Friday, July 28, 2017
COM SEMPRE O COM MAI ? - art. Regió 7
COM SEMPRE, O COM
MAI ?
Repetir mil
vegades una mentida, no la converteix en veritat. Menteix el president
Puigdemont, menteix el vice- president Jonqueras , quan afirmen que el
simulacre de consulta que preparen per l’ 1 d’octubre, serà una votació COM SEMPRE. En absolut. Si aquell dia es produís una
votació, seria radicalment diferent a totes les realitzades en els darrers 40
anys, quan varem recuperar la democràcia. D’aleshores ençà, hem tingut tota
mena de processos electorals, que van des d’ eleccions generals, autonòmiques,
europees, municipals, i referèndums. En conjunt, una vintena de votacions, com
per tenir amplis coneixements de com funciona tot l’engranatge electoral.
Sobta molt que
els dos principals càrrecs del govern menteixin, en un tema tant fàcilment
comprovable com aquest. Només donaré uns quans exemples, per demostrar que la
votació que proposen per l’1 d’octubre no seria COM SEMPRE, sinó COM MAI.
Mai, s’ha iniciat
un procés electoral sense una convocatòria prèvia per escrit, publicada en els
òrgans pertinents. En aquest, anem de proclamació en proclamació verbal, sense
res per escrit. Mai s’ha anat cap un procés electoral, sense haver exposat al
públic el cens electoral, en tots els ajuntaments del país, per tal que tothom
pugui consultar-lo i presentar les esmenes i al·legacions que pertoqui. Aquesta
exposició és preceptiva, uns mesos abans, per donar temps a rectificar el cens
i aprovar-lo definitivament. Els ajuntaments ni l’han rebut ( el cens) ni l’han
exposat, ni l’han pogut rectificar i adequar.
La importància
del cens és fonamental, per quan garanteix el dret de vot de tots els
ciutadans. En aquest cas, sembla ser que el govern vol fer servir, de forma il·legal
,el cens de les darreres autonòmiques. Si aquest fos el cas, a part de ser il·legal,
suposaria no poder votar unes 150.000 persones. Les que tenien en aquell moment,
setze o disset anys, i no s’haurien incorporat al cens. En canvi, hi tindrien
unes 100.000 persones, mortes, en aquests darrers dos anys. Tampoc tindrien el
cens dels catalans residents a l’estranger, en un nombre proper a les 285.000
persones. I tampoc estarien en el seu lloc de votació habitual, unes 200.000
persones que en dos anys, canvien de domicili, a nivell de Catalunya o Espanya.
En resum, més de 500.000 persones no figurarien en aquest cens, per unes causes
o altres.
Mai, s’ha iniciat
un procés electoral, sense l’existència de la Junta Electoral Central, les
provincials i les de zona, en base als partits judicials existents. Mai, tira
endavant un procés electoral sense haver designat el representant local, ni
haver comunicat els locals electorals per dur a terme la campanya, per part
dels partits polítics. El mateix cal fer en el cas dels espais electorals.
Mai se’ns havia
demanat als alcaldes si deixaríem el local electoral habitual, per quan , és
lògica i automàtica aquesta cessió. Mai havia qüestionat el govern de la
Generalitat la possibilitat de no poder disposar dels locals electorals
habituals, ni de cap altre municipal per quan, tractant-se d’un procés,
declarat il·legal pel Tribunal Constitucional, els ajuntaments no podran
cedir-ne cap. Ni l’habitual , ni cap altre. Això representa que en 600
municipis de Catalunya ( gairebé tots els de menys de 2.000 habitants) la
Generalitat no té cap local propi, de manera que caldrà buscar-ne de privats.
Mai, els
ajuntaments havien estat apartats de l’elecció dels membres titulars i suplents
de les meses electorals, en un Ple extraordinari i públic. Mai, en un procés
electoral s’havia plantejat la seva organització per part de voluntaris,
vinguts de fora del poble, constituïts en autoritat electoral, per una ordre
externa. Tampoc mai ens havíem apropat a un procés electoral sense disposar del
material indispensable ( urnes, senyalització, documentació, etc. )
Mai, s’havia
deixat sense opció de recurs a totes les persones que considerin vulnerats els
seus drets electorals, de representació o de participació, puix que es deixen
de banda els tribunals de justícia espanyols. En aquest cas les sindicatures
electorals, no tenen garanties jurídiques de recurs. Impensable, en un país
democràtic.
Mai, s’havia
iniciat un procés electoral sense haver rebut la targeta censal, indicadora
d’on toca anar a votar. Ni tampoc mai s’havia deixat sense opció al vot per
correu, a centenars de milers de persones, que viuen fora del país, o marxen
per múltiples causes , i no poden anar personalment a votar.
Mai, s’havia
plantejat un procés electoral tant desorganitzat, mancat de garanties,
d’infraestructures, i coneixements pràctics, que fan envermellir als qui portem
habitualment aquests temes a nivell municipal, o de partit. Francament, dir que
les coses es fan COM SEMPRE, és un insult als milers de funcionaris i personal
divers, que han participat en els processos electorals dels darrers 40 anys.
MAI hauríem imaginat el caos d’aquest simulacre que alguns volen assimilar a un
procés normal.
# posted by joan roma cunill @ 11:18 PM 
