Wednesday, July 12, 2017
NI VENCEDORS, NI VENÇUTS - art. Nació Digital Solsona
NI VENCEDORS NI VENÇUTS.
En tot conflicte, la millor manera de tancar-lo, és aconseguint un acord
que no provoqui ni vencedors ni vençuts. Es el que intenten organitzar el PSOE
i el PSC, abans no hi hagi actuacions irreversibles per una banda o altra.
Estem en un conflicte de molt difícil solució perquè ni l’Estat pot afluixar,
ni els independentistes, tancar-lo d’immediat. Què fer , doncs?
Alguns , simplement es queden a esperar i veure resultats. Altres, es mouen
en una direcció, o en una altra, però autèntics exercicis per aconseguir un
punt de trobada, només els socialistes. I en pocs dies veurem el resultat d’aquest
esforç per fer una proposta seriosa, ben fonamentada i explicitada. Serà aquest
dissabte, dia 15 de juliol en el Palau de Congressos de Barcelona.
Es cert que hi ha un gran escepticisme respecte la operació per desencallar
el conflicte, però el coneixement dels mecanismes de l’Estat, per una banda, la
presència de grans experts en matèria constitucional, i l’estudi de formules
existents en altres països de la UE, poden donar el resultat esperat. I el més important, hi ha la voluntat d’aportacions
solucions, per part d’un PSOE que ha modificat substancialment les reticències
històriques, respecte a fer canvis en profunditat a la Constitució, però també
en altres Lleis Orgàniques.
Conec bé els dos partits, i puc assegurar que mai s’havien donat tants
passos en la bona direcció com en els darrers mesos, i molt especialment arran
l’elecció de Pedro Sánchez com Secretari General del PSOE, en coincidència amb
Miquel Iceta al capdavant de les regnes del PSC. Aquesta conjunció, fa possible
moviments i discursos mai escoltats a nivell d’Espanya. Parlar de nació de
nacions, o buscar exemples existents en la UE com la realitat de Baviera, a
Alemanya o la realitat de Bèlgica, per explicar l’encaix que pot tenir
Catalunya, dintre d’Espanya és una autèntica revolució, en tots els sentits.
No és menys cert que la necessitat de donar passos rellevants, prové de la
fortalesa del moviment independentista. Evident. Però , igualment evident és
fer tot el possible per evitar un xoc de trens i un enfrontament intern, entre
partidaris i contraris, que fa molt de mal a tota la societat catalana, i de
rebot, a l’espanyola. Per això, no es pot donar per tancat un acord de darrer
moment en que es vegi la oportunitat de resoldre els desencontres, i
discrepàncies, per mitjà d’un pacte d’Estat, amb totes les garanties. D’aquí ,
la proposta de mesures immediates, i altres a mig i llarg termini, com per
demostrar que no estem davant una proposta més, sinó davant d’un projecte ferm
i sòlid.
L’actual situació és realment negativa per a tothom i provoca angoixa i
crispació a totes les parts implicades. Hem vist crisis en tots els partits, i
ara mateix els Comuns estan sotmesos a pressions per totes bandes, també
arribaran a ERC, quan la gent vegi que no es poden complir les promeses fetes.
I sobre les runes dels partits, no es pot construir res de positiu. Tenim una
gran oportunitat en el projecte socialista que veurà la llum el proper cap de
setmana. Abans de menystenir-lo, llegim-lo i estudiem les vies per fer-lo
realitat. La millor sortida al conflicte és no tenir ni vencedors ni vençuts.
Es el que es pretén aconseguir.