uns JJOO, que son recordats com el resultat de la comunió total entre polítics
i societat. Pasqual Maragall s’ho mirarà, però no sabrem si pot comprendre la
grandiositat de la tasca duta a terme, per raons de malaltia. El que si tots
sabem, és que ha passat a la història, amb majúscula, malgrat tots els
impediments que va haver de superar. Comparem aquells temps, amb els actuals, i
potser arribarem a conclusions que un dia ens donaran la raó, als socialistes,
en la posició que defensem. No és major patriota qui se’n diu, sinó qui
n’exerceix.
# posted by joan roma cunill @ 12:14 AM 
