Wednesday, July 05, 2017
SENSE DEMOCRÀCIA NO HI HA ESTAT DE DRET. - art. blogesfera socialista
SENSE DEMOCRÀCIA, NO HI HA ESTAT DE DRET. SENSE ESTAT DE DRET, NO HI HA
DEMOCRÀCIA.
Atenció a no caure en el joc de paraules d’alguns independentistes que
creuen que només ells son autèntics demòcrates perquè volen posar urnes, ni que
sigui trencant l’estat de dret que amb tants d’esforços vàrem aconseguir
aixecar, el juny del 77. Hem tingut urnes, com mai en la nostra història,
equiparant-nos als països més democràtics del món. Ni tenim democràcia de baixa
intensitat, ni estem en un Estat autoritari. Tenim una democràcia plenament
assentada, amb imperfeccions, com en altres parts, però sense cap taca que
enterboleixi aquesta definició.
Hem de defensar l’estat de dret, i no caure en provocacions ni simplismes,
molt propis dels que volen portar Catalunya per camins intransitables. Es poden
tenir diferències de criteris, crítiques a les polítiques actuals i del passat,
denúncies per accions o omissions, memorials de greuges....tot és assumible,
però mai fer servir aquestes diferències per trencar amb la democràcia.
Aquests darrers dies he escoltat tantes exageracions, tantes justificacions
i actuacions al marge de la llei que sembla increïble puguin sortir de persones
que ostenten càrrecs institucionals o de partit. Fora de la llei, hi ha l’anarquia
i el caos, però mai un projecte polític. Creure que un Parlament autonòmic es
pot constituir en un Parlament sobirà, és viure en un altre món i una altra
realitat. En un estat de dret, sempre hi ha continuïtat democràtica, i mai un
salt al buit, per trencar amb un, i començar-ne un altre, de zero.
Imaginar que es pot fer una llei de transitorietat, com qui fa un nou país,
és no tocar de peus a terra i vulnerar els drets més elementals dels ciutadans.
Cap país, cap organització podria reconèixer una realitat com aquesta. I son
penoses les explicacions que s’han donat respecte el contingut de la proposta
de llei, i encara més sobre la seva aplicació, plena de buits legals, d’improvisacions
i desconeixements de la legalitat internacional.
Estem davant un repte impossible d’obviar, de manera que s’ha d’actuar per
evitar vagi més lluny. Amb tot, és important una actuació justa i equitativa,
sense accions desproporcionades ni precipitades. Fer ús de la llei , en les
seves degudes proporcions, per evitar nous greuges comparatius o incentivar el
tacticisme i el victimisme, molt propis d’aquests moviments.
Ara i aquí, s’ha anunciat un guió que no té més recorregut que el de servir
de propaganda del moviment independentista, però sense possibilitats de ser
posat en pràctica, per la oposició del govern de l’Estat . A molts ens hagués
agradat aixecar la bandera de l’exigència de canvis en la relació Catalunya –
Espanya, però mai donar suport al trencament. Ens trobem en un moment delicat,
i el recorregut que creu pot portar a terme el govern de la Generalitat és
impossible. Estem a prop de fer-ho evident, i millor se’n donin compte el més
aviat possible, abans no hi hagi accions irreversibles.
Repeteixo aquí, el que ja he dit en anteriors ocasions, som nosaltres els
constitucionalistes els autèntics demòcrates, i no es pot pretendre crear un
nou estat de dret, si ens l’hem carregat , prèviament.