Joan Roma

UNA FORTUNA INSERVIBLE.

Fa pocs dies, el govern central informava d’una propera inversió de cinc mil milions d’euros en millores a carreteres i autovies de l’estat, amb la doble pretensió de crear llocs de treball i alhora, incentivar l’activitat de les grans empreses. Aquesta injecció de diner, suposarà la creació de prop de dos-cents mil llocs de treball. Tothom va considerar una bona i adequada decisió, precisament en uns moments en que l’economia necessita ser incentivada per garantir la incipient millora general.

Doncs, bé, des de fa prop de dos anys, els representants dels ajuntaments, agrupats en la Federació de Municipis, negocien amb el Ministeri d’Hisenda, una modificació de la legislació excepcional, imposada en el passat mandat, com excusa contra la mala gestió d’alguns ajuntaments, la qual no permet destinar a inversió, els superàvits aconseguits.

Es a dir, per culpa d’uns pocs, tots en surten perjudicats. I sobretot en surt perjudicada l’economia de tot el país. M’explico.

En els darrers anys de l’anterior mandat municipal varen aparèixer xifres realment escandaloses, en alguns ajuntaments que denotaven descontrol i molt mala gestió econòmica, fins el punt de posar en perill l’economia municipal. Alguns alcaldes i equips de govern s’havien begut l’enteniment a l’hora de planificar grans obres, mal gestionades i pitjor executades, amb desviacions multimilionàries que havien abocat l’ajuntament a una situació insostenible.

Davant aquests fets, el Ministeri d’Hisenda va modificar la legislació , en el sentit d’imposar un control total sobre les finances municipals, i alhora va limitar enormement l’ús del superàvits, la capacitat d’endeutament, i sobretot la capacitat d’invertir. Cada trimestre els ajuntaments han de donar comptes al Ministeri, dels ingressos, factures contretes, factures aprovades, i pagades. La fiscalització és total i permanent.

No vaig trobar malament, algunes de les mesures, de supervisió i control, però no es poden acceptar les limitacions imposades a la inversió i a l’ús del superàvit aconseguit. En absolut. Els ajuntaments han perdut bona part de la seva autonomia i estan subjectes a unes limitacions que van en contra de la bona gestió i de l’economia del país. Es fàcil d’entendre.

La bona gestió hauria de tenir premi. Ara no en té. Al contrari, ara provoca desmoralització i desmotivació per quan qui aconsegueix bons resultats, no els pot fer servir per millorar la vida dels ciutadans, ni incentivar l’economia pròpia, ni la general. En aquests moments, el superàvit aconseguit pel conjunt de municipis espanyols, supera els set mil milions d’euros. Si cada ajuntament podés reinvertir el seu superàvit en el municipi, de cop i volta, produiria una injecció de diner i activitat , amb efectes notables en creació de llocs de treball, i alhora en la millora d’equipaments, infraestructures i serveis.

Els experts calculen ,en prop de mig milió ,el nombre de llocs de treball que es crearien amb la injecció d’aquests set mil milions, en el mercat de treball. I es crearien, sobretot, en les petites i mitjanes empreses, les més incentivadores a l’hora de contractar aturats, i comprar material bàsic.

Estem doncs, en un moment crític, per quan les promeses de deslliurar aquest diner, no s’estan complint. Es inacceptable, per injust, no poder fer ús d’aquest superàvit i només poder-lo utilitzar per reduir deute. Si el deute ja és prou baix, no hi ha excusa per no injectar-lo en l’economia local , nacional i estatal. Ens queixem de l’elevat atur, i en canvi, no hi posem remei amb una mesura ràpida i justa com seria aquesta. Estic del costat dels que exigeixen una pressió dura sobre el Ministeri d’Hisenda, sota l’amenaça de deixar de donar alguns serveis, de competència estatal, compartits amb els ajuntaments. Hem esperat massa i és hora de resultats palpables i concrets. Es increïble tenir una fortuna inservible, a les arques municipals.